dilluns, 6 de juliol de 2009

Parèmies encadenades

Feia temps que cercava un article que recordava de Josep M. Espinàs a l'Avui on encadenava tot un seguit de frases fetes. De fet, vaig fer una crida al blog ara fa més d'un any i no havia obtingut resposta.

Ja sé que és un recurs bastant amanit, però què voleu que us digui: quan estan fets amb gràcia, els trobo força ocurrents, didàctics i útils per exemplificar l'ús de parèmies ben diverses.

Doncs avui, enterenyinant-me per Internet anant d'ací cap allà, m'ha aparegut davant dels ulls en un document d'Scribd. Coneixeu Scribd? Un altre dia us en parlaré amb més detall. Quedeu-vos, però amb què és un lloc on compartir documents de moltes menes (de text, presentacions, fulls de càlcul, pdf...), amb opcions d'¡incrustar-los en qualsevol pàgina web, compartir-los, votar-los, enviar-los per correu electrònic... Us sona, oi? Implementa la majoria d'opcions que tenen aplicacions semblants del web 2.0 (Youtube, per a vídeos; Flickr, per a fotografies; Slideshare per a presentacions; Delicious, per a enllaços; Librarything, per a llibres, ...).

Com que només deixa visualitzar el text, us el reprodueixo tot seguit, que m'interessa tenir-lo sencer per poder-hi treballar posteriorment.

Un fullet de la campanya

En escoltar que aquella emissora només transmetia marxes militars, vam comprendre que les coses anaven a mal borràs; buscàvem informació a tort i a dret, i la indiferència de la televisió ens feia sortir de polleguera. Les fonts oficials fugien d'estudi, i alguns amics que tenien por d'haver de pagar els plats trencats eren partidaris del cames ajudeu-me.

Hi havia un desconcert de ca l'ample, i les botigues de queviures i les gasolineres s'omplien de gom a gom. Els qui sabien el pa que s'hi dóna quan no tot són flors i violes pensaven en la democràcia i deien: ja li pots anar al darrere amb un flabiol sonant. Demanar que això durés era demanar la lluna en un cove. Us pensàveu que era bufar i fer ampolles? Hi ha gent dura de clepsa, que ha rebut com a herència l'art de tallar el bacallà, i per moltes il·lusions que ens fem els testos s'assemblen a les olles.

Escoltant els rumors i les notícies, una de freda i una de calenta, trèiem foc pels queixals. Davant dels precedents, havia estat un error fer els ulls grossos i fugir d'estudi. Per quins set sous els responsables no s'havien volgut posar cap pedra al fetge? Per què fer la gara-gara als qui fan la guitza? Prou que ho avisàvem, però sempre ens sortien amb un ciri trencat, oblidant que hi ha qui té la mà trencada en la pràctica del bon vent i barca nova.

Ara sabem que la solució ha arribat gairebé a misses dites, i que de moment, l'única esperança és continuar fent la viu-viu, però sempre amb la por de perdre bous i esquelles. Els qui remenen les cireres, ens ho explicaran algun dia amb tots els ets i uts? Sabem que la democràcia no ha de tenir pa a l'ull, perquè el més calent és a l'aigüera i no hi ha més cera que la que crema. Si fem figa ja hem begut oli.

Avís al lector: m'he limitat a enfilar una darrera l'altra i improvisadament a la màquina d'escriure, les expressions que recull un parell de pàgines "Apunts de català pràctic", publicació de la Campanya AVUI 2000 patrocinada per la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Josep M. Espinàs, dins l'Avui, en la columna "A la vora de..." del dia 1 de març de 1981.
Se m'acuden molts jocs que pot donar un text com aquest: traduir-lo a diferents idiomes, substituir les frases fetes per verbs o expressions no figurades de la llengua, fer-ne un de semblant però amb noves expressions...

Començarem per la més senzilleta: Heu comptat quantes frases fetes conté el text? S'admeten apostes!




La imatge de la cadena l'he treta del blog de Vipoke.
Publica un comentari a l'entrada