divendres, 17 de juliol del 2009

Dues llengües, dues mentalitats

Segur que, per una banda o una altra, us ha arribat un correu electrònic sobre les diferències que hi ha entre el català i el castellà en determinades expressions, amb la lectura que aquestes diferències també marquen una diferència de mentalitat o de pensament.

No vull entrar en raonaments científics, ni lingüístics, però és un correu ben trobat, curiós i que ens arrenca un lleu somriure. Us el reprodueixo tot seguit.

Dues llengües, dues mentalitats

Ells diuen «perro viejo» o «zorro» allà on nosaltres diem «gat vell» i «gata maula».
La sort màxima de la rifa és allà un masculí, «el gordo», i aquí és un femení, «la grossa».
De la dona de sant Josep els espanyols destaquen que sigui «Virgen» i nosaltres que sigui «Mare (de Déu)».
Ells paguen «impuestos», que ve d'«imponer», i nosaltres «contribucions» que ve de «contribuir».
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns «sinvergüenzas», mentre que els corresponents catalans són, només, uns «poca-vergonyes».
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen «madera» quan nosaltres toquem «ferro».
Allà celebren cada any «las Navidades» mentre que aquí amb un sol «Nadal» anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un «bon dia» i una «bona nit» cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus múltiples «buenos días» i «buenas noches» diaris.
A Espanya es veu que ho donen tot: «dar besos, abrazos, pena, paseos ...», mentre que als Països Catalans, com tothom sap, donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets: «fer petons, abraçades, pena, un tomb...».
Allà diuen «¡oiga!» quan aquí filem mes prim amb un «escolti!».
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen «morenos» i nosaltres «rossos», colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Mentre ells «hablan» -i ho fan!- aquí «enraonem», és a dir, fem anar la raó -sense èxit, tanmateix.
Allà, per ensenyar alguna cosa a algú, «adiestran», i aquí «ensinistrem». Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres sobre la «sinistra» (esquerra)...
I així...
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir, només, sinó d'entendre.
Per això, tots els qui canvien de llengua, a casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua sinó que també canvien de punt de vista.

13 comentaris:

Clidice ha dit...

Cada cultura s'expressa en una llengua i cada llengua és la formula per mitjà de la qual llegeix el món cada cultura. Està comprovat que les cultures no veuen el món de la mateixa manera, totes ho "llegeixen" de forma diferent. Totes són vàlides, totes són acceptables, totes són IGUALS, no n'hi ha de "superiors", i això ho hauríem de tenir claríssim els catalans i deixar-nos ja de tant auto-odi alguns, ni de tanta petulància, els altres.

Els del PiT ha dit...

Efectivament, el vaig rebre fa cosa d'unes setmanes i també efectivament fa força gràcia descobrir aquestes cosetes.
Una abraçada!
;-)

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Clídice, ja deia a la introducció que no en volia fer pas cap lectura lingüística ni política.

Però no deixen de ser curiositats que fan somriure. :-)

Assumpta ha dit...

Ostres!!! Com a esquerrana total que sóc (en quant a fer servir una mà o una altre, vull dir jajaja) n'hi ha una que m'ha arribat al cor:

"Allà, per ensenyar alguna cosa a algú, «adiestran», i aquí «ensinistrem». Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la «destra» (dreta) i els altres sobre la «sinistra» (esquerra)..."

:-)))

Però també he de dir que n'hi ha una d'errònia. Com ens ensenyaven a Dret Tributari, el que paguem tant catalans com castellans són
"tributs", els quals poden ser, segons les seves característiques:
- Impostos
- Taxes
- Contribucions especials.

O sigui que nosaltres també fem servir la paraula "Impostos" igual que ells fan servir les "Contribuciones".

Ostres!! ja en fa d'anys que vaig estudiar això!! Crec que era una de de quart... és l'única cosa que recordo d'aquella assignatura jejeje

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Jo també sóc esquerrà, Assumpta, però gens sinistre. :-)

Amb això es pot veure que, de vegades, la llengua condiciona.

Tots tributem, és clar, amb impostos i contribucions.

Assumpta ha dit...

També ets esquerrà? :-))

Suposo que és una criaturada, però tinc una alegria cada vegada que m'assabento que un/una blogàire és esquerrà/ana :-)

I tampoc sóc sinistre, no :-))

Galderich ha dit...

Víctor,
Ells també parlen de la "Reconquista de España" i nosaltres de la "Conquesta de Mallorca, València..."

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Assumpta, però com a blogaire sóc ambidextre, que teclejo amb les dues mans. :-)

Galderich, arribarema la conclusió que hi ha més coses que ens distancien que no pas que ens apropen, per molt que ara també hi compartim sistema de finançament.

Clidice ha dit...

znif i els ambidestres (literalment?)

Assumpta ha dit...

Jejeje, jo també teclejo amb les dues mans, i amb tots els dits al seu lloc, excepte el petit de la ma dreta, que no pot fer massa moviment, pobret, però el seu germà el supleix perfectament ;-)

Júlia ha dit...

Aquestes comparacions tenen gràcia, no ho nego, però em temo que en anàlisis més aprofundits i 'diversificats' ens trobaríem amb moltes variants de les dites i frases fetes per la pell de brau, potser algunes de més coincidents i tot. Constato que estem en una època en la qual sembla que té més gràcia cercar diferències que no pas semblances.

Sobre la interpretació de la diferència, cadascú porta l'aigua al seu molí. Un exemple: fa anys algú em va fer un discurs sobre la diferència que implicava el mot 'estimar' en relació amb el 'querer' castellà, en el sentit que 'allà' eren més possessius, és clar. L'estimar s'interpretava en un sentit de generositat. Temps després vaig escoltar el comentari d'un professor castellà en un sentit molt diferent, ja que interpretava el mot 'estimar' en el sentit de 'posar preu', que també el té, és clar.


Certament ensinistrem però de vegades hi ha qui no sap 'on té la mà dreta'. Jo crec que en el fons ens assemblem força, molt, els humans. Reconquistant o conquistant, uns i altres vam fer molts disbarats.

Júlia ha dit...

I també tenim 'destresa', ep. I és que al capdavall tots plegats parlem llatí incorrecte.

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Com bé deia, Júlia, és un divertimento. Tal com es munten, es desmunten.

És fer una lectura interessada, sens dubte. :-)

Mira, per exemple, el joc que dóna el canvi de nom del Departament d'Ensenyament a Educació.

Clídice i Assumpta, ambidextres i amb els dits dels peus, si cal. La qüestió és aprofitar el temps invertit davant aquestes maquinotes. :-)