diumenge, 12 de juliol de 2009

50 Aniversari de la mort de Carles Riba

Diu la Viquipèdia:

Carles Riba i Bracons (Barcelona, 23 de setembre 1893 - 1959) va ser un escriptor i poeta català.

Ben poca cosa per a un dels personatges més influents i destacats del nostre país durant el darrer segle. Perquè a més, Riba era moltes coses més: era un traductor prolífic i magnífic, que va traduir al català obres cabdals de la literatura universal des del latí, el grec, l'hebreu, l'alemany, l'anglès, el francès o l'italià.

Així, gràcies a ell, tenim traduccions rigorosíssimes de Les bucòliques, de Virgili; Odissea, d'Homer; Antígona, Electra i Les tragèdies, de Sòfocles; el Càntic dels càntics o el Llibre de Ruth; Versions, de Hölderlin; les Rondalles, dels germans Grimm; Històries extraordinàries i Els assassinats del carrer Morgue, d'Edgar Alan Poe; Poemes de Kavafis, i una llista interminable d'altres obres importantíssimes. La majoria les podem trobar a la col·lecció de Clàssics de la Fundació Bernat Metge, que va arribar a dirigir quan va tornar de l'exili.

Però no només era això Carles Riba. Carles Riba va ser president de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1950 i 1957, intermitentment i President de la Secció Filològica des del 1950 fins el 1959, any de la seva mort.

La importància de Riba també rau en el seu paper de pont entre la línia innovadora i normalitzadora de la llengua catalana que endega i dirigeix Pompeu Fabra i el seu paper com a escriptor i humanista. En poques paraules: Riba plasma en les seves obres l'ordenació lingüística de Fabra. Era la peça clau que podia fer aquest paper, per formació i coneixements.

I quins homenatges li reten a Riba al seu país en acomplir-se 50 anys de la seva mort? Alguna cosa a l'IEC? Res a la Fundació Bernat Metge? A la Universitat? O a la Institució de les Lletres Catalanes, on fou vicepresident?

Res de res. El silenci més absolut. És clar! És que a les biografies no posa ni tan sols la data del seu decés. Doncs sí, avui 12 de juliol de 2009 fa exactament 50 anys de la mort de Carles Riba. I uns quants blogaires ens n'hem enrecordat i li hem retut un homenatge senzill, però sentit.
Publica un comentari a l'entrada