dimarts, 28 d’abril del 2009

Raons que rimen a La Placeta de Ràdio Arenys

Ahir al matí em sorprenia un missatge a través del Facebook del Xavier Mir: «D'aquí una hora parlo en directe a La placeta de Ràdio Arenys del teu blog Raons que rimen. Si pots trucar durant el directe o sentir-lo, endavant!».

Així, de cop. Bé, no de cop, que quan vam coincidir a la CDigital 2009 de Granollers ja m'ho va avançar.

No ho he pogut sentir en directe, però després, a la tarda, he pogut escoltar l'audio del programa que té penjat al grup de Facebook.

Sorprenent. Una ressenya força documentada sobre el meu primer blog de més de mitja hora de durada. I tot s'ho ha manegat ell solet, perquè ni l'hi he enviat informació, ni me n'ha demanada. Ell ha entrat al meu blog, hi ha remenat i n'ha fet una ressenya amable, encertada i molt positiva.

Potser sí que jo l'hi hagués pogut esvair alguns dubtes que només llegint el blog no soluciones, però aquí rau la gràcia de La placeta: és una visió externa d'allò que fas, des del primer apunt del blog fins a l'últim.

No us podeu imaginar a on m'han remuntat les paraules del Xavier rellegint el meu primer apunt, de l'agost de 2005. I només sentir parlar de paremiologia, aquesta paraulota que miro de difondre sempre que puc arreu on vaig, doncs ja fa el seu fet.

Podria puntualitzar alguns detalls que el Xavier desconeixia, però que no treuen pas mèrit a la feina d'investigació que ha dut a terme. Només:
  • No tots els blogs són de Blogspot: en tinc també a Wordpress i a Cultura21.
  • L'Ablogcedari Brossa va ser una iniciativa dels editors de la Base de Badades i del Diccitionari.
  • I digues-li al J. M. Cano que treballo, però que miro de reciclar continguts: els blogs són fruit de més de 10 anys de buidatge i sistematització de refranys. Sense aquella feina prèvia no podria publicar ara el que publico.
Us deixo amb la mitja hora del programa, si el voleu sentir.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Diccitionari: 2.000 citacions

(El logo és gentilesa de Carnús de Cal Gavatxó,
autor també del logo del Diccitionari. Gràcies!)


El 30 de juliol de 2008, poc més enllà de tenir un any de vida, celebràvem haver arribat a les mil citacions del Diccitionari.

Només nou mesos després, ja hem doblat aquesta quantitat i ja hem arribat a les 2.000 citacions. És una mitjana de 4 citacions diàries.

Què ho ha fet possible?

Primerament que és un blog cooperatiu i som quatre persones que compartim la responsabilitat, la il·lusió i la diversió de posar-lo al dia.

També, en segon lloc, la fantàstica acollida de la catosfera, amb lectors diaris, gent que ens enllaça, que ens ressenya, que ens llegeix i que ens comenta.

I finalment també cal destacar la magnífica aportació desinteressada de tots aquells que feu servir el formulari. A través d'ell ens han arribat més d'un centenar de citacions escrupolosament
documentades i traduïdes quan ha fet falta.

No cal dir que la voluntat d'aquest blog de citacions és enciclopèdica, de font del saber d'avui i d'antuvi. Del saber de demà enllà ens n'encarregarem més endavant. :-)

Gràcies a tots i ja anem camí dels 3.000!

divendres, 24 d’abril del 2009

Navega en català


Des d'avui, a la part superior dreta dels meus blogs trobareu la imatge d'una campanya iniciada per la Fundació Puntcat: Navega en català.

Si anteriorment ja us havia explicat de la importància de tenir configurat el navegador en català perquè la nostra llengua tingui presència (i drets!) a Internet, i reclamava algun giny per fer-ho fàcil als usuaris, ara, finalment algú ha pres el testimoni i ha posat fil a l'agulla. Marc Belzunces apuntava uns bons arguments per a tenir el navegador en català.

El giny detecta en quin idioma té configurat el navegador la persona que accedeix als nostres webs i li fa un advertiment que no està navegant en català i com ho pot fer si ho vol solucionar.

Així de fàcil i senzill. Detectar que algú accedeix en altres llengües que el català i indicar-li el procediment senzill per posar-lo en català si vol. Cal tenir en compte que molt sovint els ordinadors ens arriben precongifurats de la botiga, o a la feina i en processos automàtics de configuració és molt fàcil que qui ens ho instal·la no tingui en compte el català.

Ara ja no tenim excusa. Sabrem quan això passa i sabrem com canviar-ho fàcilment.

La campanya s'ha iniciat per Sant Jordi i potser per això la mascota és un drac malcarat (quan detecta un navegador estranger) i et convida a fer les passes necessàries per canviar-ho.

Si vols participar de la campanya, posa't el giny. Sàpigues per què és important tenir el navegador configurat en la nostra llengua. I sàpigues com fer-ho per posar-lo en català. Explicat amb detall per a qualsevol tipus de navegador i sistema operatiu.

dijous, 23 d’abril del 2009

Bona Diada!

Aquest any, que el temps és fabulós, que l'ambient és indescriptible i que era just al rovell de l'ou (treballo al Palau Moja)... faré Diada comarcal.

Ahir passeig per Vallromanes, veient els primers preparatius. I avui cap a Granollers amb la família per viure Sant Jordi des de sota la Porxada.

Bona Diada a tothom!


@|-8--'-,--

Sant Jordi 2009

Recupero per a la Diada d'enguany el programa d'Un polsim de refranys, el programa de refranys i dites de Ràdio Vallromanes (al 94.3 FM), dedicat a Sant Jordi.


(Escolteu el programa en directe)
«Sant Jordi és el patró de Catalunya i al seu voltant s’ha bastit una festa en honor de l’amor i la lectura. Cada any els carrers s’omplen de roses i de llibres, on els sentiments, a flor de pell, es fan penyora. Què en resta del guerrer vencedor del drac? Iconografia, llegenda i respecte. Però els veritables actors del nostre Sant Jordi són, sens dubte, les roses i els llibres».

Pregària de Salvador Espriu

Senyor sant Jordi,
patró,
cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crim
de la guerra civil.
Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.


Sant Jordi, patró de Catalunya

Sant Jordi és el patró de Catalunya. Al seu voltant, des d’antic, s’ha bastit una festa dedicada a l’amor i la cultura. Per Sant Jordi, llibres i roses.

Però, qui va ser Sant Jordi?

El nom de Jordi és un mot grec que vol dir ‘el qui treballa la terra, llaurador o pagès’.
Segons la tradició popular, Sant Jordi era un militar romà nascut al segle III a la Capadòcia (Turquia). El sant, que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, va negar-se a portar a terme l'edicte de l'emperador que ordenava perseguir els cristians a tot el territori de l'Imperi. Per aquest motiu va ser martiritzat i decapitat pels seus coetanis. Molt aviat es va començar a venerar com a màrtir a la part oriental de l'Imperi i de seguida aparegueren històries fantàstiques lligades a la seva figura.

En un principi, Sant Jordi era una figura lligada al món de les cavalleries i a l'amor cortès, fet que pot explicar el costum de regalar una rosa per la festivitat del sant. Algunes versions remunten aquesta pràctica a la Fira dels Enamorats que se celebrava a Barcelona pels volts del segle XV. El que és pot afirmar amb seguretat és que, per aquella època, ja es repartien roses a les dones que el dia de Sant Jordi assistien a la missa oficiada a la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers, es deu a l’ajut que va fer el sant al rei Pere I l’any 1094. Segons s’explica, l’esmentat rei va guanyar una batalla contra els sarraïns després que aquest invoqués al sant. Per agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria, sinó també de la noblesa catalana. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja és esmentat a principis del segle XIX.


La llegenda de Sant Jordi

Al Costumari català de Joan Amades, també se’ns explica la llegenda de Sant Jordi.

Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un drac ferotge i terrible, que causava estralls entre els ramats i les gents d’aquella contrada.

Van pensar, com a solució, lliurar, per sorteig, cada dia una persona a la fera, perquè no causés més estralls. I així es va fer durant molt de temps, fins que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del drac. El rei ho acceptà amb resignació, perquè tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits.

La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va començar a caminar cap al cau del monstre. Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcant en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. El cavaller li digué que no temés, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa i la ciutat de Montblanc.

En aquestes, que la fera es va presentar, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llançada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el cavaller, però Sant Jordi va replicar que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I desaparegué misteriosament, talment com havia aparegut.


Dites de Sant Jordi

Del refranyer temàtic que també mantinc a internet he fet una tria d’uns quants refranys referits a Sant Jordi. Un polsim:

  1. Bon Sant Jordi i Santa Creu, hi haurà vi pertot arreu.
  2. Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podràs beure el vi a raig.
  3. De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix (aconsella ser moderat en les relacions sexuals, beure vi i menjar peix des del 23 d'abril fins al 29 de setembre, a causa de la calor).
  4. Dos mesos abans de Sant Jordi sembra el teu ordi.
  5. El bon pagès per Sant Jordi ja sap el que farà l'ordi.
  6. Entre Sant Jordi i Sant Marc un dia d'hivern hi cap (Sant Marc és el 25 d’abril).
  7. L'any que Sant Jordi el crucificarà, que Sant Marc el ressuscitarà i que Sant Joan el passejarà, el món s'acabarà (es refereix a Jesús. Es creu que si Corpus s'esdevingués per Sant Joan, Dijous Sant seria per Sant Jordi, i el Dissabte de Glòria cauria per Sant Marc; aleshores es confondrien el sagrat i el profà, la qual cosa provocaria la fi del món).
  8. L'ordi, si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és madurat.
  9. No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi estat.
  10. Per sant Jordi, garbes d'ordi.
  11. Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
  12. Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per Sant Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
  13. Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga ací, altra espiga allà, vés-te'n a casa, que prou ordi hi haurà.
  14. Per Sant Jordi, carabasses.
  15. Per Sant Jordi, espiga d'ordi. Per Sant Marc, espiga de blat.
  16. Per Sant Jordi, garbes de blat i d'ordi.
  17. Per Sant Jordi, la piula a l'ordi (o pica l’ordi) (la piula és un ocell).
  18. Per Sant Jordi, l'espiga a l'ordi i la flor al lli, si no és al vespre és al matí.
  19. Per Sant Jordi, pagès, rega ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
  20. Per Sant Jordi, roses.
  21. Per Sant Jordi, s'han de treure les unces al sol, i el que no les trau és perquè no n'hau (els nostres avis creien que els diners guardats en gerres o en olles, sobretot si eren d'or, encara que se'n guardaven d'altres metalls, cada any, calia treure'ls al sol almenys una vegada. El dia de l'any més afavorit per airejar els diners amagats era el dia de sant Jordi).
  22. Per Sant Jordi, tapa l'ordi.
  23. Per Sant Jordi, vés a veure el teu ordi, si veus espigueta ençà, espigueta enllà, entorna-te'n a casa que prou n'hi haurà.
  24. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l'ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat (arriben les guatlles i reposen un temps a la platja per després anar cap a l'interior. La seva presència és indici de bona collita de cereals).
  25. Pluja per Sant Jordi i per Sant Marc, porrons i barrals trencats (perjudica molt la collita de vi).
  26. Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres.
  27. Sant Jordi arribat, surt la cuca del forat.
  28. Sant Jordi mata Jesús, Sant Marc el ressuscita, i Sant Joan el torna sagramentat.
  29. Sant Jordi mata l'aranya.
  30. Sant Jordi, carbasser.
  31. Sant Jordi, llibre i roses.
  32. Sembraràs quan voldràs i per Sant Jordi segaràs.
  33. Si no plou per Sant Jordi, s'ha acabat l'ordi.
  34. Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
  35. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan és gavellat.
  36. Si per Sant Jordi l'ordi ha espigat, per Sant Joan serà madurat.
  37. Si plou per Sant Jordi, les cireres en orris.
  38. Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.
  39. Si Sant Jordi no ha passat, l'hivern encara no s'ha acabat.
  40. Si trona per Sant Jordi, blat, xeixa i ordi (perjudica la collita de vi).
  41. Valent com el cavall de sant Jordi

@|-8--'-,--

dimarts, 21 d’abril del 2009

Multicercadors paremiològics

Internet creix exponencialment i sovint ens podem creure aquella dita que fa: "A la xarxa hi és tot; només cal saber-ho trobar".

1. Primer problema

Quan cerco segons quin terme em surten milers de resultats. Voldria haver-ne de mirar només un centenar a tot estirar (o unes desenes, si m'apures)

2. Segon problema


Els resultats que surten en els primers llocs no sempre són els més pertinents. Són enllaços patrocinats que paguen per sortir els primers, però que no sempre són els millors per al tema que cerco.

3. Tercer problema

Són fiables aquests resultats? Qui em garanteix que les informacions són veraces?

Tenim, doncs, aquí telegrafiats els principals problemes que ens trobem quan anem a cercar informació a internet: la pertinència i la veracitat.

Tenim alguna manera de destriar el gra de la palla? Sí.

Avui us en mostraré una: els multicercadors personalitzats de Google.

A hores d'ara no qüestionarem la posició predominant de Google en el món de les cerques. Un lloc que jo considero just i justificat. Però una cerca molt concreta en el cercador general pot aportar molt de soroll als resultats (diem que un cercador ens retorna soroll quan els resultats són poc pertinents).

Google mateix ens ofereix les eines per solventar aquest problema: les cerques personalitzades de Google. Podem crear els nostres motors de cerca especialitzats indicant-li a Google que faci cerques restringides a unes determinades fonts (pertinents i solvents), amb la qual cosa acotem el nombre de resultats que ofereix una cerca i garantim uns resultats molt pertinents.

A més, si la persona que genera aquests cercadors especialitzats domina el tema o en té un coneixement prou extens per poder-nos aconsellar unes fonts concretes, també estem garantint la veracitat i fiabilitat dels resultats oferts.

És en aquesta línia que des de fa força mesos ofereixo i mantinc cinc multicercadors especialitzats. Al seu dia us vaig presentar els dos primers, però ara tenen uns quants companys de viatge:

1. Multicercador de la paremiosfera: fa una cerca en tots els continguts dels meus blogs sobre paremiologia.



2. Multicercador paremiològic català: cerca en fonts genèriques sobre paremiologia i cultura popular catalana (excloses les meves fonts).



3. Multicercador de refranys catalans: cerca només en repertoris refranyístics i fraseològics en català.


4. Multicercador de "refranes" castellans: cerca només en repertoris refranyístics i fraseològics en castellà.



5. Multicercador de citacions i frases cèlebres: cerca en repertoris de citacions catalanes i castellanes, bàsicament.



La idea va sorgir dels multicercadors terminològic i lingüístic dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, uns multicercadors dels quals ja us en vaig parlar fa temps, però que encara us he de fer una anàlisi una mica més acurada.

Queda pendent mostrar-vos les fonts sobre les quals treballen i demanar-vos que si voleu suggerir-me qualsevol font que hi vulgueu incorporar, m'ho podeu fer arribar per correu electrònic o en un comentari en aquest escrit.

La missatgeria instantània i Internet

Durant la setmana de Sant Jordi, entre el 17 i el 27 d'abril, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) ha organitzat la I Setmana per la Llengua Catalana als Països Catalans.

Així, a través de les entitats que formen part de la FOLC, es duran a terme actes per la llengua catalana arreu dels Països Catalans.

Des de Fes-Ho-Cat, en col·laboració amb WICCAC, presenten l'enquesta La missatgeria instantània i el català. Aquesta enquesta té com a objectiu recollir la situació del català en els programes de missatgeria instantània i telefonia IP, i veure'n l’ús que en fem. Us animo a participar-hi emplenant les dades del formulari que han preparat a través de les eines de Google.

Per preveure l'evolució i les mancances en l'ús i la difusió d'una llengua són imprescindibles estudis actuals que ens permetin detectar el grau d'implantació de la llengua en les noves tecnologies. Detectar, per preveure i reconduir quan calgui.

Altres estudis en el mateix àmbit que recordi ara mateix són l'estudi que es va fer a la FOBSIC dins el programa de Llengua.org, que vaig coordinar de maig a desembre de 2006, sobre Usos lingüístics i tecnologia TIC: ús social de la llengua a Internet i a les tecnologies de la informació, 2007, amb alguns punts de contacte amb aquesta de Fes-Ho-Cat.

Us animo a participar de l'enquesta. Només cal que cliqueu en el logo de Fes-Ho-Cat que trobareu tot seguit:

dijous, 16 d’abril del 2009

Bibliografia al Manual d'Estil Mestres-Costa-Oliva-Fité


Si la de l'altra dia era la primera ressenya bibliogràfica en un pròleg d'un llibre, la d'avui ja és tota una altra cosa: En la quarta edició, sortida aquest 2009, del Manual d'Estil. La redacció i l'edició de textos (1995) de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité, publicada Per Eumo Editorial, en coedició amb la Universitat de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i l'Associació de Mestres Rosa Sensat, es fan ressò, a l'apartat 6.5., de Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies, d'una bona part dels meus continguts paremiològics:
Pàmies, Víctor. Dites i frases fetes [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 18 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
Enciclopèdia paremiològica [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]
Refranyer català-castellà [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 17 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
Refranyer temàtic [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 9 abril 2008 (última actualització). [Consulta: 22 abril 2008].
Vocabulari de paremiologia [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies], 20 abril 2008. [Consulta: 22 abril 2008]. [Amb equivalències en anglès, espanyol i francès]
A més, la consulta de les fonts són d'ara fa un any encara no, quan encara no portava ni un any desenvolupant continguts paremiològics a la xarxa de manera metòdica i sistemàtica.

I encara una altra alegria: també es fan ressò, en el mateix apartat 6.5., del Diccitionari, com a font de paremiologia sàvia (David, hauràs d'esperar a aparèixer a la cinquena edició revisada, que quan van fer la consulta encara no t'havíem fitxat):
Pàmies, Víctor; Cortès, Marc; Puigmalet, Joan. Diccitionari: Diccionari de citacions i frases cèlebres [en línia]. [Vallromanes: Víctor Pàmies, s. a.]. [Consulta: 22 abril 2008].
Tinc a casa la primera edició. En aquells moments, la bibliografia de l'apartat sobre Reculls de fraseologia, de citacions i d’onomatopeies (6.2 en la numeració de la primera edició) es limitava a tres obres de referència (però no pas les úniques):
Balbastre, Josep. Nou recull de modismes i frases fetes (català-castellà i castellà-català). 4a ed. Barcelona: Pòrtic, 1985.
Farnés, Sebastià. Paremiologia catalana comparada. Barcelona: Columna, 1992-.
Raspall, Joana; Martí, Joan. Diccionari de locucions i frases fetes. Barcelona: Edicions 62, 1984.
A més, l'obra de Farnés era encara en procés d'edició. En aquests moments l'apartat recull 45 referències. Ens hem de felicitar també d'aquesta exhaustivitat.

Ja sabeu que si voleu trobar referències bibliogràfiques sobre paremiologia, en paper o en línia, la majoria dels meus blogs contenen un apartat de bibliografia i a la Paremiosfera hi ha un seguit d'enllaços i cercadors actualitzats.

dimarts, 14 d’abril del 2009

PRISEREME

Els pròxims 25 i 26 de maig tindrà lloc a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, a plaça Universitat) el Primer Seminari Internacional sobre Paremiologia Romànica. Els refranys meteorològics.

L'organitzen des del projecte BADARE (Base de dades sobre refranys del calendari i meteorològics de la Romània), del qual ja us en vaig parlar el maig passat, o sigui ara tot just fa un any.

En el programa hi ha ponents de l'equip investigador del projecte BADARE i Investigadors externs, especialistes en disciplines com la paremiologia, la dialectologia, l'etnografia, la lexicografia, la traductologia i la meteorologia.

Podem destacar la participació de José Enrique Gargallo Gil, principal investigador i ànima mater del projecte; Germà Colom, lexicògraf a la Universität Basel; Francesc Mauri, meteoròleg de Televisió de Catalunya, o Julia Sevilla Muñoz, de la Universidad Complutense de Madrid i directora de la Revista Paremia, entre molts d'altres. Us recomano fer un cop d'ull a tot el programa.

Malauradament aquests actes es fan entre setmana en horari laboral i no em podré escapar de la feina per assistir-hi, encara que el programa i la temàtica em resulten d'allò més interessants.

Hi ha un parell de coses que em sorprenen, però:
  • L'endogàmia mostrada clarament en el primer objectiu del seminari: Fer públics els èxits científics de BADARE.
  • I que no hi hagi ningú del projecte Gnome, de la Universitat Sapienza de Roma, un altre projecte de base de dades multilingüística sobre parèmies dins l'àmbit romànic.

dilluns, 13 d’abril del 2009

249.436

No és cap número de loteria. Ni el saldo de cap compte corrent. Ni el preu (inflat) d'un habitatge.

Quan algun cop em refereixo a la meva base de dades de refranys sempre he fet referència a una xifra aproximada de refranys que, majoritàriament, vaig introduir entre els anys 1994-2000. El comptador es va quedar en 218.414 registres al març de l'any 2000, que m'han permès emprendre la tasca divulgadora centralitzada a refranys.com.

A dia d'avui, sóc a punt d'arribar a la xifra màgica del quart de milió de registres: 250.000 refranys, dites, frases fetes, aforismes, embarbussaments... de tot una mica, extrets de gairebé 200 fonts escrites i en línia: el petit tresor que em permet actualitzar i completar la tasca iniciada.

Com podeu veure segueixo buidant i engruixint aquest cabal lèxic, en una d'aquelles tasques sense fi que només s'aconsegueixen amb la perseverança d'una formigueta pacient i laboriosa.

dilluns, 6 d’abril del 2009

Ser referència

Quan vaig decidir-me a bolcar tot el meu cabal paremiològic a la xarxa d'una manera continuada i sistemàtica, encara no fa dos anys, pretenia donar-me a conèixer, que la meva tasca, desenvolupada durant dècades, tingués una visibilitat i un reconeixement.

El primer reconeixement m'ha vingut dels molts lectors que heu fet cau en el meu espai sobre paremiologia. Moltíssimes gràcies, de debò.

A poc a poc, pensava, hauré d'aparèixer en referències bibliogràfiques, ressenyes, em demanaran per a dubtes puntuals...

Tot ha anat arribant. Dos anys és relativament poc temps, però suficient per trobar-me ja en una primera ressenya bibliogràfica. I precisament en una obra d'Amades, el Refranyer barceloní (1935), reeditat per Edicions l'Agulla de Cultura Popular de Tarragona i l'Associació Cultural Joan Amades el desembre del 2008, número 39 dins la reedició de la Biblioteca de Tradicions Populars (que us recomano ferventment).

Concretament, Quim Minguell, que en fa el pròleg diu:
«[...]Ara bé, en l'àmbit que pertoca aquest llibre, és imprescindible fer una bona immersió en la web refranys.com, sens dubte una pàgina informativa molt ben documentada i treballada.

[...]En fi, de raons que rimen n'hi ha una barbaritat i cadascú les posa a disposició de tothom en funció de les seves necessitats. Potser per això, moltes d'aquestes pàgines són especialitzades i ens trobem refranys d'espais geogràfics concrets, refranys de música, sobre festes concretes, sobre herbes i bolets, sobre animals, escatològics, vents i nusos, per la mainada, sobre menjar, la parella, l'aigua, per concepte o ordenats alfabèticament... n'hi ha per a tots els gustos. Hi ha molts més nusos de comunicació i d'informació, n'apareixen i es difuminen, es transformen però els continguts els assenyalem, de moment, nosaltres. Com deia Joan Fuster "en l'era cibernètica l'important és saber parar la màquina"».

dissabte, 4 d’abril del 2009

Hostes vingueren...



Us imagineu algun dia el Parlament de Catalunya presidit per algú que no parli el català?

Però és clar, aquest és el bilingüisme que demanen: que nosaltres siguem bilingües però no pas ells!

divendres, 3 d’abril del 2009

Noves adquisicions/donacions de llibres - 21


Sanchis Guarner, Manuel (1951): Els pobles valencians parlen els uns dels altres. València, Fundació Caixa Castelló. Obra Social i Cultural Bancaixa. 216+253+206+226 pàg.

ISBN: 84-606-0767-4

Entrada a Library Thing.









La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dijous, 2 d’abril del 2009

Diccitionari: la catosfera col·laborativa


Quan es parla del futur dels blogs jo sempre apunto que aquest futur passa pels continguts originals, especialitzats en una temàtica ben concreta i en la transversalitat que aporta compartir-lo amb d'altres autors.

El Diccitionari, el diccionari de citacions i frases cèlebres, n'és un bon exemple. Nascut al juny de 2007, esdevenia compartit al febrer de 2008 i a finals de juliol de 2008 decidíem obrir-lo a la participació dels lectors amb la implementació d'un formulari.

Deia que n'hauríem de fer una valoració. I ara, a vuit mesos vista, la valoració no pot ser més positiva: som a punt d'arribar a la citació 100 tramesa a través del formulari. Això representa una mitjana de 2-3 citacions setmanals, una xifra gens menyspreable.

Gairebé 100 citacions que han engruixit i diversificat el contingut del blog. Participants ben diversos. I una qualitat excelsa. Felicito a tots els que us preneu una mica de temps en emplenar el formulari , perquè les citacions que ens esteu fent arribar són excel·lents i la documentació que les complementa, completíssima i suficient.

Tots els que així ho voleu, posant les vostres dades de contacte, consteu als agraïments de cada citació reproduïda de la base de dades del formulari. Ens sembla que és el mínim que podem fer per agrair-vos l'esforç i la generositat de les vostres aportacions.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Solució al 100è Joc literari de Jesús M. Tibau


S'ha acabat el temps per participar en el 100è Joc literari promogut per Jesús M. Tibau.

No sé si les pistes que us vaig oferir van resultar suficients, però és tractava del llibre de Jesús Tuson, Mal de llengües, a l'entorn de prejudicis lingüístics, publicat per Editorial Empúries, de Barcelona, el 2002, en la seva col·lecció de butxaca. El trobareu al mòdic preu de 6 euros.

Felicitats a tots els participants i a tots els encertants!