dijous, 25 de setembre del 2008

Diari d'antany. Primeres intencions i primers replantejaments (IV)

Fent càlculs ràpids veig que en mig any he pogut recopilar 14.000 registres en català i uns 3.000 en castellà. No és que sigui una feina molt ràpida, però si segueixo a aquest bon ritme en menys anys dels que creia ja puc començar a tenir alguna cosa amb cara i ulls.

De moment, la primera intenció és fer un bon recull català-castellà castellà-català de refranys equivalents en aquestes dues llengües, amb la possibilitat d'ampliar-ho amb el significat del refrany i amb sinònims. Que jo sàpiga no hi ha res publicat d'això. L'únic una mica semblant és el recull de Balbastre, però sobretot són frases fetes i modismes.

Hauria de refer la base de dades i afegir-hi alguns camps nous que ara no contemplo, com afegir-hi una clau temàtica -semblant a la paraula de recerca que tenia primitivament- i també una clau d'àmbit del refrany, que fins ara vaig afegint a l'explicació o en l'exemple, quan puc

[...] Ai! Ja no em recordava que tenia deures pendents... Tenia apuntat des del dia 2 de gener una mena de lapidari o aforisme per posar a l'inici del llibre de refranys -si algun dia surt-:
Por poco se empieza y a mucho se llega. De moment només el tinc en castellà, però recull molt bé l'esperit de tota aquesta tasca recopiladora que estic fent.

També hauria de tenir present d'apuntar en el pròleg la diferència entre parèmies en general i simples metàfores, que es donen per l'ús normal de la llengua.

(Aquest fragment pertany al meu diari personal, del dilluns, 9 de gener de 1995).

Ara penso que potser en català podríem dir camí començat, mig caminat, o començament volen les coses, o obra (o feina) començada, mig acabada.

Per arribar als gairebé 250.000 refranys catalogats, vaig, durant molts anys, portar una mitjana de buidat de 100 diaris. 100 cada dia era una estona, depèn de la dificultat de l'obra buidada i de les informacions que fornia. I representava 3.000 refranys nous cada mes, 36.000 cada any...

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Mare meva, quina feinada!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Sí, molta feina, però ara en puc collir els fruits. :-)