dijous, 11 de setembre del 2008

Diari d'antany. Com va començar tot (II)

Ja no recordava que inicialment tenia previst de fer dos volums de la meva base de dades paremiològica. És clar, ho vaig començar amb dBase IV, i la capacitat del programa i dels ordinadors d'aquell moment feien immanejable fitxers massa voluminosos.

Ara les coses han canviat bastant...

El meu futur diccionari de locucions, frases fetes, refranys i aforismes segueix prenent cos -un cos, per cert, cada vegada més voluminós- i ja porto vora els 3.000 registres.

De moment estic fent una feina de buidat que crec que em pot portar bastant d'anys, perquè tinc moltes coses fent cua, tot esperant poder ser tractades algun dia. I després vindrà la veritable feina, la de sistematització.

Pel volum de l'empresa, sembla clar que hauré de fer dos cossos separats (refranys i aforismes per una banda i frases fetes i modismes per una altra), perquè sinó el volum seria ingent.

També caldrà anar pensant en una introducció on s'expliqui tota la feina que s'ha anat fent al llarg dels anys, que expliqui perquè els he separat en dos volums i què diferencia una cosa d'una altra (o sigui, definicions). També haurà d'haver-hi una bibliografia, on qualsevol pugui trobar d'on he tret tota la informació, on qualsevol pugui saber si tal obra lexicogràfica hi ha estat buidada o no.

En què em baso per diferenciar refrany, aforismes, frase feta i modisme?

Refrany i aforisme ho diferencio per l'origen popular (refrany) o no (aforisme). En l'aforisme, generalment coneixem l'autor. Són les frases atribuïdes a alguna personalitat. El refrany sol rimar i és en vers; recull la saviesa popular.

Entre modisme i frase feta en diferencio la funció que fan dins la frase: un modisme pot ser una part de l'oració (subjecte, complements circumstancials...), sense verb, mentre que la frase feta conté un verb.

(Aquest text correspon a un fragment del meu diari personal, del dilluns, 29 d'agost de 1994).

4 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Ets tan planificador que quan escrivies això ja intuïes que algun dia sortiria a la llum. Sinó no hauries posat explicacions conceptuals que tu ja sabies. Ho estaves explicant als teus futurs lectors de 14 anys després... Visió de futur!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I això és greu, doctor?

Em sembla que mai un diari personal s'escriu amb la previsió de publicar-lo o esbombar-lo als quatre vents.

Però rellegint-lo amb el temps, hi he trobat notes poc personals i que penso que poden tenir cert interès per explicar la meva afició paremiològica i el volum i planificació de l'empresa iniciada.

zel ha dit...

Sort que recuperes allò escrit fa tant i tant de temps, per mi és una troballa, i, com faig sovint (perdona'm) ho copio, que tot està per fer i tot és per aprendre. Gràcies i bona diada. petons!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Gràcies, Zel.

Si no hagués après a reciclar continguts no podria fer ni una mínima part del que faig. És llei de supervivència!