dissabte, 8 d’agost de 2009

Relat: La meva notícia (IV)

Tot just tornar d'Escòcia, desorientat, decebut i amb la sensació d'haver perdut el nord i el temps va decidir penjar els estudis, cercar una feina i demanar-li a la Lídia d'anar a viure junts. Ara recorda el temps a Escòcia sense color. Són records en blanc i negre d'un atzucac que cada cop l'estrenyia i ofegava una mica més.

Mai havia sabut nedar gaire bé i els espadats de la costa escocesa li causaven un vertigen superlatiu. Ja de lluny, sentia la remor de l'aigua trencant damunt les roques i s'imaginava caient a plom i diluint-se entre aquella escuma blanca impenetrable.

No t'acostis a la vora! ─li deia a la Louise gairebé en un estat de xoc cada cop que ella s'atansava al fil de les roques.

La Louise era una de les companyes del pis a Edimburg. Les llargues converses que passaven junts perquè en Jan aprengués a parlar amb fluïdesa l'anglès van passar de la parla a la gesticulació, de la gesticulació al contacte i del contacte a la passió. Les hores semblaven detingudes quan tenien una tarda per compartir.

Per què no anem a les Illes Orkney? Hi ha un ferry que ens hi porta des de Hills. És una passejada curta, bonica i intensa. I ja veuràs quines vistes. No les oblidaràs mai!

Ja ho pots prou ben dir que no ho oblidaria pas mai!

(continua)


Enllaços als lliuraments anteriors

- La meva notícia (I)
- La meva notícia (II)
- La meva notícia (III) 
Publica un comentari a l'entrada