dimecres, 30 d’abril del 2008

L'efecte Infozèfir





Quan parlem de l'efecte Digg o l'efecte Menéame ens referim a pàgines web que poden quedar col·lapsades per l'allau de visites que poden arribar a rebre d'aquests serveis de votació de notícies en anglès (Digg) i castellà (Menéame), respectivament.

En català, paral·lelament, hauríem de parlar de l'efecte La Tafanera, però el trànsit que genera aquest portal de notícies en català encara no arriba a poder determinar aquests efectes com a allau de visites.

Però hi ha altres portals o serveis especialitzats que funcionen d'una manera similar i que també produeixen un augment sensible (o considerable) del trànsit de visitants. Jo avui us vull relatar l'efecte Infozèfir, entre els professionals de la llengua catalana.

La setmana passada enviava la notícia que havia publicat el vocabulari de paremiologia que us presentava en l'escrit precedent a aquest. La notícia va sortir a Infozèfir, el butlletí d'informació sobre llengua catalana, del qual també us vaig parlar anteriorment, que té en l'actualitat gairebé 1.500 subscriptors, i de seguida vaig començar a notar una allau de visitants que podeu comprovar en les estadístiques de visites del portal Refranys.com:

Tenint en compte que refranys.com és un portal obert al gener de 2008 (fa poc més de 3 mesos), hereu de la Paremiologia catalana que obria el 2002 a Wanadoo, i encara en reestructuració i amb reelaboració de continguts, doncs les 300 visites setmanals que tenia eren molt benvingudes. Són entre 40-50 visites diàries, que s'han de sumar a les visites que genera cada un dels blogs paremiològics que en pengen o en deriven. Tot suma, és clar. I ajuda a arribar als vora 500 visitants diaris que tafanegen ara mateix per la paremiosfera.

Doncs al que anàvem: el dia 21 d'abril surt la notícia a l'Infozèfir i les visites del portal salten als 538 visitants (NO pàgines vistes) i 532 visitants del dia posterior. Passat l'efecte Infozèfir les estadístiques es tornen a situar en un nivell més baix, però bastant superior a les visites anteriors a l'esdeveniment: entre 100 i 170 visitants (NO pàgines vistes) diaris.

Lectura? Les visites d'un lloc d'Internet no poden ser la flor d'un dia, ni provocades per l'efecte crida d'una imatge trampa, o de determinades paraules de moda o provocadores que hi fan aparèixer visitants no desitjats... i que difícilment tornaran. El trànsit d'un lloc web ha de conrear-se cada dia i aconseguir una audiència fidel i interessada, que vingui i torni, perquè li agrada el que hi troba.

I això només s'aconsegueix passet a passet, enllaç a enllaç, amb referències en llocs clau dins l'anell temàtic del teu blog. I amb la feina constant, sostinguda i continuada.

Quan vaig obrir l'antic portal de Wanadoo, tenia entre 10 i 30 visites diàries, que ja em semblaven qui sap què. Després va venir el Raons que rimen, amb poques visites de primer (l'actualitzava poc), però que ha anat enlairant-se fins a les 30.000 visites que comptabilitza el seu comptador a dia d'avui, dos anys i mig després. I el Refranyer català-castellà, el Refranyer temàtic, i el Diccitionari... Tot suma i ajuda a generar l'actual trànsit superior als 10.000 visitants mensuals. Amb efectes Infozèfir puntuals, quan hi hagi alguna notícia destacable. Però la millor notícia és la feina de cada dia.

Jo seguiré treballant de valent cada dia, aportant més i més material paremiològic. El millor premi a aquesta feina és que seguiu venint cada dia i que m'ajudeu a millorar-ne els continguts amb les vostres aportacions i comentaris.

dimarts, 29 d’abril del 2008

Vocabulari de paremiologia

Ara fa uns dies enviava un comunicat de premsa als mitjans digitals per anunciar que des del portal de paremiologia catalana posava a l'abast de tots els internautes un vocabulari de paremiologia multilingüe.

Us reprodueixo aquest comunicat:
Víctor Pàmies, lingüista i paremiòleg de Vallromanes, acaba de compartir des del seu blog sobre paremiologia catalana un vocabulari multilingüe sobre paremiologia, la ciència que estudia els refranys


Víctor Pàmies és un lingüista afincat a Vallromanes que s'ha especialitzat en l'estudi de la paremiologia catalana. A poc a poc ha anat bastint un complet espai sobre paremiologia catalana amb diversos blogs especialitzats i diversos materials audiovisuals, que podeu consultar des del portal refranys.com.

A la seva formació de lingüista cal afegir-hi la de terminòleg, àmbit en què col·labora des de fa més d'una dècada als Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, i quan tot just acaba de cursar el Màster online de Terminologia de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

Amb aquest bagatge ha decidit emprendre l'elaboració d'un vocabulari multilingüe de paremiologia que acaba de compartir i posar a disponibilitat de tothom des del seu portal de paremiologia.

És un vocabulari català de gairebé 150 termes, amb les definicions corresponents i els exemples en els casos que hi escau. El vocabulari es complementa amb els equivalents en castellà, anglès i francès, una introducció exhaustiva, la citació de les fonts consultades i uns índexs per als quatre idiomes del vocabulari que en faciliten la cerca.

Pàmies avança que aquest vocabulari és l'embrió d'una obra molt més ambiciosa: l'enciclopèdia paremiològica que ha començat a elaborar també en línia i que amplia els continguts del vocabulari amb entrades per a obres i autors destacats del folklore català, així com amb altres informacions de caire enciclopèdic.

Víctor Pàmies també és l'autor del primer refranyer català-castellà a Internet, d'un refranyer temàtic i manté des d'agost de 2005 el seu blog Raons que rimen.

Enllaços

Es tracta del treball de final del Màster online de Terminologia que he cursat a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.

És un diccionari multilingüe, amb definicions i exemples d'ús, compost per uns 150 termes en català amb els equivalents en castellà, anglès i francès sobre la paremiologia, la ciència que estudia els refranys.

Amb ell, vull continuar fent difusió d'aquesta ciència, si no oblidada, poc coneguda, i m'ha servit també per economitzar esforços i rendibilitzar els ensenyaments apresos, aplicats a aquells temes que em preocupen i m'ocupen.

Com explico al comunicat el vocabulari és el punt de partida d'una obra molt més ambiciosa, l'Enciclopèdia de la paremiologia, de la qual ja us en parlaré en un altre article, on vull recollir en format enciclopèdic i d'una manera sistematitzada, el saber paremiològic que trobo dispers per diferents obres bibliogràfiques o en línia.

Vull agrair públicament el mestratge dels components de l'equip del màster de l'IULA, en general, i, en especial, a la dedicació de la Rosa Estopà, la meva tutora en la memòria final, que amb els seus acurats i encertats consells m'ha ajudat a confegir una obra més completa i rigorosa.

També al Joan Puigmalet, per la lectura atenta, detallada i comentada del vocabulari publicat i per les esmenes i millores que m'ha suggerit.

I a la Cristina Milian, pel suport i la paciència que sempre ha demostrat amb aquest boig de les parèmies i al Jesús i la Maria Antònia perquè sempre m'alenen i m'animen en el meu desenvolupament professional.

dilluns, 28 d’abril del 2008

La confidencialitat de les correspondències

Trobo que és un tema de gran importància i pel qual no podem passar-hi de puntetes: les nostres adreces de correu electrònic són dades que han de tenir una protecció eficaç i garantida.

És la millor manera d'evitar fraus i el bombardeig de correus brossa, per exemple. O sorpreses desagradables. Oi que no deixem en llocs visibles els nostre nombre de telèfon o el de les targetes de crèdit? Sempre he pensat que en aquests casos ha de prevaldre el sentit comú, que diuen que és el sisè sentit de les persones, encara que Eugene O'Neill digui que «Creure en el sentit comú és la primera falta de sentit comú».

Però avui la meva reflexió anava cap una altra banda. Diguem que just al pol oposat: quan un excés de zel fa que ni tan sols les persones del nostre cercle més o menys íntim tinguin accés a determinades dades.

Recordo per exemple l'anecdota d'un company de feina a qui li vaig demanar una vegada el seu telèfon particular de casa... i, per costum, me'l va dir amb dos dígits girats. La sorpresa va ser seva quan li vaig trucar igualment, perquè vaig poder trobar el bo per altres vies. :)

Ara, la majoria de plataformes de la web 2.0 permeten l'enviament de missatges a altres persones d'una manera opaca, sense que tinguis la seva adreça de correu, a través d'una única plataforma que salvaguarda les dades personals.

Jo fa anys que em moc per Internet i sé com és d'important conservar i vetllar per les adreces dels coneguts i amics. Per exemple, el Networking s'alimenta d'això i és una eina de socialització i de comunicació formidable.

Però és clar, ara mateix em trobo amb molts coneguts (i més que coneguts), amb els quals em comunico regularment a través de diferents plataformes (Open Directory Project, Blogger, Flickr, Ipernity, Xing...) però dels quals no tinc ni tan sols el correu electrònic. I si em vull posar en contacte amb ells només ho puc fer a través de la plataforma que compartim.

Per tant, Internet ens acosta, i tant. Però de vegades, també ens aïlla.

Vull acabar amb una reflexió: hem de pensar per a què volem fer servir Internet. És clar que hem de ser curosos amb les nostres dades privades, però també hem de possibilitar que siguem accessibles per a qui li pugui interessar trobar-nos.

Per això jo tinc visible el correu en el meu perfil de Blogger i així ho disposo en la majoria d'entorns socials que ho possibiliten... o poso un enllaç a un correu en tots els blogs que publico. Perquè encara que de vegades algú faci ús i abús d'aquestes dades i puc rebre un mateix missatge més de cinc vegades (Spam!!!), també he de dir que la majoria d'interlocutors que he fet per Internet són cordials i fan un ús racional i adequat d'aquestes dades sensibles.

diumenge, 27 d’abril del 2008

Premi Dardo 2008

La passada Diada de Sant Jordi rebia de mans de Lo Consueta de Reus el premi Dardo 2008, de "reconeixement als valors que cada bloguer mostra cada dia en el seu esforç per transmetre valors culturals, ètics, literaris, personals, etc., que demostra la seva creativitat a través del seu pensament viu, que està i roman innat entre les seves lletres, i entre les seves paraules trencades".

Sabeu que no m'agrada fer ostentació de premis i honors, siguin merescuts o immerescuts. Però d'entrada, per no fer un lleig a qui m'ha afalagat amb aquesta distinció, i després, perquè penso que també hi ha altres blogs que llegeixo i segueixo sovint que mereixen aquesta distinció, continuo la cadena i ... en plenes facultats mentals i amb la capacitat necessària per obrar, decideixo atorgar el premi Dardo 2008 als 5 blogs següents:
  • Gazophylacium, de Puigmalet del Prat de Llobregat, per acostar-nos d'una manera lúcida i lúdica al món de la lexicografia
  • Reflexions en català, escrit a quatre mans per Marc i Josefina, de la Seu d'Urgell, pel seu contingut miscel·lani i la imperdible barreta lateral esquerra que mai para quieta
  • Poesia Infantil i Juvenil de la Sàlvia del País Valencià (no en sé el lloc concret!, dispensa'm Dolores), per la seva prolífica tasca de difusió de la poesia, refranys, endevinalles i per les magnífiques imatges que coronen el seu blog
  • La Base de Badades, del Joan del Maresme, perquè és dels darrers blogs que mha sorprès gratament pel contingut i pel bon humor que destil·la. I perquè ens ha fet arribar als editors del Diccitionari unes imatges escanejades del Perich que li agraïm molt. :)
  • Entre somnis i realitats, de Carme, de Cànoves (Vallès Oriental), que amb prolífica actualitat també, ens trasllada cada dia al seu món de relats viscuts en primera persona.
No són tots els qui haurien de ser, però, ja se sap: s'ha de limitar la nominació a 5 blogs. Decisió minimalista! Però cal mullar-se, és clar. Felicitats a tots i a fer córrer el premi!

Me'n vaig a recórrer els blogs guardonats i deixar-los un comentari, com s'escau en aquests casos.

dissabte, 26 d’abril del 2008

Articles fets de dites

Avui m'agradaria demanar ajuda als lectors d'aquest blog.

Recordo, d'antuvi, un article de Josep M. Espinàs i un altre de Ramon Solsona fets d'una tirallonga de frases fetes encadenades, que resultaven divertits de llegir i alliçonadors de l'ús de la fraseologia popular.

Són articles, dels anys 80 em sembla recordar, ambdós publicats al diari «Avui», en les columnes que aquests autors hi tenien. La d'Espinàs crec que es deia «A la vora de...» i la de Ramon Solsona, que sortia a la contraportada, «Reflexions de sala i alcova».

M'agradaria recuperar-los, perquè vull fer un treball sobre articles o narracions fetes amb tirades de frases fetes encadenades. Algú em pot ajudar?

I ara que parlo de Ramon Solsona, vull agrair-li des d'aquí que s'hagi fet ressò del refranyer català-castellà en la secció La paraula del dia, que fa diàriament al programa El Món a RAC1, amb Jordi Basté. I deixeu-me que us recomani ferventment aquest espai.

Sovint resol dubtes sobre etimologies o origen d'algunes frases fetes i refranys i dóna pistes sobre paraules, mb amenitat i tractat sempre d'una manera molt i molt interessant. Cinc minutets diaris que podeu seguir des dels Poadcast de RAC1 que segur que no us deixaran indiferents.

Us ofereixo el tall del divendres passat, on parla del refranyer català-castellà (Gràcies, Xavi Moya, per posar-me sobre la pista!).

dijous, 24 d’abril del 2008

Enllaços recomanats v.12.0


Ja feia dies que tenia pendent d'oferir-vos una altra edició dels enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

El Termcat i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona presenten l'edició en paper i en línia del Léxic de fàrmacs, que recull 2.794 denominacions en català dels fàrmacs d’ús més generalitzat amb la seva categoria gramatical i les equivalències corresponents en castellà, francès i anglès, a més del número registrat CAS i les seves accions terapèutiques o mecanismes d'acció més habituals.

L'Ateneu Barcelonès presenta una exposició que repassa la història del Premi Crexells, de novel·la catalana. L'exposició fa un recorregut pel premi i repassa vuitanta anys de novel·la catalana moderna.
Vist a Vilaweb.

L'Atles Estadístic dels Pirineus és una col·laboració transfronterera entre els instituts d'estadística de Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc i Andorra. Són diverses cartografies interactives dels municipis andorrans, espanyols i francesos del massís pirinenc. En concret en aquest primer moment es tracten cinc àrees temàtiques: demografia, població activa, agricultura, turisme i medi ambient.

La Base de Coneixement Universitari a la WWW (BACUS) és una base de dades multilingüe que neix del Grup de Tradumàtica amb la voluntat de constituir un recurs per a la consulta i la difusió dels treballs terminològics elaborats pels alumnes de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Geografia esborrada de la Barceloneta és una iniciativa d'un grup de veïns d'aquest barri de Barcelona que conviden elsinternautes a seguir un tour que serveixi per recordar alguns dels llocs emblemàtics i desapareguts d'aquest barri mariner.
Vist al blog Barcelona antiga: Llocs, costums i tradicions.


InfoZèfir és un butlletí d'informació sobre llengua catalana que complementa Zèfir, la llista adreçada als professionals de la llengua catalana, llistes allotjades a RedIris.
Ara, amb aquest nou espai, InfoZèfir fa accessible tota la informació de la llista d'una manera més ordenada i amb noves prestacions, com ara la caixa de cerca en tots els continguts d'Infozèfir, l'opció de subscriure's a la llista a través dels RSS o de resseguir l'actualitat dels principals blogs que tracten sobre temes de llengua catalana. En paralva més extensament en un article fa uns dies.

La Bústia neològica escolar és una iniciativa de l'Observatori de Neologia (OBNEO) de l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) que permet, a través d'una interfície amigable i senzilla accessible des d'Internet, que qualsevol persona pugui fer arribar els neologismes que detecta o crea de manera espontània en la seva vida quotidiana. La proposta escolar va adreçada als alumnes dels cicles mitjà i superior de l'educació primària de tot el territori catalanoparlant perquè hi participin durant el tercer trimestre d'aquest curs 2007-08. En paralva més extensament en un article fa uns dies.

dimecres, 23 d’abril del 2008

Paremiologia sobre la rosa

La Diada de Sant Jordi és el dia dedicat a la rosa i al llibre. Ja ho diu el refranyer:

Per Sant Jordi, llibres i roses

Us vull oferir un tast d'expressions paremiològiques amb la rosa com a centre d'interès:
  1. A la rosa, l'amor s'hi posa; al clavell, fa com aquell
  2. Al roser, l'amor hi ve
  3. Color de rosa, l'amor s'hi posa
  4. D'una rosa surten espines (es diu quan una persona de bona educació i formació mostra el seu mal caràcter)
  5. El roser de maig, el més gentil de l'any (pels pobles antics l'arribada del maig representava el retorn al mes de les flors i de la verdor, en que tota la naturalesa s'enjoia i engalana de gaies coloraines i perfums delicats)
  6. El roser engendra afecte
  7. Estar fresc com una rosa (molt fresc) [En castellà diuen estar más fresco que una lechuga]
  8. Estar més fresc que una rosa
  9. Estar sobre un llit de roses (sentir-se feliç, trobar-se en una situació plaent) [En castellà diuen estar sobre un lecho de rosas]
  10. Ja sap bé la rosa en quina mà es posa
  11. La rosa d'abril en val mil (abril ha allargassat el dia, ha portat alegria i ha fet que tot comenci a renéixer)
  12. La rosa és una flor olorosa (és un embarbussament)
  13. La rosa més bella és plena d'espines (també diem la poma més maca pot amagar el cuc més lleig)
  14. La rosa per ser rosa ja és prou hermosa
  15. No hi ha rosa sense espines (no hi ha plaer sense pena)
  16. No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor
  17. Per sant Jordi, roses (referent al dia d'avui)
  18. Quan més maca és la rosa més gran és l'espina (recollit a la Vall d'Aran)
  19. Sant Jordi, llibre i roses
  20. Ser un camí de roses
  21. Ser un llit de roses
  22. Tenir blat per fiar en temps de roses (la gaia alegria de la natura pròpia d'aquest temps contrasta algunes vegades amb la penúria alimentària)
  23. Tenir cara de rosa (cara fresca)
  24. Tenir una rosa a cada galta (aparença de salut)
  25. Veure-ho de color de rosa (ser excesivamente optimista)
Us volia posar també alguna endevinalla sobre roses, però no n'he trobat cap. Algú m'ajuda?

Només n'he trobat una per a la rosella:

Tinc el vestit verd,
la cara vermella,
i em miro el camp
amb el meu ull negre.

I deixeu-me acabar amb un proverbi que he trobat recollit al Diccitionari:


Que és un proverbi àrab.

Bona Diada!



@|-8--'-,--

Temps de roses assadollades
on cada gota és un tresor
preuat, únic i escàs.

Néctar de sang,
degotim rogenc de rosada
on l'excepcionalitat és bellesa.

Oasi dins l'erm,
esclat de flaire, sobtat,
volva de color en la monotonia.

Rosa,
quan veig el teu puntual despertar
recordo somnis de color,
flairo aromes en pols,
crec en un devenir encara millor.



La fotografia, com apunta l'enllaç, l'he vista a Flickr. És de l'usuària Azorina, que la va penjar el 25 de novembre de 2005.

dilluns, 21 d’abril del 2008

Haver-hi més dies que llangonisses

L'altre dia us preguntava pel sentit que li donàveu a la frase feta haver-hi més dies que llangonisses.

Deixem de banda si hem de parlar de llangonisses, llonganisses o llenguanissa, perquè la forma normativa és llonganissa i les altres serien variants dialectals.

Us comentava que un lector em feia arribar el seu desacord pel sentit que li havia donat jo a la frase feta, perquè ell li'n donava un altre.

De seguida li vaig argumentar que jo no m'inventava res, que era un diccionari de fonts, on jo traslladava allò que ja hi havia escrit i en deixava constància de la font consultada.

A més, per donar més força a la meva argumentació, vaig cercar què en deien les principals obres d'aquesta frase feta i coincideixen gairebé fil per randa: 'Frase que hom diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga durada' (ENC). 'Es diu per indicar que hi ha molt de temps disponible o sobrer'. Així ho explica l'Alcover-Moll (DCVB), i afegeix que a València rematen la frase dient «i més setmanes que botifarres». I M. Teresa Espinal (DSFF) diu 'Sobrar temps per a fer quelcom', que ho treu de RASPALL-MARTÍ (1996) i remet a tenir temps com a expressió sinònima, per extensió.

El mateix sentit trobo en les següents obres:
  • 'Es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució' (PONS LLUCH 1993)
  • 'No cal tenir pressa. Consell per als impacients' (PARÉS 1999)
  • 'Sobrar temps per fer alguna cosa' (HÈCTOR MORET 1995) - (ABRIL ESPAÑOL 1996)
I encara la recullen, sense explicar-la, (BALBASTRE 1977) - (CORREIG-CUGAT-RIUS 1984) - (MARTÍ I ADELL 1987) - (MILLÀ 1988) - (SALVÀ 1990) - (BELLMUNT 1992) - (FARNÉS 1992) - (CONCA 1993) - (PUJOL 1999). Per a les abreviacions de les fonts citades us remeto a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà.

Ara bé, Sever Perramon ja apunta cap una altra banda, al seu Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana (1979): 'Saber compaginar el que un hom té per a viure'.

I al que anàvem. El meu interlocutor (que em diu que és de Girona) em comentava:
«El comentari que feu sobre "haver-hi més dies que llangonisses" és erroni, al meu parer. No es tracta de que l'any és llarg i hi ha temps per fer coses i tal... això correspondria a "... dies té l'any..." i d'altres semblants.
El de les llangonisses és una apel·lació a l'estalvi. Després de mort el porc, fets els confits i els embotits, cal dosificar-los, no cruspir-se'ls tots de cop, perquè... hi ha més dies que llangonisses».

Així doncs, li he de donar la raó i pensar que ambdues interpretacions de la frase feta són possibles, per sentit i amb la tradició a la mà.

Deixeu-me completar aquest comentari amb unes quantes anotacions complementàries:

Les possibles traduccions que trobo a aquesta frase feta són:
  • más son los días que las morcillas [ES] (PONS LLUCH 1993)
  • haber más días que longanizas [ES] (ABRIL ESPAÑOL 1996)
  • todo se andará [ES] (BALBASTRE 1977)
I encara, deixeu-me afegir, que hi ha algunes variants d'aquesta dita:
  • haver-hi més dies que llonganisses, més setmanes que botifarres i més anys que capellans (AMADES 1951) - (GIMENO-ROURA 1986) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més anys que capellans i més dies que llonganisses (AMADES 1951) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres (DCVB 1930) - (PARÉS 1999)
  • hi ha més dies que xirivies (MARTÍ I ADELL 1987)
  • l'any té més dies que llonganisses (CRUANYES 1985).
Gràcies als qui heu participat d'aquest experiment!

Ponts lingüístics

Llegeixo aquest matí un article de Pep Riera a Vilaweb-El Punt, En què pensen? En què pensem?, on diu:
L'altra cosa és un detall d'un discurs del diputat de CiU Ramon Espadaler al Parlament: «...com deia la meva àvia, quan fou mort el combregaren, que en castellà vol dir a buenas horas mangas verdes». Espadaler, conscientment o inconscientment, que encara seria pitjor, sabia que si no traduïa un refrany català de tota la vida potser no se l'entendria. I no només aquells ciutadans que hi parlen en castellà. Els asseguro que utilitzant un català de pedra picada no t'entenen en tot Barcelona i àrea metropolitana i més enllà (i no parlo dels nous immigrants). Sí, en canvi, en castellà d'on sigui. Per això ja incorporem al nostre mecanisme de pensament no fer servir determinades expressions i, si ho fem, les traduïm amablement. No només ens sotmetem pels trens o per l'aigua.
I és ben cert que els modismes són la part de la llengua més complexa i difícil d'adquirir, precisament perquè són «expressions particulars d'una llengua, que no s'adapten a les seves normes gramaticals o al sentit literal i usual de les seves paraules, sinó que posseeixen un sentit figurat adoptat de manera convencional.»

Però això no tan sols passa en català. I sociolingüísticament, la realitat del català és prou complexa per haver-hi de fer, encara, mans i mànigues, per arribar a una plenitud i normalitat encara llunyana.

I per això cal tota la pedagogia del món per aconseguir que els nous parlants adquireixin la fraseologia més específica del català i per aconseguir que aquells parlants de tota la vida que no van poder aprendre la seva llengua amb els mitjans i en les condicions desitjables, tinguin ara mateix les eines per refer el camí i avançar fins on el seu interès els porti.

Sense anar més lluny, aquest ideal em va moure a compartir el refranyer català-castellà a Internet: posar a disposició dels parlants i dels professionals de la llengua una eina de recuperació del cabal paremiològic català, sovint substituït, per desconeixement, per la fraseologia d'altres idiomes de contacte. I allà, sense anar més lluny hi trobareu un seguit d'expressions equivalents al a buenas horas, mangas verdes de l'article que ha motivat aquest comentari.

divendres, 18 d’abril del 2008

La bústia neològica escolar

A través de la Rosa Estopà, la meva tutora de la memòria del Màster online en terminologia que he cursat en aquests darrers anys a l'Institut de Lingüística Aplicada (IULA) de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (UPF) conec una iniciativa interessant i pionera per acostar la terminologia als infants: la bústia neològica escolar impulsada per l'Observatori de Neologia (OBNEO).

Els qui em coneixeu una mica, sabeu com m'agraden els jocs de paraules i la llengua en general. Podeu comprendre com se m'obrien els ulls quan la Rosa m'explicava aquesta curiosa iniciativa.

La bústia neològica escolar és una adaptació de la bústia neològica, una interfície que permet que, per mitjà d'una pantalla amigable i senzilla accessible des d'Internet, qualsevol persona pugui fer arribar els neologismes que detecta o crea de manera espontània en la seva vida quotidiana. El neologisme en qüestió queda emmagatzemat en forma d'una fitxa que, un cop revisada i analitzada, passa a formar part del banc de dades de l’Observatori de Neologia.

La proposta escolar va adreçada als alumnes dels cicles mitjà i superior de l'educació primària de tot el territori catalanoparlant perquè hi participin durant el tercer trimestre d'aquest curs 2007-08. La seva aportació consistirà en cercar, detectar i identificar paraules noves (neologismes) que no són als diccionaris i que ells fan servir habitualment en les seves converses amb companys, per poder-les fer arribar a l'Observatori a través d'un senzill formulari web i així passin a formar part de BOBNEO, una base de dades que aplega neologismes o paraules noves aportats per persones d'arreu del món.

Les instruccions són senzilles i és una eina boníssima per acostar la terminologia als infants d'una manera lúdica, amb l'interès afegit de l'aplicació pràctica de les noves tecnologies a l'aula. A més a més, quan omplin les diferents fitxes, hi constarà el seu nom i el de la seva escola i acabarà formant part d'un diccionari amb definicions que es publicarà en paper amb tots els neologismes aportats, un cop hagin passat pel sedàs dels especialistes del projecte.

L'Observatori de Neologia (OBNEO), dirigit per la doctora M. Teresa Cabré Castellví, és un grup de recerca de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra que, des de l'any 1988, analitza el fenomen d'aparició de paraules noves o neologismes en textos orals i escrits dels mitjans de comunicació de més difusió en català i en castellà.

Els seus objectius són, entre d'altres, descriure i analitzar els recursos que fan servir el català i el castellà per actualitzar el seu vocabulari, difondre les noves creacions lèxiques (per exemple, en forma de diccionaris de neologismes) o contribuir a l'actualització del lèxic contingut en diccionaris de llengua general.

Qualsevol docent o escola que estigueu interessats a participar-hi, feu-me arribar un correu o adreceu-vos directament a OBNEO per conèixer-ne les possibilitats i la sistemàtica.

Ja n'han fet difusió:
- Centre Beat Ramon Llull d'Inca
- Irene Blasco, de l'IES Binissalem

El refranyer minvant

Si aquests dies veieu que les entrades del refranyer català-castellà desapareixen misteriosament, que minva el seu volum, que decreix, que es fa petit... No patiu!

Estic d'endreça i he iniciat el transvasament de dites i frases fetes cap al nou espai dedicat als modismes més funcionals de la llengua: Dites i frases fetes.

Així, al refranyer català-castellà hi restaran només els proverbis i refranys i al blog Dites i frases fetes , les dites, frases fetes i locucions.

Que quina diferència hi ha entre uns i altres? No pensessiu pas que són el mateix!

dimecres, 16 d’abril del 2008

Infozèfir

Infozèfir és un butlletí d'informació sobre llengua catalana, present a la xarxa des d'octubre de 2001, quan Joan Vilarnau, l'administrador de Zèfir, la llista adreçada als professionals de la llengua catalana iniciada el juny de 1999, va pensar que era millor desviar cap a una altra llista totes les informacions relacionades amb:
  • projectes d'investigació,
  • cursos, seminaris, col·loquis, conferències, congressos,
  • publicacions (llibres, revistes, webs, etc.)
  • actes, efemèrides,
  • articles publicats sobre la llengua,
  • campanyes,
  • ofertes de feina,
  • notícies sobre llengua.
Així, Zèfir quedava reservat com a espai de cooperació i d'intercanvi per als professionals de la llengua catalana, tant correctors, traductors, professors o professionals d'altres àmbits que també treballin amb la llengua i Infozèfir tenia un abast més informatiu.

Ambdues llistes estan allotjades a RedIris, que és la xarxa acadèmica i de recerca pública, gestionada pel Centre de Comunicacions CSIC-RedIRIS del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Això atorga el prestigi, solvència i accessibilitat adequades que necessiten unes llistes com aquestes, amb 1481 subscriptors en l'actualitat.

Ara, amb aquest nou espai per a Infozèfir, hi ha accessible tota la informació de la llista d'una manera més ordenada i amb noves prestacions, com ara la caixa de cerca en tots els continguts d'Infozèfir, l'opció de subscriure's a la llista a través dels RSS o de resseguir l'actualitat dels principals blogs que tracten sobre temes de llengua catalana.

A banda de Joan Vilarnau, el responsable tècnic i coordinador de la llista, s'encarreguen d'editar els diferents continguts:

Un magnífic recurs per estar al dia sobre les novetats de la llengua catalana, sens dubte.

Programa 9 - Refranys del mes d'abril

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el novè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest primer programa del mes d'abril comento uns quants costumaris i calendaris de refranys. Com sempre, llegim un seguit de refranys referits a aquest mes, repassem el santoral i també donem l'equivalència castellana d'alguns refranys catalans. Al final del programa plantegem la primera part d'uns quants refranys i us demanem que els acabeu. Tot amanit amb bona música de fons: Dire Straits interpreta Sultans of Swing, i Esquirols, Torna, torna, Serrallonga.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

dissabte, 12 d’abril del 2008

Els xítgoleps

Segueixo la via iniciada amb la temàtica de les dites tòpiques o refranys geogràfics i rescato del pou de la memòria (cap resultat a Google) una expressió que serveix per a identificar els propis dels estranys per la pronúncia que fan d'un mot clau en un determinat idioma: xítgolep. D'aquest mot ens en parla Amades en un article que escriu a l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928), que es diu Jocs de paraules i on fa un repàs de diferents mecanismes lúdics de la llengua per cercar l'entreteniment a través de la pronúncia o la repetició reiterativa de tirallongues llarguíssimes de versos, rondalles i cançons inacabables. Així, ens explica, amb profusió d'exemples i anècdotes, què són els embarbussaments i en fa una anàlisi profunda dels diversos tipus i mecanismes que empren.

I dins d'aquesta deliciosa explicació, treu l'anècdota del xítgolep.

Us en reprodueixo la descripció que és prou curta i clara:
«Un altre tipus potser no ja de joc de paraules ni embarbussaments, sinó d'enginy lingüístic, és aquell que té per objecte el que sia pronunciat, amb una precisió absoluta i fins amb una certa entonació i gràcia especial, sols característica de certs pobles i de certes gents, i que té per objecte no ja l'enginy d'enrevessament en la dicció, sinó la identificació de l'origen de qui ho pronuncia. No hi ha poble que no tingui algun mot o frase especialment dedicada a identificar els seus fills, la qual molt rarament és dita amb una absoluta exactitud pels qui no són fills del país, i que serveix com a mitjà d'identificació pels que es proposen fer-se passar per naturals del país sense ésser-ho.
Aquesta mena de fórmules són posades en pràctica des de temps molt llunyans, i se les coneix amb el nom de xítgolep, mot que en una llengua oriental significa 'blat'. Segons una vella llegenda clàssica, en ocasió d'una gran guerra entre dos pobles orientals, un dels exèrcits va sofrir una grossa desfeta; els vencedors sentien un odi mortal pels vençuts, i es proposaren d'exterminar-los. Confosos els dos exèrcits en indestriable barreja, era difícil de distingir els uns dels altres, car els perdedors com a mitjà de salvament es vestiren amb robes dels vencedors morts en la brega. La igualtat de raça no permetia als guanyadors de distingir els seus dels altres. Un enginy fou trobat: el de la diversitat de llengua. Fou manat que tota la tropa, en confosa barreja d'uns i altres, passés per un estret reducte; al moment de passar-hi els guardadors d'enguera exigien al passant que pronunciés la paraula xítgolep, la qual era de difícil dicció per als vençuts, i tot aquell qui no la deia amb la perfecció exigida pels guardadors de la sortida de la gorja, era al moment assassinat sense compassió. Aquest fet, segurament llegendari, ha donat lloc a l'adaptació d'aquest terme, com a significatiu de paraula especial per a identificar els propis dels estranys.

Els catalans tenim el nostre propi xítgolep, prou generalment conegut, que diu: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat».

També hi ha una llegenda que n'explica l'origen, la qual passo de llarg, car no és del cas retreure-la.

Els del Camp de Tarragona, que es vanten de pronunciar amb una gran precisió la lletra 'v', la qual cosa no fem els altres catalans, que igualem els sons de la 'v' i de la 'b', tenen també el seu xítgolep, i proposen als no tarragonins que pronunciïn bé i de pressa les fórmules: «Venem vi de Valls, bo i barato», «─Vicents, encara vens vi bo com abans? ─Sí, en Vicents encara ven vi bo com abans».

Els mallorquins redueixen el seu xítgolep a una sola paraula, i sostenen que cap persona que no sia filla de l'illa daurada, per més anys que faci que hi visqui, no sabrà pronunciar, amb la precisió i el deix mallorquí, les paraules «tlot», «tsaim» i «juavert», de les quals ells es valen per a identificar els no mallorquins.»
Així, doncs, la lingüística fa la seva aportació allà on cap altra disciplina en podia treure l'entrellat: distingir els parlants nadius dels adoptats a través de la pronúncia.

No cal dir que aquest mecanisme detectivesc ha estat emprat també a bastament per ridiculitzar i riure's dels veïns que parlen diferent dels originadors de la dita ultratjosa.

Ja ho sabeu que, quan vol, el refranyer és cruel, políticament incorrecte, misògin i insultant. Ja sabeu que no ho aprovem: simplement fem una exposició crítica dels continguts que té i tot sovint ens alegrem que alguna cosa estigui canviant i que determinats refranys hagin passat a formar part del calaix de la memòria.

Només he trobat referència a aquest mot singular en Màrius Serra, l'insigne enigmista, que ho recull en el seu Manual d'Enigmística (Barcelona, Ed. Columna, 1991), sota el lema zidgolep. Desconec les motivacions d'aquesta variació en el mot. Suposo que en ser una adaptació fonètica d'un mot estranger, potser Amades inicialment no en va fer una transcripció curosa. Intentaré esbrinar-ne els motius d'aquesta variació.

Com deia, Màrius Serra també en parla i fa referència a Amades com a font. O sigui que tornem al cap del camí. Ho defineix com el mot emblemàtic d'una llengua que, suposadament, només els que la tenen de llengua materna poden pronunciar amb exactitud.

Màrius Serra, ha obert un blog d'enigmística amb el recull dels seus articles publicats al «Suplement Cultura» del diari 'AVUI' des de 1989 fins a 2007 . En l'article Digueu 'Zidgolet', Altesa reprodueix aquesta història i esmenta l'anècdota de l'origen de l'expressió catalana Setze jutges mengen fetge d'un penjat utilitzada com a zidgolet o xítgolep en català.

Diu Serra al Manual d'enigmística (s. v. zidgolep, pàg. 115-116):
En el cas català, Amades recull una altra llegenda a partir de la qual el nostre mot «setze» pren un significat molt semblant al del zidgolep. Diu que durant la famosa batalla de Montjuïc, la fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega. Com que no hi havia energia elèctrica, els escamots catalans van acordar la contrasenya «setze» per saber de quin bàndol eren. De resultes d'aquesta contrasenya, aquest numeral esdevingué el nucli embrionari de la primera versió de l'embarbussament català més famós: «Setze jutges mengen fetge d'un penjat; setze jutges n'han menjat».

dijous, 10 d’abril del 2008

Dites tòpiques o refranys geogràfics

Diu Valeri Serra i Boldú a les 'Paraules proemials a Geografia Popular', dins l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928):


Dins el llenguatge, ben sovint brollen frases o parèmies que es refereixen a un subjecte, a una casa, a un carrer, a un poble, a una regió o a una col·lectivitat encara més gran, de vegades per a cantar o ponderar-ne les seves qualitats; altres vegades per a remembrar-ne un fet llegendari o històric.

Fixant-nos en les que tenim arreplegades, de caràcter tòpic, referents a persones i a pobles, muntanyes, rius, torrents i altres accidents geogràfics, sigui per a dir-ne la situació només, sigui per a posar de manifest llurs condicions, sigui per a dir-ne els fruits que elaboren, etc., ens vingué la idea de publicar-ne una col·lecció ordenada...

L'Arxiu de Tradicions Populars és una publicació periòdica que dirigí Valeri Serra i Boldú entre 1928 i 1935, període en el qual va publicar-ne 7 volums. Cada volum contenia articles de diferents col·laboradors agrupats en 4 apartats generals:
  1. Demofilologia o literatura oral
  2. Etologia o costums
  3. Pistologia o creences i supersticions
  4. Noticiari
En l'apartat de demofilologia és on s'encabien els treballs paremiològics, principalment aportacions dels seus col·laboradors per a la geografia popular i articles de més pes i molta més concreció de Joan Amades, Sebastià Farnés o Aureli Capmany, entre molts d'altres.

D'entre les moltes aportacions rebudes, hi destaquen una mena de corrandes o cançons que fan un repàs de malnoms o renoms dels pobladors de diferents indrets. Ja veureu que la frontera entre refrany i cançó, entre paremiologia i rondallística, entre cançoner i refranyer no són gens clares i generalment no es pot abordar un camp sense acabar capbussant-te en l'altre: tot dins la demofilologia o literatura popular.

Així, avui, us volia reproduir una cançó atribuïda a un patró de nau mataroní, que caracteritza les poblacions de gairebé tota la costa catalana. L'he trobada recollida per Joan Amades al llibre Refranys geogràfics, i reproduït per Isabel Gimeno a El llibre dels refranys catalans (1989):

A Alatafulla són valents, foc a la Torredembarra,
a Vilanova boters, a Sitges en són gitanes,
a Castelldefels són grocs i a Barcelona són dames.
Al Besòs són passacolls, Badalona pany de tàpia,
a Montgat són calciners, venen la calç a fornades.
A Alella són cargolers quan els cargols treuen banya.
Al Masnou són palangrers que no perden mai calada,
a Tiana males cares, a Premià són gafarrons
i a Vilassar pengen ases; a Cabrils en són gentils
i a Cabrera vint-i-un ase. A Argentona moliners
que el treballar no els agrada. A Mataró caps de bou
les senyores són bissarres. A Llavaneres nansers,
Caldes s'emporta la palma, a Arenys en són vaixellers
dels que van a l'altra banda; a Canet són figueters,
a Sant Pol són gent de manta, a Calella són cadells.
a Pineda tots són nyerros, a Malgrat són peix fregit,
jurioles a la brasa. A Blanes són flassaders,
paguen el dot amb flassades. A Lloret són caganers
que se caguen a sa platja; a Sant Feliu són tapers
i a Palamós els embarquen. A Begur, coralladors
que corallen a la brama, i els de Pals són arrossers,
mengen l'arròs a llossades. A l'Estartit peix fregit.
A l'Escala n'és mal port pel vent de la tramuntana.
A la Pera i a l'Armentera tot són jutges i notaris.
A Empúries n'hi ha un convent que no en volen donar aigua.
A Castelló, vila major, tot són jutges i notaris.
A Roses són gent de rei que tiren bombes i bales.
A Cadaqués tabaquers contrabandistes de fama.
A la Selva són bisers, venen els bisos a cargues.
A LLançà són fumadells, tenen les cases fumades.
A Colera fan bon vi, millor però en fan la garnatxa.
De Portbou, no us dic res, perquè hi ha molt poques cases.
I fins aquí hem arribat fins a la ratlla de França.

I encara una altra cançó marinera, extreta d'un «Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia», de l'any 1935 i reproduïda per Sylvia Lagarda-Mata a Goita, camaco! Vale, pagès! (Ed. La Magrana, 1997):

El pare va als sardinals,
que és un ofici de mandra;

bufa, vent de garbí,
vent de popa i mar bonança.

Anirem cap a llevant,

tot a voreta de l'aigua,

tot a voreta del mar,

fins a la ratlla de França.

A Vilanova són boters;

els de Sitges són gitanos;

a Castelldefels són grocs
i a Barcelona, les dames.

Al Besòs són passacolls;

a Badalona, pany de tàpia;

a Montgat són calciners,
venen la calç a fornades.

A Alella són cargolers;

a Tiana, saltamarges;

al Masnou són palangrers

que no perden mai calada.

A Premià són gafarrons;
a Vilassar, penjaases;

genovesos a Cabrils;

a Cabrera, vint-i-un lladres.
A Argentona, traginers,
que el treballar no els agrada;

a Mataró caps-de-bou

de les senyores bizarras.
A Caldetes són nansers;
a Arenys s'emporten la palma;
a Canet són figueters,
i a Sant Pol són gent de manta.
A Calella són cadells;
a Pineda, males cares;

a Malgrat són carboners,

venen el carbó a la platja.

A Blanes són flassaders,

paguen el dot amb flassades;

a Lloret són gitanets,

i a Tossa la bona mossa.

A Sant Feliu són ganxons,

Palamós i la Vall d'Aro;

Palafrugell, peix fregit,

julioles a la brasa.
A Begur són bacanarts

que coralen a la brama;

els de Pals són arrossers,

mengen l'arròs a llossades.

A l'Estartit, fangadors

que fanguen tota la plana,

i l'Escala és un mal port
pel vent de la tramuntana.
A Sant Pere Pescador

tots són jutges i notaris;

a Roses són gent del Rei,

que tiren bombes i bales.

A Cadaqués, tabaquers,

contrabandistes de fama.

Port de la Selva i Llançà,

són a la ratlla de França.

Cançoneta qui t'ha fet?,

qui t'ha fet, qui t'ha dictada?

Un pilot de Mataró

que té la cara ratada,

un dia de vent del sud,
allà al Canal de les Dames.


Com podeu veure l'imaginari popular no té deturador quan ha d'empescar-se-les per anomenar els veïns i fer-ne burla.

En nous articles aniré recollint altres perles de la geografia popular.

Per cert! Us en recordeu que tenia un dubte paremiològic? Feu-me un cop de mà, va, i digueu-me quin sentit té per a vosaltres l'expressió haver-hi més dies que llonganisses.

dilluns, 7 d’abril del 2008

Ipernity


IpernityL'oferta de serveis del web social o web 2.0 és infinita. Com un microorganisme, cada dia neixen i moren nous serveis, més o menys complets, més o menys reeixits, més o menys útils. L'oferta és realment abassegadora i és fàcil que ens perdem entre tantes aplicacions diferents, però semblants en el fons.

El que és cert és que més enllà dels Top Ten (Youtube, Flickr, Facebook, Twitter, Gmail, Del.icio.us, Mr. Wong...) hi ha tot un seguit d'aplicacions altres que també mereixen la nostra atenció... i confiança. Segueixen sent serveis per compartir (sí, així, per compartir en genèric), gratuïts i configurables.

Avui us vull parlar d'un molt especial i que m'ha sorprès molt gratament: Ipernity.

Ipernity és un servei 2.0 que, quan ens haguem donat d'altra gratuïtament i d'una manera ben senzilla i en català, ens ofereix un espai personal en una comunitat on podrem:
  • allotjar fotografies, documents, audios i videos
  • crear els nostres propis àlbums públics o privats
  • crear o apuntar-nos a grups dins la comunitat Ipernity
  • disposar d'un espai blog on penjar articles i opinions
I tot amb una integració absoluta al web social, que ens permetrà:
  • escollir l'idioma de navegació entre molt diverses opcions (català, esperanto, castellà, anglès, francès, italià, alemany, neerlandès...)
  • comentar, votar, etiquetar, marcar com a preferit, descarregar o escoltar qualsevol document compartit teu o d'altres usuaris
  • crear la teva pròpia xarxa d'amics
  • apuntar-te pels canals RSS als continguts de qualsevol usuari.
Disposem d'una quota gratuïta de 200 Mb mensuals per pujar materials i sempre ens podem fer amb un compte pro de pagament, sense limitacions de càrrega ni d'espai, per poc menys de 25 $ a l'any.

Jo hi tinc compte gratuït i de moment la satisfacció amb el servei és absoluta. Avantatges respecte de Flickr, que potser és el servei més semblant i que la interfície ens el recorda molt? Que podem tenir, no només fotografies, sinó també altres documents de treball, vídeos i fitxers d'audio, per compartir, escoltar o incrustar en qualsevol pàgina web.

Feu-li una aullada i ja em direu!

Enllaços recomanats - XI


I una altra edició dels enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

La Tafanera, el portal de promoció de notícies en català, tipus el Digg [EN] o el Menéame [ES], s'ha renovat profundament amb un redisseny més fidel i pròxim a les fonts originals.
Ho he llegit al Directe.cat.

Musiquetes per a la Bressola és un recull de cançons populars i infantils enregistrat per una trentena de músics dels Països Catalans per tal de recollir fons per a aquestes escoles infantils de la Catalunya Nord. El CD es distribuïrà gratuïtament sota una llicència Creative Commons i vol ser una proposta artística i pedagògica de qualitat.
N'han parlat a Cultura 21, Racó Català i el blog Tal com ho sento, entre d'altres.

El baròmetre de l'ús del català a Internet és un estudi que fan des de WICCAC (Webmasters Independents en Català de Cultura i d'Àmbits Cívics), sobre la utilització del català a les webs d'empreses i organitzacions.

La revista Serra d'Or, editada per les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, celebra els 50 anys de la seva segona etapa, amb l'estrena del lloc web de la revista, des d'on es podrà consultar íntegrament des d'ara. És una revista d'informació cultural general que ara pretén incorporar a l'arxiu digital tots els continguts dels números anteriors.

A partir del número 41, corresponent al primer quadrimestre de 2008, la revista Llengua i Ús, revista de la Secretaria de Política Lingüística, es difondrà exclusivament des d’Internet i la subscripció serà gratuïta. Llengua i Ús té com a objectiu principal oferir als tècnics de planificació lingüística articles amb contingut útil per a la tasca que realitzen.
S'hi podran consultar també tots els números anteriors i ja es pot formalitzar la subscripció per correu electrònic des del sistema de gestió de butlletins de Gencat.

Immi.cat és un projecte de comunicació multimèdia, centrat en la immigració present als Països Catalans. L'objectiu del portal és ser un lloc de trobada entre la comunitat immigrant i la catalana per afavorir-ne el coneixement mutu. La llengua vehicular és el català. També s'hi podran trobar enllaços i productes culturals sobre la cultura catalana per afavorir-ne el coneixement.
Ho he llegit a La Vanguardia [ES].

divendres, 4 d’abril del 2008

El temps passa

El temps passa
i al seu redós
s'escola l'estela
del que va ser i ja no serà.

El temps és l'arreplega d'instants.
És un seguit de neguits i delers,
de pauses i sons,
de silencis i asseveracions.

El temps és aquell company
que intangible i insolent
t'acorrala i et guia.

Com sona el temps?
Parla'm, digue'm.
Sempre al meu costat
i no et conec la veu ni l'aroma.

Passa el temps
molt de pressa,
massa de pressa.

Podríem haver estat bons companys,
però això no té importància, veritat?
Tu seguiràs al meu costat
empenyent el meu caminar mandrós
o aturant la meva passa tenaç i decidida.



Nota: Escrit el 2 de setembre de 2001.