diumenge, 24 de febrer de 2008

Josep Palau i Fabre

Josep Palau i Fabre (Barcelona, 1917-2008) ha estat d'aquestes figures polifacètiques, polièdriques i absolutament multidisciplinars que costa d'enquadrar-lo en un sol àmbit, amb una sola biografia.

Deixo als entesos parlar de la figura i l'obra del poeta, dramaturg, contista, assagista... Només volia retre-li un humil homenatge en el moment del seu traspàs i destacar unes certes llums i ombres que es besllumen en el precís moment que ens deixa i marxa:
  • Llum, la seva, que seguirà regint la Fundació, que en vida va imaginar i dirigir a Caldes d'Estrac.
  • Llum la dels viquipedistes que en poques hores ja han actualitzat la seva fitxa a la Viquipèdia
  • Ombra, la que provoca saber que, sent un dels majors experts en l'obra de Picasso, queden sense publicar dues obres dedicades al pintor malagueny per manca de pressupost


COMIAT

Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
--He deixat al paper tota la sang.

¿On podré dir, on podré deixar dit, on podré inscriure
la polpa del fruit d’or sinó en el fruit,
la tempesta en la sang sinó en la sang,
l’arbre i el vent sinó en el vent d'un arbre?
¿On podré dir la mort, sinó en la meva mort,
morint-me?
La resta són paraules...
Res no sabré ja escriure de millor.
Massa a prop de la vida visc.
Els mots se'm moren a dins
i jo visc en les coses.

Dins Atzucac, de Poemes de l'alquimista (1952)
Publica un comentari a l'entrada