dimecres, 30 de maig del 2007

Debat dels candidats

Avui, a les 20.00 hores ha tingut lloc a Ràdio Vallromanes l'esperat debat dels candidats a l'alcaldia de Vallromanes. Durant gairebé una hora, Xavi Moya ha moderat el debat entre David Ricard, cap de llista de MxV-ERC; Lourdes Prims, cap de llista d'iVall, i Maria Cabot, cap de llista de CiU.

Gairebé una hora de debat, aquell debat que ens hagués agradat escoltar abans de la campanya. I que ens ha agradat escoltar ara, després de la campanya. I que voldríem que se seguís repetint, amb normalitat i per interès públic.

A casa, hem deixat tot el que havíem de fer a aquesta hora i hem escoltat el programa amb interès.

Ara, m'agradaria que, els qui no l'heu pogut escoltar en directe, ho feu quan tingueu temps. L'he gravat, l'he penjat d'Internet i el lliuro a la vostra disposició en aquesta adreça:

http://www.yourfilelink.com/get.php?fid=337396

És un fitxer temporal, que només estarà disponible 15 o 30 dies des de la darrera descàrrega.
No sempre es veu a primera vista l'enllaç. En tractar-se d'un servei gratuït, viuen de la publicitat (es nota, oi?). Heu de cercar un enllaç que digui «Click the button below to download the file: Download file», que acostuma a aparèixer cap al centre de la pàgina.

Si en algun moment algú se'l volgués baixar i ja no fos disponible, que deixi un missatge en aquest comentari del blog i el tornaré a actualitzar.

Són gairebé 50 Mb de fitxer wav (comprimit en format zip), amb una durada de poc més de 50 minuts.

Escoltem-lo i el comentem. Us sembla?

[Afegeixo]

Al web de l'Ajuntament han posat una informació referent a les repeticions en diferit del debat d'ahir.
Concretament ho repetiran:

Dijous, 31 de maig
19’00 h.
Divendres, 1 de juny
21’00 h.
Dissabte, 2 de juny
11’00 h.
Dilluns, 4 de juny
20’00 h.
Dimarts, 5 de juny
10’00 h.



dimarts, 29 de maig del 2007

No entenc...

... que algú que depèn d'una nòmina o d'un sou mileurista pugui votar la dreta.
... que alguna persona jubilada, amb problemes per arribar a finals de mes, pugui votar a la dreta.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

dilluns, 28 de maig del 2007

El dia després

S’ha acabat la campanya electoral per a les municipals 2007 i, a banda de fer l’anàlisi dels resultats electorals obtinguts en aquests comicis, també toca fer un repàs del que ha donat de si l’esmentada campanya.

De les 6 forces que es presentaven, només 3 han obtingut representació municipal. Uns han pujat. Altres han baixat. Altres apunten i veuen possible un primer regidor en alguns futurs comicis. Altres han tingut una davallada espectacular o absoluta. A tots els correspon fer una anàlisi crítica del que ha passat i del que els pertoca fer o esmenar en aquests pròxims 4 anys.

Ahir al vespre, ens sobtava que TV3 fos l’única televisió (de les que es veuen a Vallromanes) que estigués emetent els resultats de les eleccions. I això que a molts llocs eren eleccions als diversos parlaments autonòmics. O potser no vaig tenir paciència per deixar de veure anuncis o ho emetien entre anunci i anunci…

I a Internet també era bastant frustrant cercar informació al moment. El peix gros es menja el xic… i no hi havia dades de Vallromanes (i altres municipis petits) fins bastant més tard que m’haguessin arribat via SMS (gràcies, JB!).

Les millors fonts, però:
Ja amb tot acabat i només pendents de les converses dels polítics per generar les majories que governin els ajuntaments, vull fer una anàlisi personal de com he viscut i vist la campanya des de casa, a nivell del municipi.

Coses positives:
  • hi concorrien més partits (6, mentre al 2003 només n’eren 4)
  • un increment de la campanya virtual a Internet, amb les informacions dels partits, els blogs dels diferents candidats i els comentaris vessats des de diferents llocs i posicions.
  • tots els partits tenien pàgina a Internet
  • 3 candidats han obert blog personal (i esperem que el mantinguin obert i no l’abandonin fins d’aquí a 4 anys més)
  • ús de les noves tecnologies en les campanyes (i contracampanyes): blogs participatius, imatges, so, presentacions, videos a Youtube, que han donat color a la Xarxa mentre als carrers el color el donaven els inflables, globus, llapis, caramels i pancartes tutti quanti.
  • la imaginació al poder: no sempre les campanyes més efectives representen una gran despesa econòmica. Cal saber trobar els canals i mitjans adequats per vehicular-les i compatibilitzar-les amb el pressupost disponible
  • la mobilització dels diferents partits per arribar a l’electorat, amb més actes i presència que en altres convocatòries
  • que s’ha desenvolupat amb menys crispació que altres convocatòries, malgrat alguns episodis protagonitzat per anònims i pamflets sense autoria declarada a les bústies i als llocs participatius de la Xarxa. Sortosament amb el pas de la campanya s’han anat esvaint.

Coses negatives:
  • no es pot empaperar el poble amb la impunitat que han fet gal·la alguns partits, i menys encara quan s’havien reunit tots els partits per repartir-se els espais i fer una campanya neta (mai millor dit).
  • hi havia fanals amb 3 i 4 cartells de diferents candidats i formacions: un despropòsit, un abús i una actuació injustificable
  • no es poden permetre bretolades amb els cartells de cap formació. Ni pancartes que desapareixen, ni pintades en les cares dels candidats.
  • el web de l’Ajuntament ha d’informar i fer-ho amb neutralitat. I informació neutra no vol dir que no hi hagi informació. Qualsevol persona de Vallromanes (o de fora) hi ha de trobar allà tota la informació que cerqui, ja sigui de l’Ajuntament, dels actes que es fan al poble, de les entitats que hi ha… Amb què ens trobem? Amb un apartat de notícies que apareixen i desapareixen (volem un històric de notícies), informacions esbiaixades o incompletes (mireu les dues darreres entrades sobre el Pla local d’habitatge i el Pla director del clavegueram, penjades, sense cap altra explicació addicional a 3 dies de les eleccions)
  • els mitjans de l’Ajuntament han de ser públics i se n’ha de facilitar l’accés i ús a tots els partits i particulars del municipi: s’ha de liderar, amb neutralitat, des del consistori, almenys en allò referit a la informació municipal.
  • no ens informen bé de les poques coses que es fan al poble. On s’ha dit que hi hauria entrevistes a la ràdio a tots els candidats? Què en sabem de l’obertura de les piscines municipals? Per què es penja l’informatiu del casal amb tant de retard? Com saber quins actes del darrer mes eren d’algun partit o institucionals?
  • l’ús de logos i materials de tots, amb un ús partidista
  • la poca cura per l’ortografia de materials impresos i a Internet
  • que al dissabte al matí, jornada de reflexió, les bústies encara continguessin pamflets d’alguna formació

Guardo totes les propostes i promeses electorals dels partits i les llistes d’aquelles persones que, sigui en el partit que sigui, han volgut dedicar-se a la política municipal, la més propera, on s’aprèn a fer política. Potser algun dia en faré una anàlisi comparativa…

divendres, 25 de maig del 2007

Reflexió

D'aquí a poques hores comença la jornada de reflexió per a les eleccions municipals 2007. Els catalans i les catalanes haurem de decidir qui ens governarà, des del municipi, durant els pròxims 4 anys.

Com deia en un article anterior, són les eleccions que ens toquen de més a prop, perquè decidim qui hi haurà en els òrgans de govern que ens són més propers i coneguts. O si més no, als que hem d'acudir més sovint, per les contribucions, per les multes, pels cursos, pels permisos, per les festes majors, pels actes culturals i per un grapat d'altres temes.

I en un poble petit com Vallromanes, tots ens coneixem. O gairebé. I saps qui es presenta per aquesta llista o per aquella altra. I qui hi ha al darrera. I què prometen i no compliran i què haurien de prometre, i no ho diuen.

Tota la disbauxa d'aquestes darreres dues setmanes, el dispendi, la demagogia, les promeses que mai es compliran... la parladuria, les amenaces, el joc brut... Tot forma part de la cursa electoral. Però no tot hauria d'estar permès, ni de bon tros. A més, si fins ara era possible parlar de ciberpolítica, diumenge, l'únic que compta és qui es desplaci fins a la mesa electoral i hi dipositi la seva papereta.

No us penso intentar convèncer de res. Jo ja fa molt de temps que tinc el vot decidit i cap campanya, mentida ni escrit de darrer moment em farà canviar d'opinió. I voto el que penso que em convé més a mi, als meus i al meu poble. I potser per això he seguit de més a prop la campanya del poble del costat, on ningú intentava convèncer-me de res, perquè sabien que no els podia votar, que la que m'hagués correspost de seguir. Encara que, ara que hi penso, déu n'hi do, el que he vist i viscut en aquests dies de maig...

Només vull demanar-vos que aneu a votar, lliurement i amb la consciència ben tranquil·la, que allò que triareu és el que penseu que és millor per al vostre poble.

L'únic que sí que em permetré és de fer una capbussada en el nostre ric refranyer i recomanar-vos uns quants refranys que us puguin ajudar a reflexionar i a pensar amb calma sobre les eleccions de diumenge, que serà una fantàstica diada festiva, com ha de ser. I com només pot ser.

No és molt ric en paremies polítiques el nostre refranyer, però amb paciència i una canya, alguna cosa es troba:

  • amic d'en Pere, amic d'en Pau, però més amic de la veritat
  • cal ensenyar amb exemples
  • com més en tenen, més en volen
  • com més hom s'ajup més ensenya el darrera
  • de polítics, cabrons i mal parits ja n'estem tips
  • del dit al fet, hi ha un gran tret
  • d'homes és errar, de bèsties perseverar
  • el bon govern, poc se sent i es fa veure clarament
  • el bou per la banya i l'home per la paraula
  • el diner governa el món enter
  • el prometre no fa pobre, però el donar sí
  • el que no es paga amb diners es paga amb dinades, que és pagar dues vegades
  • el 'sentir dir', lluny de mi
  • els polítics discutint, semblen braus envestint
  • en cosa dubtosa val més callar que parlar
  • en política camina sempre discretament deu passes darrera el poder i sense trepitjar-ne l'ombra
  • és tanta la porqueria que va associada a la política, que fins i tot una cosa sagrada com és una mare, si dius que és política, queda convertida en una sogra
  • fa més qui vol, que no qui pot
  • favor que faç (o faig), favor que me deus
  • festes em fas i no me'n sols fer? O vols enganyar-me o m'has de menester
  • feta la llei, feta la trampa
  • hi ha qui dóna un aglà per fer-te cagar un roure
  • la política no té entranyes
  • mentider conegut ja no és cregut
  • més val un "tin" que deu "et donaré"
  • molt diner en poc temps entrat, o robat o trobat
  • no hi ha pitjor sord que el qui no vol oir
  • no manllevis diners, que els hauràs de pagar amb gros escreix
  • parlar de política és el drap brut de la cuina
  • pel diner fins el rei balla, si convé
  • per curar-se en salut, molts polítics no tenen amics ni coneguts
  • quan ningú diu res tothom està d'acord
  • qui molt riu, no té el seny gaire viu
  • qui oli remena, els dits se n'unta
  • qui promet, en deute es met
  • qui sempre pren i mai no dóna, al fi tothom l'abandona
  • qui serveix al comú, no serveix a ningú
  • qui té el cul llogat no seu quan vol
  • sentir dir? Mitja mentida
  • si vols estar gras, fes-te de l'ajuntament
  • tal faràs, tal trobaràs
  • tal mesura com fareu, us serà feta
  • tal pastor, tal ramat
  • tres coses governen el món: diners, diners i diners
  • val més manar que ser manat
  • val més prometre un porc que donar una sardina
  • un mentider ha de tenir bon cap
I recordeu que, encara que la mala herba sempre creix, tampoc podem oblidar que la veritat i l'oli sempre suren.

dilluns, 21 de maig del 2007

Ciberpolítica

L'avenç de la societat de la informació, l'accés del gruix de la població a la tecnologia i la immediatesa de la transmissió de dades i missatges han fet que cada vegada més, les campanyes polítiques passin dels carrers a la Xarxa.

Els carrers es buiden. Només hi ha activitat els primers dies per penjar (i despenjar) banderoles, cartells, pòsters i cintes i veiem com els mítings cada vegada són més mercats de Calaf (globus, animadors, inflables, aperitius i bosses de regals) i menys arengues polítiques. Vol dir això que comprem els vots, perquè no els podem convèncer amb les idees o les propostes?

Aquestes eleccions, respecte de les altres convocatòries electorals, guanyen en proximitat i incertesa: tret de les quatre capitals importants del país, no hi ha dades estadístiques del que passarà en la resta de 900 i escaig municipis. Sorpresa fins al darrer moment! I mirar les paperetes de les diferents formacions per cercar-hi la cara coneguda, el veí que mai hauries dit que aniria en alguna de les diferents llistes que concorren a l'alcaldia de ca teva.

Ens estem acostumant als succedanis i al bombardeig constant de notícies i informacions a les quals mai arribem a poder fer ni una ullada tranquil·la. Cada vegada és més gran el calaix de mals endreços on hi desem aquelles coses que avui no podem assimilar i que agombolem amb l'esperança de reutilitzar algun dia o de poder mirar amb més calma més endavant... Fal·làcia!, perquè s'hi acumulen capes i capes de noves informacions més actuals i interessants que les d'ahir. Que avui o demà tampoc tindrem temps de ni tan sols mirar. I així esdevenim ciberdrapaires.

Canviem els diaris de paper pels digitals, el sexe pel cibersexe, les càmeres amb rodet per les digitals, les trobades amb els amics per les tertúlies al xat i la política per la ciberpolítica.

Ara les campanyes es couen al ciberespai: blogs polítics que reprodueixen i cloquegen les consignes apreses. Ciberuniformitat. I que ningú se surti de la cleda.

Amb algunes lloables excepcions: Poliblocs.

qui és sabater que faça sabates...

TU TRIES

Es pot fer política o no fer política.

D'entre els que es decideixen a fer política, poden triar per la bona política o per la mala política. Pel llustre o per les clavagueres.

Per no arriscar-me a fer mala política, prefereixo seguir-me dedicant a les sabates.

dilluns, 14 de maig del 2007

Dos i dos no sempre fan quatre

Mireu aquestes dues captures sobre una cerca a Google (o qualsevol altre cercador):


Idèntiques? No ho són pas, però no jugarem a les 7 diferències, que de fet només n'hi ha una que ens interessa en aquest cas: les cometes en la finestra de cerca.

És clar que resulta important conèixer quatre cosetes sobre com funcionen els cercadors i quines opcions avançades els podem aplicar per tal que les nostres cerques no resultin infructuoses o inabastables pel nombre de resultats i per la poca pertinència d'allò que ens ofereix.

Ara que som en període electoral, tothom s'apunta al fenomen internàutic i no resulta estrany trobar una munió d'articles amb hipòtesis basades en els resultats de determinades cerques a Google. Mireu, per exemple, a El Periódico, aquests dos articles:

- Jordi Puntí: La joguina de Sant Google (El Periódico, 12/5/2007)
- Toni Sust: La solitud de l'animador infantil (El Periódico, 14/5/2007)

De l'article de Jordi Puntí destaco el següent paràgraf:
Google ens serveix una enquesta senzilla, arbitrària i curiosa: els resultats que dóna cada candidat. Prenguem, per exemple, els comicis per a l'Ajuntament de Barcelona. A dia u de campanya, la cerca de Jordi Hereu ofereix 212.000 entrades. Esclar que potser hauríem de descomptar les pàgines oficials. Xavier Trias es queda amb 97.000 entrades, essent la primera un atractiu sopar- col.loqui en què va participar el mes de març. Jordi Portabella puja fins als 104.000 ítems. Alberto Fernández Díaz aconsegueix 269.000 crides, tot i que hauria de compartir la xifra amb els seus homònims, que no són pas pocs. Finalment, Imma Mayol arriba fins als 105.000.
De l'article de Toni Sust:
El d'ahir no devia ser el millor dia del cantant i animador infantil Àngel Daban. Daban, amb 30 anys de carrera i 899.000 entrades a Google, va ser contractat per CiU per animar la festa (electoral) de la família, convocada pels nacionalistes a Igualada.
Mentre les xifres que ofereix Puntí són pertinents i ajustades, ja m'alegraria que autors com Àngel Daban tinguessin aquest reconeixement i fama, i més si tenim en compte que l'Àngel, a banda de dedicar-se a la música ha fet una lloable i meritòria tasca de recopilació de refranys i dites a la xarxa. Però hi ha alguna cosa que grinyola i que vull analitzar.

Quan fem una cerca, cal tenir en compte un seguit de paràmetres que faran que els resultats que obtinguem siguin sensiblement diferents. Hi ha qui pensa que a Internet hi és tot i que només cal trobar-ho. Però de vegades trobar les coses resulta més difícil del que sembla, i si no que li preguntin a una persona desordenada on té les coses.

Analitzem, sobre la cerca [Àngel Daban], els possibles resultats que podem obtenir a Google i les sensibles diferències de resultats:

1. Cometes or not cometes? Les cometes indiquen que Google cercarà aquella expressió exacta: nom i cognom. Si no posem les cometes, els resultats que obtindrem seran per l'expressió exacta o per aquelles pàgines que mostrin qualsevol dels dos mots: nom o cognom. La diferència entre la primera cerca (646) i la segona (901.000) és sensible, encara que no afecti els primers resultats que mostra el cercador (i per això molts usuaris no s'adonen d'aquesta important diferència en el procediment de cerca).

2. Si anem a la personalització de les preferències del cercador, podrem variar alguns paràmetres que ens poden resultar molt útils:
  • idioma de la interfície. Triem l'idioma que triem, aquest no afecta als resultats obtinguts de la cerca.
  • el nombre d'enllaços que es mostren per pàgina (10 per defecte, però jo recomano marcar-ne 50 com a mínim)
  • idioma de les pàgines on cercarem resultats (si no fem una cerca molt, molt concreta, recomano no indicar-ne cap, perquè aquests resultats es filtren a partir d'una etiqueta amb metadades que no totes les pàgines web tenen definida o on no sempre hi consta "català", per exemple, si fem una cerca en pàgines en català).
  • mostrar els resultats en una nova finestra. Ara que la majoria de cercadors ofereixen les pestanyes i les màquines són prou potents per poder tenir moltes finestres alhora, us recomano fer servir aquesta opció, per no "trepitjar" la pàgina inicial amb tots els resultats de la cerca, que probablement haurem de tornar a consultar si els primers resultats consultats no són satisfactoris.
Així, doncs, vista l'experiència, us recomano no creure-us a la primera cap dada estadística sobre els resultats de cerca de Google, si abans no feu una comprovació.

Vaja, que això de les cerques a Internet no és tan lluny de les estadístiques amb què ens bombardegen per arreu i que cadascú en fa la lectura més positiva i avantatjosa per als seus interessos.
I finalment, a la pàgina inicial del cercador, sota la finestra de cerca, podem indicar-li a Google que cerqui a tot el web o només en les pàgines en un determinat idioma. Recomano demanar resultats a tot el web, per descomptat.

divendres, 11 de maig del 2007

Refranyer català-castellà


Sobre refranys i frases fetes hi ha molts llibres, diccionaris i obres de major o menor envergadura. Hi ha, però, un parell de camps, on l'oferta esdevé un desert incomensurable:
  • les etimologies dels refranys: origen de les diferents expressions proverbials
  • els equivalents en diferents llengües: com es diu en català aquell refrany?
És clar que quan hom emprèn la tasca d'oferir materials de qualitat en el camp de la paremiologia, ho fa amb el benentès de poder mostrar al públic la feinada de recopilació i anàlisi en aquests camps, si no verges, bastant poc tractats.

I és per això que, en aquesta línia, m'he proposat d'oferir al màxim de sistematitzats els continguts que tinc sobre refranys i els seus equivalents en diferents llengües.

I així neix el Refranyer català-castellà en línia i en format blog.

Per què en aquest format?
  • Perquè havia de ser consultable i actualitzable en línia.
  • Perquè els meus coneixements informàtics no em permeten oferir una base de dades en línia amb un altre format.
  • Perquè el blog em permet etiquetar els refranys i oferir-vos la cerca per paraules clau.
  • Perquè el blog em permet indexar els seus continguts i oferir-vos un cercador propi sobre els continguts del refranyer exclusivament.
  • Perquè el blog permet la interacció amb els lectors d'una manera directa amb els comentaris: vull que m'ajudeu a millorar els continguts que us ofereixo.
  • I perquè és senzill d'implementar i de consultar i efectiu visualment com a obra.
Neix ara, al maig de 2007 amb poc més de seixanta entrades, que s'aniran incrementant, com a mínim fins oferir-vos, etiquetat, catalogat, documentat i comentat el gairebé miler d'entrades de les quals ara us aboco, fent un buidat de les bases de dades que amb paciència (i anys) he anat bastint des de finals del mil·leni passat, les primeres dues-centes cinquanta:
  1. a boca tancada, no hi entren mosques - en boca cerrada no entran moscas
  2. a bon entenedor, breu parlador - a buen entendedor, pocas palabras bastan
  3. a bons entenedors, poques paraules basten - - a buen entendedor, pocas palabras bastan
  4. a bou vell, muda'l d'aire i hi deixarà sa pell - al buey viejo, múdale el abrigo y dará el pellejo
  5. a cadascú la seva part - a cada uno lo suyo
  6. a cal ferrer, ganivet de fusta - en casa de herrero cuchara de palo
  7. a casa del penjat, no s'ha de parlar d'es dogal - mentar la soga en casa del ahorcado, no es acertado
  8. a casa on hi entra es sol no hi entra es metge - donde no entra el sol entra el doctor
  9. a cavall donat, no li miris el dentat - a caballo regalado, no le mires el dentado
  10. a cent anys, coteta verda - a la vejez viruelas
  11. a cosa donada no li cerquis taps - a caballo regalado no le mires el dentado
  12. a Déu prega el qui treballa - a Dios rogando y con el mazo dando
  13. a falta de pa, bones són coques - a falta de pan buenas son tortas
  14. a gat escaldat, aigua freda (o tèbia) li basta - gato escaldado, del agua fría huye
  15. a gat vell no li diguis moixina - a perro viejo no hay tus tus
  16. a l'abril, totes caben en un barril - mes de abril, poca agua, nubes mil
  17. a la casa dels joglars tothom balla el contrapàs - en casa del gaitero todos son danzantes
  18. a la casa que no s'hi renya, no hi ha pa - casa reñida, casa regida
  19. a la primera el rei perdona; a la segona, catxamona - al que yerra, perdónale una vez; mas no después
  20. a la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat - quien no parece, perece
  21. a les tres; qui para, paga - a las tres va la vencida
  22. a mal viatge, mantes noves - al mal tiempo buena cara
  23. a malalt qui ha de viure, s'aigua li és medecina - para el que es de vida, el agua es medicina; y para el que es de muerte, no hay médico que acierte
  24. a pagès endarrerit, cap anyada no li és bona - hombre adeudado, cada año aperreado
  25. a paraules vanes, orelles sordes - a palabras necias, oídos sordos
  26. a pare guanyador, fill gastador - a padre allegador, hijo expendedor
  27. a quaranta anys, deixat de banys - de los cuarenta para arriba no te mojes la barriga
  28. a qui Déu no dóna fills, el dimoni (o el diable) dóna nebots - a quien Dios no le da hijos, el diablo le da sobrinos
  29. a qui has de donar sopar no plaguis sa bereneta - al niño que has de cenar, no le prives de merendar
  30. a qui no et pugui ajudar no vulguis els teus mals comunicar - no digas tu menester a quien no te ha de socorrer
  31. a qui no li agradi que s'hi posi fulles - a quien le pique que se rasque
  32. a qui no parla, Déu no l'ou - quien no llora, no mama
  33. a qui no vol cols, dos plats - a quien no le gusta el caldo, taza y media
  34. a qui té padrins, el bategen - quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija
  35. a sa taula i en es joc es coneixen ses persones - en la mesa y en el juego, se conoce a los caballeros
  36. a sants i a minyons no prometis que no dons - ni al niño el bollo, ni al santo el voto
  37. a tot arreu (o pertot) se'n fan, de bolets, quan plou - en todas partes cuecen habas
  38. afarta'm i digue'm moro (o digues-me ruc) - ande yo caliente y ríase la gente
  39. agafa (o cobra o cria) fama i posa't (o tira't) a jeure - cobra buena fama y échate a dormir
  40. agafa el que et donin - al que le dan, no escoge
  41. aigua d'agost, mel i most - lluvias en agosto, más miel y más mosto
  42. aigua freda i pa calent fan que es ventrell se'n sent - agua fría y pan caliente, mata a la gente
  43. aigua fresca fa bon ull - el agua la vista aclara
  44. aigües de juny mal solen dur - agua por San Juan (24 de Junio) quitan aceite, vino y pan
  45. ajuda't i t'ajudaré - a Dios rogando y con el mazo dando
  46. al cel cabreta, al terra pastetes - cielo empedrado, suelo mojado
  47. al ficar-te en heretats consulta tes facultats - tanto vale la tierra cuanto vale el hombre
  48. al fons del sac es troben les engrunes - al freír será el reír y al pagar será el llorar
  49. al gust de qui paga vesteix en Tonet - a caballo regalado no le mires el dentado
  50. al lloc de la guineu, qui se n'aixeca ja no hi seu - quien va (o se va de) Sevilla pierde su silla
  51. al pa, pa i al vi, vi i l'aigua, clara - al pan, pan y al vino, vino
  52. al pagès, deu-li cols - no se hizo la miel para la boca del asno
  53. al pot petit hi ha la bona confitura - la esencia (o el perfume) en tarro pequeño se vende
  54. al que és passat, l'oblit - a lo pasado, tierra
  55. alaba't pollastre, que demà et vendran - alábate pollo, que mañana te pelan
  56. allà on mengen dos, hi mengen tres - donde comen dos comen tres... si hay comida para cuatro
  57. allà on no hi ha pa no hi ha pau (o tot és renou) - donde no hay harina todo es mohína
  58. allà on no hi ha sang no es fan botifarrons - cuando no hay sangre no se pueden hacer morcillas
  59. allà on vagis, d'es teus n'hagis - donde parares, de los tuyos halles
  60. amb les coses de palau val més asseure's - las cosas de palacio van despacio
  61. amb temps i palla maduren les nespres - a su tiempo maduran las brevas
  62. ametler abundós prop d'es camí, agre segur - granado cargado y del camino a la vera ¡agrias son las silleteras!
  63. amic i cavall, si els canses fas mal (o no cansa'ls) - al hombre y al caballo, no apurallo
  64. anant jo calent, me'n ric de la gent - ande yo caliente y ríase la gente
  65. anau amb un coix i al cap de s'any ho sereu tots dos - quien con cojo anda, aunque cojo no sea, al mes renquea
  66. animal que vola cap a sa cassola! - ave que vuela, a la cazuela
  67. animalet de Déu, qui t'ha vist i qui et veu - este no es mi Juan, que me lo han cambiado
  68. any d'aubó, anyada de blat - año de gamones, trigo a montones
  69. any de neu, any d'olives - año de nieves, año de aceite
  70. any de neu, any de Déu - año de nieves, año de bienes
  71. any nou, vida nova - año nuevo, vida nueva
  72. apartant les ocasions, fugen les temptacions - la ocasión hace al ladrón
  73. ara qui ets morter, para; que quan seràs maça ja picaràs - mientras martillo fueres, como martillo hiere; que yunque serás y el martillo aguantarás
  74. arbre ajagut (o caigut) tothom en (o hi) fa llenya - del árbol caído, todos hacen leña
  75. arbre en terra, tothom guerra (o tothom hi fa guerra) - del árbol caído, todos hacen leña
  76. arbre mort, tothom l'estella - del árbol caído todos hacen leña
  77. arc de sant Martí es matí, pren capot i segueix ton camí - arco a la matina, apareja la gabardina
  78. ase nafrat, tot són mosques - asno enfermo, de moscas lleno
  79. avui per jo (o per mi) demà per tu - ayer para mí, hoy para tí
  80. bandera vella, honra de capità - bandera vieja, honra a quienes la llevan
  81. barca parada no guanya nòlits - badajo de campana, si florece no gana
  82. barcelona és bona si la bossa sona - quien no ha visto Sevilla, no ha visto maravilla
  83. benets en el cel, bassetes a terra - en el cielo borreguitos, agua a cantaritos
  84. beure i bufar junt no pot anar - no pueden junto ser, soplar y beber
  85. beure molt i anar dret és raret - no puede ser andar derecho y mucho beber
  86. blat ajagut, aixeca l'amo (o alça l'amo) - sembrado tumbado levanta el amo
  87. boca que no parla, Déu no l'ou - boca que no habla, Dios no la oye
  88. bon camí no és marrada - por ningún tempero dejes el camino real por el sendero
  89. bon home però mal músic - buen hombre pero mal sastre
  90. bon vi no ha de menester ram - el buen vino no ha de menester ramo
  91. bona cara i fets dolents - cara de beato y uñas de gato
  92. bona feina no necessita nunci - el buen paño en el arca se vende
  93. brams d'ase no arriben (o pugen) al cel - oración de perro no llega al cielo | a palabras necias, oídos sordos | la voz del asno no pasa del tejado
  94. ca que lladra, no mossega - perro que ladra no muerde | perro ladrador, poco mordedor
  95. cabra avesada a saltar, fa de mal desvesar - la cabra tira al monte
  96. cada «palo» que aguanti sa seua vela - que cada palo aguante su vela
  97. cada casa és un món - cada casa es un mundo
  98. cada cosa al seu temps - cada cosa en su tiempo y los nabos en Adviento
  99. cada dia aprenem coses noves - la vieja, que de vieja se moría, cada día cosas nuevas aprendía
  100. cada dia no és festa - no todos los días son fiesta
  101. cada home és un món - cada hombre es un mundo
  102. cada mestre té el seu llibre - cada maestrillo tiene su librillo
  103. cada olleta té la seva tapadoreta - cada oveja con su pareja | para quien es Don Juan con Doña María basta | Dios los cría y ellos se juntan
  104. cada terra fa sa guerra - en cada tierra según su uso
  105. cadascú disposa de casa seva (quan no hi ha la dona) - cada uno manda en su casa
  106. cadascú es canta i balla sol - cada uno se rasca donde le pica
  107. cadascú la seva part - al César lo que es del César y a Dios lo que es de Dios
  108. cadascú per on l'enfila - cada loco con su tema
  109. cadascú que carregui el mort - cada palo aguante su vela
  110. callant no s'arriba enlloc - quien no llora, no mama
  111. cantin papers i mentin barbes - hablen cartas y callen barbas
  112. cap geperut no es veu la gepa - nadie ve sus defectos
  113. cap pare enfillat no mor enfitat - los hijos traen gasto
  114. cap sabater calça bé - en casa del herrero, cuchara de palo
  115. cap sense cervell no ha menester capell - quien no tiene cabeza, no ha menester caperuza
  116. cara d'ovella i ungles de llop - cara de beato y uñas de gato
  117. càrrega que plau no pesa - sarna con gusto no pica
  118. carrer (o dia) banyat, calaix eixut - calles mojadas, cajones secos
  119. casa de dues portes, fa de mal guardar - casa con dos puertas, mala es de guardar
  120. cobra fama i posa't a seure - cría fama y échate a dormir
  121. com és delicat de ca'n Pomar, que pujant a's llit es va esllomar - de casta de Pedro Tierno, que se descostilló durmiendo
  122. com has cagat, plores - después del «peo» dado, apretar las cachas
  123. com més amunt pugen, de més amunt davallen (o cauen) - quien está más alto, espere mayor salto
  124. com més anys, més desenganys - a más años, más desengaños | con los años vienen los desengaños
  125. com més cosins, més endins - cuanto más primo, más me arrimo
  126. com més costa més val - lo que más cuesta, en más se aprecia
  127. com més en tenen, més en volen - hasta los gatos quieren zapatos
  128. com més mar, més vela - a más moros, más ganancia
  129. com més parents, més dolents - no hay peor cuña que la de la misma madera
  130. com més poques barbes, manco vergonya - pocas barbas, poca vergüenza
  131. com més por té el ca, més lladra - perro ladrador, poco mordedor
  132. com més sucre més dolç - por mucho pan nunca mal año
  133. comptes vells, baralles noves - a cuentas viejas, barajas nuevas
  134. consell sense remei, caga-hi - ley antigua: que ninguno dé consejo sin dar remedio
  135. content jo, content tothom - ande yo caliente, ríase la gente
  136. cornut i pagar el beure - tras cornudo, apaleado
  137. cria corbs i et treuran ets ulls - cría cuervos y te arrancarán los ojos
  138. cuixa madura, filla segura - dolor de anca, hija arranca
  139. d'ací a cent anys tots serem calbs - de aquí a cien años, todos calvos
  140. d'aigua passada molí no en mol - agua pasada no mueve molino
  141. d'allà on manco es pensa, salta sa llebre - donde menos se piensa salta la liebre
  142. d'allò que els ulls no veuen, el cor no en dol - ojos que no ven, corazón que no siente
  143. d'home ric no hi ha revenja - de hombre arraigado no te verás vengado
  144. d'on no n'hi ha, no en poden treure - de donde no hay no se puede sacar
  145. d'on no n'hi ha, no en pot rajar - de costal vacío, nunca buen botijo
  146. d'una espira, un gran foc - causas pequeñas producen grandes efectos
  147. darrere (o després de) ses rialles vénen ses ploralles - de la risa al llanto no hay más que un paso
  148. darrere el rei, figues li fan - las espaldas vueltas, al mismo rey le hago morisquetas
  149. de calent en calent es pelen - cuando el hierro está encendido, entonces debe ser batido
  150. de desagraïts el món (o l'infern) n'és ple - cría cuervos y te sacarán los ojos | si te he visto no me acuerdo
  151. de doblers (o de diners) i de bondat (o santadet) la mitat de la mitat - de dinero y santidad, la mitad de la mitad
  152. de fer bé tot mal en pervé (o prové) - no hagas bien, y no te vendrá a mal | Por hacer bien, mal haber, mil veces se vino
  153. de fora vindrà qui de casa ens traurà - de fuera vendrá quien de casa nos echará
  154. de gener a gener es doblers són d'es banquer - al fin postrero, el dinero es del banquero
  155. de gota en gota s'omple la bóta - gota a gota se llena la bota
  156. de Joseps, Joans i ases, n'hi ha per totes les cases - en todas partes cuecen habas
  157. de la boca al nas, no en tastaràs pas - de la mano a la boca, se pierde la sopa
  158. de llàgrimes de dona i coixera de ca, no hi ha que fiar - lágrimas de mujer y cojera de perro, no las creo
  159. de malagraïts l'infern n'és ple - de desagradecidos está lleno el infierno | el mundo está lleno de desagradecidos
  160. de maljust ve l'anyell, que el diable s'enduu la pell - de malo viene el conejo, al diablo irá el pellejo
  161. de més verdes en maduren - de menos nos hizo Dios | torres más altas han caído
  162. de mica en mica, s'omple la pica - gota a gota se llena la bota | muchos pocos hacen un mucho | poco a c poco hila la vieja el copo
  163. de moliner mudaràs i de lladre no t'escaparàs - los mismos perros con diferentes collares
  164. de nit tots els gats són negres - de noche todos los gatos son pardos
  165. de petit se cria s'abre dret - desde chiquito se guía el arbolado
  166. de porc i de senyor se n'ha de venir de casta (o de mena) - el cochino y el señor, de casta han de ser los dos | a tal señor, tal honor | de rabo de puerco, nunca buen virote | de casta le viene al galgo | el hijo de la cabra, cabrito ha de ser
  167. de prometre a complir hi ha molt a dir - del dicho al hecho hay un buen trecho
  168. de rialles, en vénen ploralles - las cañas se vuelven lanzas
  169. de ses roses de Pampalònia, ses abelles no en fan mel - de la flor de la peonia no sacan miel las abejas
  170. de tal buc, tal eixam - de tal palo, tal astilla
  171. de tal riu, tal aigua - de tal palo, tal astilla
  172. deixa lladrar al ca, que mentre lladra no et mossegarà - perro ladrador, poco mordedor
  173. del dit al fet hi ha un gran tret - del dicho al hecho hay un buen trecho
  174. del lloc de la guineu, qui se n'alça no s'hi asseu. Quan la guineu tornarà, a esgarrapades us en tra - quien va a Sevilla pierde su silla
  175. del lloc que te'n vas, tornar-hi no podràs - quien va a Sevilla pierde su silla
  176. dels pecats dels pares, els fills en van geperuts - uno come la fruta aceda, y otros tienen dentera
  177. dels teus voldries dir, però no mal oir - de los tuyos hablarás, pero no oirás
  178. demà mai no arriba - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
  179. demanant, demanant, es va a Roma - quien lengua ha, a Roma va
  180. demanant, demanant, van (o arriben, o troben) a Roma - preguntando, preguntando, se llega al sitio que va uno buscando
  181. demanar no fa pobre - por pedir que no quede
  182. desgraciat en el joc, afortunat en l'amor - desgraciado en el juego, afortunado en amores
  183. després d'una tempesta ve una bonança - después de la tempestad viene la calma
  184. després de les rialles, vénen les ploralles - las cañas se vuelven lanzas
  185. déu apreta però no ofega - dios aprieta pero no ahoga
  186. déu castiga i no amenaça... i espera s'ocasió - dios castiga y no amenaza
  187. déu dóna es fred, segons sa roba - dios da frío según la ropa
  188. Déu dóna faves (o pa) a qui no té queixals - dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces
  189. déu dóna faves a qui no té queixals - dios da pañuelo a quien no tiene narices | da Dios habas a quien no tiene quijadas
  190. Déu dóna garrofes a qui no les pot rosegar - dios da nueces al que no tiene muelas y muelas al que no tiene nueces
  191. déu dóna garrofes a qui no les pot rossegar - dios da pan a quien no tiene dientes
  192. déu escanya però no ofega - dios aprieta pero no ahoga | no hay mal que por bien no venga
  193. déu estreny, però no escanya... però de vegades fa treure sa llengua - dios aprieta, pero no ahoga
  194. déu me do xocolata de ca l'Artigues - dios me lo conserve
  195. déu mos conserv Monsenyor, per por de pitjor - más vale malo conocido, que bueno por conocer
  196. déu mos do (o don) justícia, i que no passi per ca nostra - dios nos libre de justicia, con verdad o sin ella
  197. déu nos en guard d'un ja està fet - vale más un por si acaso que cien pensé que
  198. déu té més per donar, que no donat (o ha donat) - mucho es lo que Dios da y mucho lo que puede dar
  199. déu té un bastó que pega i no fa remor - dios castiga sin piedra ni palo
  200. déu té un bastó que pega sense fer remor - los designios de la Providencia son inescrutables
  201. dient sa veritat, es perd s'amistat - en diciendo las verdades, se pierden las amistades
  202. digue'm amb qui vas i et diré el que seràs - dime con quién andas y te diré quién eres
  203. dimarts, ni casats ni embarcats - en martes, ni te cases ni te embarques
  204. diner fa (o criden o crien) diner (o diners) - cobre gana cobre, que no huesos de hombre | dinero llama dinero
  205. diners fan tort, diners fan fred - oros son triunfos
  206. diu el perol a la paella: «Si m'embrutes, t'emmascaro» - díjole la sartén al cazo: «Tírate allá, culinegra»
  207. divideix i venceràs - divide y vencerás
  208. dos galls a (o dins) un galliner, no canten bé (o mai poden cantar bé) - dos gallos en un corral se llevan mal
  209. dos pocs i dos molts fan un home ric - judío, poca vergüenza, poca conciencia y mucha diligencia
  210. el bon gènere es ven tot sol - el buen paño en el arca se vende
  211. el bon vi no ha menester ram - el buen paño en el arca se vende
  212. el burret davant, perquè no s'espanti - el burro delante, para que no se espante
  213. el burro sempre va al davant - el burro delante, para que no se espante
  214. el càntir nou fa l'aigua fresca - la escoba nueva barre bien
  215. el cap fred i els peus calents són els millors elements - la mente sana en el cuerpo sano
  216. el casat, casa vol - el casado, casa quiere
  217. el combregaren després de mort - casado y arrepentido
  218. el diable quan és vell, sap més per experiència que per consell - sabe más el diablo por viejo que por consejo
  219. el dimarts no agafis vaixell, no prenguis estat ni donis consell - en martes, ni te cases ni te embarques
  220. el dimarts, ni embarcats ni casats - en martes, ni te cases ni te embarques
  221. el dimoni sap més per vell que per dimoni - sabe más el diablo por viejo que por diablo
  222. el gos mort no mossega - muerto el perro se acabó la rabia
  223. el lladre es pensa que tots roben - dice el ladrón que todos son de su condición
  224. el lladre sempre té por d'ésser robat - piensa el ladrón que todos son de su condición
  225. el lleure és la causa de tots els vicis - la ociosidad es la madre de todos los vicios
  226. el mal de cap, el menjar el bat - a la cabeza, el comer la endereza
  227. el més calent és a l'aigüera - brilla por su ausencia, todo está por hacer
  228. el més dolent pas és el de la porte - el salir de la posada es la mayor jornada
  229. el meu mal no vol soroll - no está el horno para bollos
  230. el món és dels que matinegen - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
  231. el món no va ésser fet tot en un dia - no se ganó Zamora en una hora
  232. el mort, al sot, i el viu, al rebost - el muerto al hoyo, y el vivo al poyo
  233. el pa de la veïna és medecina - hermoso huerto es el de mi vecino
  234. el pa tou dura poc - con el pan blando y la leña verde, la casa pierde
  235. el pecat es pot dir, i el pecador no - se dice el milagro, y no el santo
  236. el pensar és d'ases, el sebre és el que val - pensar no es saber, como mirar no es ver
  237. el primer que cull la flor, s'emporta l'olor - sopas y amores, los primeros, los mejores
  238. el que els ulls no veuen, el cor no en dol - ojos que no ven, corazón que no siente
  239. el que es dóna no es torna - santa Rita, Rita, lo que se da no se quita
  240. el que és promès, sigui atès - lo prometido es deuda
  241. el que no es cou per a tu, deixa-ho cremar - agua que no has de beber, déjala correr
  242. el que no es paga amb diners, es paga amb dinades - a la larga todo se paga | lo que no va en lágrimas, va en suspiros
  243. el que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú - piensa el ladrón que todos son de su condición
  244. el que puguis fer avui no ho deixis per a demà - no dejes para mañana lo que puedas hacer hoy
  245. el que s'escriu, dura; el que es diu, ningú l'atura - las palabras se las lleva el viento
  246. el qui troba bon padrí, ja ha conegut mig camí - el que a buen árbol se arrima buena sombra le cobija
  247. el ruc del traginer sempre va davant - el borriquito por delante, para que no se espante
  248. el sabater és qui va més mal calçat - en casa del herrero cuchillo de palo
  249. el saber no ocupa lloc - el saber no ocupa lugar
  250. el silenci és or - al buen callar llaman Sancho

dijous, 10 de maig del 2007

Situació municipal a les envistes de l'inici de la campanya electoral

Avui, a mitjanit, comença la campanya pròpiament dita per escollir els nostres representants a l'ajuntament. Seran quinze dies llargs, plens d'actes, de color, de promeses i d'il·lusions. Són les eleccions que ens toquen més de prop i les que es viuen amb més intensitat al municipi.

Veiem què està passant aquests dies al poble i què ocupa els vilatans i les vilatanes de Vallromanes.

1. Es convoca el tercer Ple extraordinari en un mes per tractar temes ugents relacionats amb el sòl. Quan l'extraordinari esdevé ordinari... no fora millor tornar als Plens mensuals per encabir tants fets extraordinaris amb naturalitat?

2. Guerra de banderes? Noooo!!! Batalla de pancartes! Joc brut, bretolades, anònims, actuar a l'ombra i al marge de la llei i el civisme. Pocs i mal avinguts. Però aquestes actuacions de baixa estofa, de gangsterisme rural ens afecten a tots per igual i ens perjudiquen i perjudiquen la imatge del poble. Perquè han desaparegut pancartes de tots colors i els cartells dels candidats i candidates també desapareixen o esdevenen el marc d'inspiració de graciosos i burletes.

3. S'han presentat tots els equips, llevat del PSC, que només ens mostra la seva candidata. Sabem qui conforma les llistes, on s'han presentat i quins actes faran. Per ordre alfabètic: CiU, ICV, iVall, MxV-ERC, i PP.

4. Activitats del Casal. Celebro la dinamització cultural que representa per al poble el Casal i els actes que acull. I tan de bo segueixi amb el mateix nivell i volum d'actes.

5. S'ha presentat una nova entitat de Vallromanes: El Centre Excursionista Vallromanes, que farà aquest diumenge una passejada per les fonts de Vallromanes.

6. Llegíem a Nació Digital que el Consorci Teledigital de Mollet aprova la imatge gràfica del nou canal de TDT.
El passat dilluns 7 de maig, el Consorci Teledigital Mollet va celebrar una sessió plenària, a les instal·lacions del Centre de Serveis Can Lledó, en què els membres del Consorci, format pels municipis de Mollet, Parets, Montornès, La Llagosta, Montmeló, Sant Fost, Martorelles, Vallromanes i Vilanova del Vallès, van aprovar la nova imatge gràfica del canal públic comarcal de Televisió Digital Terrestre (TDT), Vallès Visió.
Per fi podrem veure els canals analògics de TV amb una mínima qualitat i sense talls? Arribarà a temps la TDT a Vallromanes? I la cobertura per a mòbils? Fins quan haurem de seguir sortint a la finestra o a la porta de casa per cercar una mica de senyal per al mòbil? Quan tindrem un servei d'ADSL o Wifi per no quedar-nos al marge dels avenços tecnològics del món? El tren de rodalies el vam perdre fa molt temps... espero que no perdem aquest també.

7. Vull destacar també, que l'Ajuntament de Vallromanes ja funciona sota el domini .CAT. Actualitzeu les vostres adreces preferides!! I per cert, encara estic esperant resposta d'un correu que vaig enviar ja fa uns quants mesos oferint una solució tecnològica gratuïta perquè des de l'Ajuntament es pogués mostrar un llistat dels recursos que hi ha a Internet, a partir d'un mòdul senzill de Llengua.org, un projecte de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), amb el suport de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI). Perquè us en feu una idea , seria un apartat com aquest, però amb una integració diàfana i clara en el format del web municipal.

Bona campanya!! Amb seny i rauxa..., però sense perdre les formes ni el civisme.

dimecres, 9 de maig del 2007

On podem trobar refranys amb equivalents?

Bé, a hores d'ara, suposo que no us sorprendré si responc: en paper i a Internet.

Avantatges? Inconvenients?

Sens dubte, una font en paper té una autoria clara i se li pot atorgar una credibilitat en funció del prestigi de la persona que ho escriu, de l'entitat que ho patrocina o de l'editorial que ho publica.

D'altra banda, les fonts d'Internet, que també poden ser magnífiques, no sempre deixen clara l'autoria, ni la credibilitat ni el prestigi. Per no saber, moltes vegades no sabem ni tan sols si és original o una burda còpia. Per tant: ull viu! Que podem trobar veritables perles i també autèntica bassòfia. I no sempre els llocs que apareixen dalt de tot en les cerques són els millors.

Una font en paper és immutable. Els canvis queden reflectits en noves edicions, edicions revisades o recopilacions, sempre posteriors en el temps. Hi ha una sequència temporal clara. difícilment manipulable.

Internet és viu i es mou. A cada moment apareixen i desapareixen pàgines. S'actualitzen, canvien d'ubicació, de contingut. La temporalitat és més difícil de determinar i un contingut visitat avui pot ser absolutament diferent demà. Ampliat, retallat, canviat... desaparegut.

Però és clar, quan un lloc ja té una presència consolidada a la xarxa i està ben posicionat en els webs de referència temàtica, li resulta molt més còmode actualitzar-se i presentar sempre una informació posada al dia i que incorpori les novetats de la matèria.

Finalment, voldria destacar que les fonts de paper ocupen espai i són més complicades de "moure" o traslladar amunt i avall. Mentre que les consultes a la xarxa permeten una accessibilitat remota des de qualsevol punt d'accés a la xarxa.

Amb això us vull dir que, per a cada cas i per a cada consulta haurem de valorar a quines fonts acudim.

I sobre refranys amb equivalències... què podem trobar en un lloc i un altre? Us faig una llista no exhaustiva d'unes quantes fonts que us poden ajudar en aquest tema. En línia, hi ha poques fonts amb equivalències, encara que sobre refranys hi ha un recull de recursos força exhaustiu a l'Open Directory Project.

Sobre frases fetes n'hi ha força també, però no és el tema d'aquest comentari d'avui. I fixeu-vos que la majoria d'obres o són molt antigues o són de fa ben poc.

En paper
  • ALCOVER-MOLL (1930). Diccionari català-valencià-balear (DCVB). Ed. Moll.
  • BALBASTRE I FERRER, J (1977). Nou recull de modismes i frases fetes. Ed. Pòrtic.
  • DIÀFORA (1982). Diccionari essencial castellà-català català-castellà. Ed. Diàfora
  • FARNÉS, S. (1992). Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Ed. Columna.
  • GENÍS, S. (1883). Refranes catalanes con sus equivalentes en castellano. Girona: Impremta de Paciano Torres.
  • FERRER, FRA MAGÍ (1854). Diccionari català-castellà (amb un apèndix de 1670 refranys).
  • Larousse moderno francés-español español-francés (1967).
  • PÀMIES I RIUDOR, V. (1997). Amb cara i ulls. Dites i refranys sobre l'ull (manuscrit).
  • PÀMIES I RIUDOR, V. (1997). En cap cap cap. Dites i refranys sobre el cap (manuscrit).
  • PARÉS I PUNTAS, A. (1999). Diccionari de refranys: català-castellà, castellà-català. Barcelona: Edicions 62.
  • PONS LLUCH, J. (1993). Refranyer menorquí. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.
  • SAURA, S. A. (1884). Refranero castellano-catalán. Separata del novísimo diccionario manual. València: Librerías París-Valencia.
  • SINTES (1982). Diccionario de aforismos, proverbios y refranes.

En línia
En trobareu més i en constant actualització a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà.

dimarts, 8 de maig del 2007

La transmissió dels recursos d'una llengua

Els estudis de sociolingüística s'entesten a presentar-nos el català com una llengua amb un ús minoritzat i que necessita una protecció especial perquè pugui esdevenir una llengua normalitzada. En plena era de la globalització, els auguris no poden ser més pessimistes per a les llengües petites. Ja ho sabem: el peix gros es menja el xic.

El fet que el català sigui la llengua vehicular de l'ensenyament pot ajudar a entreveure amb cert optimisme un millor coneixement de la llengua. Però no és gens clar que aquest coneixement comporti una més continuada i major presència social del català. Vull recordar aquí la polèmica oberta sobre si el català és realment la llengua dels patis, i no només la de les aules (i no sempre).

Si ens fixem en un aspecte molt concret de la llengua, com és el camp de la fraseologia, veiem que les previsions més apocalíptiques hi tenen un bon argument de pes. Quants cops no hem sentit aquell polític ─o aquell metge, o aquell artista, o aquell periodista, etc.─ en intervencions als mitjans de comunicació parlant un català no sempre prou polit ni fluid, que quan necessita usar una frase feta o fer referència a un refrany, espontàniament li surt la versió castellana?

Per exemple:
  • «Els nens petits ploren, perquè, ja se sap, quien no llora no mama» (Carme, llevadora de Montmeló, 18-2-98). Podria haver dit qui no plora no mama, directament.
  • «Ho diuen perquè en el món dels artistes hi ha aquesta provisionalitat, d'aquí te pillo, aquí te mato» (A. Buenafuente, Sense títol, s/n, TV3, 13-2-98). Podria haver dit d'aprofitar les ocasions o oportunitats.
La insistència amb què es produeix aquest fenomen ens podria fer pensar que el català no té refranys, ni frases fetes. I sabem del cert que això no és així. Què passa, doncs?

Els diccionaris no només recullen les paraules soltes de cada llengua. Hi ha un seguit d'expressions que són la combinació d'un seguit de paraules que no s'expliquen pel recte significat de cada una d'elles, sinó que prenen una nova significació. Això són els modismes i frases fetes d'una llengua. Desconèixer aquestes expressions ens pot portar a equívocs o a traduir veritables disbarats.

Per exemple, l'expressió fer moros no es pot explicar pel significat de cada una de les paraules de l'expressió. No vol dir 'engendrar, crear, etc., algú natural de la part septentrional d'Àfrica, de cultura i llengua àrab o berber', sinó que quan apareix així té una significació totalment diferent: 'cisar' (distreure fraudulentament [part d'una quantitat]).

Hi ha hagut un trencament en la transmissió d'aquestes expressions d'ús corrent fa unes dècades. Si fos perquè la llengua no les necessita per expressar-se, només caldria acceptar-ne el pas al calaix del passat. Però no és així.

El problema és que la gent usa el referent que té més proper en altres llengües ─en el nostre cas, per proximitat, la majoria de casos són per interferència del castellà─ perquè desconeix com es diu en la seva llengua pròpia.

No és un problema de la capacitat i ductilitat que té la llengua per generar aquestes expressions, sinó del desconeixement que els parlants tenen d'aquestes expressions, que són les que millor recullen el geni de la llengua.

Cal, doncs, fer una aposta clara per la recuperació d'aquestes expressions ben genuïnes del català. No només ens hem de preocupar d'una ortografia polida. Necessitem recuperar el geni creatiu de la llengua i dotar la llengua de les eines necessàries per moure's amb desimboltura en qualsevol àmbit. És molt important la feina de creació terminològica que s'està duent a terme des de diferents institucions. Però cal no oblidar tampoc el català més quotidià, el de la nostra llengua de cada dia.

I el que no es pot posar en dubte és la vigència absoluta que tenen aquestes petites fórmules en la vida quotidiana de cada dia. Quants cops no recorrem a aquella frase feta o aquell refrany per exemplificar una situació concreta!

Una altra mostra de la vigència de les parèmies és que, encara que tots els llibres d'estil periodístics s'entesten a recomanar que no s'usin en el llenguatge periodístic, tots els diaris en van plens, però plens de debò. Sobretot s'usen en titulars per ressaltar una notícia i donen nom a moltíssimes capçaleres de col·laboracions als nostres diaris i revistes (per exemple, encara recordem «Al cap i a la fi», de Salvador Alsius a l'Avui, «Pel broc gros», de Joan Oliver, també a l'Avui, etc.).

S'ha avançat molt, amb la disponibilitat d'internet per al públic en general, pel que fa a facilitar la consulta i l'accés a repertoris i bases de dades enciclopèdiques de les llengües. I en català, on l'índex d'estudiosos de la llengua i lingüistes deu ser de les més elevades del món, no hi manquen moltes i variades iniciatives, tant en paper com en línia; tant particulars, com d'entitats públiques.

En farem cinc cèntims i mirarem quines llacunes cal abordar i omplir.

Les imatges estan extretes del web. El mapa de l'extensió de l'expressió 'fer l'ullet' està tret del lloc El Talp, allotjat a Racó Català. I la portada d'Aforística Mèdica de d'Oleguer Miró, està tret del lloc web de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears.