divendres, 20 de juny de 2008

Quan ni les enquestes avalen les mentides

Qui no ha sentit la cantarella aquella que el castellà és perseguit a Catalunya, que hi ha infants de pobles d'interior que no entenen un borrall de castellà i altra xerrameca semblant?

Ja ho diu la saviesa popular: Calumnia, que alguna cosa queda! De tant dir les mateixes mentides, se les han acabat fent seves i se les han acabat creient.

No perdem el nord! Que la llengua minoritzada i en perill és el català i no pas el castellà, que la llengua perseguida i que ha de recuperar espais públics és el català i no pas el castellà.

Tot ve a tomb d'una notícia apareguda arran de la publicació de l'Estudi sociodemogràfic i lingüístic de l'alumnat de 4t d'ESO de Catalunya, impulsat pel Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu, dependent del departament d'Educació.

Dades esfereïdores:
  • la meitat dels alumnes d'ESO no parlen mai en català amb els amics, siguin de dins del centre o de fora
  • només un terç d'estudiants declaren utilitzar el català en la relació amb les amistats
  • un de cada tres alumnes que tenen el català com a llengua inicial admet que canvia sovint al castellà quan parla amb els amics
Tercera hora? Quina barra!! Si només haguessin de fer-se tres hores de castellà a la setmana en algunes escoles els caldria contractar mestres de català a dojo. És un decret de màxims o de mínims? Encara resultarà que haurem d'exigir que es facin menys hores de castellà per arribar a aquestes tres hores i no superar-les amb escreix com passa en tants i tants centres escolars!

I estem parlant de la situació a Catalunya, on el català encara té una presència prou consolidada. Però què passa al País Valencià? Què passa a les Illes? Què passa a la Catalunya Nord?
Publica un comentari a l'entrada