divendres, 29 de juny del 2007

I bufa que bufaràs

He gaudit d'una setmana completa de vacances. Tot un luxe: a finals de juny, just per encetar bé les vacances d'estiu i amb prou previsió per guardar uns quants dies més ben entrat l'estiu, quan la xafogor és forta de valent i et ve de gust fer qualsevol cosa menys anar a la feina. I les minivacances hagueren estat completes si entre tots (i l'Ajuntament al capdavant) fóssim més respectuosos amb el descans dels veïns. M'explicaré.

Perquè és clar que quatre anys amb el Casal en obres generen molta polseguera i molt de soroll de màquines i d'obra; però t'has de callar, perquè és dins l'horari permès. I són sorolls inevitables. Bé, podríem dir-hi molt sobre la inevitabilitat dels sorolls, però en aquest cas accepto pop com animal de companyia.

El que ja no és tan inevitable és que en lloc d'escombrar i recollir les fulles l'Ajuntament es dediqui a bufar-les i escampar-les amb un bufador. I em direu, què és un bufador? Doncs només se m'acut de definir-lo com a màquina infernal pensada per a la tortura dels veïns que han de suportar-la. Segur que deu resultar còmoda per qui la fa servir (vaja, si no ja no m'ho explico), però és una veritable tortura per als qui l'hem de sentir i suportar dia sí dia també.

A més, una feina que pot durar poc més de mitja hora, ¿voleu dir que cal començar-la a les 8 del matí i no pots esperar a quarts d'onze quan segur que no queda cap ànima dormint (o només aquells que van amb els horaris canviats, per qüestions de feina o d'oci)?

És clar que potser passa cada dia i jo me n'he adonat avui que era a casa a aquesta hora. Com el camionet que recull les fulles (i no les escup pas) que passa per tot el poble (i per les Urbanitzacions i el Golf, of course), però no per davant de casa nostra, perquè algú que mana molt a l'Ajuntament ha decidit que per aquest carrer no ha de passar. I la veus amunt i avall tot el dia. Cinc, deu cops per la mateixa vorera de la Riera, però no passarà ni una sola vegada per davant de casa. I el bufador que bufa fulles i pols i merda. I que sovint ens les escampa cap al nostre carrer. Que és clar, després el camió no recollirà perquè algú que mana molt a l'Ajuntament haurà decidit que no passi per aquest carrer maleït. Bé, algú em comentava que durant el període d'eleccions que va passar pel nostre carrer aquest bonic camionet. Males llengües, segur...

I entre el nostre Ajuntament que no vetlla pels sorolls que hem de suportar i alguns veïns solidaris que tenen el bon costum de passar la màquina de la gespa a les 9 del matí d'un diumenge... Home, que tothom sap que aquestes tasques són millor fer-les a la tarda!! I ben entrada la tarda, eh? No pas a l'hora de la migdiada, que és la segona hora preferida pels bons veïns per passar la màquina o per retocar allò que no ha quedat prou polit a les 9 del matí.

Ara que es parla tant de la contaminació atmosfèrica, de la contaminació lumínica i que s'estan fent estudis de sostenibilitat i no sé quantes mandangues més... ¿segur que no hi ha hagut cap ment brillant que hagi pensat que la contaminació acústica ─motos a tot drap, quads a tot drap, totterrenys a tot drap, cotxes amb la música a tot drap i les finestres abaixades perquè sapiguem que tenen un equip de música que els ha costat un ronyó... i jo afeigiria "i que tenen un gust vomitiu per la música"... i que Gaes els conservi l'oïda d'aquí uns anys─ també és un tema important a tenir en compte de cara al benestar de tots els habitants del municipi?

Doncs aixó, qui vulgui bufar, que es dediqui a fer ampolles o a la música.

dissabte, 23 de juny del 2007

Networking: fent xarxa

Sempre he sentit a dir ─i crec que és així, sense embuts─ que cal saber trobar el temps per cuidar i mimar les amistats i les relacions diverses que ens presenta i possibilita la vida i que de vegades passen amb mes o menys força.

Allò que ara en diríem contactes. Que tant pot ser un veí, com un cosí, o una germana, o una excompanya de feina o algú que ens ha convidat a algun acte concret o aquella persona que ens va deixar la seva targeta de visita (o targeta personal) perquè el poguéssim localitzar si es presentava l'ocasió. Contactes, al capdavall.

Si tenim una mica de temps i una certa capacitat d'anàlisi, concreció i sistematització aquest pot ser el punt de partida del nostre networking. La nostra xarxa de contactes.

EL primer cop que vaig sentir a parlar d'aquest terme, va ser quan m'ho va comentar la Maria Antònia Plaxats, amiga i coach personal i professional, perquè ho apliqués al meu entorn per reactivar els meus contactes. I per a què vull jo una xarxa de contactes, em diràs? Bé, potser per a moltes coses i per a cap en concret.

Sense anar més lluny, a mi m'agrada mantenir determinades tradicions i fer un escrit als meus coneguts en moments determinats del calendari. Ja sigui Nadal, Sant Jordi o ara que ve la revetlla de Sant Joan. Tampoc se n'ha d'abusar, per tal de no caure en la tramesa indiscriminada de correus no desitjats. I sempre hem de donar l'opció que qui vulgui no torni a rebre aquests comunicats.

No sempre hi ha la transacció econòmica o el vessant publicitari en una xarxa de networking. Tinc uns amics, familiars i coneguts als quals aprecio i estimo de diferents maneres i intensitats i vull que ho sàpiguen, encara que sigui dos, tres o quatre cops a l'any. Com dic, no cal que hi hagi un interès econòmic o comercial al darrere.

És, simplement, alimentar una relació. Comunicar-los coses que et passen i que són importants per a tu. Coses que et passen i que poden ser importants per a ells. I estàs facilitant que coses que els passin i siguin importants per a ells s'atreveixin a destorbar-te per comunicar-te-les.

No sé, jo penso que les noves tecnologies ens obren un ventall molt ample de possiblitats. No només aïllen, com retreuen sovint a Internet. Encara que, depèn de com les utilitzis, sí que poden arribar-te a aïllar.

Jo puc fer servir el messenger per parlar amb la Maria i quedar un dia per sopar. O puc escriure-li un correu al Lluís per veure'ns i parlar dels nostres projectes. O perquè l'Anna m'avisi que el Miquel està molt malalt. És un mitjà que em permet passar de la virtualitat a la realitat i a l'inrevés: «dóna'm el correu, que t'enviaré una adreça que t'interessarà».

A mi, especialment, m'agrada enviar determinades notícies que llegeixo a persones molt concretes que penso que els pot interessar aquella informació. Res. Un correu curt. Dues ratlles i un enllaç. «Mira-t'ho, i ja em diràs».

Això és el networking. El networking cassolà, el que et fabriques tu mateix amb els teus contactes. Després, és clar, has de tenir el tacte i la paciència per anar contestant tots aquells correus que t'arriben i que esperen una resposta. Res resulta més decebedor que enviar un correu i no rebre cap resposta. S'haurà perdut? No l'hi haurà arribat? Ha canviat de correu i no m'ha dit res. L'he molestat amb el meu correu? Costa tan poc escriure dues ratlles, encara que només sigui per cortesia.

Després, l'actual web 2.0 ens obre un ventall inesgotable de recursos per a contactes personals, contactes professionals, contactes fugaços, compartir interessos, aficions, gustos. El que us pugueu imaginar i molt més.

Jo n'utilitzo uns quants (amb intensitat i fidelitat ben diferent), que us apunto per si poden fer servei a algú.

Si voleu informació d'alguna xarxa en especial o en coneixeu alguna que m'he oblidat de fer esment, deixeu-m'ho escrit en un comentari, sius plau, i ho esmenaré.

dissabte, 16 de juny del 2007

Bye, bye, RENFE, al 2010

La setmana passada, Manel Nadal, secretari de Mobilitat del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, advertia Renfe que a partir de l'any 2010 pot negociar amb altres operadors el servei de Rodalies si no millora el que està donant la companyia.

Si necessiten signatures, els dono ja la meva. Incondicional. Que n'estic fart que aquesta gent juguin amb el nostre temps, amb el nostre benestar i amb els nostres sentiments (hi ha poques coses que provoquin tan d'odi i menyspreu com sentir parlar d'aquesta operadora ferroviària tercermundista, inepta i estafadora).

I ara s'han inventat el meravellós invent de la devolució express: t'estic donant pel sac tota la teva vida i et rescabalo amb un miserable bitllet... si JO, l'omnipotent operadora, considero que he tingut un retard superior a 15 minuts i, a més, per causes degudes a la meva gestió.

I així ens trobem:

  • Que la previsió perquè Catalunya tingui el tren d'alta velocitat i aquest connecti amb França s'endarrereix fins al 2012. Només són 20 anys després que s'estrenés la línia Madrid-Sevilla. Però què són vint anys en la vida de ningú? I no cal que ningú faci números del retard i llast econòmic que suposa per a un país arribar 20 anys tard. Imagineu que sou una empresa, us fan una comanda i dieu que sí, que ja els la fareu arribar... als seus néts d'ací vint anys!!!
  • Que la devolució express és insuficient i a sobre la gent no s'hi acull. Per mandra, per desídia, perquè ja ens hem acostumat a no reclamar els nostres drets. Tothom ha de reclamar el bitllet!! Ahir, a Montmeló, només 3 persones el vam demanar, d'un tren que anava ple de gom a gom i del qual vaig veure baixar prop d'una cinquantena de persones a la mateixa estació.
  • La devolució express hauria de ser més senzilla. Aquests informadors amb casaca vermella que només són visibles quan els trens van bé (i això passa poc, és clar), haurien de repartir automàticament a tots els usuaris del tren un nou bitllet abans que baixessin o arribessin a la seva destinació. Com fan algunes companyies aèries quan hi ha retards en els vols: surts de l'avió amb el teu val.
  • El greuge de retards continus i injustificats no es compensen amb un bitllet gratuït (que a més no serveix per als viatges combinats). Volem un bitllet de desgreuge que sigui integrat amb la resta de mitjans de transport que tenen un funcionament més correcte que Renfe.
  • Ahir, sense anar més lluny, arribava a Montmeló 45 minuts tard. Un tren que havia de sortir de Passeig de Gràcia a les 16.22 h. no va passar fins les 17.05 h. Us heu estat mai més de 5 minuts a l'estació de Passeig de Gràcia a l'estiu? I acompanyats per un parell de centenars de persones (o més).
  • No entenc que no funcionin els trens de Rodalia, i no parin de passar trens que fan el mateix recorregut, però que no paren en aquestes estacions. Senyors de Renfe: quan hi ha retards i avaria cal posar tots els recursos disponibles per solventar-ho o alleugerir-ne els efectes. Per tant, si hi ha un tren regional que va cap a Girona i només té previst parar a Sant Celoni i alguna altra estació abans d'arribar a Girona, hauria d'aturar-se a totes les estacions per tal que els soferts clients de Renfe que porten estona i estona esperant un tren a l'andana puguin arribar amb el menor perjudici a la seva destinació. Que si hi ha un tren que té previst el final a Sant Andreu Comtal, però hi ha milers d'usuaris penjats a les estacions, tingueu prou cintura per modificar-ne el recorregut i fer-lo arribar a Granollers o Sant Celoni. Però no, és clar, per això cal algú que en sàpiga de gestió i d'improvisar i aquestes són qualitats que no sobren a l'operadora.
  • També volem cabines gratuïtes a totes les estacions per poder informar les nostres famílies dels retards que patim o vals per a saldo del mòbil. Per què hem de sufragar també nosaltres aquesta despesa?
  • Finalment: estem pagant un import per fer un viatge en condicions: amb puntualitat, asseguts i sense aglomeracions. A algú li cap al cap la possibilitat que agafessis un taxi i haguessis d'anar 5 persones al darrera, o encarcarat al portamaletes? a algú li cap que agafessis un avió i haguessis d'anar dret al passadís central? A algú li cap que lloguessis una bicicleta i haguessis de portar dues persones de paquet, que a més no coneixes? Oi que no? Doncs quan paguem un bitllet de tren, estem pagant fer un trajecte en condicions. Que potser algun dia (dic algun dia) hi ha aglomeracions perquè hi ha un esdeveniment extraordinari i més gent ha agafat el tren. Potser aquell dia hauríem d'anar drets, alguns. Però no pas cada dia. Hi ha usuaris de determinades estacions que encara no deuen saber ni de quin color són els seients dels trens, perquè mai els han vist buits.
  • I pagar menys. Si ens estàs donant un servei deficient i ho saps, no ens pots cobrar com si el servei fos bo i eficients. Que rebaixin l'import dels bitllets mentre el servei no sigui el correcte. Llavors sí que es posaran les piles.

Bé, suposo que haureu notat que avui estava molt enfadat amb les condicions que ens toca viure dia sí dia també als soferts usuaris dels serveis públics.

Per tot això, poso ara mateix una ampolla de cava a la nevera i espero poder-la obrir per celebrar el canvi d'operadora el 2010... o abans.

dijous, 14 de juny del 2007

Pacte d'alcaldia






Avui finalment s'ha desvelat la composició final de l'equip de govern a l'alcaldia de Vallromanes.

Pocs canvis. Res a dir. L'aritmètica política permet aquesta combinació, com també en podia haver permès d'altres de possibles.

Quan arribaven veus de les dificultats per establir ponts de diàleg, hom sabia que s'havia d'escenificar i posar-hi més pa que formatge en les consultes i negociacions entre partits.

Tots temíem aquest desenllaç, però als actors principals (del pacte) no els interessava mostrar les cartes d'entrada i abans calia poder fer visible la impossibilitat del pacte amb la força guanyadora, que, d'altra banda, era qui havia de prendre les regnes de la negociació en haver estat la força més votada.

Per tant, escoltem MxV-ERC, donem allargues i falses esperances, per no fer evident que ja hem pactat, que ja ho tenim coll avall: dos anys jo i dos anys tu. I aquí pau i allà glòria:
14/06/2007 - Nota de Premsa Vallromanes
INDEPENDENTS DE VALLROMANES i CONVERGENCIA i UNIÓ tanquen el pacte a Vallromanes amb el repartiment de l’Alcaldia durant dos anys.
L’actual alcaldessa de CiU, Maria Cabot, tornarà a ser l’alcaldessa de Vallromanes fins el 16 de juny del 2009. A partir d’aquesta data serà rellevada per la candidata d’iVall, Lurdes Prims, que ho serà fins el 2011 i ara serà la primera tinent d’alcalde.
El govern municipal de Vallromanes quedarà format per 6 electes, 3 d’iVall: Lurdes Prims, Mª Antònia Camps i Carles Ortiz, i 3 de CiU: Maria Cabot, Joan B. Hernàndez i Mª Luz Muñoz.
Res canvia, però tampoc res és ja igual. El sedàs de les urnes ha posat moltes coses al seu lloc:
El poble ha parlat i ha creat jerarquia. Una jerarquia que posteriors pactes no respectaran (repeteixo que és una decisió respectable que permet l'actual sistema democràtic), malgrat haver fet gala que els ciutadans no van a votar perquè no volen que després es facin pactes i no serveixi de res haver votat una formació o altra. Les paraules es perden al vent. I les promeses, també: per la boca mor el peix.

Per tant, només queda acceptar aquest resultat i, amb tota la humilitat del món, deixo unes reflexions de la situació que ara s'esdevé:

  • La legislatura és molt llarga.
  • L'actual oposició és més forta, organitzada i entusiasta. Mereix aquest reconeixement i tenir-la en compte.
  • Aquesta oposició porta temps fent feina. I l'han de seguir fent. Perquè es pot fer molta feina des de l'oposició.
  • Demano als governants que vulguin ser-ho de tots els vilatans, sense que soni a tòpic: dels qui els han votat i dels qui volien una opció de canvi.
  • Demano als governants d'aquesta nova legislatura (no pas nous governants) que recapacitin pel que fa a la pluralitat dels mitjans de comunicació a l'abast del poble (Ràdio, revista, web institucional, Plens...) donant cabuda , sense colors ni partidismes, a totes les sensibilitats i persones interessades.

I no desesperar, que tot està per fer i tot és possible (Miquel Martí i Pol).

dimarts, 12 de juny del 2007

Actualitat català. Termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat


Amb una mica de retard, em faig ressò que el passat 24 d'abril el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC 4868) va publicar nous termes normalitzats pel Consell Supervisor del Termcat.

Són 88 termes dels àmbits de les Ciències de la vida i de la salut, de l'Esport i de la Física.

El Consell Supervisor del Termcat és l'òrgan encarregat de la normalització dels neologismes del lèxic d'especialitat, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Podeu consultar tots els termes aprovats a la Neoloteca del Termcat.

D'aquesta darrera resolució, la majoria de termes de l'àmbit de les ciències de la vida i de la salut pertanyen a la disciplina de la psiquiatria, encara que també n'hi ha algun de farmacologia o de neurologia.

Així, admet, a través de la influència francesa, déjà vu, jamais vu o belle indifférence per explicar els fenòmens consistents a percebre allò vist per primera vegada com a situacions ja viscudes, o al contrari, percebre com a estranyes situacions o llocs que en realitat ens són familiars, o, en el darrer cas, la despreocupació aparent que mostren determinats malalts davant els símptomes de la malaltia.

També fixa termes per a d'altres deliris o síndromes, com ara el deliri de gelosia (o síndrome d'Otel·lo), el deliri de referència, la distractibilitat o la labilitat afectiva.

I descriu els diferents tipus d'afecte (comportament observable que és l'expressió dels sentiments experimentats per l'individu), classificant-los en afecte aplanat (caracteritzat per l'absència total o gairebé total de qualsevol signe d'expressió emocional), afecte inadequat (caracteritzat per la discordança amb el contingut del discurs o del pensament), afecte làbil (caracteritzat pels canvis repetits, ràpids i bruscs en els signes d'expressió emocional, independentment dels esdeveniments o dels estímuls externs) i afecte retret (caracteritzat per una minva més o menys important dels signes d'expressió emocional).

Els termes de l'àmbit de l'esport són majoritàriament d'hoquei sobre gel. Així sabem que un canadenc és un gir consistent a posar en línia els dos patins, situant a davant el corresponent al costat cap on s'ha de girar i inclinant molt el cos cap a l'interior de la corba, que un flip és una passada consistent a aixecar el disc per mitjà d'un moviment ràpid dels canells, amb acompanyament de la pala de l'estic, per superar per sobre l'estic d'un adversari, que un hat trick (anglicisme aplicable a altres esports d'equip i de pilota) és el fet d'aconseguir, un jugador, tres gols en un partit o que una punxada és l'acció consistent a colpejar o intentar colpejar un adversari amb la punta de la pala de l'estic.


Finalment, en l'àmbit de la física, s'aproven termes sobre física de la radiació, electromagnetisme o òptica, d'entre els quals podem destacar acròmat, autofasatge o quench.

divendres, 8 de juny del 2007

No entenc, tampoc...

... que aquest any l'escola acabi un dijous i l'any vinent un dimecres, si no coincideix amb finals de mes, ni final de setmana i en la majoria d'escoles (privades o concertades, majoritàriament) et cobren el mes sencer.
...
Que el col·lectiu de mestres tinguin tanta màniga ampla i tants beneficis, quan hi ha moltes altres feines amb unes condicions més penoses i estressants que la seva. Els seus beneficis són insolidaris amb la resta de treballadors, amb les famílies i amb la resta de gent que té titulacions equiparables (o superiors) a la seva. A més beneficis, menys vocació... i menys qualitat.


«Ho puc dir més alt i més fort, però no més clar»

diumenge, 3 de juny del 2007

Biblioteca paremiològica


I un altre projecte que finalment comença a caminar: la Biblioteca paremiològica.

Gairebé paral·lelament al buidatge de refranys, vaig anar alimentant una base de dades amb les referències sobre paremiologia, refranys, sentències, aforismes, etc., a què em remetien les obres consultades i buidades.

Hi he anat anotant totes les obres que he buidat en la meva base de dades de refranys (amb més de 125.000 entrades en català), les que he adquirit, les que voldria adquirir en un futur i les que ja han utilitzat altres estudiosos.

Per què? Doncs perquè qualsevol obra que pretengui un cert rigor ha de deixar ben detallades les fonts utilitzades i l'origen de les informacions.

És per això que intento ser meticulós en el Refranyer català-castellà, perquè, a banda de les informacions que poc cercar qualsevol persona inquieta per conèixer una mica millor la nostra llengua, vull també oferir amb claredat la informació sobre les fonts consultades i utilitzades, perquè altres estudiosos ho puguin tenir accessible i detallat.

El que, per una banda, representa una feinada de por, per altra banda n'acaba estalviant si ets meticulós, rigorós i sistemàtic.

Així, potser algú pensarà... i d'on treu ara aquest tants de materials i amb tanta fluidesa? Doncs l'aventura recopiladora i d'estudi es remunta a fa més de 12 anys enrere. I aquell esforç i feina feta veuen ara la llum en aquests productes paremiològics.

La perspectiva del temps, per altra banda, m'ha permès analitzar la situació actual, veure les llacunes que encara hi ha, malgrat les moltes publicacions que han aparegut en els darrers anys sobre el tema i animar-me a obrir camí per aquests espais inexplorats o menys treballats.

Espero que el fruit d'aquest treball, fet amb molt d'amor i consciència, us siguin d'utilitat.
És el resultat d'un treball d'anys, al que ha acompanyat la creació d'una biblioteca personal d'obres sobre paremiologia que depassa els 150 exemplars.

dissabte, 2 de juny del 2007

Una flor no fa estiu...


... ni dues primavera.


Però un bon grapat... potser, sí, oi?



[Fotografies preses del jardí de casa, amb una Olympus Camedia C-150]