dissabte, 26 de juliol de 2008

Joan Amades 2009: cinquantenari de la seva mort

A través del blog de Lo Consueta de Reus, m'assabento que l'any vinent s'escau el cinquantenari de la mort de Joan Amades i Gelats, folklorista i paremiòleg català.

Organitza els actes l'Associació Cultural Joan Amades i la crida que fan és aquesta:
L'Associació Cultural Joan Amades aprofitant l'efemèride vol impulsar la celebració d'un any homenatge amb l'objectiu de donar a conèixer l’obra de l'estudiós i reivindicar-lo, també, com una de les figures cabdals del panorama cultural català.

Joan Amades ha estat una figura cabdal en la cultura catalana i el seu treball ha estat essencial per tots els àmbits de la cultura popular, és un personatge amb el qual hi estem tots en deute i per això creiem que la iniciativa de l'homenatge és patrimoni de totes les associacions, organitzacions, i persones que valoren, es senten identificats o es dediquem a la cultura popular.

És per això, que per assolir aquest objectiu proposem l'adhesió a aquesta iniciativa de col·lectius, entitats, federacions, organitzacions, mitjans de comunicació, persones... sensibles a la proposta i a la figura de Joan Amades. Aquesta implicació pot materialitzar-se de moltes maneres com per exemple organitzant actes commemoratius a les vostres poblacions, afegint-vos a la iniciativa amb propostes que ja realitzeu en les programacions culturals, donant a conèixer el personatge i la seva obra ingent, fins i tot dedicant-li activitats que ja feu habitualment.

Amb aquesta intenció i amb la idea d'unificar visualment totes les activitats que s'organitzin al voltant de l'Any Amades, s'ha creat una marca que és a disposició de totes les entitats i organitzacions, i que podeu, si ho desitgeu, descarregar-la d'aquesta pàgina.

L'Associació Cultural Joan Amades agrairà rebre una notificació a través del correu electrònic a l'adreça anyamades@joanamades.cat per tal de tenir-ne constància i poder difondre l'acte organitzat en els mitjans que té al seu abast.
Figura controvertida, però imprescindible per conèixer la tradició i la paremiologia catalana, vull compartir amb vosaltres ara un fragment d'un article que va escriure Néstor Luján, «La memòria de Joan Amades», amb motiu del centenari del naixement d'Amades, el 1990. Us deixo també, la citació bibliogràfica per trobar-lo:

Luján, Néstor (2004): L'art de citar, en edició a cura d'Enric Vila. Barcelona: Ara Llibres, 2004. Article, «Memòria de Joan Amades».
Aquest any és el centenari del folklorista Joan Amades, autor d'una obra monumental i variada, sempre estimada i llegida perquè reuneix un món de notícies, de gentileses i d'imaginació que hauria estat molt difícil d'adquirir amb un simple rigor analític i amb una severitat científica. Amades fou un autodidacte ple de tendresa, de fantasia i de les més sorprenents i exactes erudicions.

[...] Ell, com dic, em va fer conèixer Amades, que era un barceloní que havia nascut en un carrer tan ple de tradicions com el del Peu de la Creu.

[...] Com he dit, Amades fou un autodidacte, coneixedor d'idiomes, un home d'idiomes, un home d'una memòria coherent, infal·lible i extraordinària. Va pertànyer a aquella entusiasta generació dels Aureli Capmany, Serra Boldú, Violant i Simorra, Serra Pagès, que, en un moment crític ─molt abans de la facilitat de les comunicacions, del turisme implacable i dels mitjans audiovisuals tan igualadors de la sensibilitat─, varen intentar retrobar cançons, desvetllar tradicions, evocar costums, reviure contes, recompondre balls, recordar refranys, recol·lectar acudits i endevinalles. Pertanyien a una generació d'excursionistes, de gent que tenien el desig de conèixer la nostra Catalunya pam a pam i, partint d'aquells viatges, molt sovint dificultosos i romàntics, varen anar fent la seva obra d'engruna en engruna.

[...] Com assenyalàvem, Joan Amades va fer una obra extraordinària, tenint en compte els mitjans de què llavors disposava. Tenia una capacitat de treball, una memòria i un instint d'organització que li van permetre treballar fins a l'últim dia. Retenia milers de dades i fitxes amb una intel·ligència minuciosa, glossadora i insistent. Més d'una vegada se li va retreure la seva excessiva credulitat o la imprecisió o l'embelliment d'una llegenda o d'una dita. Però sense aquesta curiositat confiada i aquesta ingènua tendència a poetitzar s'haurien perdut moltes coses positives. D'altra banda, no hi ha folklorista que no sigui instintivament crèdul. Després vénen, més o menys esmolades, l'anàlisi, la crítica, la fredor i l'erudició desmitificadora.

Hem de dir que Amades, al costat de totes aquestes condicions, va tenir l'obsessió d'editar bé. Els seus llibres presentaven una qualitat excel·lent, una tipografia acurada i, sobretot, una il·lustracions pertinents. Va ser un gran col·leccionista de ventalls, goigs, auques, gravats antics, estampes, fulls de rengles, cançoners i edicions populars. Això va fer que, el 1940, en crear-se el Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol de Montjuïc, en fos nomenat conservador i tingués al seu càrrec la secció de gravats populars.

Celebro de debò la iniciativa, me'n faig ressò dins la mesura de les meves humils possibilitats i encara celebro més que, a poc a poc, l'Associació Cultural Joan Amades s'hagi decidit a renovar i reactivar el lloc web, on esperem poder trobar moltes informacions i actualitat de la figura de Joan Amades.

Però temps al temps, que encara hi ha apartats del web inaccessibles.
Publica un comentari a l'entrada