dijous, 10 d’abril de 2008

Dites tòpiques o refranys geogràfics

Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):


Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.

Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...

L'Arxiu de Tradicions Populars és una publicació periòdica que dirigí Valeri Serra i Boldú entre 1928 i 1935, període en el qual va publicar-ne 7 volums. Cada volum contenia articles de diferents col·laboradors agrupats en 4 apartats generals:
  1. Demofilologia o literatura oral
  2. Etologia o costums
  3. Pistologia o creences i supersticions
  4. Noticiari
En l'apartat de demofilologia és on s'encabien els treballs paremiològics, principalment aportacions dels seus col·laboradors per a la geografia popular i articles de més pes i molta més concreció de Joan Amades, Sebastià Farnés o Aureli Capmany, entre molts d'altres.

D'entre les moltes aportacions rebudes, hi destaquen una mena de corrandes o cançons que fan un repàs de malnoms o renoms dels pobladors de diferents indrets. Ja veureu que la frontera entre refrany i cançó, entre paremiologia i rondallística, entre cançoner i refranyer no són gens clares i generalment no es pot abordar un camp sense acabar capbussant-te en l'altre: tot dins la demofilologia o literatura popular.

Així, avui, us volia reproduir una cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, que caracteritza les poblacions de gairebé tota la costa catalana. L'he trobada recollida per Joan Amades al llibre Refranys geogràfics, i reproduït per Isabel Gimeno a El llibre dels refranys catalans (1989):

A Alatafulla són valents, foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters, a Sitges en són gitanes,
a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.
Al Besòs són passacolls, Badalona pany de tàpia,
a Montgat són calciners, venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya.
Al Masnou són palangrers que no perden mai calada,
a Tiana males cares, a Premià són gafarrons
i a Vilassar pengen ases; a Cabrils en són gentils
i a Cabrera vint-i-un ase. A Argentona moliners
que el treballar no els agrada. A Mataró caps de bou
les senyores són bissarres. A Llavaneres nansers,
Caldes s'emporta la palma, a Arenys en són vaixellers
dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta, a Calella són cadells.
a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit,
jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers
que se caguen a sa platja; a Sant Feliu són tapers
i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors
que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades. A l'Estartit peix fregit.
A l'Escala n'és mal port pel vent de la tramuntana.
A la Pera i a l'Armentera tot són jutges i notaris.
A Empúries n'hi ha un convent que no en volen donar aigua.
A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales.
A Cadaqués tabaquers contrabandistes de fama.
A la Selva són bisers, venen els bisos a cargues.
A LLançà són fumadells, tenen les cases fumades.
A Colera fan bon vi, millor però en fan la garnatxa.
De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.
I fins aquí hem arribat fins a la ratlla de França.

I encara una altra cançó marinera, extreta d'un «Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia», de l'any 1935 i reproduïda per Sylvia Lagarda-Mata a Goita, camaco! Vale, pagès! (Ed. La Magrana, 1997):

El pare va als sardinals,
que és un ofici de mandra;

bufa, vent de garbí,
vent de popa i mar bonança.

Anirem cap a llevant,

tot a voreta de l'aigua,

tot a voreta del mar,

fins a la ratlla de França.

A Vilanova són boters;

els de Sitges són gitanos;

a Castelldefels són grocs
i a Barcelona, les dames.

Al Besòs són passacolls;

a Badalona, pany de tàpia;

a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.

A Alella són cargolers;

a Tiana, saltamarges;

al Masnou són palangrers

que no perden mai calada.

A Premià són gafarrons;
a Vilassar, penjaases;

genovesos a Cabrils;

a Cabrera, vint-i-un lladres.
A Argentona, traginers,
que el treballar no els agrada;

a Mataró caps-de-bou

de les senyores bizarras.
A Caldetes són nansers;
a Arenys s'emporten la palma;
a Canet són figueters,
i a Sant Pol són gent de manta.
A Calella són cadells;
a Pineda, males cares;

a Malgrat són carboners,

venen el carbó a la platja.

A Blanes són flassaders,

paguen el dot amb flassades;

a Lloret són gitanets,

i a Tossa la bona mossa.

A Sant Feliu són ganxons,

Palamós i la Vall d'Aro;

Palafrugell, peix fregit,

julioles a la brasa.
A Begur són bacanarts

que coralen a la brama;

els de Pals són arrossers,

mengen l'arròs a llossades.

A l'Estartit, fangadors

que fanguen tota la plana,

i l'Escala és un mal port
pel vent de la tramuntana.
A Sant Pere Pescador

tots són jutges i notaris;

a Roses són gent del Rei,

que tiren bombes i bales.

A Cadaqués, tabaquers,

contrabandistes de fama.

Port de la Selva i Llançà,

són a la ratlla de França.

Cançoneta qui t'ha fet?,

qui t'ha fet, qui t'ha dictada?

Un pilot de Mataró

que té la cara ratada,

un dia de vent del sud,
allà al Canal de les Dames.


Com podeu veure l'imaginari popular no té deturador quan ha d'empescar-se-les per anomenar els veïns i fer-ne burla.

En nous articles aniré recollint altres perles de la geografia popular.

Per cert! Us en recordeu que tenia un dubte paremiològic? Feu-me un cop de mà, va, i digueu-me quin sentit té per a vosaltres l'expressió haver-hi més dies que llonganisses.
Publica un comentari a l'entrada