dilluns, 28 de novembre del 2005

Refranys geogràfics

També s'anomenen dites tòpiques i són un dels apartats de la paremiologia més recursiu i productiu: són les expressions referides als diferents pobles i persones. N’hi ha de llocs i llogarrets. Pocs pobles se n’escapen.

Suposo que la mateixa condició humana fa que molt sovint aquestes parèmies siguin de caire vexatori o fins i tot insultant. I curiosament, és habitual que trobem la mateixa dita referida a diferents pobles, sobretot en el cas de les dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les persones d'algun lloc en concret: s'exporta la dita, tot canviant-ne el nom de procedència. Però també poden servir per cantar les meravelles d’algun lloc, com si d’un eslògan turístic es tractés.

A més, no són un apartat exclusiu dels refranys, perquè sovint es barregen amb corrandes i altres peces musicals populars i tampoc podem descartar la "rima fàcil" o rodolí, que sovint ha fet fortuna i ha originat moltes d'aquestes dites tòpiques.

Finalment, voldria destacar que moltes d'aquestes dites fan referència a personatges més o menys famosos o populars que han fet forrolla en l'imaginari popular i, encara que ara ens resulti gairebé impossible saber qui era aquell personatge, en el seu moment van destacar per alguna qualitat excepcional o per alguna pífia monumental.

He cercat els refranys geogràfics referits als pobles del Vallès (Oriental, preferiblement) i el resultat ha estat prou divers i positiu. Com podreu veure, a més de l'arxifamós Com el Vallès no hi ha res (que podríem acompanyar d'algunes altres sentències, com ara A muntanya són cap-grossos, al Vallès són encantats, i a Sant Feliu de Codines n'hi ha alguns de barrejats, Al Vallès, tot hi és; a Marina tot s'inclina, Boira del Vallès no té malícia, Si Montnegre porta capell, Vallès no et fiïs d'ell, Llenya d'alzina, vi de Mausia, xeixa del Vallès i moltó del Penedès o Trons a Mallorca, aigua del Vallès) són força prolífiques les dites tòpiques sobre pobles vallesans:

. A Arbúcies són gent d'astúcies, a Breda tenen mala art, a Sant Celoni, dimonis, i a Hostalric són cremats.
. A Cardedeu els dentistes engreixeu.
. A Castellar del Vallès, ni dona ni res.
. A Centelles són boniques, a Sant Quirze no ho són tant, a Bertí les morenetes i a Riells la flor del ram.
. A Fogars, putes o lladres.
. A Granollers, el sol hi neix.
. A l'Ametlla del Vallès, s'hi troba bé qui no hi és.
. A la muntanya de Mollet, val més dur capa que barret.
. A la Roca, el sol hi toca; a Granollers, el sol hi neix; Vilanova, la flor nova.
. A Martorelles, carboners (la gent es guanyava la vida fent de boscater o carboner. N'hi havia molts).
. A més a més, no hi ha terra com Granollers ni ciutat com Barcelona.
. A més a més, no hi ha terra com Granollers, i per millor, la de Mataró, i per no haver de fer res, la de Montornès.
. A Mollet ballen amb les calces a la mà.
. A Montbui fan les sopes en una campana (ironia per la grandària de les campanes d'aquesta població).
. A Montmeló, carbassots.
. A Montornès, manlleven coses i no tornen res.
. A Sant Celoni són de la pell del dimoni.
. A Sant Celoni venen oli, a Cardona venen sal, a Sant Feliu el vinagre i a Caldes fan l'enciam.
. A Sant Celoni, venen oli.
. A Terrassa, mala raça; a Sabadell, mala pell, i a Granollers us prenen els diners.
. A Vallromanes, toquen les campanes.
. A Vallromanes, esquelles en lloc de campanes.
. A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins.
. Aiguafreda, aiguafregits.
. Així ballen a Mollet.
. Anem a Sant Cugat del Vallès, que molts en parlen i no saben on és.
. Budallers de Sant Celoni són pitjors que luterans, van ficar foc a l'església per cremar la barba dels sants.
. Cabanyes, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dintre un bosc (o Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc).
. Com el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó.
. Com el graller de Montornès, que li donaven un sou perquè toqués i cent perquè callés.
. Déu ens lliuri del dimoni i del Ramis de Sant Celoni.
. El poble de Montornès, molts l'anomenen i no saben on és.
. El sastre de Campins, cosia de franc i encara hi posava el fil.
. El tastador de la Garriga, que es bevia el vi i deia que era aigua.
. Els de Campins, dels diables són cosins.
. Els de Riells van a capgirells.
. Fer com la gent de Mollet, que duen la camisa més llarga que el fasset.
. Granollers és el graner del Vallès.
. Granollers és l'esparver del Vallès.
. Les noies de Montmeló porten les mitges al garró.
. Parlant del Vallès, porc i blat i de dona cap.
. Pel camí de Granollers, qui no camina perd els diners.
. Per a no haver de fer res, Montornès.
. Sant Celoni, prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes.
. Sant Celoni, són de la pell del dimoni.
. Sant Celoni, venen oli.
. Santa Eulàlia de Ronçana, voltada de presseguers, els fadrins no fan ballades perquè no tenen diners.
. Si el Vallès fos un ou, el rovell fora a Palou (hi ha un equivalent en francès: si la France éstoit un oeuf, Saintonge en seroit le moyeut) (que tant pot fer referència a la situació geogràfica central, com per destacar-ne la qualitat. Altres refranys, ho canvien per Palau, suposo que referit a Palau-solità i Plegamans).

El Montseny és referència obligada a la comarca i en condiciona ostensiblement l'orografia i la meteorologia. Són constants les referències meteorològiques que el refranyer li dedica, la qual cosa ens fa pensar que, a pagès, sempre l'hi han tingut posat un ull a sobre per preveure quin temps farà:
. El Montseny com més blanqueja més bogeja.
. El Montseny florit (nevat), pluja (o fred) a la Plana de Vic (sembla que per la variació de les condicions climàtiques, avui en dia ja no és cert).
. Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep.
. Montseny ferrat, mal temps.
. Montseny tapat, aigua aviat.
. Montseny: per l'abril la múrgula gentil.
. Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell (tapat amb núvols).
. Quan el Montseny fuma, aigua segura (ho diuen a Malgrat de Mar, quan de la muntanya surt com un fum de boira).
. Quan el Montseny se serra, pluja en aquesta terra (amb els núvols serrats a la muntanya).
. Quan lo Montseny té caputxa, lo migjorn punxa (vol dir que el vent de migjorn entra amb força).
. Si al Montseny els núvols vénen i se'n van, senyal de mort.
. Si les cabres pasturen al Montseny, plourà (cal canviar cabres per núvols).

I no oblidem què diu el refranyer de les millors muntanyes de Catalunya: Quatre monts té Catalunya, quatre monts sants i sagrats: el Montseny, el Montsant, el Montsec i el Montserrat.

També, com a curiositat, voldria destacar un embarbussament (paraules o frases que fan de mal pronunciar i que se solen proposar com a joc) sobre la Garriga:
En Garrigosa, carregat de garrons, rosega cigarros rebregats, regalats pels esguerrats de la Garriga, quan amb regadores reguen els graons de la grota cigarrera; rebreguen gorres grogues, i roseguen guimbarros i rosegons arrossegats pels toscs reguerots i regueres.

I voldria acabar amb una fòrmula de brindis molt gastada per aquestes llars, que fa referència a tres pobles vallesans i que és paral·lel al castellà Arriba, abajo, al centro y a dentro: Corró d'Amunt, Corró d'Avall, Campins i cap endins.

Salut i fins a la pròxima!

dimecres, 2 de novembre del 2005

Refranys sobre els bolets


Catalunya sempre ha estat terra de bolets i boletaires. Per això tenim una tradició plena d'històries i llegendes que en parlen i una gastronomia rica i variada que sap treure profit de les molt variades espècies autòctones del país.

Aquest arrelament de la tradició micològica a casa nostra té també el seu reflex en el refranyer, amb una presència escadussera, però tangible, dels refranys i fraseologia sobre els bolets.

Abans d'entrar-hi, però, us faré cinc cèntims sobre la terminologia bàsica dels bolets i les espècies més conegudes.


D’una banda, cal parlar de les diferents parts d’un bolet: el capell, les làmines (làmina, lamineta i himeni), l’anell o vel, el peu, la volva i el miceli.

I vull també destacar les principals espècies conegudes al país: amanita, cama de perdiu, camagroc, cama-sec, carrereta, cep, cogomella borda, cualbre (russula), escarlet de primavera, escarlet vermell, esclata-sang, fredolic, gírgola, llenega, llengua de bou, lleterola blanca i vermella, llora, modeguí, moixernó, moixí, múrgola, pet de llop, peu de rata, pinatell, reig bord (amanita muscaria), rossinyol, rovelló, siureny, tòfona i xampinyó. Varietat de mides, colors, qualitat i digeribilitat. No m'endinso en aquests aspectes, perquè les referències que trobareu al final de l'article en tracten a bastament i amb un rigor exquisit.

Passem als refranys. El nostre refranyer, malgrat que és molt ric i divers, no conté gaire referències al món dels bolets. Però hi ha material per parlar-ne i comentar-ho. Poc, però precís i d'interès.

Així, a partir dels refranys i frases fetes trobats podem classificar-los en quatre temàtiques principals:


1. Refranys sobre consells de salut

En general, desaconsellen la menja de bolets.

Per exemple:

- Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata,
- Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen,
- De bolets que no coneguis, no en masteguis,
- De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes,
- El bolet que hi ha cucs, no mata.
- Els bolets, menja’ls ben nets,
- Pel mal de ronyons, suc de moixernons,
- Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets.


2. Refranys sobre el calendari, meteorologia i el pas del temps

Parlen de les millors èpoques per trobar bolets, de quines condicions climàtiques s’han d’haver donat perquè se’n trobin i en quina època podem trobar determinades espècies.

Per exemple:

- Any de bolets, any de castanyes,
- Any de bolets, any de freds (o any de pobrets), perquè si plou massa, tot es farà malbé,
- Any de rovellons, neu fins als collons. Ja em perdonareu la llicència, però m'ha semblat una imatge molt clara.
- El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor,
- El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost,
- Gent de Poblet, gent de bolet,
- L'octubre mullat, assolellat i fred fa sortir el bolet,
- Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins,
- Per l’Ascensió, cerca el llop i el moixernó,
- Per Sant Josep, la múrgola treu el bec,
- Pluges fortes per l'agost, bolets per l'octubre,
- Pluja a darrers de setembre, per l'octubre bolets sembra,
- Si a l’octubre plou, el rovelló es mou,
- Xàfecs d'agost, bolets en abundor.


3. Refranys sobre espècies concretes

Lloen les seves virtuts o en critiquen els defectes.

Per exemple:

- A la trompeta de la mort, no li facis mai el sord,
- Al rovelló, cerca-li companyó,
- Bolet o rovelló, al sarró,
- El bolet terrerol, mai no va tot sol,
- De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló,
- Els bolets que porten beina, al fossar donen feina,
- Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo,
- Pinatells i rovellons s’amaguen pels racons.


4. Frases fetes

No pensava trobar tanta fraseologia sobre els bolets, però alguna cosa s'hi troba.

Per exemple:

- Clavar un bolet o donar una mà de bolets, vol dir pegar a algú.
- Conservar-se com un rovelló, vol dir que algú es manté bé, sense envellir.
- De pet i bolet, de cop i volta. Aquest l'he trobat especialment expressiu.
- Fer-s’hi bolets (a un lloc), vol dir que és molt brut,
- Les desgràcies surten com els bolets,
- Néixer com els bolets,
- Tocat del bolet, vol dir que té incompletes les facultats mentals, que algú és una mica beneit o ximple.

Finalment, i per acabar, voldria comentar un refrany, potser dels més coneguts sobre bolets, que a més, té equivalent en castellà, encara que en un altre àmbit temàtic: A tot arreu se’n fan de bolets, quan plou, que seria equivalent al En todas partes cuecen habas castellà i que té el sentit que certs inconvenients o defectes no són exclusius d’un lloc o d’una persona. Seria equivalent a un altre refrany català també força arrelat: Joans, joseps i ases n’hi ha a totes les cases. Encara que aquests noms cada cop són menys usuals i penso que ben aviat deixarà de tenir vigència si no ho canviem per Marcs, Jenifers o Laures.

No cal dir que no hi són tots els que són i que us agrairé moltíssim que em feu arribar aquells que m'hagi pogut deixar i que algú de vosaltres pogueu conèixer. Al correu o a través dels comentaris. Gràcies.


Enllaços

- Apartat sobre bolets de l'ODP
- Article de la Viquipèdia
- Associació Micològica Joaquim Codina
- Associació Micològica Pius Font i Quer
- Banc de Fongs Comestibles i Medicinals (BEMF)
- Bolets.info
- Els bolets al cistell... si són bons
- Noms populars de bolets
- Societat Catalana de Micologia