dijous, 23 d’octubre de 2008

Diari d'antany (VIII)

Ara estic passant un llibre d'un autor valencià, El nostre refranyer, de Cristòfor Martí i Adell. És un recull de refranys i modismes, fruit de la recopilació que ha anat fent amb els seus alumnes i aportacions de gent d'on és ell. No és res de l'altre món, però té força refranys molt vius, d'ara, dels temes escatològics que sempre han estat mal vistos. A part d'aquesta riquesa, també és interessant perquè m'ha fet veure com els refranys no són tan mudables com els modismes o les frases fetes. És normal. El refrany és una sentència, d'alguna manera 'atemporal', que s'insereix dins del discurs, mentre que la frase feta forma part del discurs pròpiament dit, i admet circumstancials, canvis temporals, hipèrbatons i canvis derivacionals i de sinònims.

(Aquest fragment correspon al meu diari personal, del divendres, 11 d'agost de 1995.)

Suposo que sovint us haureu preguntat, i què ha buidat el Víctor a la seva base de dades? I per què ha triat aquestes obres i no unes altres? Per quina ha començat?

D'entrada, aplicava el criteri de la disponibilitat. Allò que era més difícil de trobar, perquè no es reeditava, perquè era antic o perquè no estava ni tan sols publicat. No tenia sentit començar a buidar obres que estiguessin a la xarxa (bé, en aquells moments, 1995, poques coses hi havia a la xarxa) o que fossin consultables en les principals obres de referència.

En segon lloc cercava també l'exclusivitat de continguts: peces ben concretes, sobre un tema ben específic.

En tercer lloc, la immediatesa: obres petites que em permetessin anar acumulant un bon cabal d'obres en poc temps. Millor moltes obres petites, que poques de gran cabal. Perquè així també tenia una base de dades més diversa. M'animava veure que mes a mes creixia el nombre d'obres disponibles i disminuia la cua d'espera. Bé, disminuir no disminueix, perquè també mes a mes anava trobant noves referències i sortien obres noves al mercat que quedaven en llista d'espera.

I finalment, condició humana, em vaig haver de decantar per aquelles obres que tenia. Sembla lògic, no?

Actualment tinc documentades 1.300 obres en la meva bibliografia paremiològica. Li cal un bon rentat de cara a aquest repertori. Surt d'obres que conec, que tinc, que he vist, que he trobat documentades en bibliografia d'altres obres o que apareixen en repertoris paremiogràfics antics o treballs sobre paremiologia. Incompleta, com tot allò que encara estic fent, perquè hi estic treballant dia a dia, però ja també amb un volum d'informació considerable. D'allà surten les fitxes de la biblioteca paremiològica, entre d'altres aplicacions.
Publica un comentari a l'entrada