dilluns, 19 de gener del 2009

Homenatge pels 200 anys del naixement d'Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe... És un d'aquells noms que ens acompanyen des de sempre, que no sabríem dir quan el vam sentir per primera vegada, que no podríem recordar el primer cop que el vam veure escrit. Arthur Conan Doyle, Alexandre Dumas, Mercè Rodoreda, William Shakespeare... Estem parlant de la història de la literatura escrita amb majúscules.

No saber idiomes ens obliga a llegir autors d'altres cultures a través de traduccions. Bones o dolentes, no deixen de ser un filtre, que s'afegeix al salt cultural.

Tinc records d'haver llegit Poe, fa molts anys, encara que la literatura romàntica i el gènere fantàstic no és pas el meu cercle de lectures preferides.

Em costaria molt, doncs, ara, acostar-me a l'autor i tampoc vull fer d'altaveu d'informacions que trobareu en enciclopèdies en línia o d'altres escrits.

La filosofia d'aquests apunts simultanis sempre és coincident, ja sigui amb Brossa, ja sigui amb Poe: volem que escrigueu seguint l'estil del vostre blog.

El meu anglès no em permet endinsar-me en la fraseologia usada per Poe, que segur que seria un tema apassionant i que oferiria bons arguments i anècdotes.

Però sí que m'hi puc atansar pel que ha deixat escrit i que altres han destacat, per les citacions extretes de la seva obra o de les seves declaracions. Sempre, la paremiologia sàvia va de la mà de la paremiologia popular.

He cercat què trobava sobre citacions d'Edgar Allan Poe, i us n'ofereixo unes píndoles, que puntualment aniré incorporant durant aquesta setmana al Diccitionari:

  • A la mort, se l'encara amb valor i després la convidem a una copa
  • Calumniar un gran home és, per a molta gent mediocre, el mitjà més ràpid d'aconseguir, al seu torn, la grandesa
  • Començo a creure que el poble no té res a veure amb les lleis si no és obeir-les
  • Els anys d'amor han estat esborrats per l'odi d'un sol minut
  • Els cabells blancs són arxius del passat
  • Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit
  • L'enorme multiplicació de llibres, en totes les branques del coneixement, és un dels pitjors mals de la nostra època
  • L'important, allò principal, és saber què cal observar
  • L'únic mitjà que té l'home de conservar la seva llibertat és estar sempre disposat a morir per ella
  • La ciència no ens ha ensenyat encara si la bogeria és o no és el més sublim de la intel·ligència
  • La felicitat no existeix en el coneixement, sinó en l'adquisició del coneixement
  • La ignorància és una benedicció, però perquè la benedicció sigui completa, la ignorància ha de ser tan profunda, que no sospiti d'ella mateixa
  • La malenconia és, doncs, el més legítim de tots els tons poètics
  • Per ser feliços fins a un cert punt, cal que hàgim patit fins al mateix punt
  • Perquè la tortuga té els peus segurs, és una raó per tallar les ales a l'àliga?
  • Potser sigui la mateixa simplicitat de l'assumpte el que ens condueix a l'error
  • Qualsevol moviment, sigui de la natura que sigui, és creador
  • S'ha constatat que tots els boigs eren filòsofs i que tots els filòsofs estaven boigs
  • Tot el que veiem o creiem, no és res més que un somni dins un somni
  • Totes les coses són bones o dolentes per comparació

10 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Tu mateix ho has dit: durant aquesta setmana. Si trigues més se't demanaran explicacions... Jo, lamentablement no he trobat enlloc on parli de diccionaris.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

En Pàmies és complidor, ja veuràs. :-)

Anònim ha dit...

gràcies per participar en l'homenatge!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Interessant el post, interessant les citacions que hi poses, potser no totes; especialment una d'elles la trobo desapropiada (no per tu sinó per ell com a intel·lectual), malgrat que no diré quina és, i encara que puc entendre que hagi formulat tal afirmació en un moment de "ràbia"(?) podríem dir. Interessant l'homenatge, i jo no hi participaré perquè me n'he assabentat massa tard per no consultar el lector de feeds (és així com es diu?). Interessant i enorme Edgar A. Poe; un dels grans i dels meus preferits sens dubte. També fa molts anys que jo tampoc no l'he tornat a llegir. En fi, res més per avui que després tot se sap :-)

Anònim ha dit...

Victor posa El teu Favicon en el meu bloc. Una abraçada!

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

A tu per organitzar-lo, Jacme. Una altra mostra de les inquietuds dels blogaires i les ganes de compartir.

Jordi, has de fer l'esforç de contextualitzar aquelles frases fa gairebé 200 anys. Algunes mantenen actualitat, però d'altres grinyolen una mica, és clar.

Carlos, no tinc Favicon. Hauré de mirar com es fa això o agafar el de Blogger!

Anònim ha dit...

Víctor he creat favicon a partir del teu perfil, si ho vols canviar enviem un altre imatge. Salut!

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Sí, especialment la màquina d'escriure, però pel cas ja va bé el símil. I, clar, allò de la "revolució pendent", o sigui, la vaga general d'una setmana... Tanmateix ja va bé per recordar que en democràcia o no, qui té l'última paraula sempre és el poble, però quedarà un llarg camí en tot cas per arribar a tenir el grau de responsabilitat, maduresa, sol·lidaritat i conscienciació necessari per a plegar esforços i per portar a terme una "revolució" que no ens dugui a repetir els esquemes actuals. Però llavors en aquell moment la revolució ja no serà pas necessària perquè ja no caldrà. O no?

Però, són, paraules, si més no, que ens poden ajudar a reflexionar.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Ui! Em sembla que aquest comentari està fora de context en aquest post, però tant se val, també hi queda bé. Per què no?

PD. Tanmateix crec que no he entès de què em parlaves i t'he respost amb el tema de Brossa. Però clar, això dels 200 anys no hi acaba de quadrar :-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jordi, em referia al comentari que deies que hi ha una frase desafortunada de Poe. I jo et deia que cal entendre-les en el context de fa gairebé 200 anys.

Carlos, merci per la favicona!!!