dilluns, 13 d’agost de 2007

Aigua d'agost, mel i most

L'estiu, amb la canícula i els horaris reduïts o hiperreduïts si ens agafen de vacances conviden a la lleugeresa i a deixar-se anar.

Informativament, el fet que hi hagi mitja plantilla periodística de vacances provoca que no hi hagi tantes notícies. Sí, desenganyeu-vos: no és que a l'estiu no passi res. És que no hi ha periodistes per fer-nos arribar aquestes notícies que també passen a l'estiu ni lectors que vulguin llegir-les.

Perquè ara, a 50 dies vista (si fa o no fa), us ben asseguro que l'estiu ha donat molt de si. Aigua d'agost, mel i most. Però no hi havia qui se'n fes ressó. O no hi havia qui llegís a qui se'n va fer ressó en el seu moment. Ai, el peix que es mossega la cua!


Notícies locals

1. A l'estiu Vallromanes bull. L'èxode dels seus pocs vilatans es veu compensat, amb escreix, amb l'arribada d'estiuejants que volen aprofitar-ne l'entorn i la calma. No sabria dir quin reflex té en l'índex de població flotant, però només cal veure el moviment de cotxes pel poble i l'ocupació de les zones públiques per valorar aquest increment.

2. Juliol i el Casal van ser l'escenari d'una nova edició de les Nits musicals, amb un final multitudinari de Gospel Viu a la plaça del Casal. La cloenda anual de les nits musicals, amb un acte a l'aire lliure, és un plaer indescriptible.
Felicitats als organitzadors, un any més.


3. Ara, que el web de l'Ajuntament és en obres, sembla que les notícies de les coses que passen al poble les hem d'anar a cercar a can CiU. És com si ens haguéssim d'informar de les coses que passen a la Generalitat de Catalunya a la seu del PSC. Gros, oi? Això demostra que els canals de comunicació de CiU-Vallromanes funcionen correctament i fan la seva feina ─escombrant cap a casa, és clar─, però no passa el mateix amb els seus socis de govern, ni amb els responsables de comunicació institucional de l'Ajuntament.

4. Una mica més lluny, però prou a prop encara com perquè me'n faci ressò, aquesta setmana vinent comença la festa major de Vilanova del Vallès. Ahir, s'havien exhaurit els programes de la festa a tots els locals del poble. Però el podem trobar al web de l'Ajuntament en format PDF.
També llegíem a «El Periódico», que el Masnou farà una passarel·la a la riera d'Alella o que l'Ajuntament de Tarragona refarà totalment el POUM després de rebre milers d'al·legacions. Torroella de Montgrí és notícia per la qualitat i varietat dels seus blogs polítics. Enveja sana!


Altres notícies de país

1. Potser la notícia que més ens ha aclaparat, perquè a més acaba de passar, és el traspàs de Lluís M. Xirinachs. Que el teu gest no hagi estat debades!

2. Però el gruix informatiu de l'estiu se l'ha endut l'estat de les infraestructures a Catalunya. Anys i panys de dèficit en inversions porten al col·lapse un país. I nosaltres, mesells, seguim aguantant les garrotades, vinguin d'on vinguin. Perquè ara ja no només és Renfe, tristament a la palestra informativa dia sí, dia també. Desenganyem-nos: l'asfíxia de Catalunya ens arriba per terra, mar i aire. Res funciona. Hi volen posar pedaços, quan gairebé hauríem de tenir un estat d'excepció. Perquè les infraestructures afecten l'economia, el turisme, la imatge del país. Qui ens ha portat a aquest cul de sac ho sap prou bé. I que ningú s'espolsi les puces, que això és causa-efecte de lustres i dècades de manca d'inversió i no ve provocat d'abans d'ahir.

3. L'apagada de Barcelona ha estat bestial. El col·lapse del peatge de Tarragona, brutal. Què ens garanteix que demà no tornarà a passar? Res, ni ningú.

4. Podem treballar per dotar el català de les eines que necessita per fruir de bona salut en aquest món de la tecnologia i la globalització, però al costat dels intel·lectuals ens cal una jerarquia política que blasmi en fets els avenços o necessitats apuntades. I no ens adonem que, sovint, nosaltres mateixos ens perjudiquem, amb una visió esbiaixada del país, com denuncien els nostres veïns de la Catalunya Nord. I que ens empassem gols per l'escaire, sense dir ni mu!

5. Perquè, que plogui a l'agost, mai ha estat notícia, que passa cada any. La llàstima és que la tempesta d'ahir al vespre no ens va deixar veure les llàgrimes de sant Llorenç. Haurem d'esperar a l'any que ve, que tornen.


Tot el que passa conforma el nostre futur. Res serà igual després d'aquest estiu. Que allò que ens depara el futur, vagi cap ací o cap allà, depèn en gran mesura de nosaltres. M'interessa el futur, perquè allà hi passaré la resta de la meva vida, que deia Woody Allen. Dibuixem el nostre futur!

Obra d'Ernest Descals
Publica un comentari a l'entrada