dimecres, 15 d’octubre de 2008

Trucades intempestives

Mai he entès quina estratègia comercial o de màrqueting mou les empreses que venen els seus productes a través del telèfon.

Generalment tenen el do de la inoportunitat: trucar quan estàs fent la migdiada, o quan estàs preparant sopars o quan ja t'has estès pla i esgotat al sofà després d'una llarga jornada.

Són trucades molestes. Sempre. I generalment (per no dir mai) no ens ofereixen un producte que ens interessi realment: telefonia mòbil, assegurances, targetes de crèdit, matalassos...

Hem substituït el porta a porta enutjós per la trucada indiscreta.

Jo he après a treure-me'ls de sobre. Sempre. Per sistema i per convicció.

Primer filtre: contesta'ls sistemàticament en català. Oi que són ells qui em volen vendre alguna cosa? Doncs que facin l'esforç d'agradar-me i de fer-se entendre. Ja no dic d'exigir-los que em parlin ells català. No. Simplement jo els responc sempre en català. Sóc home cultivat i els entenc en català, castellà, francès i ara estic estudiant anglès també. Però que no em facin canviar de llengua. Si em volen intentar vendre res, que cerquin algú que m'ho pugui oferir en la meva llengua.

Si no et pengen abans (amb o sense improperis)...

Segon filtre (i definitiu): «─No perdoni. És que jo no compro RES per telèfon.»

Em sembla que ha de ser ja la resposta definitiva.

Això ve a tomb perquè abans d'ahir a les nou del vespre, amb la petita ja dormint i a punt de sopar i de posar-nos tots ja el pijama, vam rebre una trucada d'una asseguradora. I ahir em volien encolomar una targeta de crèdit or. I l'altre dia... Bé, no cal continuar, oi? Que tots sabeu de què parlo.

I la pregunta del milió: Qui els ha donat el meu nom i el meu telèfon i per què em truquen a mi per a un determinat servei? Qui s'està saltant a la torera la llei de protecció de dades i del dret a la intimitat?
Publica un comentari a l'entrada