dilluns, 17 de maig de 2010

Top ten dels refranys catalans: amics de viatge


Hi haurà temps per dedicar agraïments i elogis a col·laboradors espontanis i amics de viatge en aquesta iniciativa dels deu refranys més populars de la llengua catalana.

Necessitaré temps i ordre per agrair, sense oblits, tots els suports incondicionals que he rebut, de coneguts i gent que es comunicava amb mi per primera vegada.

Avui vull dedicar un racó del meu Raons que rimen a la figura d'Eugeni S. Reig, peça cabdal (no única) en la difusió de la iniciativa a nivell del País Valencià. Pels qui no el conegueu, és l'autor de llibres com Valencià en perill d'extinció, publicat el 1999 i ampliat el 2005 i el mantenidor i alma mater de la llista Migjorn dedicada a debats i informacions sobre la llengua catalana des de molt diversos vessants, però amb unes riquíssimes aportacions a nivell dialectal amb aportacions de persones de tots els territoris de parla catalana.

Quan vaig veure, amb les primeres 600 enquestes rebudes, que hi havia molt poca participació d'informants del País Valencià, de les Illes, de la Franja de Ponent, d'Andorra, del Rosselló, amb aclaparadora majoria d'informants del Principat, ell va donar un cop de rumb amb les crides a la Taula de Filologia Valenciana i al butlletí Infomigjorn.

Així, quan mostri la distribució amb les primeres 1.000 enquestes (sí, primeres mil, perquè segueixo recollint dades fins a Sant Joan), els percentatges han variat força sensiblement i s'acosten més a la distribució compensada d'acord amb la població catalanoparlant de tot el territori dels Països Catalans.

No vull acabar sense reproduir la seva crida i les seves amables paraules que ha fet circular avui a través d'Infomigjorn:

El 3 de març d’enguany, el lexicògraf Víctor Pàmies va fer una crida a la col·laboració per a intentar determinar, a través d’enquestes transmeses per correu electrònic, quins són actualment els 10 refranys en la nostra llengua més populars en les diferents zones de l’àrea idiomàtica catalana.

A hores d’ara li han respost més de 750 persones, que és una quantitat significativa.

Per a participar en l’estudi demanava:

1. Feu una llista (de memòria, sense consultar llibres ni parlar amb ningú) dels 10 primers refranys catalans que us vinguen al cap.

2. Envieu-me la llista al meu correu personal: vpamies@gmail.com (no ho deixeu escrit enlloc per no condicionar les respostes d'altres persones que vulguen participar).

3. Indiqueu-me d'on sou o on heu viscut majoritàriament (municipi i comarca) perquè jo puga després extrapolar dades i oferir resultats per zones dialectals.

La convocatòria de l’estudi podeu llegir-la en el blog Raons que rimen: http://vpamies.blogspot.com/2010/03/top-ten-dels-refranys-catalans.html

A mitjan mes d’abril Víctor Pàmies em va informar que, de les enquestes que havia rebut fins a aquell moment, únicament poc més del set per cent procedien d’informants valencians. Ho vaig trobar francament molt preocupant. Per una simple proporció demogràfica, haurien d’haver-li contestat, com a mínim, un 25 o un 30 per cent de valencians. ¿Per quins motius la quantitat d’informants valencians ha sigut tan baixa? ¿Potser molt poquets valencians ens hem assabentat de la sol·licitud d’ajuda de Víctor Pàmies? ¿És possible que siga veritat això que es diu que els valencians som uns menfots, que ens inhibim de tot, que no fem cas de res, que tot ens ho tirem a l’esquena? ¿O tal volta la cosa és molt més greu des del punt de vista lingüístic i el que passa és que els valencians ja no som capaços de recordar deu refranys en la nostra llengua, deu refranys valencians? Vull pensar que el motiu és el primer, que no s’ha assabentat quasi ningú. Per això mateix m’atrevisc a demanar des d’ací a tots els que em llegiu que penseu una miqueta, que recopileu deu refranys valencians d’eixos que s’han dit tota la vida i que encara continuen dient-se i que li’ls envieu a Víctor Pàmies, un lexicògraf que es dedica a estudiar la fraseologia lèxica de la llengua catalana i que fa una tasca lingüística molt important, sense ànim de lucre, només per inquietud intel·lectual. Víctor es mereix que l’ajudem. ¡Ajudem-lo!

Publica un comentari a l'entrada