divendres, 29 de febrer de 2008

Paremiologia al metro

Aquest matí era al metro llegint Paremiologia, de Maria Conca, per preparar el vocabulari que em demanen com a memòria final del Màster on line en terminologia que estic fent a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

La senyora del davant estava molt entretinguda amb el sudoku que estava emplenant la xicota del seu costat. Tan entretinguda, que em pensava que anaven juntes. Però no. Un parell d'estacions abans de la meva destinació ha baixat la xicota del sudoku i la senyora s'ha quedat sense entreteniment visual.

I llavors s'ha fixat en el llibre que jo llegia i subratllava. I mira que miraràs, però sense dir res.

Quan al cap d'una bona estona ha vist que m'aixecava per baixar, no se n'ha pogut estar i m'ha preguntat:

─Perdona, què estudia la paremiologia?

I jo, un cop sortit de l'astorament inicial, quan no esperes que algú que no coneixes se t'adreci amb una pregunta sobtada, li he respost:

─Els refranys!

I he baixat del metro, content d'haver contribuït a la difusió i recuperació d'aquest terme que ja fa tants anys que m'acompanya.

Després he pensat que mai m'ha agradat folrar els llibres perquè no es vegi la portada, potser perquè mai m'he hagut d'amagar de cap lectura que he fet... i que portaré més sovint aquest llibre sota el braç per continuar amb la meva croada.
Publica un comentari a l'entrada