dilluns, 6 d’abril de 2009

Ser referència

Quan vaig decidir-me a bolcar tot el meu cabal paremiològic a la xarxa d'una manera continuada i sistemàtica, encara no fa dos anys, pretenia donar-me a conèixer, que la meva tasca, desenvolupada durant dècades, tingués una visibilitat i un reconeixement.

El primer reconeixement m'ha vingut dels molts lectors que heu fet cau en el meu espai sobre paremiologia. Moltíssimes gràcies, de debò.

A poc a poc, pensava, hauré d'aparèixer en referències bibliogràfiques, ressenyes, em demanaran per a dubtes puntuals...

Tot ha anat arribant. Dos anys és relativament poc temps, però suficient per trobar-me ja en una primera ressenya bibliogràfica. I precisament en una obra d'Amades, el Refranyer barceloní (1935), reeditat per Edicions l'Agulla de Cultura Popular de Tarragona i l'Associació Cultural Joan Amades el desembre del 2008, número 39 dins la reedició de la Biblioteca de Tradicions Populars (que us recomano ferventment).

Concretament, Quim Minguell, que en fa el pròleg diu:
«[...]Ara bé, en l'àmbit que pertoca aquest llibre, és imprescindible fer una bona immersió en la web refranys.com, sens dubte una pàgina informativa molt ben documentada i treballada.

[...]En fi, de raons que rimen n'hi ha una barbaritat i cadascú les posa a disposició de tothom en funció de les seves necessitats. Potser per això, moltes d'aquestes pàgines són especialitzades i ens trobem refranys d'espais geogràfics concrets, refranys de música, sobre festes concretes, sobre herbes i bolets, sobre animals, escatològics, vents i nusos, per la mainada, sobre menjar, la parella, l'aigua, per concepte o ordenats alfabèticament... n'hi ha per a tots els gustos. Hi ha molts més nusos de comunicació i d'informació, n'apareixen i es difuminen, es transformen però els continguts els assenyalem, de moment, nosaltres. Com deia Joan Fuster "en l'era cibernètica l'important és saber parar la màquina"».
Publica un comentari a l'entrada