divendres, 20 de juny del 2008

Quan ni les enquestes avalen les mentides

Qui no ha sentit la cantarella aquella que el castellà és perseguit a Catalunya, que hi ha infants de pobles d'interior que no entenen un borrall de castellà i altra xerrameca semblant?

Ja ho diu la saviesa popular: Calumnia, que alguna cosa queda! De tant dir les mateixes mentides, se les han acabat fent seves i se les han acabat creient.

No perdem el nord! Que la llengua minoritzada i en perill és el català i no pas el castellà, que la llengua perseguida i que ha de recuperar espais públics és el català i no pas el castellà.

Tot ve a tomb d'una notícia apareguda arran de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d'Educació.

Dades esfereïdores:
  • la meitat dels alumnes d'ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora
  • només un terç d'estudiants declaren utilitzar el català en la relació amb les amistats
  • un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics
Tercera hora? Quina barra!! Si només haguessin de fer-se tres hores de castellà a la setmana en algunes escoles els caldria contractar mestres de català a dojo. És un decret de màxims o de mínims? Encara resultarà que haurem d'exigir que es facin menys hores de castellà per arribar a aquestes tres hores i no superar-les amb escreix com passa en tants i tants centres escolars!

I estem parlant de la situació a Catalunya, on el català encara té una presència prou consolidada. Però què passa al País Valencià? Què passa a les Illes? Què passa a la Catalunya Nord?

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Us recomano fervorosament el llibre El nacionalismo lingüístico, de Juan Carlos Moreno Cabrera (lingüista a la Universitat Autònoma de Madrid). Descriu a la perfecció la situació actual i allò que ens espera. Quan parlar la llengua regional no té interès, la llengua nacional actua amb un bilingüisme substitutiu i una posterior colonització.

Aquest procés a Secundària és evident.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Puigmalet, afanya't que perdràs el tren.

A veure com serà aquest fuet del Prat!!! :-)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

espero saber amb tota cura de detalls posible que heu fet i que no aquest finde, val!? amb el teu permís m'he copiat la llengua catalana, i si, parlen castellà però avui m'ha pasat una cosa que em preocupa. En una botiga, mentre esperava, he deixar pasar un senyor tot dient : perdón. No sé que m'ha pasat i hores d'ara encara no sé el per que ho he dit aixì, encara em duren els efectes de la caiguda? espero que no m'ho tingueu en compte...

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

M. Mercè. la llengua catalana és d'una campanya antiga. Si entres a Google Imatges surt en un grapat de llocs.

D'aquest cap de setmana al Pla, destacar que el Marc ha estat un amfitrió estupend, que ens hem sentit com a casa, que segur que no ens imaginàvem com ens hem vist, que hem trobat un grapat de ceps i el Marc ja ho publica al seu blog... i quan tingui una mica més de temps i menys son, farem la crònica i penjarem fotos.