dilluns, 19 de desembre de 2005

No diguis...


No diguis despilfarro, si pots dir malbaratament.
No diguis desarrollo, si pots dir desenvolupament.
No diguis desparpajo, si pots dir desimboltura.
Ni diguis desahogo, si pots dir alleujament.

Pensa que també hauries pogut usar balafiament, desenrotllament, desvergonyiment o assuaujament.


Vale? Bueno? Desde luego? No: estem d'acord, i com no o i tant!

I recorda, també, que no cal dir después de un dia viene otro o ir de veinticinco alfileres, sinó que qui dia passa, any empeny i anem de vint-i-un botó.

I d'una tirada hem recuperat unes quantes expressions que de vegades tenim a la punta de la llengua, però no ens acaben de venir. No m'invento res, que això dels barbarismes és més vell que l'anar a peu. Oi que molts estàveu ja pensant en la Maria Castaña i no pas en l'any de la picor, quan tothom gratava o de l'any tirurany o de l'any de la Nana o de l'any de la tos?

Amb «No diguis...» o «Com diries..?» pretenc, pas a pas, recuperar expressions nostrades per aquells barbarismes o neologismes que penetren en la nostra llengua.

Recordeu: la llengua té mecanismes i és prou maleable per desenvolupar-se en qualsevol àmbit. Només cal proposar-s'ho i trobar les eines adequades. I lluitar contra la minorització de la nostra llengua en tots i cadascun dels àmbits on podem viure sense traduccions ni adaptacions.
Publica un comentari a l'entrada