dijous, 3 d’abril del 2008

Prospeccions paremiològiques

L'altre dia, a través d'un correu electrònic, un lector em qüestionava el sentit que reproduia al refranyer català-castellà de la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.

La veritat és que la lectura que en feia aquesta persona em va fer regirar i revisar la documentació de què disposo, perquè, era versemblant.

És una accepció no recollida pels manuals de fraseologia. Possible o falsa etimologia?

Bé, vaig respondre amablement el meu lector, però em va quedar el cuquet de pensar que, si allò que ell proposava era possible i versemblant, podia ser que algú altre ho sentís com a correcte.

I aquí és on entreu vosaltres, amables lectors.

Vull fer una prospecció paremiològica i preguntar-vos pel sentit que doneu a la frase feta haver-hi més dies que llangonisses. No cal que us digui que si podeu documentar les vostres respostes o us hi podeu esplaiar amb detalls sobre l'origen, la font, on l'heu sentit o qualsevol altra informació al respecte, us ho agrairé moltíssim.

La setmana vinent exposaré l'explicació versemblant i possible del lector que m'ho feia arribar i en parlem amb més profunditat.

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Dues opinions al preu d'una:

- Per a mi és haver-hi molt de temps per a fer alguna cosa.
- Per a la meva muller és deixar les coses per a més endavant.

Molt semblants, però del tot?
Imagino que alguns lingüistes a vegades fixen (o fixaven) les expressions mitjançant enquestes.

Labèrnia (1839): "Hi ha mès dias que llangonissas. loc. fam. Denota que no urgeix lo dir ó fer alguna cosa. Mas dias hay que longanizas. Nondum omnium dierum sol occidit. // Que repren als que se apressuran massa en los negocis que dònan temps. Mas dias hay que longanizas. Festina lente."

(dos sentits: fixa't que parteix de dues frases llatines diferents)

Aladern (1909): "Hi ha mes dies que llangonices: loc. fam., denota que no urgeix lo dir o fer alguna cosa."

Aviam què ens explicaràs...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Puigmalet, gràcies per aquestes dades tan documentades, com sempre.

Seran molt útils per intentar-ne fixar el significat.

Jo diria que aquests són els usos "normatius" de la frase feta. Però de vegades l'enginy popular va més enllà del que diuen els diccionaris.

gercarreras ha dit...

A Menorca empram aquesta dita per a la primera opció que ha dit en Puigmalet. Té relació amb el que noltros diem porcatjades (i a la resta de parla catalana en diuen matances).
Quan es fan porcatjades, (o matances) es solen fer més llonganisses(sobrassades de budell prim) que de les altres (poltrú, bisbe etc. que són les sobrassades de budell gruixat). En general, les llonganisses es mengen primer i sembla que no s'acaben mai, perquè les altres es solen menjar quan comença a fer calor.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies per l'explicació, Ger.

El que sembla indiscutible és que aquesta dita ha d'anar relacionada amb les matances o porcatjades.

Però encara hi podríem intentar cercar algun significat més, encara que sigui a través de les falses etimologies.

A veure si s'animen els amics de la base de badades o de les desdefinicions ...