dimecres, 5 de setembre de 2007

Quan l'excepció esdevé la regla

Comença el nou curs polític (com l'escolar o el familiar), després del parèntesi de les vacances estivals amb uns visos de semblança amb el curs anterior que no permeten ser gaire optimista. Sobretot quan l'extraordinari esdevé ordinari en la presa de decisions de l'òrgan decissori més important del municipi: El Ple.

Ahir, 4 de setembre, hi va haver, com ordinàriament es podria pressuposar, un nou Ple extraordinari per desestimar el recurs de reposició presentat per MxV-ERC contra l'augment de la taxa de l'escola bressol.

Ens n'assabentem pel web de l'Ajuntament? Nooooo. Ho hem d'anar a cercar el nou gabinet de premsa del bipartit de Vallromanes. L'únic lloc on actualment s'informa de les coses que es fan i es desfan al poble. Amb puntualitat britànica: el mateix dia del Ple.

Ho llegeixo avui dimecres, 5 de setembre, a través de les notícies de Vallès Oriental.com, el diari digital del Vallès Oriental. I per a més inri, l'hora del Ple extraordinari (un més, és clar) era a les 8 hores del matí. Extraordinarietat matinal contra l'ordinarietat capvespral.

Diu l'article, sobre l'extraordinari punt únic del ple extraordinari (faig un extracte):
Des que l’any 2001 va començar a funcionar l’escola bressol municipal, l’Ajuntament ha fet pública la seva voluntat que el cost de l’escola bressol es reparteixi a parts iguals (el 33%) entre la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament i les famílies. En canvi, el curs 2006 ha acabat amb una aportació del 24% de l’Ajuntament, contra el 33,5% que han aportat les famílies i el 42,5% de la Generalitat de Catalunya. Amb l’increment que es va aprovar ahir, l’Ajuntament rebaixarà una mica més encara la seva aportació anual, i les famílies l’augmentaran, fet que contravé aquella voluntat de les administracions de garantir l’equilibri econòmic de les tres parts en un servei que és una necessitat social i familiar que permet les famílies compaginar la vida laboral i la cura dels més petits.
I segueix:
Els arguments que aporta l’Ajuntament per desestimar el recurs presentat per MxV-E es basen tan sols en la legalitat d’augmentar una taxa si el cost del servei és superior als ingressos que generen. El grup municipal considera que si bé aquest argument seria plenament vàlid per parlar de serveis en què l’Ajuntament fa de mer intermediari per contractar i gestionar (recollida d’escombraries, per exemple), no es pot utilitzar per un servei social i bàsic com és el de l’escola bressol, que demana d’un compromís ferm de l’administració local.
Segueixo pensant que no porta enlloc la tossuderia de mantenir trimestrals els plens ordinaris i després convocar cada dos per tres plens extraordinaris. Donaria una mica més de normalitat al poble que els plens ordinaris fossin mensuals i rarament se n'haurien de convocar d'extraordinaris. Només apunto la idea.

Sobre el tema de l'escola bressol, si és cert el compromís del 33% tripartit entre pares, Generalitat i Ajuntament, aquesta puja ens allunya d'aquesta fita.

És clar que pots justificar la puja i vestir-la com vulguis, però és una càrrega més sobre les famílies amb fills, aquelles famílies que precissament volem "premiar" i ajudar a sufragar la càrrega que els suposen els fills que tant es troben a faltar en aquesta societat nostra tan avançada. Polítiques socials.

Perquè, mira, entenc que serveis que puguin resultar deficitaris els haguem de pagar (fins a un cert punt, és clar), com els més de 60 euros que costa l'abonament trimestral de la piscina, que ja és una bona clatellada (mireu què costa als pobles del voltant i us en fareu creus!). Però l'escola bressol és un servei imprescindible per a les famílies amb nens petits i ja sense la puja representa una bona picossada dels ingressos familiars.

I llavors resulta que el que t'estan donant per una banda per incentivar que tinguem fills, ens ho esgarrapen per altres bandes. És com repartir subvencions i que després això et gravi a Hisenda.
O treure liquiditat de les famílies perquè es puguin pagar les puges dels sous de l'Ajuntament.
Publica un comentari a l'entrada