dijous, 16 d’octubre de 2008

Diari d'antany (VII)

D'aquí a res tindré els exàmens al damunt i encara tinc tota la feina per fer; el treball sobre Aspectes d'Espriu el porto totalment endarrerit i l'haig d'haver fet aquesta setmana; tinc moltes coses a mirar-me sobre normativa, de cara a les pràctiques a Catalunya Ràdio, que, si segueixo així, hauré de mirar-me a corre-cuita per Sant Joan; també haig de preveure la possibilitat de preparar l'examen per les pràctiques a TV3, que possiblement sortiran a finals de maig; ...

L'únic que he anat fent ha estat el buidat de modismes i refranys. Volia arribar a 30.000 durant la Setmana Santa, però m'he quedat en 29.000. Déu n'hi do, però.
Del llibret de l'Amades [Nota: Em referia al Cançoner, de 1951] que estic buidant ara calculo que me'n sortiran uns 20.000. I en porto 4.000 solament!
Sé que és una feinada de xinos entrar tot el que vull entrar, però les perspectives d'explotació posterior crec que creixen a la mateixa velocitat que creix el volum de registres entrats.

Penso que fàcilment podré treure petits reculls monogràfics (oficis, referències al temps, refranys referits a pobles de Catalunya, a parts del cos...), també segueix vigent un diccionari català-castellà de refranys, estudis sobre obres lexicogràfiques i els que contenen, modismes de parla actual, "modismes proscrits"...

Per una d'aquelles casualitats, avui també he descobert que les pàgines de refranys de la revista "Caprabo" són una afusellada vil i literal de l'apartat de "menjar" del llibre de Millà, Cinc mil refranys catalans. Ho he descobert perquè una companya de la feina m'ha dut una llista manuscrita de refranys que havia copiat d'una revista que havia llegit en una consulta, mentre esperava. Llegint-los, m'ha semblat que ja els havia passat. De seguida he pensat que eren de la revista "Caprabo". I fent una recerca en l'ordinador, m'ha aparegut primer el registre del llibre de Millà, i a més van en el mateix ordre.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del dimarts, 18 d'abril de 1995).

Casos com l'afusellada de la revista Caprabo, malauradament es repeteixen, fa deu anys i ara. Prendre sense citar. Copiar sense permís i sense vergonya.

La feina que també caldrà fer algun dia és valorar els repertoris que ens arriben a les mans. Antics i moderns. Com s'han bastit? Són rigorosos? Inventen? Embelleixen?

Tinc algunes sospites d'obres que s'han dedicat a traduir refranys del castellà i presentar-los com a refranys catalans. Traduccions grolleres sense tradició ni ús, que un llibre maldestre perpetua i li dóna prestigi. Obres fetes amb poc rigor filològic.

Material sensible que només faré públic quan tingui proves irrefutables, per la gravetat de les acusacions, és clar.
Publica un comentari a l'entrada