dijous, 30 d’octubre del 2008

Diari d'antany (IX)

Ah! Més idees: Voldria fer una mena de Refranyer ideològic, amb un recull dels refranys que més m'han agradat i com els interpreto. Una mena de recull dels 'best' del refranyer.

I en tinc un altre que puc fer servir per dedicatòria de llibre, tret del Refranyer de la Val d'Aran, de J. M. Bellmunt: "Qui a poc a poc va, lluny va".


Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dilluns, 28 d'agost de 1995.

dimecres, 29 d’octubre del 2008

25 anys de "L'Empordà" de Sopa de Cabra



Programa 22 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el vintidosè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al segon dels programes quinzenals del mes d'octubre i està dedicat a les dites i refranys de la tardor. Fem un repàs a alguns refranys catalans amb els equivalents en castellà de la tardor. Mirem que diu la paremiologia sàvia de la vellesa, a través de citacions del Diccitionari, repassem l'actualitat paremiològica tan pel que fa a nouves obres en paper com a novetats a la xarxa. I també un repàs temàtic de les dites de la tardor. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'etimologia paremiològica plantejada en el programa anterior i fem una nova proposta per al programa que ve: refranys que comencin amb l'expressió Més val... o Val més...

Tot amanit amb bona música de fons: The Golden Gate Quartet interpreten When The Saints, Go Marxing In, Pete Seeger & Arlo Guthrie, Old Time religion, i Falsterbo 3, Per tu.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Enllaços recomanats v.20.0


I el lliurament número 20 d'Enllaços recomanats. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, vaja. Espero que us resultin útils!

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

La Vanguardia obre la seva hemeroteca. Accés gratuït en format digital a les notícies del diari des de 1881. Retorna els resultats en PDF.
També en parlen El blog del futuro del libro, Diari d'un llibre vell i Barcelona antiga.


La Lluna en un cove és una revista de relats de ficció. RElats breus i inèdits d'autors dels Països Catalans. La revista obrirà oficialment l'1 de gener de 2009. De moment estan recollint relats.

El Camí és un itinerari que recorre totes les terres de parla catalana. L'objectiu és establir i senyalitzar un recorregut essencialment cultural. Al lloc web hi trobareu els itinerarisi activitats relacionades amb el projecte.

Sies.tv és un projecte de televisió cultural catalana per internet. Vídeos, reportatges i notícies sobre arts plàstiques, lletres, cinema, gastronomia, tendències o turisme, entre d'altres. També ofereix videoclips d'actualitat.


El Demà és un setmanari d'informació general dirigit per Daniel Ruiz-Trillo. Apartats sobre política, esports, societat, cultura i espectacles, música, literatura i opinió, amb un consell de redacció de més de trenta persones i un apartat de vídeos d'actualitat.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Seguidors d'un blog

Google, d'entre les darreres novetats que ha incorporat a través de les aplicacions, permet des de fa uns dies que els lectors d'un blog determinat s'apuntin com a lectors d'aquell blog i hi constin com a seguidors.

Amb aquesta opció, Google intenta potenciar encara més la interacció del web 2.0 i hi implementa utilitats de xarxa social.

Els qui fa temps que ens movem per això del web 2.0 ens recordarà molt els seguidors del Twitter, per exemple i tantes altres carxes socials.

Jo ho he incorporat en període de proves al meu blog. Si veig que us agrada o que realment aporta alguna utilitat, ho mantindré. Trobareu l'enllaç a la barra lateral dreta.

En el moment que us doneu d'alta com a seguidors, teniu l'opció de rebre al Reader els RSS del blog seleccionat, si no el seguíeu ja a través d'aquest sistema.

Avantatges dels canals RSS? En els blogs és una opció estupenda per saber al moment quan un blog que t'interessa i llegeixes regularment s'ha actualitzat, sense que hagis d'anar a veure si han escrit res de nou tots aquells blogs que t'agrada de llegir.

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Presentació de la infinitud dels eclipsis


Aquest dijous que ve, a la Llibreria La Gralla de Granollers, a dos quarts de vuit del vespre, fan la presentació del darrer poemari de Núria Sagués, La infinitud dels eclipsis.

Durant l'acte també hi haurà una exposició fotogràfica de Narcís Civil i Mascaró.

La Núria Sagués és una escriptora vallenca que ja ha publicat altres llibres, com La xarranca (en prosa). Aquest és el seu primer poemari. Com explica l'autora en el blog que ha obert per promocionar el llibre i acostar-lo als seus lectors:
Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l’espai buits entre les paraules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d’un quadrat a l’altre, hom queda per uns instants sostingut en el vent i és en aquests moments quan apareixen els records i també l’amor.

En el primer llibre en prosa, comparo la vida amb aquest joc i el veig com una superació natural i constant de l’existència. La infinitud dels eclipsis és el que “hom calla” mentre es queda suspès en l’aire, el que hom pensa però queda perdut.

A través del poemari, exploro els racons de l’ànima i faig que part de l’inconscient es torni paraula.
Ha prologat el llibre Antoni Casals i Pascual.

dijous, 23 d’octubre del 2008

Diari d'antany (VIII)

Ara estic passant un llibre d'un autor valencià, El nostre refranyer, de Cristòfor Martí i Adell. És un recull de refranys i modismes, fruit de la recopilació que ha anat fent amb els seus alumnes i aportacions de gent d'on és ell. No és res de l'altre món, però té força refranys molt vius, d'ara, dels temes escatològics que sempre han estat mal vistos. A part d'aquesta riquesa, també és interessant perquè m'ha fet veure com els refranys no són tan mudables com els modismes o les frases fetes. És normal. El refrany és una sentència, d'alguna manera 'atemporal', que s'insereix dins del discurs, mentre que la frase feta forma part del discurs pròpiament dit, i admet circumstancials, canvis temporals, hipèrbatons i canvis derivacionals i de sinònims.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 11 d'agost de 1995.)

Suposo que sovint us haureu preguntat, i què ha buidat el Víctor a la seva base de dades? I per què ha triat aquestes obres i no unes altres? Per quina ha començat?

D'entrada, aplicava el criteri de la disponibilitat. Allò que era més difícil de trobar, perquè no es reeditava, perquè era antic o perquè no estava ni tan sols publicat. No tenia sentit començar a buidar obres que estiguessin a la xarxa (bé, en aquells moments, 1995, poques coses hi havia a la xarxa) o que fossin consultables en les principals obres de referència.

En segon lloc cercava també l'exclusivitat de continguts: peces ben concretes, sobre un tema ben específic.

En tercer lloc, la immediatesa: obres petites que em permetessin anar acumulant un bon cabal d'obres en poc temps. Millor moltes obres petites, que poques de gran cabal. Perquè així també tenia una base de dades més diversa. M'animava veure que mes a mes creixia el nombre d'obres disponibles i disminuia la cua d'espera. Bé, disminuir no disminueix, perquè també mes a mes anava trobant noves referències i sortien obres noves al mercat que quedaven en llista d'espera.

I finalment, condició humana, em vaig haver de decantar per aquelles obres que tenia. Sembla lògic, no?

Actualment tinc documentades 1.300 obres en la meva bibliografia paremiològica. Li cal un bon rentat de cara a aquest repertori. Surt d'obres que conec, que tinc, que he vist, que he trobat documentades en bibliografia d'altres obres o que apareixen en repertoris paremiogràfics antics o treballs sobre paremiologia. Incompleta, com tot allò que encara estic fent, perquè hi estic treballant dia a dia, però ja també amb un volum d'informació considerable. D'allà surten les fitxes de la biblioteca paremiològica, entre d'altres aplicacions.

dimecres, 22 d’octubre del 2008

Programa 21 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el vintiunè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa correspon al primer dels programes quinzenals del mes d'octubre i està dedicat a les dites i refranys del mes d'octubre. Fem memòria del santoral d'aquest mes, dedicat a la Mare de Déu del Roser i fem un repàs temàtic de les dites sobre l'escola. Així mateix, també parlem de la figura de sant Galderic, antic patró de la pagesia, arraconat, des de la desfeta de 1714, en favor del sant madrileny Sant Isidro Labrador. Com sempre, tanca el programa la resolució de l'enigma del programa anterior i el plantejament d'una nova etimologia paremiològica, perquè ens ajudeu a resoldre-la.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Forever Young, Esquirols, Cada dia és un nou pas i Falsterbo 3, Ensenya els fills.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.



(Escolteu el programa en directe)

dimarts, 21 d’octubre del 2008

Enllaços recomanats v.19.0


Ara feia massa setmanes que no us oferia novetats de la xarxa. Enllaços diversos i dispersos. Portals, blogs, diaris... De llengua catalana, tecnologia, territorials. Una mica de tot, vaja. Espero que us resultin útils!

Si voleu que parli aquí d'alguna novetat que hàgiu trobat o que en sigueu els autors, feu-m'ho saber a través del correu electrònic, o amb un comentari en aquest apunt o qualsevol altre d'enllaços recomanats.

Fotolog en català: Campanya per traduir al català aquest servei que permet penjar cada dia una fotografia en un espai propi i que els altres usuaris les votin i les comentin. La iniciativa sorgeix d'un grup de joves que creen aquest portal.

Infomigjorn, el grup d'alta moderada associat a la llista Migjorn on es distribueixen els missatges informatius relacionats amb les qüestions sobre sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, o política lingüística, entre d'altres temes que es tracten a la llista, comença una nova etapa amb un formulari distribuït per subscripció a través dels serveis del Drac Telemàtic de Terrassa.
Se'n fa ressò Joan Tudela, a l'Avui.

Piscolabis librorum és un blog d'un historiador de l'art i apassionat dels llibres, que signa amb el nom de Galderich, i que pretén «aportar algunes informacions que crec interessants, fotografies d'obres que no es troben, submergir-se dintre del llibre, bibliografia específica».

10 Mil a Brusel·les per l'Autodeterminació és una campanya transversal nascuda de la societat civil, organitzada i coordinada a nivell local i comarcal, que sorgeix com a resposta a l'article d'Enric Canela, «Perplex, jo?». La fita és arribar el 7 de març 10.000 catalans amb estelades a Brusel·les per demanar un Estat propi.

Diari de la Crisi és l'apartat d'economia del Nació Digital, que pretén acostar l'economia al gran públic i donar les claus i les respostes a la crisi global que viu el primer món.

Òmnium Cultural estrena un nou lloc web totalment renovat que ha de millorar la presència a la xarxa, la informació de les activitats de tot el territori i les possibilitats de participació dels socis.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Humor i frases fetes

Qui diu que la lingüística és avorrida?

Som un país de lletraferits, no ho podem pas negar. I sempre ens hem volgut empescar la manera de trobar-li la clau de volta a aquella frase o expressió.

Juguem amb les paraules des de la ludolingüística, des dels refranys, des de la televisió... o des de la ràdio.

Si l'encerto l'endevino, Bocamoll, Màrius Serra, Les 1001 dites...

Donen molt de joc, oi?

El penúltim exemple: les Farses fetes i refranys de l'altre dia de La Segona hora del Minoria absoluta de RAC1, amb una revisitació de refranys i frases fetes clàssiques, carrinclones, démodés, que han perdut actualitat i vigència. Fa pocs dies parlàvem de refranys estrafets. Fa pocs dies, també, Magdalena Ramon a IBWEB parlava de refranys actuals sobre tecnologia. I avui RAC1 sortia al carrer amb refranys inventats, refranys impossibles perquè la gent els trobés un significat.

Si voleu riure una estona, us recomano d'escoltar-lo des del podcast del programa, en format mp3. I si us animeu, podeu deixar algun missatge en el blog del programa.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Us sona?

Llegia a Tipos, modismes y còses rares y curioses de la tèrra del Gè de Martí Gadea (1908):


I em venia al cap una altra dita catalana molt sentida. Us passa el mateix?

I no m'he pogut estar de fer una proposta etimològica per aquesta dita geogràfica, al nou blog d'Etimologies paremiològiques.

Diari d'antany (VII)

D'aquí a res tindré els exàmens al damunt i encara tinc tota la feina per fer; el treball sobre Aspectes d'Espriu el porto totalment endarrerit i l'haig d'haver fet aquesta setmana; tinc moltes coses a mirar-me sobre normativa, de cara a les pràctiques a Catalunya Ràdio, que, si segueixo així, hauré de mirar-me a corre-cuita per Sant Joan; també haig de preveure la possibilitat de preparar l'examen per les pràctiques a TV3, que possiblement sortiran a finals de maig; ...

L'únic que he anat fent ha estat el buidat de modismes i refranys. Volia arribar a 30.000 durant la Setmana Santa, però m'he quedat en 29.000. Déu n'hi do, però.
Del llibret de l'Amades [Nota: Em referia al Cançoner, de 1951] que estic buidant ara calculo que me'n sortiran uns 20.000. I en porto 4.000 solament!
Sé que és una feinada de xinos entrar tot el que vull entrar, però les perspectives d'explotació posterior crec que creixen a la mateixa velocitat que creix el volum de registres entrats.

Penso que fàcilment podré treure petits reculls monogràfics (oficis, referències al temps, refranys referits a pobles de Catalunya, a parts del cos...), també segueix vigent un diccionari català-castellà de refranys, estudis sobre obres lexicogràfiques i els que contenen, modismes de parla actual, "modismes proscrits"...

Per una d'aquelles casualitats, avui també he descobert que les pàgines de refranys de la revista "Caprabo" són una afusellada vil i literal de l'apartat de "menjar" del llibre de Millà, Cinc mil refranys catalans. Ho he descobert perquè una companya de la feina m'ha dut una llista manuscrita de refranys que havia copiat d'una revista que havia llegit en una consulta, mentre esperava. Llegint-los, m'ha semblat que ja els havia passat. De seguida he pensat que eren de la revista "Caprabo". I fent una recerca en l'ordinador, m'ha aparegut primer el registre del llibre de Millà, i a més van en el mateix ordre.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 18 d'abril de 1995).

Casos com l'afusellada de la revista Caprabo, malauradament es repeteixen, fa deu anys i ara. Prendre sense citar. Copiar sense permís i sense vergonya.

La feina que també caldrà fer algun dia és valorar els repertoris que ens arriben a les mans. Antics i moderns. Com s'han bastit? Són rigorosos? Inventen? Embelleixen?

Tinc algunes sospites d'obres que s'han dedicat a traduir refranys del castellà i presentar-los com a refranys catalans. Traduccions grolleres sense tradició ni ús, que un llibre maldestre perpetua i li dóna prestigi. Obres fetes amb poc rigor filològic.

Material sensible que només faré públic quan tingui proves irrefutables, per la gravetat de les acusacions, és clar.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, tornarem a vèncer



Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya, assassinat avui fa 68 anys.

Trucades intempestives

Mai he entès quina estratègia comercial o de màrqueting mou les empreses que venen els seus productes a través del telèfon.

Generalment tenen el do de la inoportunitat: trucar quan estàs fent la migdiada, o quan estàs preparant sopars o quan ja t'has estès pla i esgotat al sofà després d'una llarga jornada.

Són trucades molestes. Sempre. I generalment (per no dir mai) no ens ofereixen un producte que ens interessi realment: telefonia mòbil, assegurances, targetes de crèdit, matalassos...

Hem substituït el porta a porta enutjós per la trucada indiscreta.

Jo he après a treure-me'ls de sobre. Sempre. Per sistema i per convicció.

Primer filtre: contesta'ls sistemàticament en català. Oi que són ells qui em volen vendre alguna cosa? Doncs que facin l'esforç d'agradar-me i de fer-se entendre. Ja no dic d'exigir-los que em parlin ells català. No. Simplement jo els responc sempre en català. Sóc home cultivat i els entenc en català, castellà, francès i ara estic estudiant anglès també. Però que no em facin canviar de llengua. Si em volen intentar vendre res, que cerquin algú que m'ho pugui oferir en la meva llengua.

Si no et pengen abans (amb o sense improperis)...

Segon filtre (i definitiu): «─No perdoni. És que jo no compro RES per telèfon.»

Em sembla que ha de ser ja la resposta definitiva.

Això ve a tomb perquè abans d'ahir a les nou del vespre, amb la petita ja dormint i a punt de sopar i de posar-nos tots ja el pijama, vam rebre una trucada d'una asseguradora. I ahir em volien encolomar una targeta de crèdit or. I l'altre dia... Bé, no cal continuar, oi? Que tots sabeu de què parlo.

I la pregunta del milió: Qui els ha donat el meu nom i el meu telèfon i per què em truquen a mi per a un determinat servei? Qui s'està saltant a la torera la llei de protecció de dades i del dret a la intimitat?

diumenge, 12 d’octubre del 2008

Felicitats, Joan!

Aquest passat divendres es van lliurar a Girona els primers Premis Blocs Catalunya. Com ja us havia comentat al seu moment, jo m'hi vaig presentar, però no vaig passar el sedàs dels vint-i-cinc nominats. Bé, tampoc vaig fer-ne gaire campanya, tret de l'anunci de la meva participació en el blog.

Jo sempre he pensat que són iniciatives divertides, poc rigoroses, però serveixen per generar visibilitat d'un grapat de gent que més o menys anònimament està fent molt bones i diverses coses a la xarxa. Diversitat, originalitat i ganes immenses de compartir.

Bé, en saber que ja no estava ni nominat, doncs ja vaig desconnectar-ne una mica, perquè tampoc m'ho podia fer venir bé per anar a Girona, encara que hagués estat interessant de poder-hi anar.

Però bé. La sorpresa: Joan Puig Malet, el blogaire pratenc del millor blog de lexicografia que es fa i desfà estava nominat entre els cinc millors en l'apartat de Societat (sic per l'apartat on li va tocar concórrer!)
Bé, sorpresa relativa. Perquè els qui el coneixem, sabem del seu potencial, del seu humor i de l'excel·lència dels seus articles sobre un tema tan poc populista com és la lexicografia i la seva especialització en diccionaris catalans prefabrians.

Excel·lència que els editors del Diccitionari tenim l'honor de compartir amb ell. No em cansaré de dir-ho: la millor decisió que he pres en qüestions d'Internet i blogs ha estat compartir el blog de citacions amb en Joan, el Marc i el David. El blog n'ha sortit beneficiat sense cap mena de dubte, ha vist diversificats els seus continguts i interessos i l'experiència és fantàstica. Veure passar pel teu davant persones com ells i no aturar-los i compartir-hi coses és gairebé impossible. No em calia tenir gaire bon ull per fixar-m'hi, que llueixen sols!

Però bé, avui és el dia del Joan i del seu «Gazo»: guanyador de l'apartat de Societat dels Primers Premis Blocs Catalunya. Qui ens ho havia de dir, oi? I qui t'ho havia de dir, oi, Joan, amb aquest nom tan poc comercial i que a mi mateix m'ha costat tant d'escriure bé!

Em consola veure que ni tan sols a Stic.cat han sabut escriure'l comme il faut: Gazylophacium? Gazolyphacium? Gatsofilàcium? No, si us plau! Gazophylacium!!!


dijous, 9 d’octubre del 2008

Parladuries

M'han dit... Es comenta... He sentit... Ens hem acostumat a viure la vida dels altres. Les parladuries ens captiven i sempre en volem més i més.

Premsa rosa. Gassòfia. Menjussa.

Però que utilitzin aquests mateixos ardits en política i en temes tan sensibles com el recurs de constitucionalitat de l'Estatut, doncs ja no em sembla bé.

Sistemàticament els nostres dirigents polítics han anat llençant globus sonda per veure com reacciona la gent i l'opinió davant d'un tema controvertit. Si les reaccions eren molt irades, marxa enrere i amb dir que era una filtració falsa n'hi havia prou. Modifiquem postura i tots contents. I aquí pau i allà glòria.

Ara comencen a sortir desinformacions interessades sobre la resolució del Tribunal Constitucional pel que fa al recurs sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I ens toquen la llengua. El castellà sí que és obligatori, però el català no. Ni a casa nostra.

O sigui que els catalans tindrem l'obligació de saber el castellà, però no tindrem l'obligació de saber la nostra llengua pròpia. I l'entomarem sense engaltar? I no direm res? I és que no ens queda dignitat?

M'han dit que si això s'aprova així la Revolució francesa de 1789 quedarà petita al costat de la revolta que s'ensuma. Però ara mateix no sabria dir-vos qui m'ho ha dit.

Diari d'antany. Sense pressa, però sense pausa (VI)

Tornant al meu recull. Cada cop és més ampli el llistat de futuribles a introduir, perquè cada llibre nou comporta un nou llistat de bibliografia sobre el tema. Però la meva és una tasca sense desmai.

Crec que ara l'important és recopilar tot el possible. Quan podré començar a explotar els materials? Home, això és molt relatiu. Ara mateix ja podria treure's alguna cosa, però sabent que tinc tanta cosa al darrera sense haver mirat em desanima de qualsevol temptativa.
Potser la pedra de toc serà quan hagi buidat alguna gran obra completa (m'estic referint a algun diccionari o enciclopèdia) i no abans.

Després, els camps d'explotació dels materials són força interessants. Tenint totes les dades introduïdes en base de dades es pot interrogar la mateixa des de molts punts de vista, des de moltes posicions diferents i amb interessos força contrastats.
La veritat és que no tinc pressa, ara per ara, i queden molts buits per anar omplint. Fins quan? El temps i els fets futurs diran.


Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 14 de març de 1995).

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Refranys.com

Per un problema tècnic, des de principis d'estiu no ha funcionat la redirecció del domini refranys.com.

Ara ja està solucionat. Lamento els trasbalsos que us hagi pogut ocasionar aquesta incidència. Ara, doncs, novament des de refranys.com sereu redirigits al nou portal de Paremiologia catalana, a refranys.wordpress.com.

Cap on va la Catosfera?

Ara fa uns dies es va fer públic l'estudi anual que fa Technorati sobre la vitalitat de la blogosfera. Estadístiques. Res més.I Technorati ja no és el que era ni de bon tros. Un Technorati que ens dóna rellevància amb enllaços de blogs brossa com aquest, que apareixen i desapareixen amb la mateixa facilitat i rapidesa. Blogs que només serveixen per tergiversar estadístiques.
Us recomano llegir-ne la valoració que en fan a The Inquirer, a Microsiervos, a El País o José Antonio Millán. I l'original en anglès, és clar.
Les dades que cal retenir per intentar fer-ne una anàlisi:
  • 133 milons de blogs registrats des del 2002.
  • Només, 7,4 milions han publicat algun article en els tres darrers mesos.
  • Només 1,5 milions de blogs han publicat en la darrera setmana.
  • Recull blogs en 81 llengües diferents
  • Es calcula que s'escriuen 1 milió d'escrits diaris.
Sorprèn que la notícia no hagi interessat els mitjans ni els blogaires catalans. Sobretot si són certes les dades que diuen que un 70% dels blogs que s'obren a l'Estat espanyol són en català. Deixeu-me que dubti d'aquestes dades estadístiques com es van demostrar falses aquelles dades que deien que eren en català la majoria de blogs que s'obrien nous. Segur que ambdós dades vénen del mateix error.

Bé, o si més no, jo només ho he llegit en el blog de Joan Mayans. Curiosament, Mayans fa referència a un article que vaig publicar al juny sobre el camí emprès per la Catosfera, que jo titulava Reorganització o atomització. Quatre mesos! Una eternitat a Internet. Com li comentava en el mateix article de Mayans,
"Joan,
Caram recuperes un article meu de fa gairebé mig any i ja veig que podem anar una mica més enllà d’aquella anàlisi en aquell moment.
No hi ha vagons de cua i menys quan ens intentem organitzar en esferes territorials. Cada dia en neixen i en moren.
Jo no m’he integrat en cap esfera territorial, perquè no hi crec gaire. I la Catosfera és tota una altra cosa. Jo no l’entenc territorial, sinó lingüística: formada pel conjunt de blogs en català, siguin d’on siguin i els escrigui qui els escrigui, independentment dels seus orígens, ideals o objectius. És un gran calaix, una bona picossada de la blogosfera general, perquè hi caben milers de blogs.
Jo crec més en la compartició d’espais i de projectes (blogs col·laboratius, empreses o projectes mancomunats) i en l’agrupació temàtica dels blogs, just els dos darrers punts d’aquell article.
Sempre penso que Internet ens ha permès obrir la finestra al món, sense distàncies, i ens hem acabat ajuntant amb el veí de casa. Condició humana!"
Condició humana! Trenquem fronteres amb Internet per acabar-nos ajuntant amb el veí de casa...

És el camí que està fent la Catosfera. Un camí de retorn. Després dels particulars viatges a Ítaca que hem fet molts blogaires tornem a recollir-nos en el caliu de ca nostra.

Sembla clar que aquest no pot ser el camí. I jo apunto una solució vers la catosfera temàtica o la catosfera compartida. La catosfera no està exhaurida, ni de bon tros, però calen solucions imaginatives, propostes originals, si més no quan un blog ha acabat esdevenint un format més que un contingut per ell mateix.

dimarts, 7 d’octubre del 2008

Parla.cat

Parla.cat és, bàsicament, un curs de català en línia. Bé, són més coses: l'han arribat a rebatejar com el Digui, digui... d'Internet.

És un programa impulsat per la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Institut Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya i elaborat per l'empresa Informàtica El Corte Inglés i la firma de màrqueting Capgemini.

L'objectiu d'aquest programa és facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana als immigrants o a qualsevol persona que vulgui perfeccionar-ne l'ús, a través de cursos gratuïts en línia.

Des que van anunciar la intenció de posar-lo en funcionament a la implementació efectiva d'una primera fase, han passat gairebé vint mesos. Dotze més dels previstos inicialment. Ja és ben cert que amb les coses de palau val més asseure's. Sembla que "la inclusió d'eines de veu i el fet de treballar amb programari lliure (usa la plataforma Moodle) ha desviat les previsions". Finalment, el curs ja és a punt per ser utilitzat en els nivells 1 i 2, bàsic i elemental, respectivament.

Però anem a veure com funciona. Veiem d'entrada que la interfície es presenta en cinc idiomes possibles: català, anglès, castellà, francès i alemany.

Cal registrar-se per poder accedir a la majoria de continguts, així que m'he donat d'alta i ja sóc a dins. Un procediment senzill, on has de donar un correu electrònic i una contrasenya d'ús i et demanen algunes dades personals per confeccionar el perfil d'usuari. Valides el correu que t'arriba al compte perquè el procediment sigui correcte, i ja està.

Ja un cop dins, veiem les principals opcions del programa:
  • apuntar-te a un curs (nivells bàsic, elemental, intermedi i de suficiència)
  • accedir als recursos (manuals, gramàtica, diccionari, preguntes freqüents i bústia general)
  • anar a la rambla virtual
  • accedir als recursos per al professorat (encara no disponibles).
He fet una visita ràpida i de moment els continguts semblen prou diversos i rigorosos per tenir-los en compte. A la Rambla virtual, per exemple, l'alumne hi pot trobar des de textos de diversos autors i gèneres a vídeos musicals, sèries, pel·lícules, canals de música i notícies, jocs i sales de xat i fòrums per comunicar-te amb altres usuaris.

L'apartat de recursos també és força interessant, per exemple, pel que fa a la gramàtica catalana, amb apartats prou detallats sobre fonètica, ortografia i morfosintaxi. Mireu, per exemple, l'apartat sobre els pronoms febles. Molt útil, amb quadres resum, quadres explicatius i molts exemples.

El diccionari va vinculat al lèxic de les diferents lliçons i té, com a peculiaritat o utilitats, que pots escoltar la pronunciació de la paraula, que conté la traducció a la resta d'idiomes d'ús del parla.cat, un exemple d'ús, i especifica l'àrea temàtica del terme consultat. Ho podeu veure en el següent exemple.

La paginació i consulta paraula a paraula no sembla gaire pràctica ni ràpida, però et pot resoldre algun dubte puntual durant l'exercici de les lliçons.

Les valoracions caldrà fer-les més endavant, un cop se sàpiga el nombre d'usuaris inscrits i l'índex de seguiment dels cursos. Però sembla una molt bona eina per aprendre o millorar el nivell de català. I gratuïta! L'única excusa que ens queda per no aprendre català és dir que no tenim ordinador...

També en parlen a Beat.cat.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Acompleixo el meu destí

Des que vaig descobrir la predestinació del meu cognom per dedicar-me a la paremiologia, tot un seguit d'indicis em van guiant i marcant el camí.

Us n'explico de seguida un altre.

Prenia unes notes la setmana passada al Calendar de Google per confegir un nou article de la paremiologia didàctica que escric a Cultura 21. Acostumen a ser articles que demanen temps i calma per elaborar-los, perquè intento anar seguint un fil conductor que em porti a elaborar una mena de curset de paremiologia senzill.

Ara que finalment m'he decidit a abordar una de les feines pendents i més demanades, l'Etimologia paremiològica, que restava pendent per la complexitat que li augurava i perquè no sempre és fàcil trobar què o qui ha originat una dita o un refrany, doncs com deia, ara començo a trobar ací i allà més i més informacions sobre etimologies de refranys. I jo que em pensava que em costaria sortir del Refranyer català comentat d'Amades! Doncs no, hi ha molta més vida i estudis al costat dels d'Amades i això m'està permetent mantenir una actualització i previsió de continuïtat del blog de vora dos anys, com a mínim.

Al que anava. Estava preparant un article per a la paremiologia didàctica sobre la relació entre els proverbis, els refranys i les frases proverbials i la rondallística, atès que abans, quan tota la cultura es transmetia per via oral bàsicament, les rondalles, amb un final rimat eren molt adequades per facilitar-ne la memorització i aconseguir transmetre dictats morals o conductes.

Doncs escrivia sobre això i divendres, a la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern de Passeig de Gràcia, el meu llibreter de capçalera tenia un llibre que no recordava d'Amades: La rondalla i el proverbi, publicat a Barcelona-Gràcia el 1938, per Gràfiques Calmell dins la col·lecció «Narracions populars», núm. 2.

Casualitat? Energies que s'atrauen? No ho sé pas, però que hi ha alguna mà o energia que comunica propòsits i desitjos ho crec cada vegada més ferventment.

dijous, 2 d’octubre del 2008

Dubte tècnic de javascript

HELP!

Els qui em coneixeu sabeu de les meves limitacions tècniques per programar i fer pàgines web i per això us marejo amb tants i tants blogs enllaçats per aquí i per allà.

Sovint, alguna ànima caritativa que es creua en el meu camí en el moment adequat, em resol un dubte puntual que em corsecava i que tenia fàcil resolució.

Així, la M. Mercè em va ensenyar a eixamplar les columnes dels blogs de Blogger (gràcies, maca!) o d'altres m'animen a provar noves plataformes amb un format més acostat als gestors de continguts, com ara Wordpress, (gràcies, Joan!), entre molts d'altres bons samaritans que s'han creuat pel meu camí.

Però sempre queden aquells dubtes que no trobes ni al Google, ni en fòrums, ni en altres blogs, que són a l'espera de creuar-te amb aquella persona que te'l resoldrà.

Com les meves baralles amb les caixes del cercador de Google incrustades als blogs o la que avui us vull plantejar.

La pregunta:
Puc inserir un codi en Javascript en un escrit de Blogger que m'obri una finestra emergent amb un text escrit i un botó per tancar-la en haver-lo llegit?
Si això és possible, i ara no us puc avançar més coses, és l'avantsala d'un nou blog de la paremiosfera.

Gràcies a l'avançada!

Diari d'antany. Més de 20.000 registres a bon ritme (V)

Aquest segon quadrimestre aniré més tranquil, perquè només són dues assignatures, tot i que, déu-n'hi-do la feina que em donen, per lectures, treballs...

Vull aprofitar aquesta «calma chicha» per començar-me a preparar les pràctiques a la ràdio i donar una bona empenta al meu recull de refranys i modismes (que entre català i castellà ja supera els 21.000 registres, 16.000 de català). Tinc ja moltíssima bibliografia sobre el tema i només em falten uns quants anyets per poder-ho anar entrant a poc a poc i començar-hi a treballar. El que em consola és que nous treballs que cauen a les meves mans contemplen bibliografia que ja no em sorprèn ni em ve de nou, o sigui que ja la "conec", encara que sols sigui de referència. No em vull aclaparar, perquè és una feina sense final i a més porto un bon ritme de treball

En tot el que estic llegint i estudiant miro de treure-li la relació amb el que faig. Quan vaig llegir el 'Tirant' vaig poder buidar vora els 300 refranys. Ara a Literatura Catalana Contemporània llegim contes de Víctor Català i em sorprèn gratament veure que és ple de modismes, frases fetes i refranys, que fins i tot dubtava que fossin tan antics. Bé, no pot considerar-se "tan antic" una paraula de principis de segle, tenint en compte el recorregut diacrònic complet (des del s.XI-XII o anterior). M'han sorprès expressions com 'córrer com un coet' i d'altres.
(Aquest fragment correspon al meu diari personal, al dimecres, 1 de març de 1995).

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Alguna cosa es mou a la Universitat de Barcelona...


Casualitat o no, però en pocs dies han coincidit un parell de notícies relacionades amb els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (SLUB), dels quals sóc col·laborador des del 1994.

D'una banda, enguany celebren els 20 anys dels Serveis Lingüístics, amb una jornada plena d'actes aquest proper divendres 3 d'octubre, que sota el títol Passat, present i futur, repassa la història i apunta els reptes de futur dels Serveis Lingüístics.

L'acte tindrà lloc a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 585 (a la Plaça Universitat, vaja). Aquest és el programa d'actes. Potser trobareu alguna dada més a la notícia que ha sortit avui a l'Avui.

I d'altra banda, també anuncien el 16è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 16), que tindrà lloc el dilluns, 17 de novembre de 2008, també a l'Aula Magna, organitzat per la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, que abordarà el tema de les funcions i els criteris de l'assessorament lingüístic, amb una nodrida representació d'integrants dels Serveis Lingüístics de la UB. També us deixo l'enllaç del programa.

Més arrepervèris

«bromes arroges, vent o ploges»

Arrepervèris, aquesta bonica paraula que tenen els aranesos per denominar els refranys.

Us sona aquest refrany, oi? I és clar!, és el nostre Cel rogent, pluja o vent.

Us recordo que els dibuixos són de Rosa Medina i està publicat a Barcelona per Zerkowitz.