dimarts, 27 de novembre del 2007

Optimot. Un altre multicercador lingüístic


Calia? O enfocat des d'una altra òptica: Què aporta de nou Optimot? Què ens facilita? Perquè... què és Optimot?

Optimot
és un multicercador en línia d'informació lingüística, de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana. Les dades que ofereix es basen en 6 fonts:
De les 6 fonts, 4 ja són actualment accessibles en línia, encara que no pas amb un multicercador únic (o sí?). Per tant la novetat és oferir l'accés al diccionari català-castellà castellà-català d'Enciclopèdia Catalana i unes fitxes pròpies del programa Optimot, que no ens expliquen enlloc quantes són, d'on surten, què contenen...

Tampoc sabem si aquestes 6 fonts són la punta de llança d'un projecte més ambiciós o si el programa es limitarà a aquestes fonts només.

Molts dubtes, encara, planteja aquesta nova eina. Però essent una aplicació que comença a funcionar i ho fa en període de proves, mereix el benefici del dubte i ens el mirarem amb bons ulls i il·lusió... mentre no em puc estar de recomanar-vos una altra eina semblant, degana en el camp dels multicercadors: el multicercador de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV).




Altres articles relacionats:

- Addenda & Corrigenda - Optimot: sis consultes lingüístiques en una.
- Bloc de lletres - Dubtes sobre la llengua catalana?
- Gazophylacium - Optimot.

dilluns, 26 de novembre del 2007

Francesc Gisbert guanya el IX Premi Bernat Capó

I poc més d'una setmana després d'anunciar el veredicte del VII premi Joan Amades de cultura popular, ahir es va fer públic el guanyador d'un altre premi d'obres sobre cultura popular: el Premi Bernat Capó, coorganitzat pel Museu Valencià d'Etnologia i Edicions del Bullent.

El guanyador ha estat l'escriptor i mestre alcoià Francesc Gisbert i Muñoz, amb l'obra Màgia per a un poble. Guia de creences i criatures màgiques populars, una guia divulgativa sobre les creences i costums màgics arrelats en la cultura dels valencians.

L'obra es divideix en dues parts. La primera, tracta sobre criatures màgiques de l'imaginari popular, feta a partir d'un minuciós estudi de material rondallístic i folklòric. A la segona, explica quins eren i en què consistien els oficis màgics (curanders, oracioners, tallanúvols, ...), recorre els dies més assenyalats del calendari màgico-religiós i fa una guia de les plantes amb propietats màgiques.

Francesc Gisbert (Alcoi, 1976) és llicenciat en Filologia Catalana i professor a l'IES Mutxamel de l'Alacantí. És autor d'una obra novel·lística diversa, adreçada tant a públic infantil, juvenil o adult i premiada en altres certàmens, de la qual podem destacar:

  • El misteri de la lluna negra. Ed. Tabarca, València 2000. (Premi Ciutat de Torrent de novel·la 2000 i Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (obra juvenil de creació) 2001).
  • El secret de l'alquimista. Ed. Bromera, Alzira 2001
  • El somriure de l’esfinx. Ed. Tabarca, València 2002. (Premi Ciutat de Borriana de novel·la 2002).
  • El fanstasma de la torre. Ed. del Bullent, València 2002. (Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya 2001).
  • Els lluitadors. Ed. Bromera, Alzira 2005 (Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant 2005).
  • València a cara o creu. Ed. Viena, Barcelona, 2005.
El premi està dotat amb 6.000 euros, una escultura de Ginestar i la publicació dins la col·lecció «La Farga», d'Edicions del Bullent.

Altres guanyadors, de les edicions anteriors d'aquest premi han estat:
  • 1999: Costumari botànic, de Joan Pellicer
  • 2000: Passeig pels molins d'aigua de la Safor, de Fernando Sendra
  • 2001: El llenguatge del vestit: el cas valencià, s. XVIII i XIX, de Ruth de la Puerta
  • 2002: El cicle de la vida: rites i costums dels alacantins d'abans, de Maria del Mar Duque
  • 2003: Romancer valencià (antologia), d'Àlvar Monferrer i Monfort
  • 2004: Llegendes del sud, de Joan Borja
  • 2005: Moros i Cristians: una festa, d'Albert Alcazar
  • 2006: Els valencians d'Algèria (1830-1962): memòria i patrimoni d'una comunitat emigrada, d'Àngela Rosa Menages i Joan Lluís Monjo.
Altres articles relacionats:
- Vilaweb, Francesc Gisbert guanya el Premi Bernat Capó amb una guia de criatures i costums fantàstics de la cultura valenciana (23 de novembre de 2007)
- El País, Un ensayo sobre creencias mágicas gana el premio Bernat Capó (24 de novembre de 2007)
- Levante-EMV, Francesc Gisbert obté el Premi Bernat Capó amb una guia de creences (24 de novembre de 2007)
- Infobenissa, L'alcoià Francesc Gisbert guanya el novè premi Bernat Capó (24 de novembre de 2007)

- Cultura 21, Francesc Gisbert obté el Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular (26 de novembre de 2007)

dijous, 22 de novembre del 2007

Lynksee. L'inici de la caiguda del web 2.0?


Lynksee era el paradigma dels serveis 2.0 a Internet, amb una visió plurilingüística i apostant fort per uns programes de codi lliure, gratuïts, oferts com a paquet als seus usuaris.

Lynksee oferia espai web creixent (com Gmail) i la preinstal·lació de diversos programes:
* Wordpress, un blog personal en el qual podràs escriure qualsevol cosa que creguis interessant. Pots usar-lo com a diari personal, explicar les teves experiències... qualsevol cosa. * Gallery, un programari desenvolupat per administrar totes les teves fotos, treballs de disseny i imatges en un sistema intuïtiu d'àlbums. Permet protegir amb contrasenya aquelles fotos que no desitgis fer públiques i disposa d'eines d'edició per deixar les teves fotos perfectes des de la pròpia utilitat, impressió i enviament per correu, etc. * MediaWiki, el motor d'edició de texts compartits que utilitza la mateixa Wikipedia. En ell podràs escriure tots els texts i treballs que vulguis i tot el món podrà editar-los per completar la informació. * PhpBB, el sistema de fòrums per excel·lència. Podràs crear fòrums de discussió organitzats com tu vulguis, restringir l'accés a un grup d'usuaris, usar text formatat, afegir avatars, emoticones, crear la teva pròpia comunitat d'usuaris...
I aquests serveis anaven creixent. Així, des de feia poc també oferien la possibilitat d'instal·lar el Joomla!, un gestor de continguts tipus Drupal, que permet crear portals i pàgines web amb continguts que es puguin actualitzar fàcilment. I el Sabros.us, per als enllaços seleccionats, tipus Del.icio.us o els Bookmarks de Google.

Una oferta completa i de qualitat.

Què ha passat? Doncs, és clar que, quan ofereixes uns continguts gratuïts, que els usuaris no paguen directament, els ingressos han d'entrar per alguna altra banda. Ells ho finançaven a través de l'Adsense de Google. Per la nota que van enviar a tots els usuaris, sembla que Google els va advertir que havien d'eliminar les pàgines que oferien contingut amb copyrigth, com per exemple, lletres de cançons. Ells al·leguen que no poden controlar 400.000 pàgines i decideixen anul·lar el compte d'Adsense. Però no troben substitut per fer front a les despeses del negoci.
El modelo de publicidad de Adsense, con el que pensamos sustentar el proyecto, nos cerró las puertas alegando que o censurábamos el contenido "ilegal" como por ejemplo "letras de canciones" de todas páginas o nos cerraban la cuenta. En contra de la política que nos imponían y con más de 300.000 páginas indexadas (imposible para nosotros moderar y censurar) optamos por eliminar la publicidad de Adsense.
Els usuaris sempre ens movem entre dues aigües: paguem per uns serveis que haurien de ser universals? Quins programes o serveis paguem i quins no? Quina oferta i quines opcions hi ha?

Sembla que la tan anomenada web 2.0 aposta per la universalitat dels continguts i la socialització de la informació. Però és clar... a quin preu? I si no paguem per uns serveis que ens ofereixen, que tenen uns costos de manteniment, desenvolupament i que qui els ofereix té el legítim dret de voler obtenir-ne beneficis... Com s'han de gestionar tots aquests projectes?

Segur que l'única opció és l'Adsense de Google? La publicitat a Internet és un negoci creixent. Quin tros de pastís es queda Adsense? Hi ha altres vies de negoci o de supervivència?

L'experiència fallida de Lynksee deixa molts interrogants i tenebres al respecte.

Queden encara algunes alternatives, com eyeOS o Jubii (encara funciona?), però la desaparició d'un servei com Lynksee sembla insubstituïble.

Altres articles sobre Lynksee

- Tecnologia lliure per a un món lliure - Linksee, un servei web, tot en un (21 d'abril de 2007)
- Genbeta - Novedades en Lynksee (13 de mayo de 2007)
- Tecnologia lliure per a un món lliure - Farewell, Lynksee (21 de novembre de 2007)
- Genbeta - Lynksee cierra por falta de fondos (22 de novembre de 2007)

dimecres, 21 de novembre del 2007

Refranys nadalencs. Ara ve Nadal...

... menjarem torrons, i amb una guitarra cantarem cançons. O... matarem el gall, i a la tia Pepa li donarem un tall.

Nadal, temps d'il·lusions i d'angoixes. La il·lusió dels més petits, per la festa, la màgia, els regals. L'angoixa de tots aquells que, més que mai, recorden les pèrdues familiars, perquè la cadira de taula se'ns fa present més buida que mai.

El refranyer, font de tradicions i de saviesa popular, recull amb especial èmfasi aquestes celebracions del calendari festiu.

Potser, al costat dels refranys de caire meteorològic o dels geogràfics, els refranys sobre el calendari són els més nombrosos del refranyer. Pocs reculls exhaustius amb índex temàtic no tenen el corresponent apartat del calendari, amb referències a les estacions, als mesos i a les festivitats.

És ben curiós tot el cicle de refranys dedicats a l'allargament del dia. Difícil missió la de concretar una cadència que resulta imperceptible a l'ull: a partir del 22 de desembre, la nit s'escurça i les hores de sol van en progressiu augment.

. Per santa Llúcia, un pas de puça (quan se celebrava el 23 de desembre; ara ha passat al 13 de desembre i això fa que el refrany ja no resulti cert i ens ballin les dates).
. De santa Caterina a Nadal, un pas de pardal.
. Per Nadal, un pas de pardal (25 de desembre). O Per Nadal, el dia s'estira un pam o Per Nadal, creix el dia un pas de gall.
. Per sant Esteve, un pas de llebre (26 de desembre).
. Per sant Tomàs, el dia més curt de l'any (és el solstici d'hivern, la nit més llarga de l'any) (29 de desembre).
. Per Ninou, un pas de bou (1 de gener).
. Pels Reis, un pas de vells (6 de gener).
. Pels Reis, el dia creix, i ruc qui no ho coneix (6 de gener: comença a fer-se notori que el dia creix).
. Per Sant Antoni, un pas de dimoni (17 de gener).
. Per Santa Agnès, el dia s'allarga una hora més (21 de gener).
. Per Sant Maties, iguals són les nits que els dies (24 de febrer).
. Sant Joan l'escurça i Nadal (o el Nen Jesús) l'allarga.

Josep Pons i Lluc, al Refranyer menorquí, recull una cantarella que vol agrupar part de la cadena:

Per Nadal, es dia creix una passa de pardal;
per sant Esteve, una passa de cega;
per any nou, una passa de bou;
i per sant Antoni, una passa de dimoni.

I així podríem arribar fins a dir que La nit de Sant Joan és la més curta de l'any.


Enllaços

Amics de Vallibona. Costums i tradicions
Àngel Daban - Dites i refranys de l'any: desembre, hivern i Nadal
Dites populars i poesia infantil
Festes nadalenques
Nadal enteranyinat
Paremiologia catalana
Recull de dites populars catalanes
Refranyer temàtic - Nadal


Referències

Us recomano el magnífic article de José Enrique Gargallo Gil: Per Santa Llúcia, un pas de puça. Crecer y decrecer de los días, refranes del calendario, Romania Continua.

dijous, 15 de novembre del 2007

Josep Romeu Bisbe guanya el VII Premi Joan Amades de cultura popular


Per la temàtica que tracto als meus blogs i pel meu interès en el camp de la paremiologia des de fa molts anys, el premi Joan Amades de cultura popular és dels que seguia amb més interès. A aquest premi es poden presentar treballs d'assaig o d'investigació escrits en llengua catalana que tractin temes relacionats amb la cultura popular i tradicional dels Països Catalans.

Mai m'he presentat a aquest premi, però és que mai havia tingut prou material per abordar una empresa d'aquesta envergadura. Bé, però això no fa al cas.

La qüestió és que avui he sabut per l'edició digital de «El Punt» que el guanyador de la convocatòria del 2007 ha estat Josep Romeu Bisbe, que també se'n fa ressó al seu blog, amb l'obra El Nadal, del mite a la tradició, on l'autor analitza una a una les tradicions del cicle nadalenc.

Josep Romeu (Vic, 1952) ha estat sempre vinculat al món de l'ensenyament i l'associacionisme cultural.Com a gestor cultural ha estat implicat en la fundació de la Llibreria la Tralla de Vic, ha exercit diferents càrrecs a Òmnium Cultural i ha impulsat la creació de la Televisió d’Osona, la revista Vilatorta, la revista Acció, i ha estat el primer President de la Colla Castellera Els Sagals d’Osona. En l’àmbit del periodisme ha col·laborat amb els diaris El correo catalán, Mundo diario, El 9 Nou, la revista Europa de les nacions i ha dirigit la publicació Ciutat Nord. En l’ambit de la literatura, ha publicat les obres Temps de pluja (UAB, 2005) i Olga (Editorial Emboscall, 2007). L'any 2004 va ser director gerent de la Fundació Drets Col·lectius dels Pobles i CIEMEN, i posteriorment, coordinador de l’Observatori de la Llengua Catalana.

El premi el convoquen l'Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, en el marc dels Premis Ciutat de Tarragona.

En el blog de les tardors literàries de Tarragona, els 5 sentits, podem trobar una sinopsi de l'obra, una entrevista, en format meme tardorenc, i la notícia de la decisió del jurat i l'atorgament del premi.

El premi el patrocina l'Associació Cultural Joan Amades.

Altres articles relacionats:

- El Punt, «
Un estudi sobre els orígens de les tradicions del Nadal guanya el Joan Amades de cultura popular» (15 de novembre de 2007).
- Tinet, «Josep Romeu guanya el 7è Premi de Cultura Popular Joan Amades»

dilluns, 12 de novembre del 2007

Recull de dites populars catalanes


L'any 2001, quan creava la meva primera pàgina web sobre paremiologia i refranys, em deixava portar per la il·lusió de poder compartir uns coneixements i continguts arreplegats amb constància i dedicació durant una colla d'anys, amb el convenciment que era un camp prou verge i inexplorat per poder-hi aportar el meu gra de sorra.

Aquesta mateixa il·lusió i avidesa de trobar i catalogar la informació existent em va portar a fer-me editor de l'Open Directory Project, precisament en la categoria de frases fetes i enigmística. Arribava a una categoria sobre la llengua catalana amb vora 300 enllaços que vaig ajudar a engreixar fins als 1.500 actuals.

En aquest desert, ja des el primer moment, brillava amb llum pròpia el lloc web de Francesc Roig, el Recull de dites populars catalanes, tants anys allotjat als servidors d'Arrakis, i que amb l'aparició del domini PuntCat, no ha trigat a fer el salt a un nou domini: http://www.ditespopulars.cat/ .

La particularitat d'aquest lloc és que, a partir d'una senzilla estructura temàtica (13 apartats per a refranys i algun altre per a palíndroms o jocs de paraules, per exemple) i la participació activa dels lectors, ha bastit una recopilació de més de 3.300 refranys, que engreixa i actualitza amb certa assiduïtat.

En Francesc ha fet de mediador entre la tradició oral i la participació dels seus lectors, oferint un lloc coral de visita obligada per als amants d'aquest tema.

Apa, no us esteu d'ajudar-lo a incrementar el seu refranyer!

divendres, 9 de novembre del 2007

El refranyer català-castellà arriba als 1.000 refranys!







Res feia pensar, quan iniciava el Refranyer català-castellà en línia que, en poc més de mig any, arribaria al miler de refranys comentats i documentats. Però així ha estat, en part, gràcies a la bona acollida que ha tingut, que m'ha esperonat a millorar-lo dia a dia; i en part també, perquè finalment m'he pogut retrobar amb la il·lusió amb què vaig iniciar la recollida de refranys i dites ara fa més d'una dècada.

De seguida, des de diferents llocs web i altres blogs us vau anar fent ressò del refranyer. I en vau fer unes ressenyes, tant curioses com elaborades. Així, en parlen a l'Aula d'acollida del CEIP Mare de Déu del Remei, La Caseta Virtual, La Tafanera, Lectura i decoració, Nura Duna - Menorca, On anar, Reporteducació.cat o Xarxanet, entre d'altres. Perdoneu si me'n deixava algun.

També, de seguida, el refranyer comença a aparèixer com a lloc recomanat en els enllaços de molts altres llocs web. I sabeu? Aquest és el veritable valor per a una feina feta a consciència: que et recomanin, que et citin, que t'utilitzin. Així, m'enllacen Álvaro Martínez, Cultura i tradicions, Festes.org, les Fitxes del CDLPV, Francesc Roig, Gabriel Bibiloni, Josep M. Tibau, La segona perifèria, Lexicografia, M. Roman, Malerudeveuret , Monjo.cat, el Multicercador d'Eines de Llengua, Núria Masdéu, Parlacatala.org, Penàguila, Proz.com o Tal com raja, entre molts d'altres que encara no hauré trobat.

I també se'n fan ressò els meus veïns al poble: Josep Maria García Pérez, Espai Vallromanes o Jordi Gomara. Al Raons que rimen, el meu blog més personal, el presento al maig, aviso a l'agost que he arribat als 500 refranys i ara us dic, dos mesos després que he doblat aquesta xifra i arribo als 1.000.

Però la pedra de toc, un moment clau per a la difusió d'aquesta obra va ser al setembre, quan el dia 21, des de l'Agència Catalana de Notícies publiquen l'article sobre l'entrevista que em va fer la Núria Peláez al juliol. De seguida, surt reproduïda a l'Avui, a l'Empordà Digital, a Directe.cat, a Normalització.cat, a El Punt, a Sitges News, al Telenoticies.cat, al Fes-Ho-Cat i en paper, en alguns mitjans de la comarca, com el Línia Vallès o la Revista del Vallès.

Arran d'aquesta notícia, que va acompanyada d'un vídeo de dos minuts i mig, que encara no he pogut veure sencer en condicions, per l'efecte dòmino de les notícies, el refan a primers d'octubre a La Malla, el citen a Catalunya Ràdio, al programa de "En xarxa de Marc Serena", també a La Malla Digital, de COM Ràdio i em fan una entrevista a Ràdio Tiana, que us reprodueixo en aquest article. També ha sortit un article a La Pinya, la revista de l'Ajuntament de Vallromanes.



Sé que això tot just acaba de començar. Em queda feina i hores per polir-lo, ampliar-lo i consolidar-lo. I l'han d'acompanyar altres obres paral·leles, com el Refranero castellano-catalán, un Refranyer temàtic, un recull de dites i frases fetes o el recull d'etimologies dels refranys.

Doneu-me temps i confiança i segur que ho anirem veient tot, un darrere l'altre.

Gràcies a tots per seguir-me visitant.

divendres, 2 de novembre del 2007

Vallromanes.cat en obres perpètues?

Estem treballant en el nou lloc web de l’Ajuntament de Vallromanes.
Serà operatiu durant el mes d’octubre.
Lamentem les molèsties que això hagi pogut ocasionar.

Des del juliol de 2007 la pàgina web de l'Ajuntament de Vallromanes ha estat muda, amb alguna intermitència ocasional i interessada. Per exemple, per actualitzar la informació sobre el POUM.

Per les notícies d'algun Ple (extraordinari, de ben segur) sabem que s'està fent un nou lloc web que costarà 9.000 euros. Un bon pressupost, sí senyor. I que l'empresa que està fent aquestes tasques és la que ja va fer l'antiga pàgina actual de l'Ajuntament i la d'algun altre partit polític del poble. No entro pas a valorar la seva feina, però sí que hi podrem dir alguna cosa sobre la ràtio prestacions/preu un cop veiem el nou lloc web de nou mil euros.

Des de juliol d'enguany (si no m'he descomptat, ja), ens hem hagut d'assabentar del que passava al poble a través de la propaganda que n'han fet els partits del govern, amb complaença i autobombo. I les primeres previsions deien que la pàgina estaria funcionant al setembre, ens imaginem que per poder donar cobertura informativa a la festa major, entre d'altres notícies.

Arribats a aquell punt, amb el setembre finit, i després que algú decidís que no es podia deixar sense informació tants mesos tot el poble, es van anar penjant algunes informacions en la pàgina de l'Ajuntament i es va canviar la data de previsió de funcionament del nou lloc web: durant el mes d'octubre.

Octubre també ha acabat i ni tan sols hi ha nova previsió d'acabament de les obres del web de l'Ajuntament, com podeu veure en la captura que vaig fer ahir mateix, 2 de novembre de 2007, imatge que encapçala aquest article.

  • Hem de pensar que la nova data de previsió d'acabament de les obres del lloc web de Vallromanes seran l'octubre de 2008?
  • Potser, ahir, dia de difunts, havíem de resar una Salve per la difunta pàgina web de l'Ajuntament de Vallromanes (a. c. s.)?
  • Potser hem de pensar que com que ja llegim les informacions del que passa a Vallromanes en els canals alternatius, no ens cal una pàgina web institucional?
  • Aquestes obres perpètues (sí, ja les podem considerar perpètues, com la neu del Kilimanjaro o els casquets polars, que potser també algun dia deixaran d'existir) són el preambul del que ens espera de grues, totxos i ciment?

Refranys de Tots Sants

Com molt bé expliquen a Etnocat.org, la festa de Tots Sants, comuna en diverses tradicions ben diferents i no pas només en la cristiana, es remunten al cicle de la vida i el seguiment del cicle vital durant les diverses estacions de l'any.

A Festes.org, hi ha un apartat especial dedicat a Tots Sants, la festa de difunts, i a la Castanyada, en concret. D'allà he reproduït la imatge que encapçala aquest article. L'article de La Malla, s'inspira en els continguts de Festes.org, però també és molt explicatiu i detallat.

Ens trobem ja en plena tardor, camí de l'hivern rigorós, i «la festa de Tots Sants determina l'inici del cicle de la terra: després de l'abundor i les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura».

Es molt ric el nostre refranyer en referències al pas del temps, a les festivitats del calendari i a diverses tasques dels oficis d'abans. I no ens ha d'estranyar, perquè l'apartat més ampli de la majoria de refranyers és el referit a la meteorologia i el curs de l'any.

Una cerca selectiva de refranys que continguin l'expressió "Tots Sants", em permet obtenir un bon llistat de refranys ben variats i, sovint, contradictoris. Vegem-ne uns quants, en llistat alfabètic:
  1. de Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
  2. de sant Miquel a Tots Sants, nuvolades de mal pas
  3. de Tots Sants a Advent, molta pluja i poc vent. Però altres diuen, de Tots Sants a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  4. de Tots Sants a Nadal hi ha dos mesos per igual
  5. de Tots Sants a Nadal justa una passa de gall
  6. de Tots Sants a Nadal, gel i pluja i vendaval. També diuen: de Tots Sants a Nadal, pluja, gel o vent cabal
  7. de Tots Sants a Nadal, l'hivern formal
  8. de Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar, tant s'hi val
  9. de Tots Sants a sant Andreu vent o pluja o fred o neu. O també: de Tots Sants a sant Andreu, aigua ens doni Déu
  10. de Tots Sants a sant Andreu, un mes breu, i de sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant
  11. de Tots Sants a sant Martí, onze dies hi comptí, i de sant Martí a Nadal un mes i mig cabal
  12. de Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir
  13. de Tots Sants enllà, agafa la manta i no la deixis anar
  14. de Tots Sants fins a l'Advent, ni massa pluja ni massa vent
  15. de Tots Sants fins a Nadal, el flequer perd son cabal
  16. des de Sant Pere a Sant Miquel tots els culs caguen bé, i de Sant Miquel a Tots Sants caguen, però no tant
  17. ditxós mes de Déu, que comença amb Tots Sants i acaba amb sant Andreu!
  18. el bon any ha de ploure per tres sants: per Setmana Santa, per les Lledanies i per Tots Sants
  19. el bon favar per Tots Sants s ha de sembrar, i pel Gener s ha de cavar
  20. el raïm penjat fins a Tots Sants s'ha de menjar de dos en dos grans; de Tots Sants enllà, de gra en gra
  21. els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants
  22. els pecats de Carnaval surten per Tots Sants. O també: les ballades de Carnaval, surten per Tots Sants
  23. entre Tots Sants i la Nativitat, entra l'hivern de veritat
  24. entre Tots Sants i Nadal, ni boires ni mestral. O també: entre Tots Sants i Nadal, ni pluja ni vent no hi val
  25. entre Tots Sants i Nadal, ni vent ni temporal
  26. la bona filanera per Tots Sants comença la vetlla, i la més bona, per santa Magdalena
  27. la dona que de Tots Sants a Nadal no emprèn la fila, tot l'any sospira
  28. les mosques, per Tots Sants, mortes o menjades, són acabades
  29. llaurada per Tots Sants mata la mala herba dels camps
  30. maridatge del Candeler, per Tots Sants bolquer
  31. passats Tots Sants, els dies són germans
  32. per Sant Simó, sembra Ramon, i per Tots Sants, amb dues mans
  33. per Tots Sants abrics i guants
  34. per Tots Sants, amaga el ventall i treu ls guants (gràcies, Margarida)
  35. per Tots Sants castanyes i mocadors grans
  36. per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons
  37. per Tots Sants el fred és al camp, per sant Martí és al camí, per santa Caterina és dintre la cuina
  38. per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots
  39. per Tots Sants l'arada a casa
  40. per Tots Sants la neu pels alts, i per sant Andreu la neu al peu
  41. per Tots Sants les llebres corren pels camps
  42. per Tots Sants, agafa els pantalons de vellut
  43. per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans
  44. per Tots Sants, arboços i glans, llentrisca madura i esclata-sangs, mel i mantega pels estudiants
  45. per Tots Sants, arts a la mar
  46. per Tots Sants, caçador, plega els rams
  47. per Tots Sants, capes i mocadors grans
  48. per Tots Sants, castanyes i cargols amb banyes
  49. per Tots Sants, castanyes i panellets. O també: per Tots Sants, panellets, que a les dones fan fer pets, com em recordava, sense anar més lluny aquest any la meva mare. I encara ens hi faltarien els moniatos.
  50. per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats
  51. per Tots Sants, els camps blancs. O també diuen: per Tots Sants, els camps verds i els cims blancs
  52. per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar
  53. per Tots Sants, la clau és pels camps
  54. per Tots Sants, les olives a les mans. O també: per Tots Sants, les olives fan mig oli
  55. per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs
  56. per Tots Sants, penja les gàbies i caça amb reclams
  57. per Tots Sants, pluges i vents
  58. per Tots Sants, quinze ençà, quinze enllà, la flor de sembrar, i si pot ser els d'aquí no esperis els d'allà
  59. per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar
  60. per Tots Sants, tots els vins són sans
  61. pluges perdudes, per Tots Sants trobades
  62. qui de Tots Sants a Nadal no fila tot l'any sospira
  63. qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat. Però també diuen: qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats
  64. quinze dies abans de Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sementer és
  65. rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants
  66. sagnies per Tots Sants, salut per tot l'any
  67. tots Sants el primer, sant Andreu el darrer
  68. tots Sants l'entra, sant Andreu el treu
  69. tots Sants porten les vetlles i sant Josep se les emporta

Hi trobem referències a l'ofici de filar, avisos als pagesos perquè sembrin i cullin els fruits dels arbres, a pescadors i caçadors perquè canviïn les arts de pesca i el sistema de caça...

Ens recorda que antiguament es contractava els mossos del camp per temporades, dos cops l'any: els mossos es lloguen per sant Joan i es lloguen per Tots Sants.

També trobo especialment deliciós, el que ens recorda les llaminadures de les diferents festes anuals: per Tots Sants castanyes, per Nadal torrons, per la Pasqua mona i tot l'any bombons. Ja n'han pres bona nota les pastisseries del gremi!

Trobem molta variació en com s'han transmès i com ens han arribat els refranys. De diversos repertoris, de diverses zones i llocs. Amb errors, dubtes i expressions no ben transmeses. Vegem-ho, per exemple, en el refrany que fa: per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs. També ens ha arribat:
  • per Tots Sants, murtons i aglans, cames-seques i esclata-sangs
  • per Tots Sants, ni llentrisca (o llentiscle) ni glans
  • per Tots Sants, murtons (o arboces) i aglans, llentrisca madura i esclata-sangs.
El murtó és el fruit comestible de la murta, aromàtic i poc carnós, d’un blau negrenc. La llentrisca o llentiscle, és un arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d’olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les màquies i garrigues de terra baixa. Els cama-sec i esclata-sang són uns bolets força habituals en el nostre territori i amb multitud de variants i amb moltes variacions de nom, segons les contrades.

Els trobem recollits a Amades, Pons Lluch a Menorca, Josep Pujol a Tarragona o Anna Parés, en repertoris més actuals, entre molts d'altres. Com diu Pons Lluch, al Refranyer menorquí, «es refereixen a productes de la temporada de Tots Sants. Un ús ben habitual d'aquesta dita és per assenyalar que cada època té les seues coses que li són pròpies. Hi ha una cançoneta menorquina que hi fa referència»

L'expressió entre Tots Sants i Manresa és la que prenem com equivalent de l'expressió castellana d'entre Pinto y Valdemoro. En l'article del Refranyer català-castellà us n'ofereixo àmplia informació, bàsicament, extreta de Joan Amades i Gelat (1951a): Refranyer català comentat. Barcelona: Ed. Selecta.

I no voldria acabar sense un refrany de to sarcàstic i transgressor: de la cintura cap a dalt, tots sants; de la cintura cap a vall, tots dimonis.

Mireu també l'apartat de refranys de Tots Sants al refranyer temàtic, que s'anirà actualitzant.