dilluns, 26 d’octubre del 2009

Locucions onomatopeiques de l'article de Ramon Solsona detectades

Au, va. Donem resposta a la qüestió que us plantejava sobre l'article de Ramon Solsona: Quantes locucions onomatopeiques hi trobeu?

Qui més s'hi acosta és en Puigmalet, que diu 38... I L'ENCERTA!! Felicitats, potablava! Bé, no del tot: jo en localitzo 39 comptant el xerric-xerrac del títol.

Anem-les a detectar:

Xerric-xerrac1

El dia de l'enterrament d'en Valeri Balari tothom el recordava com un home que tendia a la meticulositat i que pagava sempre bitllo-bitllo2. Però en Valeri Balari no sempre havia estat un home formal. No és que mai hagués estat un baliga-balaga3 capaç de fer cofis i moris4 per embutxacar-se una pesseta que no s'hagués guanyat honradament, Però sí que de jove havia estat un pengim-penjam5. Sa mare es desesperava, perquè no tenia ànsia per res, la seva habitació era un farrigo-farrigo6 espantós on tot s'havia de buscar com qui juga a la campaneta de la ning-ning7. No tenia mai pressa i a tot arreu anava xano-xano8.

S'havia acostumat al nyeu-nyeu9 de la mare i al nyic-nyac10 constant amb el pare, No hi havia setmana que a cals Balari no hi hagués un tol·le-tol·le11, però ell sempre acabava fent la viu-viu12, perquè totes aquelles raons li sonaven com un nyigo-nyigo13 amb el qual s'havia familiaritzat.

A la seva vida va sonar un fort tiroliro14 el dia que va conèixer la Mercè Marsà. No sabia què li passava, tot ell estava fet un poti-poti15 i no se'n sabia explicar la raó: el cervell li anava banzim-banzam16 quan anava tau-tau17 cap a casa tot reflexionant: "L'amor deu ser això: sentir aquest bum-buum18 a dins del cor i aquest nyic-nyic19 al cap que no et deixa pensar en altra cosa".

No sabia com declarar-se a la Mercè Marsà. No s'atrevia a anar de dret a l'assumpte, sinó fent ziga-zagues20. Va deixar-de vestir-se barrim-barram21 i va fer la gara-gara22 als pares d'ella, fins que un dia el van convidar a sopar. Hi va anar i, aquell mateix vespre, després de les postres, es va endur la Mercè Marsà i li va dir que si no s'havia tornat boig estava leri-leri23. Tota la vida es va meravellar d'ell mateix per haver-se declarat amb tanta passió. Sempre va pensar que en aquell sopar, aquell bacallà a la màquili-mòquili24 li havia infòs un valor extraordinari. I ja mai més no va ser un noi de nyigui-nyogui25.

Des d'aleshores, sempre va associar el bacallà amb l'amor ardent. El xup-xup26 d'una cassola li feia venir un cori-mori27 amorós que el deixava, tal·là-tal·lera28, a les portes de la glòria. Però mai no va saber la veritat i se'n va anar al sot sense saber-la. Li ha quedat a la Mercè Marsà un petit rau-rau29 a la consciència: ¿Va fer bé de posar afrodisíacs al bacallà aquella remota nit, quan eren joves i ell era tan tímid? Se sent culpable només així així30, perquè, gràcies a ella, cada dia a frec a frec31 des del viatge de nuvis a Baden Baden, en Valeri Balari va fer elis elis32 a la vida desordenada.

El dia de l'enterrament, pagat trinco-trinco33, feia la xim-xim34. La gent va marxar amb un xiu-xiu35 de converses respectuoses i el fru-fru36 dels impermeables. Fins que només va quedar el cloc-cloc37 de les gotes que, arreu arreu38, queien damunt de les làpides al cementiri de Vallmoll. L'endemà, tots els diaris publicaven de cap a cap39 l'emotiu elogi funerari que li va dedicar Vidal Vidal.

Ramon Solsona, dins l'Avui, en la columna Sala i alcova, del dia 15 de maig de 1994.

Hi ha una mica de poti-poti, és cert: locucions onomatopeiques, locucions que es desenvolupen dins una frase feta, onomatopeies simples i expressions de la llengua basades en la duplicació més o menys idèntica d'un mateix element.

En qüestioneu algun? N'afegirieu algun altre? (no admeto pop-pop com animal de companyia, aviso).

Més endavant intentarem explicar-les totes i cadascuna d'elles i de cercar-los, si el sabem (m'hi haureu d'ajudar força!) equivalents idiomàtics.


Nota: La imatge del solucionari l'he manllevat del blog de Jordi Sanz, de l'IES Celesti Bellera, de Granollers.

7 comentaris:

Puigmalet ha dit...

Tant que em vau criticar... És divertit, la veritat.

Galderich ha dit...

En fi, no tenia jo el dia clar per encertar... A més així li donem una alegria al pota blava i li fem començar bé la setmana! És una bona iniciativa...

McAbeu ha dit...

Tenint en compte que una onomatopeia és un mot que imita un so natural jo havia deixat fora: "així així", "arreu arreu" i "de cap a cap".
Amb l'explicació que fas veig que també poden entrar, així que felicitem a l'amic lexicògraf que s'ho mereix sens dubte. :-D

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

McAbeu, el llibre és el llibre... :-)

I tu qüestiones les decisions dels supercicutes? :-)

Jo crec que Solsona les va posar expressament en aquest text perquè hi fossin comptades.

Són repeticions que, jo interpreto, que afegeixen informació addicional i fins capgiren o donen un nou sentit a l'expressió.

L'única que planteja potser més dubtes és "de cap a cap", però hi ha repetició d'element i sentit figurat.

Assumpta ha dit...

Jajajaja el llibre és el llibre :-))

Aquesta frase d'aquí uns anys s'haurà convertit en una cita del diccitionari i l'origen serà de Can McAbeu! :-))

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

El dia que descobrim que el llibre del McAbeu és el "Libro Gordo de Petete" hi haurà un daltabaix que riu-te del Palau i dels Pretorians!

El veí de dalt ha dit...

Què bo, el Solsona!