dissabte, 2 de febrer de 2008

Crònica de la catosfera 2008 (III): La Catosfera psicològica

Són bojos aquests catosfèrics?

La Xarxa, tot allò virtual, és una esfera més en la vida de les persones. Ens movem en diferents plans (virtual, real...) i en diferents àmbits (personal, familiar, professional, laboral...). I tots ajuden a conformar la nostra personalitat.

Aposto per una visió polièdrica de la persona on cada segon, cada vivència o cada experiència ens estan remodelant. Quan un pla o àmbit pren una presència dominant sobre la resta, fa que la persona tingui un creixement esbiaixat.

La tecnologia és una droga. I molts estem malalts de bits i de ferralla. A les Jornades de la Catosfera ho vaig acabar de comprovar i em vaig reafirmar en el meu pensament: Són bojos aquests catosfèrics!!

Podies seguir les jornades en directe des del web de la Catosfera, fer anar el Twitter des del portàtil, el mòbil, l'iPhone o la PDA, connectar-te entre taula i taula a la sala d'ordinadors...

Durant el cap de setmana passat tota la Catosfera crepitava d'antenes, wifi, missatgeria...

I jo em pregunto: Cal? Cal aquesta dependència extrema les 24 hores del dia? Cal estar connectat a tothora i arreu?

Voldria que aquest escrit servís per a la reflexió als que estan malalts de tecnologia. Seguir una conferència a través del portàtil, al meu entendre, és un acte d'onanisme. És fer més cas del medi que del missatge.

Un acte d'onanisme i en certa manera de mala educació. Em recorda aquelles persones amb qui parles i no paren de jugar amb la Blackberry o la PDA, dial amunt, dial avall, mirant què? Si han rebut correu nou? Alguna cosa tan urgent que no pot esperar que acabi una conversa curta? Això és TECNODEPENDÈNCIA. I en un estadi preocupant. Si no pots prescindir de tots aquests ginys una estona determinada (el temps d'una conversa, d'un desplaçament, d'una xerrada, d'un dinar...), t'ho has de fer mirar. Perquè n'ets dependent en un grau sever.

I ara em direu: el problema el tens tu, que t'estàs quedant enrere i esdevindràs un tecnoanalfabet.

Bé, confrontem realitats. Jo prefereixo tenir controlades les meves dependències i emocions i disposar lliurement del meu temps. Potser per això apago el mòbil al vespre, quan me'n vaig a dormir, o el deixo damunt la taula quan vaig a dinar.
Publica un comentari a l'entrada