dijous, 19 de juliol de 2007

Què passa amb els metges a Catalunya?

Una altra mostra de la manca de previsió i de com es fan les coses. O tornem a fer aquell joc de les notícies contradictòries.

Amb les proves d'accés a la universitat d'aquest curs i la tria dels nostres joves de la carrera universitària que volen fer, veiem que l'oferta no s'adiu pas amb la demanda.

No fa gaire dies la premsa publicava que Catalunya necessita portar metges de l'estranger. Són metges vinguts de llatinoamèrica i Polònia, majoritàriament. Un motiu més d'agermanament del poble català amb el polonès.

Hi ha dèficit de metges. I el tema ve de llarg. I com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs per una concatenació de fets, negligències i manca de previsió.

  1. Una, les condicions econòmiques. Si el que diuen els diaris és veritat (que no sempre ho és), cobra més un diplomat (mestre, amb carrera de 3 anys), que un llicenciat (metge, amb carrera de 6 anys, més 4 d'especialització).
  2. Dos, les condicions laborals. Prefereixen marxar a l'estranger, on poden desenvolupar la seva professió en unes condicions més dignes. La petició de 10 minuts per pacient a les consultes dels metges de família és ja una reclamació històrica.
  3. Tres, no hi ha prou places a les universitats. I la nota de tall és elevadíssima. Cosa que provoca que un bon grapat d'universitaris no puguin optar a fer medecina, com seria la seva vocació i il·lusió.
  4. Quatre. I si l'administració diu que no té la vareta màgica per solucionar-ho... Però és clar, Universitats no cal que sigui un departament autònom i el podem tenir en un calaix de sastre que els rebaixa el sostre competencial.
Mala peça al teler, com amb Renfe. Denunciem situacions insostenibles. Trobem els culpables. Cerquem solucions.
Publica un comentari a l'entrada