divendres, 18 de juliol de 2008

Darrera tempesta política d'estiu

En la darrera compareixença pública del president de la Generalitat, José Montilla, davant el Parlament, Felip Puig, secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya, als passadissos va etzibar una bona perla, mentre sortia enfurismat del debat del Parlament (abans que acabés): ─Constatar una vegada més que el president Montilla destrossa el català.

No content amb aquesta sortida de to, encara va argumentar: ─M'he posat de mal humor perquè ni tan sols llegint és capaç de tenir una mínima dicció i pronunciació correcta de la nostra llengua.1

Bravo! Bravíssismo! Ja tenim titular per treure'ns la son de les orelles durant l'estiu!

I així, d'una tirada ens carreguem tots els esforços encaminats a que les persones no catalanes de naixement puguin algun dia atrevir-se a parlar la nostra llengua. Immersió lingüística? Li sona d'alguna cosa aquesta paraula, Sr. Puig?

I és clar que el president Montilla no parla la llengua de Carles Riba. Com no és menys veritat que difícilment una persona que adopti el català com a segona (o tercera o quarta) llengua ho farà mai com un parlant nadiu. Apa, vés i digues-li al Mathew Tree que dissimuli l'accent anglès i que parli tan bé com els funcionaris de la Generalitat.

I ja, de pas, fotem una andanada potser insalvable a la línia de flotació del naixent Manifest "El català, llengua comuna", signat per més de 25 associacions i entitats, moltes d'elles Associacions de persones immigants que arriben a aquest país ambla il·lusió de sentir-s'hi algun dia acollides.

Però és clar, com podem permetre que ho llegeixi Nahat El Hachmi i a qui se li ha acudit donar-li el premi de novel·la Ramon Llull!

Perquè jo puc entendre que critiquem amb duresa aquells que viuen, treballen i es lucren a Catalunya i no tenen ni han tingut mai el mínim interès en aprendre la nostra llengua. No els cal, és clar! No ho necessiten! I després resulta que és el castellà la llengua perseguida i maltractada. Botxins amb pell d'ovella!

Però tots aquells que fan l'esforç de parlar i entendre el català, malgrat les burletes d'aquells catalans de pedra picada que se'n riuen del seu accent (miserables, també!), doncs em mereixen tots els respectes i admiració. I els ajudaré sempre que els faci falta.

I mentrestant, al seu poble que també és el meu, els seus companys de partit programen una sessió d'estiu a la fresca a la plaça del Casal i ens fan empassar una pel·lícula en castellà. És clar!, perquè els nostres fills s'hi vagin acostumant ja de petits!




Nota 1: Les declaracions i la imatge de Felip Puig les he preses d'un article de Nació Digital d'ahir, 17 de juliol de 2008.
Publica un comentari a l'entrada