dissabte, 2 d’octubre de 2010

Top ten - 9 - Qui dia passa, any empeny

Parèmia: Qui dia passa any empeny.

Variants: Dia que passa, any que empeny, o Qui dies passa, anys empeny.

Percentatge: 192 informants de 1.205 (15,9%).

Explicació: Expressió per indicar que ens desentenem de les dificultats de cada dia, d'una situació desagradable, de conseqüències que ens poden afectar, però que es van ajornant (Gimeno 1989). Vol dir que ressolent les dificultats de cada dia, s'arriben a resoldre les de tot l'any (Pons Lluch 1993). Aconsella sortir de l'embolic, esperant que millorarà la sort (D & M 1847) - (Labèrnia 1888) - (Aladern 1904-06). Dóna a entendre el natural desig que tots tenim d'allargar la vida (F.V: y M.B. 1841) - (NDLC 1866) - (Sbarbi 1872) - (Miró 1900).

Fonts: Torra (1701) - D & M (1847) - NDLC (1966) - Saura (1878) - Pepratx (1880) - Genís (1883) - Escrig-Llombart (1887-91) - Labèrnia (1888) - Bulbena (1900) - Font (1900) - Miró (1900) - Aladern (1904-06) - Esteve (1907-27) - Pastor (1910) - Farnés (1913) - Camps (1918-21) - Amades (1951).

Equivalents: 
  • Annus in diem vivendo praeterit, volvitur, finitur, transigitur [LL] (Torra 1701)
  • Después de un dia (o año) viene otro [ES] (Balbastre 1977) - (Diàfora 1982)
  • Dummado non paream, subito te consequar anne [LL] (F.V. y M. B. 1841)
  • El que pasa un día, del año tira [ES] (Miró 1900)
  • In diem qui vivit, diem ex anno demit [LL] (Torra 1701)
  • No me lleves año, que yo te iré alcanzando [ES] (F.V: y M.B. 1841) - (NDLC 1866) - (Sbarbi 1872) - (Ermitaño de los Pirineos 1995)
  • Quien pasa punto pasa mucho [ES] (Refranes glosados 1541) - (Saura 1878) - (Genís 1883) - (Labèrnia 1888) - (Miró 1900)
  • Traditur dies die [LL] (Borràs 1836)

Nota: Per a identificar les fonts bibliogràfiques podeu acudir a l'apartat de bibliografia del Refranyer català-castellà, on hi trobareu la majoria. El codi correspon al cognom de l'autor i l'any de l'obra


És una dita d'ús estès majoritàriament en l'àmbit oriental del territori (català central i a les illes), que trobem en la majoria de repertoris lexicogràfics des del s. XVIII.

No us oblideu de seguir les pistes que l'amic McAbeu us ofereix al blog Xarel-10!
Publica un comentari a l'entrada