dissabte, 14 de novembre de 2009

Tinc tres-centes mil parèmies... però avui no sé què dir

Estic segur que no podeu ni imaginar-vos com em sento en aquests moments. Ja us ben dic que no hi ha paraules per agrair-vos els vostres elogis desmesurats.

Ara vaig lligant caps i penso que sóc un tros d'ase que no hi veu més enllà del nas, i que aquest no li serveix per ensumar una conxorxa d'aquestes dimensions.

Tres-centes mil gràcies a tots! Avui (i em sembla que demà també el necessitaré) deturaré temporalment la meva tasca de buidatge de refranys per llegir i agrair tots els escrits que m'heu dedicat. Un tresor. O potser no: a mida que els llegeixi aniré buidant aquesta colla de refranys i frases fetes que molts hi heu anat deixant anar: directament passeu a formar part de la meva base de dades paremiològica.
Publica un comentari a l'entrada