dijous, 9 d’octubre de 2008

Parladuries

M'han dit... Es comenta... He sentit... Ens hem acostumat a viure la vida dels altres. Les parladuries ens captiven i sempre en volem més i més.

Premsa rosa. Gassòfia. Menjussa.

Però que utilitzin aquests mateixos ardits en política i en temes tan sensibles com el recurs de constitucionalitat de l'Estatut, doncs ja no em sembla bé.

Sistemàticament els nostres dirigents polítics han anat llençant globus sonda per veure com reacciona la gent i l'opinió davant d'un tema controvertit. Si les reaccions eren molt irades, marxa enrere i amb dir que era una filtració falsa n'hi havia prou. Modifiquem postura i tots contents. I aquí pau i allà glòria.

Ara comencen a sortir desinformacions interessades sobre la resolució del Tribunal Constitucional pel que fa al recurs sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. I ens toquen la llengua. El castellà sí que és obligatori, però el català no. Ni a casa nostra.

O sigui que els catalans tindrem l'obligació de saber el castellà, però no tindrem l'obligació de saber la nostra llengua pròpia. I l'entomarem sense engaltar? I no direm res? I és que no ens queda dignitat?

M'han dit que si això s'aprova així la Revolució francesa de 1789 quedarà petita al costat de la revolta que s'ensuma. Però ara mateix no sabria dir-vos qui m'ho ha dit.
Publica un comentari a l'entrada