dilluns, 2 d’agost de 2010

Refranys preferits de Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany

He decidit, per tal de fer una mica més interessant i divertit el buidatge d'obres a la meva base de dades de refranys, que de cada recull o llibre buidat intentaré oferir una tria personal dels meus refranys preferits.

Així, d'una manera diferent al Top ten de refranys personals, faré una tria d'aquells refranys que em diuen alguna cosa, perquè em sorprenen, perquè no els coneixia o perquè els trobo encertats.

No seran mai un mateix nombre de refranys. Potser 10, o 25, o un centenar. Dependrà de cada recull.

Així, per encetar aquesta secció, us deixo amb els refranys que he triat dels 985 que contenia una de les obres que he buidat durant aquest mes de juliol, el recull de Mossèn Miquel Plana i Payraló (Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany.

  1. El ratolí és atrapat si només sap un forat
  2. El secret del teu veí te'l dirà un porró de vi
  3. El que és nou plau i el que és vell satisfà
  4. El camí de la boca, ningú no s'equivoca
  5. El foc té deturador, l'aigua no
  6. Els badalls van de boqueta en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta
  7. El llaurador erra, si aparta els ulls de la terra
  8. El peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en oli i en vi
  9. Feina començada, mig acabada
  10. Ferida que fa la llengua, el metge no la cura
  11. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix
  12. Fan més fressa dos que cridin que cent que callin (sobta la forma verbal en subjuntiu, ja trobat en altres refranes del Pla de l’Estany)
  13. Gat vell, rateta tendra
  14. Gota a gota la mar s'esgota
  15. Hi ha qui callant parla i parlant calla
  16. Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans
  17. Hi ha més malalts de maginet que de malaltia
  18. Jutge que no té consciència, mai no farà bona sentència
  19. La taula que no té pa, fa plorar
  20. La taula que no té vi, fa patir
  21. Lluny dels ulls, prop del cor
  22. La clau és la pau
  23. La salut no és coneguda fins que és perduda
  24. La llengua és el mirall del ventre
  25. Deia la vella Perica: l'espina quan neix, ja pica
  26. Del que no diguis, seràs l'amo, del que diguis seràs l'esclau
  27. Esmolar la falç no retarda la sega
  28. És bo saber callar, fins que és l'hora de parlar
  29. Ensenya més la necessitat, que la universitat
  30. No vulguis mai discutir, amb qui no sap resumir
  31. El febrer és el mes que parlen menys les dones
Publica un comentari a l'entrada