diumenge, 29 de gener de 2006

Raons que rimen


Jo tinc les flors i els infants
per germanes i germans,
el seu somriure ample i sincer
alegra un dia plujós.
Com la música suau
d'una tarda vora el mar,
són promeses d'un futur
que esdevindrà realitat.



Sempre he cregut que la paraula havia de ser poesia: transmetre idees a través del ritme de les paraules, a través de la musicalitat de cada lletra.

És important el què diem. I com ho diem.

I és per això que les nostres raons han de rimar. Han de rimar amb l'esència del missatge que volem transmetre i han de deixar una cantarella en el cap de la persona que ho ha llegit o escoltat, perquè li soni, perquè li ressoni i perquè li faci pensar...

Per això canvio el nom del meu diari. Vpamies va néixer d'una manera provisional a l'agost de 2005. Era un nom de proves. Transparent de la persona, però no pas del contingut.

Ara, amb gairebé mig any de fer camí canvio el nom per la cosa. La carcassa, per l'esència. L'embolcall... pel regal.

Raons que rimen. Rimen per fer-se més entenedores, per acostar-vos a la música del meu missatge.

Publica un comentari a l'entrada