diumenge, 30 de setembre de 2007

El nèctar del foc







Què té de màgic el foc, que ens encisa i ens embota els sentits?

Foc i brogit. Recepta diabòlica.
Pólvora i tro. Còctel per als sentits.

Ahir Vallromanes va ser pres del soroll i la llum. Cercavila de llum. Èxtasi dels sentits. Explosió de records ancestrals latents.










La dansa de foc, amb les improvisades parelles de ball, emmascarades sota barrets i cotó que no pren.

Al so dels tabals i les carretilles estridents la dansa ens va dur fins al castell de focs. També música i foc... més llunyà, més majestuós.

Cada any la cita és inexcusable. Depurem les ànimes sota el foc del Diables de Montornès, aquests veïns infernals que cada any prenen el poble per sadollar la fam de la seva fera.

Publica un comentari a l'entrada