dimarts, 11 de maig de 2010

El Top Ten dels refranys catalans al Diari Maresme

Ahir i avui han aparegut sengles notícies al Diari Maresme sobre la iniciativa del Top ten dels refranys catalans. Cliqueu sobre les imatges per accedir a les notícies.


Ahir van reproduir la nota de premsa que vaig fer arribar als mitjans digitals (que també podeu trobar, per exemple, a Cultura 21 o Llobregat Media) i avui m'han fet arribar una entrevista d'onze preguntes molt completa, ben estructurada i que m'ha permès esplaiar-me en assumptes més enllà de la paremiologia.

Per exemple, vull destacar aquestes tres preguntes:

Quines podrien ser les diferències més destacades en fer l’estudi a través d’Internet o fer-lo, per exemple, a peu de carrer?

Jo crec que no té color. Caminant arribes on et porten les cames. Internet és una finestra oberta al món. Si hagués hagut d’entrevistar-me personalment amb les prop d’un miler de persones que ja m’han fet arribar el qüestionari a través del correu electrònic i que viuen escampats per tot el territori de parla catalana (Perpinyà, Mallorca, Elx, Fraga, Olot, l’Alguer, Andorra la Vella…)… no vull pensar en la despesa que m’hagués suposat pel que fa a viatges i temps. Potser hagués necessitat anys per fer una feina que estic enllestint en poc més d’un trimestre.



Consideres que els refranys estan en perill d’extinció o tenen molt de futur?
Els refranys van néixer en l’oralitat, en una societat poc alfabetitzada. Per això són peces amb rima, ritme i musicalitat. Posteriorment, de la mà de l’escriptura van passar al paper en reculls temàtics, en diccionaris o en monografies locals. Ara som en el moment de fer un nou salt i fer arribar els refranys a la xarxa, posar-los a disposició dels internautes a través de les eines informàtiques i les noves tecnologies. En això treballo amb el meu portal de paremiologia catalana (http://refranys.com) i tots els blogs especialitzats que comparteixo a la xarxa.
La llengua és rica en matissos i té la capacitat d’adaptar-se perfectament a les noves realitats i a les necessitats dels parlants. És evident que els referents socials i culturals canvien, però la llengua té una capacitat increïble per adaptar-s’hi. Així, de la mateixa manera que hi ha refranys que han caigut en desús, n’apareixen cada dia de nous per afrontar, d’una manera lúdica i enginyosa, la nova realitat.


Com a lingüista, com valores la salut de la nostra llengua?
No sóc de tarannà alarmista i penso que s’ha d’aconseguir facilitar que els nouvinguts que arriben al país es puguin incorporar al més ràpidament i de la manera més senzilla possible a parlar el català.
S’ha d’eixamplar el percentatge de parlants incorporant els nouvinguts per tal que el català no esdevingui minoritari a casa seva, fet que ja s’està donant en massa racons del territori.
La situació és complexa per la pressió d’altres llengües com l’anglès, el francès o el castellà, per la uniformització que generen els mitjans de comunicació generalistes (amb un percentatge ínfim de català) i per la tasca de constant actualització terminològica de la llengua a les necessitats del moment. S’ha de fer molta feina, s’està fent molta feina i no hem de defallir en aquesta lluita perquè ens hi juguem molt.

Què dius? Que encara no m'has enviat els 10 refranys? I a què esperes!!!I a qui li has dit? Fes-ho córrer!!

Us recordo les normes per participar:
  1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguin al cap.
  2. Envieu-me aquesta llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no els deixeu escrits enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguin participar).
  3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo pugui després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.
Publica un comentari a l'entrada