divendres, 14 d’octubre de 2005

Lectures comentades

Sóc una persona a qui sempre ha agradat molt de llegir. Molts amics no comprenen què puc arribar a portar dins la meva bossa de mà i l'esquena pateix el meu complex de caragol.

D'ençà que vaig sortir de Barcelona per fruir de la tranquil·la vida de comarques, les lectures en els incòmodes i saturats trens de Rodalia m'acompanyen i fan més planers aquests desplaçaments. La comoditat que et portin. La tranquil·litat de poder destinar el temps del trajecte a aficions més complaents que fer caravana per entrar al Cap i Casal: dormir, escoltar música, sentir la ràdio, fer una ullada a la premsa del dia o, per què no, llegir un bon llibre.

Mitja hora d'anada i mitja de tornada i els pocs minutets del metro amunt i avall; i les esperes respectives en andanes o parades d'autobús. I fins i tot durant els curts desplaçaments per carrers i passadisos. Quan un té un vici agafat, qualsevol lloc és bo per practicar-lo i alimentar-lo.
Comprendreu que pràcticament cada setmana enceti llibre. Depèn, és clar, de la grossària, del cansament acumulat, de l'espessor de la narració o que em captivi la lectura i no pugui deixar-lo per demà.


Sort del Bibliobús que ens permet, sense ocupar més espai de casa i sense un sobrecost afegit, mantenir aquesta fam-devora-pàgines.

El vam descobrir gràcies a l'escola dels nostres nens, que els van habituar a buscar-hi i remenar-hi contes, còmics, pel·lícules de vídeo i DVD, discos de música o revistes i ens hem acabat fent socis tota la família. Cita obligada totes les tardes de divendres per renovar el stock i veure quines novetats ens porten la Montse i el Jordi.

Però al que anava. Les lectures comentades. Regularment us oferiré la meva visió particular dels llibres que llegeixo.
No vull fer ni un treball aprofundit dels diferents autors i lectures, ni repetir allò que ja hagin pogut dir crítics, estudiosos o els propis autors, que segur que en saben molt més que no pas jo.

M'interessa fixar una mica la biografia i obra de l'autor, fer una fitxa del llibre, buscar enllaços que ens acostin al que ja s'ha dit al respecte de cada obra i essencialment voldré recollir fraseologia usada, paraules que m'hagin frapat o obligat a acostar-me al diccionari (un molt bon costum, no us en estigueu pas), alguna pinzellada sobre l'estil i sobre el que m'ha transmès el llibre i hi apuntaré aquelles errades o maltempsades dels follets de la impremta, per si mai es vol fer una nova edició revisada.

Sense ànim d'ofendre ni de semblar tiquis-miquis. Simplement deformació professional. No vull arribar a l'extrem d'un dels personatges de Joc de claus, d'Andreu Martín i Jaume Ribera, que retreu:

─Perdona, però és com si llegissis un llibre amb l’única finalitat de
trobar-hi faltes d’ortografia, o errades d’impremta, o incoherències en el
text.



A punt, doncs unes quantes lectures per passar pel meu sedàs. Aviat el primer lliurament: Baudolino, d'Umberto Eco.
Publica un comentari a l'entrada