dissabte, 31 de maig del 2008

Quan l'amor crida a la porta

Quan l’amor crida a la porta, no li cal timbre, ni porta, si m’apures.

De fet no li cal ni que estiguis pendent d’aquella trucada. Sempre t’envairà en el moment més inesperat.

A la porta de la teva vida hi rebràs moltes trucades. I sempre, vulgues que no, hauràs d’obrir-la, la porta. I hauràs d’aprendre a interpretar qui és aquest que ara arriba. Què vol? A on em portarà?

A mi em van trucar a la porta ara fa molts anys. Era una noia encisadora, somrient, que semblava que no volia res.

Junts vam créixer i vam canviar la porta i els mobles i els acabats.

Aquests dies l’he vista patir. Per por de perdre’m.
Aquella noia que va obrir la porta, amb aquell somriure encisador, és ara una dona meravellosa: la meva dona.

L’últim cop que va sonar el timbre de la porta, vam anar a obrir-la junts, i sembla que es devien equivocar, perquè no hi havia ningú.



Nota: Escrit al setembre de 2001.


La imatge correspon al Castell de Tamarit (Tarragona), feta per Joanot, adherit a la campanya perquè es vegi novament TV3 al País Valencià.

dimecres, 28 de maig del 2008

La setmana del marro

Des del Diccitionari hem iniciat amb força l'edició compartida i el triumvirat editor hem acordat de fer setmanes temàtiques en funció de l'actualitat, l'interès o l'estat d'ànim dels editors.

Així, aquesta setmana iniciem les setmanes temàtiques del Diccitionari amb La setmana del marro.

No us ho perdeu, que veureu que hi ha tota una tradició diccitionarista de personalitats que mostren feblesa pel sexe i la filosofia que l'embolcalla (o el despulla..., vés a saber).

Us convido a què hi feu una passejada... literària, que som prou decorosos per deixar l'aliment de la vista als llocs especialitzats en aquesta temàtica.

Una mostra:

- La meva dona és un objecte sexual. Cada vegada que li demano sexe, ella objecta (Bob Hope).
- En general, l'home és el sexy dèbil (Jaume Perich).
- És més fàcil quedar bé com a amant que com a marit; perquè és més fàcil ser oportú i enginyós de tant en tant que tots els dies (Honoré de Balzac).

diumenge, 25 de maig del 2008

Programa 12 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el dotzè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa està dedicat especialment a les dites sobre la pluja. Un primer repàs amb la visió del refranyer sobre la pluja per cada mes de l'any, un repàs de les dites equivalents entre el castellà i el català sobre la pluja, així com una tria temàtica de dites catalanes. També us anuncio un parell de novetats paremiològiques que han sortit en paper. Al final del programa plantegem una etimologia d'una frase feta prou coneguda, perquè ens ajudeu a resoldre-la.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten The Kid i Sau, Boig per tu.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

dissabte, 24 de maig del 2008

Vull escriure

Vull escriure
des de la llibertat de la innocència,
des de la serenor de l’experiència.

Vull descriure
des de la cruesa de la distància,
des de la nuesa d’un estil senzill.

A tot o res: una juguesca.
No puc més: un crit desesperat.
Au, vés: que encara no et toca.

Vull viure
des del reflex d’una sortida,
des del besllum d’una altra espelma.

I vull riure,
que un segon és un lapse massa curt
per desaprofitar-lo amb un mal pas.



Nota: Escrit al setembre de 2001.

divendres, 23 de maig del 2008

Refranys sobre la primavera

Aquest article el tenia en esborrany des de la primavera del 2006. Per què mai el vaig acabar? Per què mai va veure la llum? Doncs ara no ho recordo pas. Però ja que hi vaig esmerçar esforços, doncs li faré testimoniatge i el publicaré ara. Com antecedents, potser cal dir que en aquells moments encara no havia obert ni el Refranyer català-castellà, ni el Refranyer temàtic, on ara hi anirien aquests continguts, sense cap mena de dubte.


Potser el refrany més conegut de tots és aquell que en castellà diu: la primavera, la sangre altera. I ja se sap: mai, abans que a «El Corte Inglés». Però és que també ens convé no oblidar que en català aquest mateix refrany també és nostrat i té tradició i diem: la primavera, la sang altera.

Algunes refranys, en català, trets del llibre d'Anna Parés (1999): Tots els refranys catalans:

  1. A la primavera no hi fa filera; a l'estiu, el filar no diu; per la tardor, no hi ha filó, i a l'hivern el fred sorprèn (Es pren com a exemple la filadora per indicar que sempre es troben excuses per no fer alguna cosa).
  2. Al (o En el) llit, tot l'any és primavera (S'hi està molt bé)
  3. Falsa primavera, enganya al bestiar.
  4. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Es creu que si aquest ocell ve aviat, l'hivern serà llarg).
  5. No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera.
  6. Oreneta primerenca, primavera calorenca (Es creu que si les orenetes arriben aviat, la primavera serà calorosa).
  7. Pastor per la primavera no et deixis la capa ni berena.
  8. Per la primavera, pastor, no deixis la capa, ni la brena (o la berena) (Cal estar previngut per si hi ha canvis de temps sobtats).
  9. Primavera arribada, ovella esquilada (Calendari del pastor).
  10. Primavera tardana fa créixer el blat a la sala (A l'abril és més convenient la pluja que el bon temps).
  11. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol (El roquerol arriba una setmana abans que les orenetes).
  12. Tramuntana de primavera, pluja al darrere.
  13. Una flor no fa primavera (Un sol cas no pot ser pres com a norma general).
En castellà, tret de Luis Martínez Kleiser (1953): Refranero general ideológico español:

  1. No hay tiempo que no vuelva: cada año hay primavera.
  2. Cuando abril abrilea, bien luce la primavera.
  3. Cuando el cuco llega, entonces es primavera; si el cuco aún no llegó, es que la primavera no comenzó.
  4. Golondrinas anticipadas, primavera muy templada.
  5. Pascuas nevadas, en primavera galas.
  6. Cuando el invierno primaverea, la primavera invernea.
  7. Tras invierno miserable, primavera detestable.
  8. Una marica sola en primavera, pícaro tiempo lleva.
  9. En tiempo de verano no te dejes la capa en casa de tu amo (verano en su acepción etimológica, hoy anticuada, de primavera).
  10. ¿Dos primaveras en un año? Ríete, que es puro engaño.
  11. El viejo centenario nunca vio dos primaveras en un año.
  12. En primavera, la sangre corre ligera.
  13. La primavera, la sangre altera.
  14. Como la primavera, ansí por lo ál espera; y como vieres el gamonal, ansí espera por lo ál.
  15. Vicio del verano, mucha paja y poco grano.
  16. Cuando vienen los vilanos es conclusión del verano.
  17. Llegadas las golondrinas, el verano encima (este refrán demuestra que la voz verano está empleada en su acepción de primavera).
  18. ¿San Juan y San Pedro? Adiós primavera.

Bibliografia

  • Anna Parés i Puntas (1999): Tots els refranys catalans. Edicions 62 (Barcelona).
  • Joan Amades (1933): Calendari de refranys. Reeditat en facsímil el 2002 per Edicions El Mèdol (Tarragona)
  • Joaquim Carbó (1995): L'home dels nassos. Editorial La Galera (Barcelona).
  • Luis Martínez Kleiser (1953): Refranero general ideológico español.


Nota: La fotografia l'he presa aquest mes de maig anant d'excursió riera de Vallromanes amunt.

dijous, 22 de maig del 2008

BADARE


A través de la ressenya que fan al Bloc de lletres sobre reculls de paremiologia m'assabento de l'existència del projecte BADARE.

BADARE és una base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics a la Romània. És un projecte de la Universitat de Barcelona, subvencionat pel Ministeri d'Educació i Ciència (MEC), projecte HUM2005-01330/FILO per al trienni comprès entre el 31 de desembre de 2005 i el 31 de desembre de 2008.

L'equip de treball està liderat per José Enrique Gargallo Gil, de la Universitat de Barcelona i, d'acord amb el que exposen a la concepció del projecte, aquest neix «arran de la trajectòria investigadora anterior de José Enrique Gargallo relacionada amb el calendari romànic de refranys, i atesa l'absència d'una sistematització referida a aquest àmbit de la paremiologia comparada, va sorgir la idea d'elaborar una base de dades sobre refranys del calendari que també siguin meteorològics, i també sobre els meteorològics aliens al cicle anual, en les diverses llengües i varietats lingüístiques de la Romània europea.»

Les fonts de la base de dades és el buidat sistemàtic d'obres del darrer segle i mig, transcrites fidelment i organitzen la informació en fitxes amb els camps següents:
  • text del refrany
  • varietat lingüística
  • traducció literal al castellà
  • citacions de les fonts utilitzades, quan escau
  • comentaris addicionals
L'estructura temàtica de la BBDD s'estructura en tres àmbits, categoritzats i subcategoritzats:
  • cronologia (dates i períodes, fixes i mòbils)
  • meteorologia
  • àmbit general
La base de dades recull dites meteorològiques i del calendari en 36 variants romàniques diferents. Així, per exemple i sense ser exhaustiu, la BBDD està composta en aquests moments del següent nombre de parèmies en les llengües de mostra que he comprovat:
  • aragonès: 240
  • aranès: 138
  • asturià: 627
  • català: 535
  • castellà: 945
  • cors: 16
  • francès: 770
  • gallec: 612
  • italià: 358
  • occità: 674
  • portuguès: 579
  • romanès: 358
Així, per exemple, vegem una fitxa d'una parèmia catalana: No és bon maig, si el ruc no tremola de fred a l'estable.

Té les etiquetes temàtiques
  • [cronologia - maig]
  • [cronologia - mes]
  • [Meteorologia - fred]
  • [Àmbit general - ase, burro]
  • [Àmbit general - animals]
I la font consultada és el Diccionari català-valencià-balear (DCVB), s. v. fred. En aquesta font s'indica que és una dita localitzada a Manresa.

Celebro, amb enveja, que hi hagi iniciatives que disposen de fonts públics per desenvolupar-se. M'agradaria que també n'hi haguessin en català i penso que en aquesta base de dades, potser en una fase posterior, caldria cercar-hi les possibles equivalències entre les dites de diferents idiomes i que cal pensar en un cabal comú anterior, en llengua llatina, que a partir de la paremiologia històrica comparada es podria intentar retrobar.

Tamboc acompanya molt el disseny minimalista del web, encara que en aquests casos, el que sobretot es demana és que sigui funcional i de càrrega ràpida.

Sens dubte

Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona (SLUB) han presentat el portal Sens dubte, un gestor de consultes lingüístiques i terminològiques que dóna accés a les fitxes amb les respostes a les consultes que arriben al servei sobre aquests àmbits.

Les fitxes de resposta són molt completes, com podeu comprovar en el cas d'exemple que apareix en aquests moments, sobre llibreria o biblioteca. Aquesta fitxa, a banda de l'argumentació teòrica, basada en les fonts consultades, ofereix els antecedents i equivalents en altres idiomes, així com ho relaciona amb altres mots sinònims o del mateix àmbit.

De fet ja fa uns mesos que està en funcionament, però amb retocs, ajustaments i la implementació del global d'eines que el conformaran.

El portal permet, d'una banda, consultar el global de dubtes i consultes que gestiona el servei, a través del cercador i d'uns índexs general, temàtic i de paraules. Completa aquest apartat, amb una presència central en el portal, un parell de suggeriments, sota l'epígraf «La consulta de la quinzena» i «Sabíeu que...», on destaquen un parell de consultes pel seu interès, actualitat o contingut.

D'altra banda, el portal permet l'accés a altres eines, tant lingüístiques com terminològiques, com ara els Criteris de la UB (CUB), l'UBTerm, els multicercadors1 (que analitzarem més a fons en un altre article) i altres eines de consulta que ofereix la xarxa, però que són externes al SLUB.


1Nota: Podeu veure un primer tast dels multicercadors de la UB a can Puigmalet.

dimecres, 21 de maig del 2008

Col·laboració en el 57è joc literari

El blog Tens un racó dalt del món proposa jocs literaris cada dimecres. Jesús M. Tibau, precisament, va presentar el seu darrer llibre, El vertigen del trapezista, aquí a Vallromanes aquest divendres passat.

Aquesta setmana, en el 57è joc literari ha proposat la meva col·laboració amagant com a pista la imatge que podeu veure.

Si hi voleu participar, trobareu les instruccions al seu blog, al post referent al 57è joc literari.

Animeu-vos, que hi ha premis en joc!

dimarts, 20 de maig del 2008

RodaMots

RodaMots és un servei que ofereix cada dia (de dilluns a divendres) una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús, a través de la subscripció per correu electrònic, a imatge del Word of Day anglès.

Com deien en el comunicat de premsa que van fer circular pels mitjans per celebrar l'efemèride, «'Cada dia un mot' envia paraules, frases fetes, locucions o refranys amb una unitat temàtica setmanal. Els temes són una excusa enginyosa per fer circular la llengua i la literatura entre un públic cada cop més entusiasta. Alguns d'aquests temes han estat mots relacionats amb la mandra, amb el moviment, insults i desqualificacions, marques, epònims, refranys, comparacions, onomatopeies, manlleus...»

Aquest servei, a la xarxa des del 1999, és notícia, no només per:
  • haver arribat als 10.000 subscriptors,
  • haver enviat més de 2.000 paraules i expressions i
  • haver rebut més de 600.000 visites al seva web,
sinó perquè és la punta de llança d'un projecte molt més ambiciós: la Xarxa de mots, impulsat per Jordi Palou, que inclou altres iniciatives com ara Minimàlia, que envia una citació cada dia (i del qual en parlarem un altre dia amb més detall), o el salt a la xarxa en format blog del Quadern Gris, de Josep Pla.

Es fa càrrec de la tramesa dels butlletins el Drac Telemàtic, una empresa de Terrassa que ara fa uns dies celebrava també el seu vuitè aniversari a la xarxa.

La qualitat i volum d'informació que atesora el Rodamots és valuosíssim. Perquè el lloc web permet consultar la base de dades de tots els mots i expressions enviats a través d'uns utilíssims índexs classificats per temes, pels autors de les citacions, per ordre alfabètic i per ordre cronològic. També, darrerament, s'ha incorporat l'opció que els subscriptors o lectors hi enviïn suggeriments i comentaris.

Felicitats, doncs i endavant amb aquesta magnífica iniciativa!


No cal dir que si algun dia puc arribar a fer alguna cosa amb la base de dades de refranys, el meu mirall serà la Xarxa de mots.

Recull de paremiologia

Ahir, al Bloc de lletres, publicaven un article sobre reculls de paremiologia.

Si ja sorprèn que algú parli de paremiologia, paraula gairebé caiguda en desús, encara que recuperada mercès a la magnífica feina de Sebastià Farnés, encara sorprèn més que, entre els recursos paremiològics en català destaquin quatre llocs de la meva paremiosfera:

*Català

A càrrec del lingüista Víctor Pàmies:

Paremiologia catalana

Vocabulari de paremiologia

Enciclopèdia paremiològica

Refranyer català-castellà (mireu l’apartat d’enllaços recomanats d’aquest lloc per més recursos).

5000 refranys de nostra terra: per Josep Pujol i Vila.


Tot un reconeixement, sens dubte, que agraeixo i que em feia il·lusió de compartir amb vosaltres.

dilluns, 19 de maig del 2008

Multicercador de la paremiosfera

Feia dies que no us presentava novetats de la paremiosfera. El meu àngel de la guarda m'ha recordat un projecte que tenia encetat però inacabat: un multicercador que actuï només sobre els continguts de la paremiosfera, els continguts sobre paremiologia que genero al voltant del portal refranys.com.

De fet, Google, en el seu laboratori de novetats ja incorpora des de fa temps la possibilitat de personalitzar el cercador i indicar-li en quines URL ha de fer les cerques, a través de motors de cerca personalitzats.

Quan es tracta de continguts molt especialitzats val la pena acotar el camp de rastreig del cercador per evitar al màxim el soroll o els resultats poc pertinents.

He demorat la presentació d'aquesta eina a poder-la refinar i també perquè es fessin públics els multicercadors dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, un de terminològic i un de lingüístic, que ajudo a mantenir actualitzats, en la meva tasca com a col·laborador extern del servei. No cal dir que d'aquí va sorgir la meva pensada de fer-ne un de paremiològic.

Proveu-lo, va:


Bé, i com que no n'hi ha un sense dos, a banda del multicercador de la paremiosfera, que només cercarà dins els continguts paremiològics que genero jo, també us n'ofereixo un altre, sobre paremiologia en general, el multicercador paremiològic, que cercarà sobre tots els continguts indexables que hi ha a la xarxa sobre dites i refranys en general. Potser els resultats no seran tan acotats, perquè hi pot haver una mica més de dispersió, però seguiran sent unes cerques prou especialitzades i amb ben poc de soroll.

Proveu-lo, també, i ja me'n direu el què:

Ara hauré d'estudiar com integrar-los d'una manera diàfana als diferents blogs i espais. Espero sortir-me'n!

dissabte, 17 de maig del 2008

No deixis les sendes velles per les novelles

El meu país és molt petit. I jo, dins ell, m'hi sento petit, petitíssim. Ben poqueta cosa.

El temps... què és el temps?

No existeix el temps, només el moment. Tot passa, res queda. Tot és ara mateix. I la memòria o el futur, per a què compten?

No deixis les sendes velles per les novelles.

─Sóc un sembrador que sembra llavor. Llavor nova ─penses─, que surti esplendorosa i forta.

Però no pots oblidar-te de collir allò que ja has sembrat, allò que ja ha crescut i ha donat els seus fruits. Sí, ja ho sé que sovint cal escardar la terra, remoure aquelles arrels seques.

─Tornaran a florir? En el seu moment ho sabràs...
─En el seu moment? Quin és aquest moment?

Doncs aquest moment és ara. El temps d'estimar i de demostrar que saps estimar. El temps d'estimar i de sentir-te estimat. El temps de patir i de plorar. És temps de tot i de res. És un temps que ja ha passat. És en aquests moments quan reverdegen aquells brots que tenies abandonats.

Els brots nous? Pobrets, deixeu-los créixer que més endavant també et satisfaran o s'assecaran el primer mes sense pluges.

Brots vells, brots nous... a cadascun el que li correspon... i donem-los temps, caram!

I jo no he vist descendre els àngels sobre els seus querubins, ni els arcàngels, ni... Només he sentit en Rafael que cridava: «─¡Enfermera, enfermera! ¡Por favor!».


Nota: escrit al setembre de 2001.

divendres, 16 de maig del 2008

Enllaços recomanats v.14.0


Seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català i algunes honroses excepcions que per això, per ser excepcions, també recolliré. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

L'Enciclopèdia Larousse [FR] ha decidit obrir els seus continguts a Internet, com abans han fet Enciclopèdia Catalana, o l'Enciclopèdia Britannica, entre d'altres, sota l'efecte Wikipedia, amb eines que faciliten la interacció dels usuaris.
Llegit al bloc Beat.cat.

L'Enciclopèdia Britannica oferirà serveis gratuïts per a bloguers i webmasters, en clara ofensiva també contra l'efecte Wikipedia. Facilitarà l'accés a continguts de diversos articles i material multimèdia a través d'aplicacions que es podran mostrar des d'altres pàgines i blogs. Cal demanar-ho a través d'un formulari.
Llegit a Vida Digital i al Bloc de Lletres.

El Joc de Llengües de la Mediterrània és una iniciativa del Gabinet de Llengua Catalana de la UAB que pretén difondre la realitat de les llengües de la Mediterrània, una realitat que és patrimoni de la humanitat i que a vegades es desconeix, i fomentar entre la comunitat universitària el respecte per la diversitat lingüística i cultura.
Vist també al Bloc de Lletres.

Nascuts per llegir és una iniciativa que neix l'any 2002 d'un grup de treball de professionals relacionats amb la literatura infantil i les biblioteques, a imatge del projecte original italià, Nati per leggere, promogut pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, el Consell Català del Llibre per a Infants i Joves, la Secció d'Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, l'Associació Catalana d'Infermeria Pediàtrica i l'Associació Catalana de Llevadores, que cerca la promoció de la lectura per a infants de 0 a 3 anys, establint un vincle afectiu entre adults i petits al voltant del llibre.

El Fòrum Neopàtria és un fòrum trilingüe (aragonès, català i occità) de discussió per a totes les terres de l'antiga Corona d'Aragó. Estructurat sota els apartats Neopàtria, Linguae, Art i Off-topic.


Els fòrums Catalunya Viva són una altra opció de fòrums en català, amb temàtiques ben diverses, com ara Esports, Art i cultura, Política, Animals i mascotes o altres d'àmbit territorial.

dimecres, 14 de maig del 2008

Temps, moment, instant

Ara no puc perdre el temps
amb aquestes coses.
El temps...
allò passat no pot revisitar-te.
El moment...
Per què sempre tenim coses pendents?
El temps s'escola
moment
a moment.
Tot passa
i no som a temps
de rebobinar la cinta una altra vegada.
Temps... moment... instant.
INSTANT
!
Vull copsar cada instant
com si fos únic,
com si fos l'últim.
L'instant...
Quina paraula tan meravellosa!


Nota: Escrit al setembre de 2001.

dimarts, 13 de maig del 2008

Programa 11 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar l'onzè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM.

Aquest programa està dedicat a les dites del mes de maig, i fem, com sempre, un repàs de les dites equivalents entre el castellà i el català dedicades al maig, així com una tria temàtica de dites catalanes. També, a mig programa, fem un repàs del santoral d'aquest mes i de les diferents recopilacions de refranys i frases fetes que podem trobar, tant en paper com a través d'Internet. Al final del programa plantegem una etimologia d'una frase feta prou coneguda, perquè ens ajudeu a resoldre-la.

Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Puff, The Magic Dragon i Gossos, Tot és fosc.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

dilluns, 12 de maig del 2008

Presentació de "El vertigen del trapezista", de Jesús M. Tibau, a Vallromanes

Divendres vinent, 16 de maig de 2008, a les 18.30, al Casal de Vallromanes, tindrà lloc la presentació de l'últim llibre del cornudellenc Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista.

Tibau és essencialment un escriptor de narrativa curta que des de fa poc més d'un any ha bolcat part de la seva creativitat en un blog, que pren el nom precisament d'un altre llibre seu, des d'on els seus lectors podem interactuar amb ell, a través dels seus jocs literaris, les desdefinicions, les cares del món o els avanços de les novetats narratives que ens prepara.

Com ell mateix es defineix en el perfil del blog, és un "Escriptor i funcionari a l'Ajuntament de Tortosa. Coordinador del Club de Lectura de Tortosa. Fill de Cornudella de Montsant i tortosí d'adopció".

El llibre és un recull de contes que pren el nom d'un blog d'un bloguer del Baix Camp, Òscar Palazon, també escriptor amb obra publicada.

Publicat per Cossetània Edicions aquest any 2008 i en plena promoció del llibre, podrem veure'l i adquirir el seu llibre a Vallromanes mateix. Farà la presentació l'Antoni Ibàñez, escriptor i veí de Vallromanes.

divendres, 9 de maig del 2008

Xitgoleps, zidgolep o xibòlet

Quan vaig fer l'article sobre el mot xitgolep, ja vaig veure que hi havia determinades inconcrecions i balls fonètics en el nom i la seva transcripció. Però em va resultar molt complicat trobar-ne prou dades per desencallar el trellat.

Jo vaig treballar amb la font més antiga on ho vaig trobar, Joan Amades en un article que escriu a l'Arxiu de Tradicions Populars, I (1928), que es diu Jocs de paraules i on fa un repàs de diferents mecanismes lúdics de la llengua. Les dades que ens dóna Amades són interessants, però bastant inconcretes i incertes. Us remeto a la transcripció que en vaig fer en aquell article.

Em sobta veure que Màrius Serra, en el seu Manual d'Enigmística (Barcelona, Ed. Columna, 1991), i en un article del seu blog d'enigmística amb el recull dels seus articles publicats al «Suplement Cultura» del diari 'AVUI' des de 1989 fins a 2007, remetent-se també a Amades, fa servir el terme zidgolep. Ell fa referència a una altra obra d'Amades, Números meravellosos, que en aquell moment no podia consultar.

Ara ja sí i us en dono la referència i la transcripció.
El mot setze és de difícil pronunciació pels no catalans i ha estat generalment acceptat com el nostre zidgolep, això és, com la paraula que inclou tota la gràcia fonètica i pronunciativa del nostre llenguatge impossible de pronunciar amb tota propietat pels que no són catalans. El mot zidgolep és aplicat a la paraula típica que encarna tota la gràcia i la personalitat del llenguatge quant a la seva pronúncia i que es creu que no pot ésser tan perfectament pronunciada per ningú que no sigui de la mateixa llengua. Els zidgoleps són comuns a tots els països i a cada llenguatge el seu, el mot significa blat en una llengua oriental, i segons conta la tradició, en una gran batalla entre els troians i els sibarites, aquests darrers van perdre, i el seu exèrcit restà completament desfet; per fefecte de la brega els uns i els altres s'havien barrejat, i com que eren de la mateixa raça i parlaven la mateixa llengua era una mica difícil la identificació d'amics i enemics, i els sibarites van fer passar tota la barreja de l'exèrcit per un reducte, on en passar era exigit a tot soldat de pronunciar el mot zidgolep, que en sibarita significa blat, i que si bé els troians sabien ben dir, no hi donaven l'entonació pròpia d'aquells, i el qui per l'entonació va deixar entendre que no era sibarita, fou impietosament degollat.
La llegenda dóna al nostre "setze" un significat semblant durant la famosa batalla de Montjuíc, ocorreguda durant la Guerra dels segadors. La fosca de la nit va sorprendre els lluitadors en plena brega, i no podent identificar els uns dels altres, en trobar-se els grups els era reclamat de pronunciar el mot "setze" per a saber de quina banda era.
Fins al començament del segle passat només era usat com a zidgolep senzillament el mot setze, però aleshores es va augmentar la cosa amb alguns mots de pronúncia difícil per un no català, fent-se la coneguda frase:
"Setze jutges
mengen fetge
d'un penjat;
setze jutges
n'han menjat."
El zidgolep dels valencians és el número vuit.

Joan Amades (1930): Números meravellosos. Ed. Selecta (Barcelona). primera edició, 1982. Col·lecció "El tresor popular de Catalunya", núm. 7. Pàg. 214-216.
Tot em fa pensar en una transcripció d'un mot estranger amb diferents versions. Per això no trobo referències a Google.

Per mediació del meu col·lega lexicògraf Joan Puigmalet, Serra li apunta que en realitat no és ni xitgoleps, ni zidgolep, sinò xibòlet, d'acord amb la transcripció d'un terme hebreu que apareix en un paratge de la Bíblia.

Per tant, aquesta font incerta que Amades no detalla és un relat bíblic força conegut, recollit al Llibre dels Jutges, 12:5-6: el conflicte dels efraïmites amb Jeftè.

Reproduït de la Bíblia a Internet:
Conflicte dels efraïmites amb Jeftè

12
1 Els efraïmites es van aplegar i travessaren el Jordà en direcció a Safon. I anaren a dir a Jeftè:
--Per què has passat la frontera dels ammonites i els has atacat, sense cridar-nos perquè vinguéssim amb tu? Calarem foc a casa teva amb tu a dins!
2 Jeftè els va replicar:
--El meu poble i jo teníem un gran conflicte amb els ammonites; jo us vaig demanar auxili, però vosaltres no em vau alliberar del seu poder. 3 En veure que no veníeu a salvar-me, vaig arriscar la meva vida: vaig passar la frontera dels ammonites, i el Senyor els va posar a les meves mans. Així, doncs, per què heu vingut avui a atacar-me?
4 Jeftè va mobilitzar llavors tots els homes de Galaad i atacà els efraïmites. Els galaadites van derrotar els efraïmites, que els acusaven d'haver desertat d'Efraïm per passar-se a Manassès. 5 Els galaadites van ocupar els guals del Jordà, en direcció a Efraïm. I quan un efraïmita fugitiu els demanava que el deixessin passar, li preguntaven:
--Ets d'Efraïm?
Si contestava que no, 6 li demanaven que digués «xibòlet», però ell deia «sibòlet», perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Aleshores l'agafaven i el degollaven vora els guals del Jordà. En aquella ocasió van morir quaranta-dos mil efraïmites.
7 Jeftè, el galaadita, va ser jutge d'Israel durant sis anys. Quan va morir, l'enterraren a la seva vila natal, a Sefé de Galaad.
Antoni Llull Martí, en Els perills d'una pronunciació inadequada en fa una narració molt aclaridora del passatge, que us reprodueixo també:
[...] Però la història registra casos d’efectes més greus, fins i tot de persones que perderen la vida per no ésser capaços de pronunciar un mot d’una determinada manera. Em sembla que el més conegut, és el que ens conta la Bíblia al Llibre dels Jutges, capítol 12.

Era el temps en què l’antic estat d’Israel encara no estava constituït, i per qüestions d’hegemonia en la projectada formació del nou regne, s’havia mogut una guerra entre la tribu d’Efraïm i la de Galaad. Uns i altres parlaven la mateixa llengua, però amb algunes diferències dialectals, i just acabada una batalla en la que els primers hi foren derrotats, els galaadites comandats per Jeftè, home cruel que anava a la seva sense contemplacions per a ningú, havien ocupat els guals del riu Jordà, que passava a ran del camp on havia tingut lloc aquella lluita fratricida, i quan, fugint de la desfeta, hi arribava un dels vençuts per intentar travessar-lo, li demanaven: “Ets efraïmita?” I aquell, com es pot suposar, responia “no”, i aleshores, els guardians del gual, per comprovar si deia la veritat, li manaven que digués xibòlet, mot hebreu que significa 'espiga' i també 'corrent d’un riu'. Com que aquell desgraciat, en el seu parlar deia sibòlet, talment l’amollava, sense malpensar-se o per pura incapa- citat de girar la llengua, i aquesta pronúncia el descobria com a pertanyent al poble enemic, i tot seguit aquells guardians del pas el degollaven.

No sabem quants en moriren, d’aquells desgra- ciats, descoberts per l’enginyosa i perversa estra- tagema lingüística, però el mateix passatge bíblic ens informa que foren quaranta-dos mil els homes d’Efraïm que en aquella ocasió caigueren. Els executats a la vora del riu possiblement no passa- ren d’alguns centenars, però mireu si ho pot ésser important pronunciar una paraula com pertoca! Avui en dia, aquell mot fatídic, xibòlet transcrit a la llengua anglesa amb la forma Shibolet és usual a Israel com a nom de nenes nascudes durant el Shavuot, la festa de la collita.
N'he buscat també els equivalents en castellà (schibboleth, sibbólet, shibólet o shiboleth, segons les fonts), anglès (shibboleth) i francès (chibboleth o schibboleth, segons les fonts) per poder-ho afegir al Vocabulari de paremiologia i a l'Enciclopèdia paremiològica.

Davant la variació per al castellà, prenc el terme que apareix a la Wikipèdia: schibboleth.

El terme ha acabat servint com a contrasenya o sant i senya, indicatiu de qualsevol ús de la llengua que denoti l'origen social o regional d'una persona o clau que permet identificar els membres d'un grup.

dijous, 8 de maig del 2008

Premis Blocs Catalunya

Finalment s'ha desvelat en què consistiran els premis blocs Catalunya que des de fa mesos s'anunciava des del portal Stic.cat.

Com llegim a les Bases del concurs, són un certamen organitzat per l'Associació STIC.cat, que vol promoure la creació i manteniment de blocs en català; així com donar-los a conèixer i premiar-ne els més interessants.

El premis s'agrupen en 11 categories: deu de temàtiques (Cinema, Literatura, Economia, Educació, Esports, Periodisme, Personals, Política, TIC i Miscel·lània) i el premi al millor bloc de l'any.

S'hi poden inscriure qualsevol bloc en català que no sigui anònim. El període de presentació ha començat el 6 de maig i finalitzarà el dia 15 de setembre de 2008 a les 24 h. El període de votació començarà el dia 16 de setembre a les 1 hores i finalitzarà el dia 30 de setembre de 2008 a les 24 hores.

El lliurament dels Premis tindrà lloc el divendres 10 d'octubre de 2008, a l'Auditori-Palau de Congressos de Girona.

Durant el període d'inscripció, al blog del concurs apareixen els escrits dels blogs apuntats, amb agregadors per cada una de les categories temàtiques.

Hi ha algunes ombres al respecte d'aquest concurs, que espero que durant aquests pròxims dies, amb més informació s'esvaeixin:
  • Qui hi ha al darrere de l'Associació STIC? L'única informació que recordo haver llegit en alguna banda és que és una associació de Girona
  • Per què Premis Catalunya si és per a blogs en català? No es pot presentar un blog del País Valencià o un blog de Menorca, per exemple?
  • Quina és la quantia dels premis? Són premis en metàl·lic?

dimecres, 7 de maig del 2008

Cineo 2008

Des d'avui, 7 de maig, fins el dissabte 10 de maig, se celebra a Barcelona Cineo 2008, el I Congrés Internacional de Neologia en les Llengües Romàniques, organitzat per l'Observatori de Neologia (OBNEO), de l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada (IULA), de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Ens n'avançava la notícia Gazophylacium ja fa uns mesos i també se'n fan ressò VilaWeb o al Terminómetro, entre d'altres.

El portal del congrés és multilingüe i es pot consultar tota la informació en català, castellà, francès, gallec, italià, portuguès i romanès. No hi haurà traductors en cap de les diverses ponències programades, seguint tres principis bàsics: diversitat, respecte i intercomprensió.

De l'article de Vilaweb, destaco les paraules de Maria Teresa Cabré, presidenta del Comitè d'organització: «
L'objectiu de la trobada, en què participaran especialistes d'arreu del món, és analitzar com es creen noves paraules, un fenomen que, segons Teresa Cabré, membre de l'IEC i catedràtica de lingüística aplicada de la UPF, permet veure l'estat d'una llengua. Els organitzadors es plantegen, a més, crear una associació internacional estable.»

Sembla que entre d'altres termes, es debatrà sobre diversos termes extrets de la premsa, com ara
blog, online, antisistema, ecosocialista i incívic.

Del programa, ampli i dens, podem destacar, a banda de les comunicacions que es faran simultàniament en 4 sales, la presentació de resultats de diferents projectes neològics, visites guiades a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans del carrer del Carme, a banda d'altres taules rodones, presentació de pòsters i conferències. L'índex d'autors participants dóna mostra de la qualitat del certamen.

Més informació, amb detall de les ponències sobre el català, a can Puigmalet.

dilluns, 5 de maig del 2008

Apunts simultanis: el Projecte Polaco I

Aquesta és la presentació del Joc de blogs d'ahir, dilluns, 5 de maig de 2008, sobre la imatge del Diccionari Collins.

Abans que res, volia agrair de tot cor a tots els que us heu avingut a participar: sense vosaltres, no hagués estat possible o no hagués tingut cap sentit. Gràcies.

En la presentació, trobareu explicats els antecedents i llistats els participants per rigorós ordre alfabètic. En total, 28. No està gens malament per haver-ho improvisat i dirigit tot a través de correus electrònics. Un bon punt de partida, sens dubte.

Les valoracions, d'aquí una estona a can Puigmalet, amb els Apunts simultanis: el Projecte Polaco II.

Collins, quin diccionari!

Quan em va arribar aquesta imatge a través del correu electrònic, vaig pensar:

SENSE PARAULES

Però és clar. No podem sempre callar, encara que callar no sempre sigui atorgar, ni de bon tros.

Després, em va venir al cap una altra expressió crossa, d'aquelles que fem servir a dojo, com el recurs de parlar del temps quan som en un ascensor amb desconeguts:

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

Però, no. Tampoc em servia per a aquest cas ignominiós, de manca de professionalitat i de poca seriositat i rigor amb els productes que s'ofereixen.

Sóc exigent. És clar. I l'exigència comença per un mateix. Si sóc exigent amb el que faig, també puc ser-ho amb el que m'arriba.

I els senyors del Collins han demostrat ben poca professionalitat o s'han deixat portar per afusellar alguna mala obra lexicogràfica anterior i, apa! ací pau i allà glòria.

Estic segur que hi ha gent molt més competent en aquest camp que jo per esbrinar quin origen lexicogràfic té aquest nyap. I seria interessant de trobar-lo. Però no cal anar gaire lluny per conèixer-ne les fonts.

Doncs, això: si necessiteu algun BON diccionari no agafeu aquest collins de diccionari!!

diumenge, 4 de maig del 2008

Enllaços recomanats v.13.0


Seguim amb les versions originals d'enllaços recomanats des del Raons que rimen. Segueixo intentant oferir-vos l'actualitat de la xarxa pel que fa a dominis i nous llocs en català. Espero que us resultin útils!

No cal dir que si sabeu d'algun lloc que creieu que pugui recomanar des d'aquest espai, em podeu fer arribar un correu i m'ho miraré, sens dubte. Comencem, doncs:

Llibertatfranki.org és una pàgina que defensa l'alliberament d'aquest jove terrassenc condemnat a 2 anys i 7 mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola de l'Ajuntament de Terrassa durant el transcurs d'una manifestació, ara fa 5 anys. L'espai web agrupa les diferents convocatòries de concentracions per demanar el seu alliberament, i també disposa d'altres seccions.
Vist a Racó català.


La Biblioteca Virtual de Prensa Histórica és el resultat de digitalització cooperativa entre el Ministeri de Cultura i les Biblioteques Públiques de l'Estat i altres institucions, que permeten preservar i fer públics materials bibliogràfics de difícil accés. En català apareixen gairebé 200 publicacions, entre les quals Altaveu, de Ripoll, L'Avens, El Be negre, L'Esquella de la Torratxa o Mirador, entre moltes d'altres.


Carles Royo ofereix un espai de Correcció i qualitat lingüística, amb apartats sobre recursos d'internet, diccionaris i gramàtiques, correcció de textos orals, puntuació i altres signes gràfics, llenguatge jurídic i administratiu, sintaxi catalana avançada i correcció de textos escrits.


La plataforma de blogs en català Bloctum ha ofert una eina que simplifica la implementació de les eines de traducció del traductor del Gencat per a qualsevol web. Possibilita tenir botons de traducció al castellà, anglès i francès.
Vist al Diari per a Técnics Lingüístics (DTL).


La Tafanera, portal de votació de notícies en català, s'ha remodelat i estrena redisseny i novetats. S'hi incorporen noves funcionalitats i s'han millorat els filtres antispam, entre d'altres. Ah!, i estrena domini .CAT.


La Institució de les Lletres Catalanes (ILC) ha llançat un portal obert a tothom sobre llibres, que ha d'esdevenir una eina de treball per a les escoles i biblioteques: el fòrum Què llegeixes?
És un projecte que cerca el foment de la lectura, que és l'hereu del joc “Què llegeixes? Connecta’t als llibres!”, creat dins de les activitats de l’Any del Llibre i la Lectura 2005.


Espai País Valencià és una entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià.

dissabte, 3 de maig del 2008

Programa 10 - Un polsim de refranys

Un polsim de refranysJa podeu escoltar el desè programa d'Un polsim de refranys, l'espai de refranys i dites de Ràdio Vallromanes, al 94.2 FM. En aquest darrer programa del mes d'abril fem un especial de la Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya. Expliquem la història d'aquest personatge (de llegenda?), expliquem la llegenda, que la tradició catalana situa a Montblanc, del drac i la princesa i, com sempre, llegim i expliquem un seguit de refranys referits a aquesta diada. Al final del programa plantegem un parell d'endevinalles prou senzilles perquè ens les pugueu resoldre. Tot amanit amb bona música de fons: Peter, Paul & Mary interpreten Oh, Rock my Soul, i Falsterbo-3, És molt tard.

Ràdio Vallromanes, 94.2 FMDes del blog del programa, podeu llegir un article referit a cada programa i podeu escoltar-lo amb un reproductor incrustat a l'inici de cada article. També, en la barra lateral dreta, teniu accés a reproduir des del web cada programa o a descarregar-vos-el en format mp3.

Si ho voleu sentir durant la programació en directe de la Ràdio, ho podeu fer els dimarts a les 21.00 h, els dijous a les 10.00 h o els dissabtes a les 18.00 h.


(Escolteu el programa en directe)

divendres, 2 de maig del 2008

Novetats lexicogràfiques

Els amants de la paremiologia i del cabal lèxic de la llengua estem d'enhorabona perquè en pocs dies hem sabut de dues novetats editorials que esdevindran imprescindibles en estudis lingüístics sobre fraseologia.

No tinc encara cap dels dos llibres i per tant només us puc remetre a les dues fonts des d'on ho he llegit:

Jaume Alzamora Bisbal treu Espigolant dins l'antigor. refranys i dites de la nostra terra, que el publica Editorial Moll. Com diu Salvia en el seu concretíssim apunt, «una obra farcida de saviesa popular que pren el seu títol del que duu la columna sobre fraseologia i cançons populars que l'autor escriu regularment des del 1955».
Són gairebé 10.000 refranys i dites, amb l'explicació i una reflexió. L'obra compta també dels pertinents índexs i cerques a través de paraules clau, que en faciliten la consulta.


A través del Diari per a tècnics lingüístics de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià (CDLPV) ens informen que Eugeni Reig ha tret Les nostres paraules, publicat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). La notícia l'han publicada també a la mateixa Acadèmia, en format PDF, i hi podem destacar que es tracta d'un recull de «tres-centes entrades que són un recull de mots, locucions, frases fetes i altres elements «genuïnament valencians» que l’autor considera que cal afegir al cabal del lèxic que hauríem de manejar els parlants catalans».
També en parlen a Pàgina 26.