dilluns, 28 d’abril de 2008

La confidencialitat de les correspondències

Trobo que és un tema de gran importància i pel qual no podem passar-hi de puntetes: les nostres adreces de correu electrònic són dades que han de tenir una protecció eficaç i garantida.

És la millor manera d'evitar fraus i el bombardeig de correus brossa, per exemple. O sorpreses desagradables. Oi que no deixem en llocs visibles els nostre nombre de telèfon o el de les targetes de crèdit? Sempre he pensat que en aquests casos ha de prevaldre el sentit comú, que diuen que és el sisè sentit de les persones, encara que Eugene O'Neill digui que «Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú».

Però avui la meva reflexió anava cap una altra banda. Diguem que just al pol oposat: quan un excés de zel fa que ni tan sols les persones del nostre cercle més o menys íntim tinguin accés a determinades dades.

Recordo per exemple l'anecdota d'un company de feina a qui li vaig demanar una vegada el seu telèfon particular de casa... i, per costum, me'l va dir amb dos dígits girats. La sorpresa va ser seva quan li vaig trucar igualment, perquè vaig poder trobar el bo per altres vies. :)

Ara, la majoria de plataformes de la web 2.0 permeten l'enviament de missatges a altres persones d'una manera opaca, sense que tinguis la seva adreça de correu, a través d'una única plataforma que salvaguarda les dades personals.

Jo fa anys que em moc per Internet i sé com és d'important conservar i vetllar per les adreces dels coneguts i amics. Per exemple, el Networking s'alimenta d'això i és una eina de socialització i de comunicació formidable.

Però és clar, ara mateix em trobo amb molts coneguts (i més que coneguts), amb els quals em comunico regularment a través de diferents plataformes (Open Directory Project, Blogger, Flickr, Ipernity, Xing...) però dels quals no tinc ni tan sols el correu electrònic. I si em vull posar en contacte amb ells només ho puc fer a través de la plataforma que compartim.

Per tant, Internet ens acosta, i tant. Però de vegades, també ens aïlla.

Vull acabar amb una reflexió: hem de pensar per a què volem fer servir Internet. És clar que hem de ser curosos amb les nostres dades privades, però també hem de possibilitar que siguem accessibles per a qui li pugui interessar trobar-nos.

Per això jo tinc visible el correu en el meu perfil de Blogger i així ho disposo en la majoria d'entorns socials que ho possibiliten... o poso un enllaç a un correu en tots els blogs que publico. Perquè encara que de vegades algú faci ús i abús d'aquestes dades i puc rebre un mateix missatge més de cinc vegades (Spam!!!), també he de dir que la majoria d'interlocutors que he fet per Internet són cordials i fan un ús racional i adequat d'aquestes dades sensibles.
Publica un comentari a l'entrada