divendres, 23 maig de 2008

Refranys sobre la primavera

Aquest article el tenia en esborrany des de la primavera del 2006. Per què mai el vaig acabar? Per què mai va veure la llum? Doncs ara no ho recordo pas. Però ja que hi vaig esmerçar esforços, doncs li faré testimoniatge i el publicaré ara. Com antecedents, potser cal dir que en aquells moments encara no havia obert ni el Refranyer català-castellà, ni el Refranyer temàtic, on ara hi anirien aquests continguts, sense cap mena de dubte.


Potser el refrany més conegut de tots és aquell que en castellà diu: la primavera, la sangre altera. I ja se sap: mai, abans que a «El Corte Inglés». Però és que també ens convé no oblidar que en català aquest mateix refrany també és nostrat i té tradició i diem: la primavera, la sang altera.

Algunes refranys, en català, trets del llibre d'Anna Parés (1999): Tots els refranys catalans:

  1. A la primavera no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn (Es pren com a exemple la filadora per indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa).
  2. Al (o En el) llit, tot l'any és primavera (S'hi està molt bé)
  3. Falsa primavera, enganya al bestiar.
  4. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Es creu que si aquest ocell ve aviat, l'hivern serà llarg).
  5. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.
  6. Oreneta primerenca, primavera calorenca (Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa).
  7. Pastor per la primavera no et deixis la capa ni berena.
  8. Per la primavera, pastor, no deixis la capa, ni la brena (o la berena) (Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats).
  9. Primavera arribada, ovella esquilada (Calendari del pastor).
  10. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala (A l'abril és més convenient la pluja que el bon temps).
  11. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol (El roquerol arriba una setmana abans que les orenetes).
  12. Tramuntana de primavera, pluja al darrere.
  13. Una flor no fa primavera (Un sol cas no pot ser pres com a norma general).
En castellà, tret de Luis Martínez Kleiser (1953): Refranero general ideológico español:

  1. No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
  2. Cuando abril abrilea, bien luce la primavera.
  3. Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.
  4. Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
  5. Pascuas nevadas, en primavera galas.
  6. Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
  7. Tras invierno miserable, primavera detestable.
  8. Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
  9. En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo (verano en su acepción etimológica, hoy anticuada, de primavera).
  10. ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
  11. El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
  12. En primavera, la sangre corre ligera.
  13. La primavera, la sangre altera.
  14. Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
  15. Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
  16. Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
  17. Llegadas las golondrinas, el verano encima (este refrán demuestra que la voz verano está empleada en su acepción de primavera).
  18. ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.

Bibliografia

  • Anna Parés i Puntas (1999): Tots els refranys catalans. Edicions 62 (Barcelona).
  • Joan Amades (1933): Calendari de refranys. Reeditat en facsímil el 2002 per Edicions El Mèdol (Tarragona)
  • Joaquim Carbó (1995): L'home dels nassos. Editorial La Galera (Barcelona).
  • Luis Martínez Kleiser (1953): Refranero general ideológico español.


Nota: La fotografia l'he presa aquest mes de maig anant d'excursió riera de Vallromanes amunt.

2 comentaris :

Puigmalet ha dit...

Esclaten les roselles a Vallromanes com li esclaten al Víctor les parèmies a la punta dels dits.

La marica del 8 castellà no la coneixia. Deu ser la garsa.

vpamies ha dit...

És possible, Puigmalet. Martínez Kleiser recull refranys castellans força antics i no sempre en normalitza la grafia ni n'explica gaire coses: és un refranyer temàtic.