diumenge, 30 de desembre del 2007

Bon any 2008!

De sempre m'han ensenyat que les coses s'han de demanar. Educadament, però cal demanar-les. Perquè ja se sap: «Quien no llora, no mama». O com diríem nosaltres: A qui no parla, Déu no l'ou.

I què demano per a aquest any 2008, any de traspàs i d'il·lusions?

Doncs primer de tot que plogui. Que plogui prou per omplir els pantans que són tan buits, prou perquè la terra se sadolli i que d'aquelles fonts ara seques torni a brollar l'aigua cristal·lina i freda.

També demano que qui mani allà no ho faci contra els interessos d'aquí, sigui de grat o per força.

I en un àmbit més personal, que la Berta arribi bé. Sense pressa. Quan toca, allà per la primavera.

I que no ens manqui la salut i la prosperitat, les il·lusions i la iniciativa per fer coses.

I sobretot: que durant almenys un cop durant aquest 2008 trobem el moment i l'excusa perfecta per veure'ns i per saludar-nos.

Bona entrada d'any!!

dilluns, 24 de desembre del 2007

Aigua cau, senyal de pluja

Mireu aquesta imatge de Thomas Kinkade:


L'he rebuda avui per correu electrònic. Me l'ha enviada una amiga. El missatge deia que l'aigua ha de fluir. Em convida a fruir de cada imatge (n'hi havia tres), aturant-hi la nostra atenció durant uns segons i que veiéssim l'aigua fluir. Si cliqueu en la fotografia i l'obriu en una altra pàgina o pestanya, veureu com hi plou. Senzill i efectiu.

Oportuna, sens dubte. Diu que espera que l'aigua flueixi en el moment que rebem les imatges. Bé, avui no, però aquests dies ha plogut a bastament i d'una manera general en el nostre país com feia mesos que no ho feia. Aigua cau, senyal de pluja. Sens dubte.

Segueix (el missatge) amb el rumor que aquestes imatges són miraculoses i que aquest (el miracle) es farà present quan reenviem el missatge. Deixar córrer l'aigua és com fer moure la nostra vida.

Jo mai reenvio cadenes miraculoses, ni premonitòries, ni amenaçadores, ni aquelles que només serveixen per fornir d'adreces vàlides de correu electrònic a qui sap qui.

Però les imatges eren tan boniques, que no m'he pogut estar de compartir-les amb vosaltres. Si, a més a més, fan que plogui més per aquests indrets, ja hauran fet el fet, oi?

diumenge, 23 de desembre del 2007

Un polsim de refranys - Ràdio Vallromanes - 94.2 FM

Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio VallromanesUn altre blog? No em diguis!!

Bé, en la meva defensa vull dir que prefereixo tenir endreçada la informació en diferents blogs que en un de miscel·lani on tot s'amuntegui i barregi sense ordre ni concert.

I també que aquest és diferent. És diferent perquè és el suport internàutic d'un programa de ràdio d'emissió quinzenal a Ràdio Vallromanes (al 94.2 FM).

I ho justifica també que les emissions de la ràdio local de Vallromanes només se senten al poble i a la rodalia. Amb aquest blog vull oferir la possibilitat que qui vulgui pugui sentir els diferents programes a l'hora que més li convingui, perquè cada entrada, a banda d'un text orientatiu del contingut del programa tindrà un enllaç al programa en format mp3, que es podrà escoltar des del mateix web.

De fet, Un polsim de refranys va néixer ara fa dos anys, durant les col·laboracions que feia amb una intermitència ben irregular al programa cultural Capvespre, també de Ràdio Vallromanes.

Ara, amb el material que estic oferint a través dels diferents blogs sobre paremiologia, tinc material per poder comprometre'm a fer un programa amb continuïtat i rigor.

El programa el podreu sentir a través de la ràdio els dimarts, a les 21.00 h, el dijous a les 10.00 h, i el dissabte a les 18.00 h. Cada dia abordarem un tema concret del calendari o farem repàs dels refrnays d'aquell mes.

Us enllaço un reproductor perquè pugueu sentir el primer programa. La resta els trobareu puntualment reproduïts al web del programa: Un polsim de refranys.

La sort està tirada



La sort està tirada. Alea jacta est. Tots hem somiat algun dia que aquesta és la bona i que per fi traurem el ventre de pena i cancel·larem la hipoteca.

Allò que les balances fiscals ens prenen, ens ho retorna la fortuna. Tan de bo segueixi sent-nos propícia!

I, apa, els afortunats, féu córrer el cava. Que seria diferent que fessin boicot a altres productes, com ara supositoris... Però el cava ens el podem beure o el podem vendre a paladars més selectes. I ells, que vagin fent i que s'omplin de pixats de burra!

Per sort són quatre eixelebrats: molt soroll de boixets i poques puntes.

dijous, 20 de desembre del 2007

Catosfera 2008

Catosfera 2008El cap de setmana del 25 al 27 de gener de 2008 se celebren les Primeres Jornades de la Catosfera a Granollers.

Com diuen des de l'organització «Catosfera 2008 és la primera gran trobada de blocaires, bloggers, experts i emprenedors de la nova xarxa 2.0. Mai s’ha organitzat cap esdeveniment amb un caràcter tant global i ambiciós a casa nostra al voltant del fenomen bloc. Catosfera ha de ser un punt de reflexió i aprenentatge de tres jornades de duració al voltant de la blocosfera catalana, però amb la mirada posada de manera objectiva sobre el que es fa en altres indrets.»

I és ben cert. Mai s'ha fet abans a casa nostra una trobada tan gran, global i general de bloguers, amb un esperit generalista i multidisciplinar.

És la primera edició. Jo estic convençut que serà la primera de moltes altres, perquè les sensacions són molt bones i sé que s'està organitzant amb rigor i seriositat. I el cartell és impressionant. Potser no hi són tots. Qui ha volgut s'hi ha pogut apuntar. I de tots els àmbits hi ha noms de referència.

L'agenda ja és tancada. Tres jornades intenses i plenes d'actes i tallers. Les inscripcions encara són obertes, però superen totes les previsions. Afanyeu-vos si no us voleu trobar amb el cartell de "complet" als morros.

A mi em van contactar com a lingüista, com a bloguer i com a vallromanenc, per moderar l'única taula que no serà taula sinó combat: El combat bloc/blog per dirimir com n'hem de dir d'aquests diaris personals, o col·lectius, monotemàtics o pluridisciplinars, diaris o setmanals o ocasionals, sobre tecnologia, amb narracions..., literaris, assagístics, audiovisuals, amb fotografies... Què no hi cap sota el concepte de bloc/g?

Doncs durant una hora, el diumenge 27 de gener a les 11 del matí, discutirem com n'hem de dir d'això que escrivim i que ens pren tantes hores per mantenir i actualitzar. I a la taula hi haurà Xavier Rull, lexicògraf i col·laborador de Softcatalà, que ens presentarà els arguments dels qui defensen la forma blog, i Dolors Montes, del Consell Supervisor del Termcat -que ens explicarà tot el procés que va seguir el Termcat, el centre normalitzador en matèria terminològica del català, per acabar adoptant el terme bloc.

Hi ha moltes més coses. Us en volia destacar una altra en concret, en la qual també hi participo amb un breu i modest text: amb la participació d'un text corresponent a un article del blog de cada participant s''elaborarà el llibre de les jornades, que editarà Cossetània, i que va vinculat a la taula sobre ciberliteratura.

dimarts, 18 de desembre del 2007

El mapa dels dominis .CAT

La Fundació PuntCat ha publicat en l'apartat de Rebost del seu lloc web un mapa visual, que simula una xarxa de metro, amb els URL més significatius del domini .CAT, on cada línia respon a una temàtica diferent: Administració, Música, Portals, Associacions, Lletres, Esports, etc.

El mapa de la xarxa .cat(fes clic per veure'l més gran)

El mapa denota la complexitat de l'entramat d'Internet, la Xarxa, i hi marca com a estacions principals aquells URL més referenciats: avui.cat, cpnl.cat, domini.cat, edu365.cat, gencat.cat, grec.cat, iec.cat, omnium.cat, racocatala.cat, seleccions.cat, uvic.cat, vilaweb.cat, xtec.cat. 13 patums, sens dubte: els que reben més enllaços des d'altres llocs web.

El mapa es pot descarregar en diferents formats i mides, en pdf o en format jpg. I es distribueix sota una llicència Creative Commons BY-NC-SA.

Un univers amb més de 26.000 dominis registrats i més de 5.000.000 de pàgines indexades.

Només un unt negre (a banda dels 13 més referenciats): Per què hi ha tanta diferència de preu entre un domini .cat i un domini .com o .net? I tanta diferència vol dir pagar uns 10 € per un .com i uns 70 o 80 € per un .cat per un any.

I és clar que els catalanoparlants ja ens hem acostumat a pagar més i més car que ningú, però potser ja fóra moment de girar aquesta tendència, oi?

dimarts, 11 de desembre del 2007

Actualitat del català. La llengua com a joc

Sempre s'ha tendit a relacionar els temes de llengua amb ensopides regles que calia memoritzar. I res més lluny de la realitat. És ben cert quan diem que la llengua dóna molt de joc i pot resultar divertida i entretinguda (sense caure en segones lectures).

Uns quants exemples d'ara i de sempre:

Màrius Serra és potser dels qui més ha fet per relacionar llengua i joc a partir de la seva expertesa en enigmística. Anem dels mots creuats, a l'espai Verbàlia, passant per l'Enigmàrius que cada dia ens desperta les neurones a El Matí de Catalunya Ràdio. Sense oblidar les magnífiques traduccions, per exemple, de les obres de l'anglès Tom Sharpe o novel·les d'aire enigmístic, com l'Ablanatanalba.

Però tampoc podem oblidar noms com el de Ramon Solsona, i les seves magnífiques Reflexions de sala i alcova que ens van acompanyar durant tant de temps a la contraportada de l'Avui.

La Televisió també ha estat un bon aparador per a programes-concursos on els jocs de paraules hi tenien un lloc preeminent. Recordo l'entranyable Si l'encerto l'endevino, pesentat per Josep Maria Bachs. Us he de fer una confessió: al seu moment m'hi vaig presentar i hi vaig guanyar una picossadeta. L'únic com que he anat a un concurs de televisió. Aposto sobre segur...

Ara TV3 reprèn aquesta tradició de concursos "lingüístics" amb el Bocamoll que tot just estrenaven ahir, presentat per Espartac Peran, l'exhome del trànsit. Programa ràpid de preguntes i respostes i on tres parelles d'allò més heterogeni competeixen per passar a la final i jugar per endur-se un bon pot de diners. Res de nou: aposta sobre segur en fórmules que sempre han funcionat més o menys i que es fa païble perquè dura poc menys de mitja hora. Poc pretensiós, però efectiu.

Finalment em vull fer ressò d'un parell d'iniciatives que han aparegut a Internet, de jocs de llengua, que vénen a prendre el relleu a aquells jocs de taula de sempre, com ara l'Scrabble o el del diccionari i els papers en blanc on cadascú apunta una definició d'una mateixa paraula i guanya la més votada.

Em refereixo al Catavolta, el joc de preguntes en línia de la Plataforma per la Llengua, amb preguntes bàsiques sobre la situació actual de la llengua catalana. L'objectiu final del joc, que s'ha realitzat en col·laboració amb la Fundació Trias Fargas, és destacar la vigència i modernitat del català, destapar les idees equivocades que sovint ens porten a menysvalorar la nostra pròpia llengua i reclamar que es treballi per augmentar-ne l'extensió en diversos sectors on el grau d'ús és encara molt escàs.

I finalment, el Trivicat, un joc de preguntes en català per al teu mòbil. Josep Mir ha creat aquest joc que es pot descarregar gratuïtament en qualsevol mòbil, fet amb la filosofia del web 2.0: qualsevol persona pot suggerir des del web, noves preguntes, que seran revisades i validades. Les preguntes són de 6 àmbits generals: geografia, art, història, ciència, entreteniments i esports.

dilluns, 10 de desembre del 2007

El tancament de la Carrasqueta

Aquesta matinada, amb nocturnitat i traïdoria, funcionaris de la Generalitat Valenciana han perpetrat el tancament del repetidor de la Carrasqueta, situat al Port de la Carrasqueta, entre Ibi, Xixona i Alcoi, a l'Alacantí.

Ara més que mai, aquesta imatge amb aquests núvols tan negres al damunt resulta d'allò més premonitori.

El repetidor de la Carrasqueta és un dels repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, entitat que vetlla per la llengua i la cultura catalanes i per la identitat nacional, que permetien la transmissió de TV3 en territori valencià.

«No és en cap cas un atac a la llibertat d'expressió o a la llengua. Es tracta del compliment d'una resolució administrativa, amb el suport d'una ordre judicial, que ha d'autoritzar els funcionaris a accedir a les instal·lacions del repetidor», es justifiquen.

És clar: una decisió que descansa sobre actes anteriors de l'executiu valencià que han portat a aquesta resolució i que ara es veuen obligats a executar.

Tots sabem que al darrere hi ha una motivació política: l'anticatalanisme que han atiat secularment des dels òrgans de govern del País Valencià (sí, dic País Valencià i no pas aquest invent posttransicional de Comunidad Valenciana) i des dels governs centrals (siguin del color que siguin). Divideix i venceràs.

Fa por sentir a parlar de Països Catalans. I ens inventem eufemismes com l'Arc Mediterrani del Maragall per referir-nos a una realitat cultural i lingüística que fa por i que cal debilitar i esborrar sigui com sigui i aprofitant tots i cadascun dels moments que ho permeten.


Ineptitud política dels governants d'aquí i d'allà. Però ja els va bé: mentre uns s'espolsen les culpes i la resta es barallen, aconsegueixen més desunió i distanciament.

Per què com s'explica que fins i tot la Constitució veti qualsevol possibilitat de cooperació entre les diverses comunitats autònomes de l'estat? Com li havia sentit a dir a algú que ara no recordo, a la Constitució espanyola només es parla de federalisme per prohibir-lo expressament (article 145).

Resulta molt més senzill establir relacions amb els nostres antípodes o qualsevol altre país del món que amb les comunitats veïnes amb les quals compartim la parla i la història.

I aquest és el model de transició amb què hem hagut de combregar si us plau per força. I hi anem afegint episodis foscos i anihiladors de la nostra identitat a cabassos, sense que ningú tingui capacitat de lideratge ni de reacció.

dissabte, 8 de desembre del 2007

Cap on va la blogosfera?

Ja és ben cert allò que diuen que quan uns hi van, uns altres ja en tornen.

Vull dedicar uns quants articles a reflexionar sobre el fenomen dels blogs i les esferes que neixen i han desaparegut al seu voltant. Espero que els vostres comentaris m'ajudin a mostrar una imatge actual i real de la situació. Ja se sap, que on no arriba un, hi arriba un altre i entre tots farem el camí.

Quina és l'actualitat real de la blogosfera? Creix? Decreix? Quines són les seves fites? Quines tendències predominen?

Aquí i a tot arreu, el fenomen dels blogs ha estat aclaparador. No us sabria donar dades de cada quan s'obre un blog, però són impactants. Alhora, causa neguit saber cada quan s'obre un blog i cada quan en desapareix un altre. Perquè no deixa de ser una flor d'estiu: començo, m'hi poso i ho deixo amb la mateixa rapidesa i facilitat.

Quan penso en blogs em vénen al cap un seguit d'idees: globalització, compartir, trencar motlles, trencar fronteres... Però com tot en aquesta vida, demana dedicació i qualitat. Cal que siguem mínimament constants i que allò que escriguem sigui original o pugui interessar a algú en concret. O a molts, és clar.

Segons el tema tindrem un públic o un altre. També marquen la popularitat d'un blog l'idioma triat, la temàtica tractada... fins i tot el to i les maneres.

Aquesta reflexió em ve al cap arran de la trobada de blocaires que han fet a Terrassa aquest 4 de desembre. M'hi hagués agradat poder-hi anar. De fet em van convidar a anar-hi. Però les obligacions no m'ho han permès i em sap molt de greu.

Esperava amb candeletes les primeres reaccions a aquesta trobada. S'han fet esperar, però van arribant, en comptagotes.

I aquestes primeres reaccions em fan reflexionar sobre el fenomen dels blogs a casa nostra. La catosfera, en diuen. També diuen que els blogs cada vegada tenen més influència com a mitjà alternatiu... Permeteu-me que mantingui en quarentena aquesta afirmació... i que intenti justificar-ho.

D'entrada vull diferenciar el que és la blogosfera política de tot allò altre que conformen blogs personals, blogs d'adolescents, pàgines web mostrades en format blog o qualssevol altres continguts de qualitat que es presenten en format de blog.

Una cosa són els blogs polítics i una altra cosa tota la blogosfera. O tota la catosfera. El món dels blogs, vaja.

Precisament la blogosfera política, la que té més ínfules d'influència i d'independència... és la que em miro amb més recel. Seguidisme, agrupacions per mateixes cordes, reciclatge o copipastejat d'idees... En definitiva, previsibles, avorrits, seguidistes, poc originals i... prescindibles. En general, eh?, que hi ha honroses excepcions. Però són això: honroses excepcions.

Què vol dir que aquests mitjans són independents? Què vol dir que conformen un nou grup de pressió? Res de res. Ni d'independència ni de pressió. Perquè els blogs, a dia d'avui, tenen l'audiència i la transcendència que tenen i perquè ningú és independent.

Jo, per exemple, encara que sigui un mal exemple, perquè no tinc un blog polític ni penso que sigui transcendent, no puc dir que sóc independent, perquè mai parlaré (bé) del PP, ni mai li faré la rosca al PSC i sempre podreu intuir una tendència nacionalista en els meus escrits. I també veureu que parlo d'una colla de temes i altres ni els anomeno ni seran mai un article a cap dels meus blogs.

Perquè la majoria dels meus escrits no es poden adscriure dins de cap corrent. Vaig per lliure? Tampoc, perquè m'adscric a Catablocs, a la Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Catosfera, a Tradiblog, a la Vallesfera...

Doncs això, vull obrir debat sobre les multiesferes blogueres, sobre la seva transcendència i audiència real. Sobre el per què de tot plegat i cap a on anem... o ens aboquen.

divendres, 7 de desembre del 2007

Els preus de l'ADSL


Des d'Europa picaven la crosta al govern d'Espanya perquè mantenia un preu de l'ADSL per damunt de la mitjana europea i això dificulta la competència i el progrés.

També dificulta el progrés que la qualitat no sigui la desitjable i que les infraestructures, en general siguin deficitàries, obsoletes, cares i impròpies d'un país modern.

Ara el Ministeri d'Indústria ha tret un document amb totes les ofertes i preus de l'ADSL a Espanya. Ja veieu que quan hi ha voluntat, treure unes balances o un llistats comparatius no és tan difícil. Voluntat política i capacitat intel·lectual per desenvolupar-ho.

I és clar, quan no hi ha voluntat ni capacitat, no surten els números i diuen que Europa i Espanya no s'aclareixen ni s'entenen amb els preus de l'ADSL.

I no m'estranya! Perquè ni tan sols nosaltres ens aclarim. Bé, de fet aquesta és l'estratègia de les empreses. Divideix i venceràs!

I és clar: una cosa és l'oferta que surt en premsa o als anuncis de la tele i una altra la realitat amb què ens trobem quan anem a preguntar. ADSL a 24,95 €? Tarifa especial per a veu i dades des del mòbil? Res de res. O almenys per als que som fora de Barcelona. Cap d'aquestes meravelloses ofertes funciona quan et demanen el número de telèfon i sembla que donis l'adreça de Robinson Crusoe. Sense anar més lluny, a Vallromanes el preu de l'ADSL d'1 Mb amb Orange és de 40 i tants euros mensuals (amb IVA i trucades nacionals). Res d'ofertes de 20 euros o menys per a més capacitat. I així amb totes les operadores. I tampoc tenim TDT, ni gairebé veiem els canals analògics, però això és un altre tema.

Sort que després surt en Clos i diu que tindrem els preus més barats d'Europa! Però no ha dit si l'ADSL anirà amb pedals o amb corrent alterna!!

dijous, 6 de desembre del 2007

El refranyer temàtic

Ja fa uns quants dies que és accessible un nou refranyer que he iniciat també en línia: el refranyer temàtic català.

És també una obra independent i per això neix com a blog a part i amb ell vull donar resposta a consultes sobre refranys d'un tema determinat, sense altres informacions. Només un recull temàtic de refranys catalans, exhaustiu, ordenat alfabèticament.

A poc a poc aniré omplint l'estructura que he desenvolupat a l'índex del refranyer. És una estructura en la qual portava treballant temps, fornida a partir de la comparació d'altres refranyers temàtics, cercant una classificació clara, a partir de 34 temes generals, que tindran una subestructura classificatòria més o menys extensa en funció del nombre de refranys i dites que reculli cada tema.

He començat amb alguns treballs que ja tenia fets (bolets o refranys geogràfics del Vallès Oriental), alguns altres que també tinc ja elaborats sobre les parts del cos humà (cap, ull o cul) i donant resposta a l'actualitat del calendari i les festivitats. Així ja podeu consultar els refranys dels mesos d'octubre, novembre i desembre i els referits a Tots Sants o Nadal. Us podeu imaginar quins seran els següents buits que aniré omplint...

No cal que us digui que si algú té alguna preferència perquè comenci a desenvolupar un tema concret, per curiositat o per qüestions didàctiques si ho vol treballar amb alumnes, per exemple, sóc absolutament obert a atendre aquestes peticions.

dimarts, 4 de desembre del 2007

La Immaculada Constitució

Diuen que existeixen amistats perilloses o que, casualment, la intersecció de dues idees, porta a generar-ne una de nova, més potent i diferent de les que l'han generada.

Per què ens bombardegen amb el missatge que la Constitució és intocable, quan hi ha els mecanismes i els òrgans competents i especialment dedicats a fer noves lleis cada dia i a millorar, retocar, derogar, ampliar o refondre les ja existents?

És que potser la Constitució és diferent? No hi ha cap llei que pugui perviure a l'efecte del pas del temps. Ni la llei del Talió, ni els Deu Manaments, ni l'Alcorà... ni... ni la sacrosanta Constitució española de 1978.

Malgrat fessin la millor campanya de màrqueting en aprovar-la el 6 de desembre, fer-la dia festiu, tan a prop de la Immaculada Concepció i convertir-la així en la

dissabte, 1 de desembre del 2007

Tradiblog: la xarxa de blogs sobre cultura popular

L'altre dia vaig rebre un comentari en un blog, que em demanava pel meu possible interès per integrar-me en una futura xarxa de blogs de temàtica sobre la cultura popular.

Només hi havia una adreça de correu (inidentificable) i hi vaig respondre afirmativament.

Als pocs dies vaig rebre un correu electrònic a la meva bústia de correu que us reprodueixo:

Benvolgut/da.

Fa uns dies ens vam posar en contacte amb tu per informar-te de la xarxa TRADIBLOG. Atès el teu interès en formar part d'aquesta iniciativa, seguidament et detallem algunes generalitats sobre el projecte TRADIBLOG.

Voldríem que aquesta nova xarxa servís per establir un cert contacte virtual, entre tots els blogs que de forma exclusiva o només puntual, toquen temes propers a la cultura popular i tradicional de tots els Països Catalans. Els blogs que poden integrar-se seran preferiblement en llengua catalana i de qualsevol indret o racó del país.

Els diferents blogs formaran part d'un directori que tindrem tots els membres. Podem tenir-los detallats a la nostra llista d'enllaços del blog de forma destacada, i mostrar-los només si volem. Això ens facilitarà més difusió i possibilitat de coneixences per part d'una major part de blocaires i usuaris. Una bona forma de divulgar el nostre missatge a la catòsfera.

Tots els blogs membres podem ficar el bànner de la xarxa TRADIBLOG en algun espai del seu weblog. Us facilitem aquesta primera versió senzilla amb un enllaç cap el correu electrònic de la xarxa, el tradiblog@mesvilaweb.cat. Està pensat per aquells que el vegin als nostres blogs, i es puguin posar en contacte i donar-lis les facilitats necessàries. El fragment de codi html, que s'ha d'enganxar al lloc on voleu que surti el bànner, és aquest:


Un altre punt important per fer gran la xarxa, és que cadascú de nosaltres la doni a conneixer entre companys i/o contactats afins a la temàtica. Podeu dedicar un post per presentar-la al vostre blog o adjuntar la llegenda: Membre de la xarxa TRADIBLOG, en algun dels vostres post futurs o el que vosaltres us vingui al cap per fer-ne difusió i coneixença entre tothom. Mica a mica podem creixer, i certament creiem, que serà positiu per a tots els blogs de la cultura popular.

Un cop siguem una bona colla, ens podem proposar el crear un indret comú per sindicar les actualitzacions de tots els blogs membres del TRADIBLOG. Un directori de consulta general a la xarxa, de tots els TRADIBLOG i els seus darrers articles. Aquest pot ser un dels nostres primers objectius, després... Dependrà de tots naltros i de la creativitat de tots plegats. Segur que si volem, podrem fer-la grossa. Tenim moltes més idees, però temps al temps.

Aquest començament de desembre, podria ser un bon moment per clavar canya a la xarxa TRADIBLOG. Estem oberts als suggeriment, idees, crítiques o el que calgui per millorar i fer possible aquest embrió de xarxa. Un cop decideixis posar el bànner al teu blog, ens ho comuniques i et llistarem com a membre TRADIBLOG. Ens dones el nom i adreça del teu blog, el teu e.mail de contacte si no és aquest, i si vols el teu nom complet i el municipi.

Per endavant t'agraim la teva atenció. A la teva disposició per a qualsevol consulta. Rep una salutació ben cordial.

Xarxa TRADIBLOG - tradiblog@mesvilaweb.cat


A mi sempre m'ha agradat saber amb qui col·laboro o en què destino les meves energies i vaig pensar que necessitava algunes dades més per poder implicar-me en aquesta iniciativa. Concretament vaig respondre:

Benvolguts companys de la Xarxa Tradiblog.

Ja em perdonareu que l'entusiasme inicial per la idea de la Xarxa Tradiblog i les expectatives que aquesta iniciativa generaven es vegin una mica esvaïdes vist el punt d'indefinició i obscuritat que encara traspua.

No acostumo a implicar-me en cap iniciativa "anònima". M'agrada saber qui hi ha darrera de cada iniciativa. Persones de carn i ossos, amb noms i cognoms, amb una història i una experiència demostrables. Que tinguin algun lloc on pugui conèixer-les una mica abans d'implicar-me en un projecte indefinit.

Pel moment només tinc un nom (Xarxa Tradiblogs), un correu electrònic corporatiu (tradiblog@mesvilaweb.cat) i una tira publicitària que no apunta a cap lloc físic, sinó a una adreça electrònica, que no és el que espera trobar-se un usuari quan clica damunt una imatge.

Per tant, amb la poca informació de què disposo, esperaré a adherir-me a la xarxa a saber-ne més coses i que aquesta estigui constituïda d'una manera més clara. Això no treu pas que trobi la iniciativa molt interessant i que estigui disposat a col·laborar-hi quan hi hagi alguna cosa tangible, amb més de cos.

Atentament,

--
Víctor Pàmies

Sortosament la cosa sembla que té certa entitat i em va respondre el factotum de la idea, el webmestre de la pàgina Consuetudinarium, en Consueta de Reus.

Això ja és una altra cosa!

I com no podia ser d'una altra manera, m'hi apunto i us recomano navegar pels blogs sobre cultura popular que comencem a configurar la Xarxa Tradiblog.

I m'hi apunto amb la bateria de blogs i pàgines web sobre paremiologia que mantinc:
  • Raons que rimen, el meu blog personal i de temàtica més miscel·lània,
  • Refranyer català-castellà, un refranyer que pretén aportar-vos la solució a aquells dubtes d'equivalències entre refranys i dites de diferents idiomes
  • Refranyer temàtic, un refranyer temàtic exhaustiu de refranys catalans classificats temàticament.
  • Paremiologia didàctica, un esborrany de curs sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys, amb explicacions sobre la formació, origen i significat dels refranys, recopilacions i recopiladors i com classificar-los i trobar-ne en obres de consulta en paper o en línia.
  • Diccitionari, un recull d'aforismes i citacions, els refranys amb nom i cognoms.
  • Paremiologia catalana, la meva pàgina degana, la que fa d'índex de totes les altres i que recopila la informació que he anat bolcant a la xarxa sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

I les que vinguin. Ben aviat novetats i més notícies!!


Cliqueu aquí per connectar amb la xarxa TRADIBLOG. Els blogs de la Cultura Popular als Països Catalans.

dimarts, 27 de novembre del 2007

Optimot. Un altre multicercador lingüístic


Calia? O enfocat des d'una altra òptica: Què aporta de nou Optimot? Què ens facilita? Perquè... què és Optimot?

Optimot
és un multicercador en línia d'informació lingüística, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Les dades que ofereix es basen en 6 fonts:
De les 6 fonts, 4 ja són actualment accessibles en línia, encara que no pas amb un multicercador únic (o sí?). Per tant la novetat és oferir l'accés al diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana i unes fitxes pròpies del programa Optimot, que no ens expliquen enlloc quantes són, d'on surten, què contenen...

Tampoc sabem si aquestes 6 fonts són la punta de llança d'un projecte més ambiciós o si el programa es limitarà a aquestes fonts només.

Molts dubtes, encara, planteja aquesta nova eina. Però essent una aplicació que comença a funcionar i ho fa en període de proves, mereix el benefici del dubte i ens el mirarem amb bons ulls i il·lusió... mentre no em puc estar de recomanar-vos una altra eina semblant, degana en el camp dels multicercadors: el multicercador de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV).




Altres articles relacionats:

- Addenda & Corrigenda - Optimot: sis consultes lingüístiques en una.
- Bloc de lletres - Dubtes sobre la llengua catalana?
- Gazophylacium - Optimot.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Francesc Gisbert guanya el IX Premi Bernat Capó

I poc més d'una setmana després d'anunciar el veredicte del VII premi Joan Amades de cultura popular, ahir es va fer públic el guanyador d'un altre premi d'obres sobre cultura popular: el Premi Bernat Capó, coorganitzat pel Museu Valencià d'Etnologia i Edicions del Bullent.

El guanyador ha estat l'escriptor i mestre alcoià Francesc Gisbert i Muñoz, amb l'obra Màgia per a un poble. Guia de creences i criatures màgiques populars, una guia divulgativa sobre les creences i costums màgics arrelats en la cultura dels valencians.

L'obra es divideix en dues parts. La primera, tracta sobre criatures màgiques de l'imaginari popular, feta a partir d'un minuciós estudi de material rondallístic i folklòric. A la segona, explica quins eren i en què consistien els oficis màgics (curanders, oracioners, tallanúvols, ...), recorre els dies més assenyalats del calendari màgico-religiós i fa una guia de les plantes amb propietats màgiques.

Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és llicenciat en Filologia Catalana i professor a l'IES Mutxamel de l'Alacantí. És autor d'una obra novel·lística diversa, adreçada tant a públic infantil, juvenil o adult i premiada en altres certàmens, de la qual podem destacar:

  • El misteri de la lluna negra. Ed. Tabarca, València 2000. (Premi Ciutat de Torrent de novel·la 2000 i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (obra juvenil de creació) 2001).
  • El secret de l'alquimista. Ed. Bromera, Alzira 2001
  • El somriure de l’esfinx. Ed. Tabarca, València 2002. (Premi Ciutat de Borriana de novel·la 2002).
  • El fanstasma de la torre. Ed. del Bullent, València 2002. (Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 2001).
  • Els lluitadors. Ed. Bromera, Alzira 2005 (Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant 2005).
  • València a cara o creu. Ed. Viena, Barcelona, 2005.
El premi està dotat amb 6.000 euros, una escultura de Ginestar i la publicació dins la col·lecció «La Farga», d'Edicions del Bullent.

Altres guanyadors, de les edicions anteriors d'aquest premi han estat:
  • 1999: Costumari botànic, de Joan Pellicer
  • 2000: Passeig pels molins d'aigua de la Safor, de Fernando Sendra
  • 2001: El llenguatge del vestit: el cas valencià, s. XVIII i XIX, de Ruth de la Puerta
  • 2002: El cicle de la vida: rites i costums dels alacantins d'abans, de Maria del Mar Duque
  • 2003: Romancer valencià (antologia), d'Àlvar Monferrer i Monfort
  • 2004: Llegendes del sud, de Joan Borja
  • 2005: Moros i Cristians: una festa, d'Albert Alcazar
  • 2006: Els valencians d'Algèria (1830-1962): memòria i patrimoni d'una comunitat emigrada, d'Àngela Rosa Menages i Joan Lluís Monjo.
Altres articles relacionats:
- Vilaweb, Francesc Gisbert guanya el Premi Bernat Capó amb una guia de criatures i costums fantàstics de la cultura valenciana (23 de novembre de 2007)
- El País, Un ensayo sobre creencias mágicas gana el premio Bernat Capó (24 de novembre de 2007)
- Levante-EMV, Francesc Gisbert obté el Premi Bernat Capó amb una guia de creences (24 de novembre de 2007)
- Infobenissa, L'alcoià Francesc Gisbert guanya el novè premi Bernat Capó (24 de novembre de 2007)

- Cultura 21, Francesc Gisbert obté el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular (26 de novembre de 2007)

dijous, 22 de novembre del 2007

Lynksee. L'inici de la caiguda del web 2.0?


Lynksee era el paradigma dels serveis 2.0 a Internet, amb una visió plurilingüística i apostant fort per uns programes de codi lliure, gratuïts, oferts com a paquet als seus usuaris.

Lynksee oferia espai web creixent (com Gmail) i la preinstal·lació de diversos programes:
* Wordpress, un blog personal en el qual podràs escriure qualsevol cosa que creguis interessant. Pots usar-lo com a diari personal, explicar les teves experiències... qualsevol cosa. * Gallery, un programari desenvolupat per administrar totes les teves fotos, treballs de disseny i imatges en un sistema intuïtiu d'àlbums. Permet protegir amb contrasenya aquelles fotos que no desitgis fer públiques i disposa d'eines d'edició per deixar les teves fotos perfectes des de la pròpia utilitat, impressió i enviament per correu, etc. * MediaWiki, el motor d'edició de texts compartits que utilitza la mateixa Wikipedia. En ell podràs escriure tots els texts i treballs que vulguis i tot el món podrà editar-los per completar la informació. * PhpBB, el sistema de fòrums per excel·lència. Podràs crear fòrums de discussió organitzats com tu vulguis, restringir l'accés a un grup d'usuaris, usar text formatat, afegir avatars, emoticones, crear la teva pròpia comunitat d'usuaris...
I aquests serveis anaven creixent. Així, des de feia poc també oferien la possibilitat d'instal·lar el Joomla!, un gestor de continguts tipus Drupal, que permet crear portals i pàgines web amb continguts que es puguin actualitzar fàcilment. I el Sabros.us, per als enllaços seleccionats, tipus Del.icio.us o els Bookmarks de Google.

Una oferta completa i de qualitat.

Què ha passat? Doncs, és clar que, quan ofereixes uns continguts gratuïts, que els usuaris no paguen directament, els ingressos han d'entrar per alguna altra banda. Ells ho finançaven a través de l'Adsense de Google. Per la nota que van enviar a tots els usuaris, sembla que Google els va advertir que havien d'eliminar les pàgines que oferien contingut amb copyrigth, com per exemple, lletres de cançons. Ells al·leguen que no poden controlar 400.000 pàgines i decideixen anul·lar el compte d'Adsense. Però no troben substitut per fer front a les despeses del negoci.
El modelo de publicidad de Adsense, con el que pensamos sustentar el proyecto, nos cerró las puertas alegando que o censurábamos el contenido "ilegal" como por ejemplo "letras de canciones" de todas páginas o nos cerraban la cuenta. En contra de la política que nos imponían y con más de 300.000 páginas indexadas (imposible para nosotros moderar y censurar) optamos por eliminar la publicidad de Adsense.
Els usuaris sempre ens movem entre dues aigües: paguem per uns serveis que haurien de ser universals? Quins programes o serveis paguem i quins no? Quina oferta i quines opcions hi ha?

Sembla que la tan anomenada web 2.0 aposta per la universalitat dels continguts i la socialització de la informació. Però és clar... a quin preu? I si no paguem per uns serveis que ens ofereixen, que tenen uns costos de manteniment, desenvolupament i que qui els ofereix té el legítim dret de voler obtenir-ne beneficis... Com s'han de gestionar tots aquests projectes?

Segur que l'única opció és l'Adsense de Google? La publicitat a Internet és un negoci creixent. Quin tros de pastís es queda Adsense? Hi ha altres vies de negoci o de supervivència?

L'experiència fallida de Lynksee deixa molts interrogants i tenebres al respecte.

Queden encara algunes alternatives, com eyeOS o Jubii (encara funciona?), però la desaparició d'un servei com Lynksee sembla insubstituïble.

Altres articles sobre Lynksee

- Tecnologia lliure per a un món lliure - Linksee, un servei web, tot en un (21 d'abril de 2007)
- Genbeta - Novedades en Lynksee (13 de mayo de 2007)
- Tecnologia lliure per a un món lliure - Farewell, Lynksee (21 de novembre de 2007)
- Genbeta - Lynksee cierra por falta de fondos (22 de novembre de 2007)

dimecres, 21 de novembre del 2007

Refranys nadalencs. Ara ve Nadal...

... menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons. O... matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.

Nadal, temps d'il·lusions i d'angoixes. La il·lusió dels més petits, per la festa, la màgia, els regals. L'angoixa de tots aquells que, més que mai, recorden les pèrdues familiars, perquè la cadira de taula se'ns fa present més buida que mai.

El refranyer, font de tradicions i de saviesa popular, recull amb especial èmfasi aquestes celebracions del calendari festiu.

Potser, al costat dels refranys de caire meteorològic o dels geogràfics, els refranys sobre el calendari són els més nombrosos del refranyer. Pocs reculls exhaustius amb índex temàtic no tenen el corresponent apartat del calendari, amb referències a les estacions, als mesos i a les festivitats.

És ben curiós tot el cicle de refranys dedicats a l'allargament del dia. Difícil missió la de concretar una cadència que resulta imperceptible a l'ull: a partir del 22 de desembre, la nit s'escurça i les hores de sol van en progressiu augment.

. Per santa Llúcia, un pas de puça (quan se celebrava el 23 de desembre; ara ha passat al 13 de desembre i això fa que el refrany ja no resulti cert i ens ballin les dates).
. De santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.
. Per Nadal, un pas de pardal (25 de desembre). O Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall.
. Per sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre).
. Per sant Tomàs, el dia més curt de l'any (és el solstici d'hivern, la nit més llarga de l'any) (29 de desembre).
. Per Ninou, un pas de bou (1 de gener).
. Pels Reis, un pas de vells (6 de gener).
. Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix).
. Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener).
. Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener).
. Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer).
. Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga.

Josep Pons i Lluc, al Refranyer menorquí, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena:

Per Nadal, es dia creix una passa de pardal;
per sant Esteve, una passa de cega;
per any nou, una passa de bou;
i per sant Antoni, una passa de dimoni.

I així podríem arribar fins a dir que La nit de Sant Joan és la més curta de l'any.


Enllaços

Amics de Vallibona. Costums i tradicions
Àngel Daban - Dites i refranys de l'any: desembre, hivern i Nadal
Dites populars i poesia infantil
Festes nadalenques
Nadal enteranyinat
Paremiologia catalana
Recull de dites populars catalanes
Refranyer temàtic - Nadal


Referències

Us recomano el magnífic article de José Enrique Gargallo Gil: Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania Continua.

dijous, 15 de novembre del 2007

Josep Romeu Bisbe guanya el VII Premi Joan Amades de cultura popular


Per la temàtica que tracto als meus blogs i pel meu interès en el camp de la paremiologia des de fa molts anys, el premi Joan Amades de cultura popular és dels que seguia amb més interès. A aquest premi es poden presentar treballs d'assaig o d'investigació escrits en llengua catalana que tractin temes relacionats amb la cultura popular i tradicional dels Països Catalans.

Mai m'he presentat a aquest premi, però és que mai havia tingut prou material per abordar una empresa d'aquesta envergadura. Bé, però això no fa al cas.

La qüestió és que avui he sabut per l'edició digital de «El Punt» que el guanyador de la convocatòria del 2007 ha estat Josep Romeu Bisbe, que també se'n fa ressó al seu blog, amb l'obra El Nadal, del mite a la tradició, on l'autor analitza una a una les tradicions del cicle nadalenc.

Josep Romeu (Vic, 1952) ha estat sempre vinculat al món de l'ensenyament i l'associacionisme cultural.Com a gestor cultural ha estat implicat en la fundació de la Llibreria la Tralla de Vic, ha exercit diferents càrrecs a Òmnium Cultural i ha impulsat la creació de la Televisió d’Osona, la revista Vilatorta, la revista Acció, i ha estat el primer President de la Colla Castellera Els Sagals d’Osona. En l’àmbit del periodisme ha col·laborat amb els diaris El correo catalán, Mundo diario, El 9 Nou, la revista Europa de les nacions i ha dirigit la publicació Ciutat Nord. En l’ambit de la literatura, ha publicat les obres Temps de pluja (UAB, 2005) i Olga (Editorial Emboscall, 2007). L'any 2004 va ser director gerent de la Fundació Drets Col·lectius dels Pobles i CIEMEN, i posteriorment, coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana.

El premi el convoquen l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, en el marc dels Premis Ciutat de Tarragona.

En el blog de les tardors literàries de Tarragona, els 5 sentits, podem trobar una sinopsi de l'obra, una entrevista, en format meme tardorenc, i la notícia de la decisió del jurat i l'atorgament del premi.

El premi el patrocina l'Associació Cultural Joan Amades.

Altres articles relacionats:

- El Punt, «
Un estudi sobre els orígens de les tradicions del Nadal guanya el Joan Amades de cultura popular» (15 de novembre de 2007).
- Tinet, «Josep Romeu guanya el 7è Premi de Cultura Popular Joan Amades»

dilluns, 12 de novembre del 2007

Recull de dites populars catalanes


L'any 2001, quan creava la meva primera pàgina web sobre paremiologia i refranys, em deixava portar per la il·lusió de poder compartir uns coneixements i continguts arreplegats amb constància i dedicació durant una colla d'anys, amb el convenciment que era un camp prou verge i inexplorat per poder-hi aportar el meu gra de sorra.

Aquesta mateixa il·lusió i avidesa de trobar i catalogar la informació existent em va portar a fer-me editor de l'Open Directory Project, precisament en la categoria de frases fetes i enigmística. Arribava a una categoria sobre la llengua catalana amb vora 300 enllaços que vaig ajudar a engreixar fins als 1.500 actuals.

En aquest desert, ja des el primer moment, brillava amb llum pròpia el lloc web de Francesc Roig, el Recull de dites populars catalanes, tants anys allotjat als servidors d'Arrakis, i que amb l'aparició del domini PuntCat, no ha trigat a fer el salt a un nou domini: http://www.ditespopulars.cat/ .

La particularitat d'aquest lloc és que, a partir d'una senzilla estructura temàtica (13 apartats per a refranys i algun altre per a palíndroms o jocs de paraules, per exemple) i la participació activa dels lectors, ha bastit una recopilació de més de 3.300 refranys, que engreixa i actualitza amb certa assiduïtat.

En Francesc ha fet de mediador entre la tradició oral i la participació dels seus lectors, oferint un lloc coral de visita obligada per als amants d'aquest tema.

Apa, no us esteu d'ajudar-lo a incrementar el seu refranyer!

divendres, 9 de novembre del 2007

El refranyer català-castellà arriba als 1.000 refranys!







Res feia pensar, quan iniciava el Refranyer català-castellà en línia que, en poc més de mig any, arribaria al miler de refranys comentats i documentats. Però així ha estat, en part, gràcies a la bona acollida que ha tingut, que m'ha esperonat a millorar-lo dia a dia; i en part també, perquè finalment m'he pogut retrobar amb la il·lusió amb què vaig iniciar la recollida de refranys i dites ara fa més d'una dècada.

De seguida, des de diferents llocs web i altres blogs us vau anar fent ressò del refranyer. I en vau fer unes ressenyes, tant curioses com elaborades. Així, en parlen a l'Aula d'acollida del CEIP Mare de Déu del Remei, La Caseta Virtual, La Tafanera, Lectura i decoració, Nura Duna - Menorca, On anar, Reporteducació.cat o Xarxanet, entre d'altres. Perdoneu si me'n deixava algun.

També, de seguida, el refranyer comença a aparèixer com a lloc recomanat en els enllaços de molts altres llocs web. I sabeu? Aquest és el veritable valor per a una feina feta a consciència: que et recomanin, que et citin, que t'utilitzin. Així, m'enllacen Álvaro Martínez, Cultura i tradicions, Festes.org, les Fitxes del CDLPV, Francesc Roig, Gabriel Bibiloni, Josep M. Tibau, La segona perifèria, Lexicografia, M. Roman, Malerudeveuret , Monjo.cat, el Multicercador d'Eines de Llengua, Núria Masdéu, Parlacatala.org, Penàguila, Proz.com o Tal com raja, entre molts d'altres que encara no hauré trobat.

I també se'n fan ressò els meus veïns al poble: Josep Maria García Pérez, Espai Vallromanes o Jordi Gomara. Al Raons que rimen, el meu blog més personal, el presento al maig, aviso a l'agost que he arribat als 500 refranys i ara us dic, dos mesos després que he doblat aquesta xifra i arribo als 1.000.

Però la pedra de toc, un moment clau per a la difusió d'aquesta obra va ser al setembre, quan el dia 21, des de l'Agència Catalana de Notícies publiquen l'article sobre l'entrevista que em va fer la Núria Peláez al juliol. De seguida, surt reproduïda a l'Avui, a l'Empordà Digital, a Directe.cat, a Normalització.cat, a El Punt, a Sitges News, al Telenoticies.cat, al Fes-Ho-Cat i en paper, en alguns mitjans de la comarca, com el Línia Vallès o la Revista del Vallès.

Arran d'aquesta notícia, que va acompanyada d'un vídeo de dos minuts i mig, que encara no he pogut veure sencer en condicions, per l'efecte dòmino de les notícies, el refan a primers d'octubre a La Malla, el citen a Catalunya Ràdio, al programa de "En xarxa de Marc Serena", també a La Malla Digital, de COM Ràdio i em fan una entrevista a Ràdio Tiana, que us reprodueixo en aquest article. També ha sortit un article a La Pinya, la revista de l'Ajuntament de Vallromanes.



Sé que això tot just acaba de començar. Em queda feina i hores per polir-lo, ampliar-lo i consolidar-lo. I l'han d'acompanyar altres obres paral·leles, com el Refranero castellano-catalán, un Refranyer temàtic, un recull de dites i frases fetes o el recull d'etimologies dels refranys.

Doneu-me temps i confiança i segur que ho anirem veient tot, un darrere l'altre.

Gràcies a tots per seguir-me visitant.

divendres, 2 de novembre del 2007

Vallromanes.cat en obres perpètues?

Estem treballant en el nou lloc web de l’Ajuntament de Vallromanes.
Serà operatiu durant el mes d’octubre.
Lamentem les molèsties que això hagi pogut ocasionar.

Des del juliol de 2007 la pàgina web de l'Ajuntament de Vallromanes ha estat muda, amb alguna intermitència ocasional i interessada. Per exemple, per actualitzar la informació sobre el POUM.

Per les notícies d'algun Ple (extraordinari, de ben segur) sabem que s'està fent un nou lloc web que costarà 9.000 euros. Un bon pressupost, sí senyor. I que l'empresa que està fent aquestes tasques és la que ja va fer l'antiga pàgina actual de l'Ajuntament i la d'algun altre partit polític del poble. No entro pas a valorar la seva feina, però sí que hi podrem dir alguna cosa sobre la ràtio prestacions/preu un cop veiem el nou lloc web de nou mil euros.

Des de juliol d'enguany (si no m'he descomptat, ja), ens hem hagut d'assabentar del que passava al poble a través de la propaganda que n'han fet els partits del govern, amb complaença i autobombo. I les primeres previsions deien que la pàgina estaria funcionant al setembre, ens imaginem que per poder donar cobertura informativa a la festa major, entre d'altres notícies.

Arribats a aquell punt, amb el setembre finit, i després que algú decidís que no es podia deixar sense informació tants mesos tot el poble, es van anar penjant algunes informacions en la pàgina de l'Ajuntament i es va canviar la data de previsió de funcionament del nou lloc web: durant el mes d'octubre.

Octubre també ha acabat i ni tan sols hi ha nova previsió d'acabament de les obres del web de l'Ajuntament, com podeu veure en la captura que vaig fer ahir mateix, 2 de novembre de 2007, imatge que encapçala aquest article.

  • Hem de pensar que la nova data de previsió d'acabament de les obres del lloc web de Vallromanes seran l'octubre de 2008?
  • Potser, ahir, dia de difunts, havíem de resar una Salve per la difunta pàgina web de l'Ajuntament de Vallromanes (a. c. s.)?
  • Potser hem de pensar que com que ja llegim les informacions del que passa a Vallromanes en els canals alternatius, no ens cal una pàgina web institucional?
  • Aquestes obres perpètues (sí, ja les podem considerar perpètues, com la neu del Kilimanjaro o els casquets polars, que potser també algun dia deixaran d'existir) són el preambul del que ens espera de grues, totxos i ciment?

Refranys de Tots Sants

Com molt bé expliquen a Etnocat.org, la festa de Tots Sants, comuna en diverses tradicions ben diferents i no pas només en la cristiana, es remunten al cicle de la vida i el seguiment del cicle vital durant les diverses estacions de l'any.

A Festes.org, hi ha un apartat especial dedicat a Tots Sants, la festa de difunts, i a la Castanyada, en concret. D'allà he reproduït la imatge que encapçala aquest article. L'article de La Malla, s'inspira en els continguts de Festes.org, però també és molt explicatiu i detallat.

Ens trobem ja en plena tardor, camí de l'hivern rigorós, i «la festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura».

Es molt ric el nostre refranyer en referències al pas del temps, a les festivitats del calendari i a diverses tasques dels oficis d'abans. I no ens ha d'estranyar, perquè l'apartat més ampli de la majoria de refranyers és el referit a la meteorologia i el curs de l'any.

Una cerca selectiva de refranys que continguin l'expressió "Tots Sants", em permet obtenir un bon llistat de refranys ben variats i, sovint, contradictoris. Vegem-ne uns quants, en llistat alfabètic:
  1. de Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
  2. de sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
  3. de Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent. Però altres diuen, de Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  4. de Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual
  5. de Tots Sants a Nadal justa una passa de gall
  6. de Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval. També diuen: de Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal
  7. de Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
  8. de Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s'hi val
  9. de Tots Sants a sant Andreu vent o pluja o fred o neu. O també: de Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu
  10. de Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
  11. de Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
  12. de Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
  13. de Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar
  14. de Tots Sants fins a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  15. de Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal
  16. des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
  17. ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb sant Andreu!
  18. el bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
  19. el bon favar per Tots Sants s ha de sembrar, i pel Gener s ha de cavar
  20. el raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra
  21. els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants
  22. els pecats de Carnaval surten per Tots Sants. O també: les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
  23. entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
  24. entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral. O també: entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val
  25. entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal
  26. la bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per santa Magdalena
  27. la dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l'any sospira
  28. les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
  29. llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps
  30. maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer
  31. passats Tots Sants, els dies són germans
  32. per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans
  33. per Tots Sants abrics i guants
  34. per Tots Sants, amaga el ventall i treu ls guants (gràcies, Margarida)
  35. per Tots Sants castanyes i mocadors grans
  36. per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
  37. per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina
  38. per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
  39. per Tots Sants l'arada a casa
  40. per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu
  41. per Tots Sants les llebres corren pels camps
  42. per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut
  43. per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans
  44. per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants
  45. per Tots Sants, arts a la mar
  46. per Tots Sants, caçador, plega els rams
  47. per Tots Sants, capes i mocadors grans
  48. per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
  49. per Tots Sants, castanyes i panellets. O també: per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets, com em recordava, sense anar més lluny aquest any la meva mare. I encara ens hi faltarien els moniatos.
  50. per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats
  51. per Tots Sants, els camps blancs. O també diuen: per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs
  52. per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar
  53. per Tots Sants, la clau és pels camps
  54. per Tots Sants, les olives a les mans. O també: per Tots Sants, les olives fan mig oli
  55. per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
  56. per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams
  57. per Tots Sants, pluges i vents
  58. per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor de sembrar, i si pot ser els d'aquí no esperis els d'allà
  59. per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar
  60. per Tots Sants, tots els vins són sans
  61. pluges perdudes, per Tots Sants trobades
  62. qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l'any sospira
  63. qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat. Però també diuen: qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats
  64. quinze dies abans de Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sementer és
  65. rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  66. sagnies per Tots Sants, salut per tot l'any
  67. tots Sants el primer, sant Andreu el darrer
  68. tots Sants l'entra, sant Andreu el treu
  69. tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta

Hi trobem referències a l'ofici de filar, avisos als pagesos perquè sembrin i cullin els fruits dels arbres, a pescadors i caçadors perquè canviïn les arts de pesca i el sistema de caça...

Ens recorda que antiguament es contractava els mossos del camp per temporades, dos cops l'any: els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.

També trobo especialment deliciós, el que ens recorda les llaminadures de les diferents festes anuals: per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons. Ja n'han pres bona nota les pastisseries del gremi!

Trobem molta variació en com s'han transmès i com ens han arribat els refranys. De diversos repertoris, de diverses zones i llocs. Amb errors, dubtes i expressions no ben transmeses. Vegem-ho, per exemple, en el refrany que fa: per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs. També ens ha arribat:
  • per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs
  • per Tots Sants, ni llentrisca (o llentiscle) ni glans
  • per Tots Sants, murtons (o arboces) i aglans, llentrisca madura i esclata-sangs.
El murtó és el fruit comestible de la murta, aromàtic i poc carnós, d’un blau negrenc. La llentrisca o llentiscle, és un arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d’olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa. Els cama-sec i esclata-sang són uns bolets força habituals en el nostre territori i amb multitud de variants i amb moltes variacions de nom, segons les contrades.

Els trobem recollits a Amades, Pons Lluch a Menorca, Josep Pujol a Tarragona o Anna Parés, en repertoris més actuals, entre molts d'altres. Com diu Pons Lluch, al Refranyer menorquí, «es refereixen a productes de la temporada de Tots Sants. Un ús ben habitual d'aquesta dita és per assenyalar que cada època té les seues coses que li són pròpies. Hi ha una cançoneta menorquina que hi fa referència»

L'expressió entre Tots Sants i Manresa és la que prenem com equivalent de l'expressió castellana d'entre Pinto y Valdemoro. En l'article del Refranyer català-castellà us n'ofereixo àmplia informació, bàsicament, extreta de Joan Amades i Gelat (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.

I no voldria acabar sense un refrany de to sarcàstic i transgressor: de la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis.

Mireu també l'apartat de refranys de Tots Sants al refranyer temàtic, que s'anirà actualitzant.