divendres, 29 de juny de 2007

I bufa que bufaràs

He gaudit d'una setmana completa de vacances. Tot un luxe: a finals de juny, just per encetar bé les vacances d'estiu i amb prou previsió per guardar uns quants dies més ben entrat l'estiu, quan la xafogor és forta de valent i et ve de gust fer qualsevol cosa menys anar a la feina. I les minivacances hagueren estat completes si entre tots (i l'Ajuntament al capdavant) fóssim més respectuosos amb el descans dels veïns. M'explicaré.

Perquè és clar que quatre anys amb el Casal en obres generen molta polseguera i molt de soroll de màquines i d'obra; però t'has de callar, perquè és dins l'horari permès. I són sorolls inevitables. Bé, podríem dir-hi molt sobre la inevitabilitat dels sorolls, però en aquest cas accepto pop com animal de companyia.

El que ja no és tan inevitable és que en lloc d'escombrar i recollir les fulles l'Ajuntament es dediqui a bufar-les i escampar-les amb un bufador. I em direu, què és un bufador? Doncs només se m'acut de definir-lo com a màquina infernal pensada per a la tortura dels veïns que han de suportar-la. Segur que deu resultar còmoda per qui la fa servir (vaja, si no ja no m'ho explico), però és una veritable tortura per als qui l'hem de sentir i suportar dia sí dia també.

A més, una feina que pot durar poc més de mitja hora, ¿voleu dir que cal començar-la a les 8 del matí i no pots esperar a quarts d'onze quan segur que no queda cap ànima dormint (o només aquells que van amb els horaris canviats, per qüestions de feina o d'oci)?

És clar que potser passa cada dia i jo me n'he adonat avui que era a casa a aquesta hora. Com el camionet que recull les fulles (i no les escup pas) que passa per tot el poble (i per les Urbanitzacions i el Golf, of course), però no per davant de casa nostra, perquè algú que mana molt a l'Ajuntament ha decidit que per aquest carrer no ha de passar. I la veus amunt i avall tot el dia. Cinc, deu cops per la mateixa vorera de la Riera, però no passarà ni una sola vegada per davant de casa. I el bufador que bufa fulles i pols i merda. I que sovint ens les escampa cap al nostre carrer. Que és clar, després el camió no recollirà perquè algú que mana molt a l'Ajuntament haurà decidit que no passi per aquest carrer maleït. Bé, algú em comentava que durant el període d'eleccions que va passar pel nostre carrer aquest bonic camionet. Males llengües, segur...

I entre el nostre Ajuntament que no vetlla pels sorolls que hem de suportar i alguns veïns solidaris que tenen el bon costum de passar la màquina de la gespa a les 9 del matí d'un diumenge... Home, que tothom sap que aquestes tasques són millor fer-les a la tarda!! I ben entrada la tarda, eh? No pas a l'hora de la migdiada, que és la segona hora preferida pels bons veïns per passar la màquina o per retocar allò que no ha quedat prou polit a les 9 del matí.

Ara que es parla tant de la contaminació atmosfèrica, de la contaminació lumínica i que s'estan fent estudis de sostenibilitat i no sé quantes mandangues més... ¿segur que no hi ha hagut cap ment brillant que hagi pensat que la contaminació acústica ─motos a tot drap, quads a tot drap, totterrenys a tot drap, cotxes amb la música a tot drap i les finestres abaixades perquè sapiguem que tenen un equip de música que els ha costat un ronyó... i jo afeigiria "i que tenen un gust vomitiu per la música"... i que Gaes els conservi l'oïda d'aquí uns anys─ també és un tema important a tenir en compte de cara al benestar de tots els habitants del municipi?

Doncs aixó, qui vulgui bufar, que es dediqui a fer ampolles o a la música.

Publica un comentari a l'entrada