dijous, 8 de gener de 2009

Nevada del dia de Reis

Aquestes vacances de Nadal han volgut marxar amb una empremta inesborrable per a les nines dels nostres ulls i per als nostres cossos, perquè fa fred hivernal de debò.

Els meteoròlegs no es cansen de repetir que no tenim memòria del temps (meteorològic) viscut i passat. Que sempre ha fet molt fred, que sempre hi ha hagut períodes més o menys persistents de sequera i que sovint neva en aquestes terres de clima mediterrani temperat, però amb contrastos sovint bruscos.

Així doncs, sense aquesta memòria que diuen que no tenim, us puc dir que la d'ahir al vespre va ser la nevada més gran que recordo a Vallromanes des que hi visc, ara fa 10 anys. Tornar de Barcelona va ser una experiència arriscada però inoblidable, veient les gotetes, primer d'aiguaneu, després volves de neu, que suraven en l'aire cap al vidre davanter del cotxe.

Com canvia un paisatge conegut quan esdevé tot emblanquinat per la neu, esborrant part de la presència de l'home en la natura. Cada revolt esdevé més allunyat i feréstec.

Just arribar a casa, la carretera era completament blanca i la policia local tancava l'accés a Alella per carretera. Cap a casa, patinant per la rampa del garatge, una curta batalla de boles de neu amb els nens i esperar que demà puguem sortir de casa sense perill ni risc.




Publica un comentari a l'entrada