dijous, 22 d’octubre de 2009

Entrebancaments

Ara en diem embarbussaments o travallengües. Però ja d'antuvi hi havia qui s'entretenia a enganyar la llengua, fent que s'entrabanqués en un dicteri complex de pronunciar, com podeu observar en l'article que signa "Sanch de Cargol" allà pel 1897.




Entrabancaments

En Borrás y l'Amorós
deyan qu'era ros en Rus
y respongué, un gamarús:
-No'n té res, en Rus, de ros.

En Piu, que manobra fou,
fent un pou va perdre un peu,
y a un amich, digué, l'Aleu:
-Pau, en Piu té un peu al pou.

En Manel, home tranquil,
á n'en Mil va comprar mel,
y digué, trobantla un fel:
- Molt mala mel ven en Mil

En Reig va tornarse boig
y á n'en Roig, sense cap enuig,
insultava, y digué en Puig:
-N'hi falta un raig á en Reig, Roig.

La filla del senyor Tripa,
quant ab la Pepa jugava,
no molt de gust, exclamava:
-Papa, la Pepa m'empipa.

De ví no'n puch beure un poch,
y tant que'n beuria, xich
-va dir en Pich á n'en Roch
y aquest respongué: -Jo't toch,
donchs jo puch, y'n bech poch, Pich.

En Bel va dir, á n'en Gual:
-Só un vil-home pro, jo sol
sóch capas de...
-No alsi'l vol
que Bel, home vil res val.

Sanch de Cargol.

PD.: Suposo que no cal adaptació del text al català modern. Ull!, però que hi ha formes que avui dia no són pas vàlides! Qualsevol aclarimetn que us calgui, si us plau, demaneu-ho als comentaris.



Font: Anuari de La Esquella de la Torratxa. (Barcelona, Llibreria Espanyola. López, Editor, 1897). Pàg. 60.
Publica un comentari a l'entrada