dilluns, 22 de novembre de 2010

Les peces úniques de les Illes Balears

I de la mateixa manera que és important determinar els refranys més populars de cada zona, no me'n vull estar de publicar també aquelles peces úniques, les que només ha proposat una persona.

En el cas de les Illes Balears, són 257 perles úniques ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.

Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.

  1. A carn dura, dent aguda
  2. A Consell, el dimoni no hi trobà remei
  3. A jo no m'has de dir si s'ase m'ha fuit o l'he amollat
  4. A la casa del pobre, qui res hi du, res hi troba
  5. A mal temps, poca vela
  6. A Manacor, mel a la boca i fel al cor
  7. A mitges no hi couen sitges
  8. A n'aquest no el tapen amb set flassades
  9. A Sineu, miren els fets dels altres i no el seu
  10. A un negat donau-li aigua
  11. Abrigar-se abans de ploure
  12. Ai d'espardenya que torna sabata
  13. Això és com rentar es cap a s'ase
  14. Això és perdre sa llet pasturant
  15. Això és una ametla que s'adreça
  16. Això pareix una casa de putes sense llum
  17. Això són faves comptades
  18. Allà on no hi ha, el rei hi perd
  19. Amor de germans, amor de cans
  20. Anar a cercar na Maria per sa cuina
  21. Anar més gat que una sopa
  22. Anar-se'n cul batut i cara alegre
  23. Any de neu, any de Déu
  24. Ara que t'has sollat, plores?
  25. Arc de sant Martí, o fa ploure o fa aclarir
  26. A's que pasta i cern, de tot li contén
  27. Ase magre tot són mosques
  28. Berenats i dejuns no canten junts.
  29. Boira a Cura, aigua segura
  30. Bon dia i bon dinar al migdia
  31. Bon Jesuset de Pina féu que sigui una nina
  32. Bon vent i barca nova
  33. Brams d'ase no pugen al cel
  34. Ca que lladra perd es mos
  35. Ca vell cus, cus
  36. Cada cosa al seu temps i per a Nadal, neules
  37. Cada pal que aguanti la seva vela
  38. Cadascú que tengui el que és seu
  39. Cadireta de la Seu, qui s'aixeca no s'hi seu
  40. Cametes treis-me d'aquí
  41. Cantin papers i mentin barbes
  42. Cards secs piquen, verds taquen
  43. Carn que creix no pot estar aturada
  44. Carrer banyat, calaix eixut
  45. Cel gravat, aigua dalt el terrat
  46. Com més amics, més clars
  47. Com més mar, més vela
  48. Cor que vols cor que desitges
  49. D’una mosca fas un ase
  50. D'allà on vengui el vent, de la dona sigui el parent
  51. De migjorn, poc sovent i de valent
  52. De ponent ni dona ni vent
  53. De ponent no corre torrent i si corre, corre de valent
  54. De sant Joan a Nadal mig any cabal
  55. De tres qui n'agafa quatre
  56. Deixa estar es mestre per ase sigui
  57. Deixa fer el qui sap...i matava el porc pel cul
  58. Déu mos guard d'un ai que ha fet
  59. Dins els pots petits hi ha els bons ungüents
  60. Ditxosos els ossos que descansen els meus
  61. Donar blat d'ase
  62. Donar una passada de ca extern
  63. Dos i dos, no sempre en fan quatre
  64. D'un estiu surt un hivern, s'ennigula, plou i trona
  65. Dur-se com es ca i es moix
  66. Duu més estufera que un bou merder
  67. El riure va a estones
  68. El sabater, és el qui té les sabates velles
  69. En fas mil i no en fas una no n'has fet ninguna
  70. En un tres i no res
  71. Enviar qualcú a porgar fum / a filar estopa / a covar ous de lloca
  72. Era curt com un ase
  73. Era un forn
  74. Es cap no està fet per ser un pom d'escala
  75. Es foc, es betlem i la mar, sempre tenen què mirar
  76. És més antic que el pastar!
  77. És més llarg que un dia sense pa
  78. Es qui primer neix primer creix
  79. Es tirar fa enamorar
  80. Ésser curt de gambals
  81. Ésser més puta que les gallines (o que na Cordó)
  82. Estar enravenat de fred
  83. Estar entre s'espasa i sa paret
  84. Estàs enmig com el dijous
  85. Estisores obertes, desgràcies certes
  86. Ets més bambo que en Pere Bambo
  87. Ets més beneit que en Tronca/ que en Calces
  88. Ets més pesat que una vaca amb braços
  89. Fa un dia de canonges
  90. Febreret curt més dolent que es turc
  91. Feia un fred que pelava
  92. Feis es cap viu: ulls oberts i orelles dretes
  93. Fent i desfent, s'ensenya la gent
  94. Fer ballar de capoll (o anar de capoll)
  95. Fer cara de prunes agres
  96. Fer es paper d'en Palou de sa Pobla
  97. Fer més voltes que un ca dins una senalla
  98. Fes el bé i no miris a qui
  99. Fes favors a ases i t’ho paguen a coces
  100. Festes passades, coques menjades
  101. Feta la llei i feta la trampa
  102. Gerra sense coll no està acabada
  103. Gran Església i pocs perdons
  104. Ha de pagar es mossatge
  105. Ha fet un ou de dos vermells
  106. Ha trobat sabata de son peu
  107. Hàbit no fa monja ni missa canonge
  108. Has de fer ses coses amb seny de bístia vella
  109. Hi ha més dies que llangonisses
  110. Hivern plujós, estiu calorós
  111. Homes! Cossiols que fan més planta!.
  112. I doncs què et pensaves? Un plat de faves!
  113. Iaia sense dents, doneu-li pa moll
  114. La mar com més té més brama
  115. La monge l’encén i es frare l'apaga
  116. La raboa si no ho diu amb el cap ho diu amb la coa
  117. La sang vol dir i no vol oir
  118. L'ase va davant!
  119. Llaurador granat, arada fonda
  120. Lo barato és car
  121. Lo que els ulls no veuen, es cor no s’endola
  122. Mai fa nosa una cosa nova
  123. Mai plou a gust de tothom
  124. Mal cagassis s'os des front
  125. Mal camí passa-lo prest
  126. Mal de molts, conhort de bísties
  127. Malpensa't i endevinaràs!
  128. Massa tomàtiga per tants pocs ous
  129. Mentre hi hagi ases cavalcarem
  130. Més val aptesa que fortalesa
  131. Més val creure-ho que anar-ho a buscar
  132. Més val un amic a la porta que un parent a Mallorca
  133. Mesclar ous amb caragols
  134. M'ha deixat com un pedaç brut
  135. Mosso atrevit, es crema el dit
  136. N´hi ha que neixen amb estrella i altres estrellats
  137. no deixis la carrera vella per la novella
  138. No diguis gat fins que no estigui dins es sac, i ben fermat
  139. No es pot nedar i guardar la roba
  140. No espereu el blat, sense haver sembrat
  141. No has d'obrir es paraigo, abans de ploure
  142. No hi ha mal que per bé no vengui
  143. No hi ha pitjor presó que sa consciència
  144. No n'agafen cap que no hi sigui
  145. No s'ajunten que no s'assemblin
  146. No s'ha fet sa mel per sa boca de s'ase
  147. No tocar pilotes en es joc
  148. No trobaries aigua a la mar
  149. No val un pissarrí
  150. Pam a pam sa fita fa un ram
  151. Pareixes de Búger
  152. Parla del dolent i el tendràs present
  153. Parlar clar i català
  154. Pel Pilar el tort ve i l'oronella se'n va
  155. Per abril, pluges mil
  156. Per l'amor de gendre, bugada sense cendra
  157. Per massa pa no hi ha mal any
  158. Per Sant Pere la mar en vol un
  159. Per Santa Llucia s'acursa la nit i s'allarga el dia, per Nadal una passa de pardal, per Reis una passa de veis, per Sant Antoni una passa de dimoni
  160. Per Tots Sants, castanyes, bunyols, aglans, cames seques i esclata-sangs
  161. Per ventura? Per ventura l'ase farà una mula!
  162. Plorava com una Magdalena
  163. Plou i fa sol, la mare de Dèu fa un fillol
  164. Poble petit, llengua llarga
  165. preu per preu, sabates noves
  166. Puja aquí i veuràs Porto Pi
  167. Quan cou cura i quan pica madura
  168. Quan el gat no hi és, les rates van a lloure
  169. Quan el pern d'abaix governa, el de dalt s'engalaverna
  170. Quan es vent ve de ponent no plou i si plou corren es torrents
  171. Quan la boira pastura, aigua segura
  172. Quan sa barba des vesí es crema, posa sa teva en remull
  173. Quans anys tens? Set i les dents
  174. Quants més son més s'embullen
  175. Quaranta anys fent de puta i no saps moure el cul
  176. Qui apunta amb un dit s’apunta ell amb tres
  177. Qui assembla a los seus no és fill de cap porc
  178. Qui assembla a son pare honra a sa mare
  179. Qui bé menja i bé beu, ell fa molt bé el que deu
  180. Qui canta a sa taula i pixa en es llit, no té es coneixement complit
  181. Qui cerca porcs ses orelles li grunyen
  182. Qui cerca, troba
  183. Qui comanda a Son Ribot, l'amo o l'al.lot
  184. Qui de jove no treballa quan es vell dorm a la palla
  185. Qui juga amb foc, pixa al llit
  186. Qui l’ha fet que l’engronsi
  187. Qui la fa la paga
  188. Qui la pensa la faria
  189. Qui mira enfora cau a prop
  190. Qui molt viurà, moltes coses veurà
  191. Qui no adoba la gotera, adoba la casa entera
  192. Qui no corre, vola
  193. Qui no es cansa, alcança
  194. Qui no escura no trenca plats
  195. Qui no fa feineta no menja coqueta
  196. Qui no fa quan pot, no fa quan vol
  197. Qui no pot segar, espigola
  198. Qui no té all, té ceba
  199. Qui no te l'ha feta, te la farà
  200. Qui s'aixeca dematí, Déu li surt a camí (o "pixa allà on vol)
  201. Qui sopa de vi ha d'esmorzar d'aigua
  202. Qui té bo vola i qui no redola
  203. Qui té doblers vola, qui no en té rodola
  204. Qui té el cul llogat no seu on vol
  205. Qui té picor, que grati
  206. Qui vol mal d'ell no el s'allunya
  207. Riu, riu i ton pare te farà un niu
  208. Rosa que l’amor si posa; verd que l’amor s’hi perd; blau que l’amor hi cau
  209. S’aigo va en es comellar
  210. Sa tramuntana, si no dura tres dies, dura una setmana
  211. Sa vella no es volia morir, perquè cada dia n'aprenia una de nova
  212. S'abundància mata sa fam
  213. Sant Antoni del porquet, sempre cau en disset
  214. Sant Pere va fer els seus parents sants
  215. S'ase creix i aubardà no
  216. Se n'ha anat a norris
  217. Se n'ha anat sense dir ni ase ni bèstia
  218. Se n'ha anat... a ca na Tix
  219. Ser més beneit que el dos d'oro
  220. Ser més beneit que una màniga de guardapits.
  221. Si plou per Santa Bibiana plou quaranta dies i una setmana
  222. S'ompare lleu i sa mare freixura, que ha d'esser sa criatura?
  223. Tal dia farà un any
  224. Tan bo, tan bo, vol dir tambor!
  225. Tant de Pere vol dir ase
  226. Tantes m'en diguis, sols que no em feris
  227. Té mal pes cap i no són crosteres
  228. Te’n vols riure des qui comanda? Fé lo que ell diu!
  229. Tenir cera del Corpus
  230. Tenir més juguera que un moix amb una veta
  231. Tot es bo si agrada
  232. Tot forat té el seu pedaç
  233. Totes les masses espanyen el cap
  234. Totes ses deixades son perdudes
  235. Tots acabarem al mateix fossar, si ens enterren
  236. Tracta a la gent com vols que et tractin
  237. Tria-la prima i neta que de gordes i xones ja s'hi tornen
  238. Trobaries ossos a n'es lleu
  239. Trons de cul, tempestat de merda
  240. Un dia és un jour
  241. Un llum en es sol, no fa claror
  242. Un mentider té les cames curtes
  243. Un plat pla ple de pebre negre està
  244. Un sac buit no s'aguanta
  245. Un vegada al any no val per res, un cop al dia és una porqueria i una vegada a la setmana, cosa sana
  246. Una cosa és predicar i s’altre donar blat
  247. Una dona fa la casa i una dona la desfà
  248. Uns arrepleguen i altres escampen
  249. Val més anar i tornar que anar i penar
  250. Val més es pa que es peix
  251. Val més morir "fàrtir" que morir màrtir
  252. Val més ser ca d'un ric que fill d'un pobre
  253. Val més un cap que una ciutat
  254. Varen tornar com madò Moreia: amb un dit a n'es cul i s'altre a s'oreia
  255. Vinya vella fa bon vi
  256. Voler tenir estopa i cul calent
  257. Xaloc que treu es ventre de lloc

diumenge, 21 de novembre de 2010

El top ten dels refranys catalans a l'Espai Internet de TV3

Aquest cap de setmana he tingut la grata sorpresa d'aparèixer a l'últim minut del Telenotícies Migdia de TV3, a l'Espai Internet.

Bé, al Telenotícies s'hi pot aparèixer per molts motius. I prefereixo que se'n facin ressò els companys de l'Espai Internet que la crònica negra del Caso.

Us enllaço el vídeo per si el voleu veure.

dissabte, 20 de novembre de 2010

Llibres - 57 - Serra, Ricard (2010): Refranys geogràfics (Volum 2)



Serra, Ricard (2010), Refranys geogràfics (Volum 2). Comarques meridionals (Catalunya). Del Matarranya (Aragó) i dels Ports i Maestrat (València). ACCPE (Agrupació Catalana Colldejou de Promoció Excursionista), Mollerussa, 2010.

ISBN: 978-84-613-6157-1

Entrada a Library Thing.

Agraeixo l'amic Galderic que me l'hagi fet arribar, quan el va veure en un dels seus passeigs per aquests móns de déu.






La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.
A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

Llibres - 56 - Verdú, Jordi Raül (2010): La velleta refranyera




Verdú, Jordi Raül (2010), La velleta refranyera. Picanya, 2010, Edicions el Bullent. Col. «Els llibres del gat en la lluna», núm. 33. 111 pàg.


ISBN: 978-84-9904-046-2

Entrada a Library Thing.









La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base    de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

dimarts, 16 de novembre de 2010

Top 100 de les Illes Balears

I després d'haver publicat els 10 refranys més populars de les Illes Balears, us passo també els 100 més votats. Bé, els 128, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 2 vots (de 74) que comparteixen aquesta posició.

Us recordo que són vots només comptats de les 74 enquestes assignades a les Illes, no pas de les 1.205 totals.

Si els últims classificats del Top ten tenien 8 vots, amb quatre vots ens anem ja a la posició 25 i amb dos, a la 67.

Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Entrevista al Suplement, de Catalunya Ràdio


Aquest matí, m'han entrevistat al Suplement de Catalunya Ràdio. Amb la Tatiana Sisquella hem parlat durant un quart d'hora llarg de refranys i del Top ten de refranys catalans.

Moltes aportacions dels oients i comentaris concrets sobre antiparèmies i nous refranys.

Si ho voleu sentir us penjo el podcast:

Llibres - 55 - Plana, Miquel (1990): Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l'Estany


Plana i Payraló, Miquel (1990), Dites i refranys populars de la comarca del Pla de l’Estany. Banyoles, 1990, Ajuntament de Banyoles.
ISBN: ---

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2010, la biblioteca paremiològica està integrada per més de 600 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat als 350.000 registres.

dijous, 11 de novembre de 2010

Top ten dels refranys catalans: Illes Balears

Anem, doncs, a veure les dades específiques de les enquestes de les Illes Balears. També veureu que difereixen prou del Top ten general.

He rebut 74 enquestes d'informants de les Illes. M'han arribat 387 refranys diferents. 259, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 25 vegades, amb un 33,78%. I el desè, 8 vegades, amb un 10,81% de percentatge. Percentatges molt similars als obtinguts al País Valencià, per exemple.

Sobre la procedència de les enquestes, la repartició per illes és la següent:
  • 53 de Mallorca, 
  • 9 de Menorca, i
  • 11 d'Eivissa.
I el Top ten concret de les Illes, sense més dilació, és aquest:
  1. Qui no vol pols, que no vagi a s'era (25, 33,78%)
  2. S’ase va dir orellut a n’es porc (13, 17,57%)
  3. Qui barata es cap se grata (12, 16,22%)
  4. Qui dia passa, any empeny (12, 16,22%)
  5. Gat escaldat, d'aigua freda tem (10, 13,51%)
  6. Es tests semblen a ses olles (10, 13,51%)
  7. Qui no té cap, que tengui cames (9, 12,16%)
  8. Qui va amb un coix, al cap d'un any ho són tots dos (9, 12,16%)
  9. Una flor no fa estiu (9, 12,16%)
  10. En desena posició, empat ex aequo entre No digues blat que no estiga dins es sac i ben lligat i A l'abril, cada gota val per mil (8, 10,81%)

dimecres, 10 de novembre de 2010

Les peces úniques del País Valencià

I de la mateixa manera que són interessants determinar les primeres posicions del rànquing, ara veurem aquelles peces úniques que sols ha dit una persona de les 220 enquestes del país Valencià.

Gairebé 500 peces paremiològiques (concretament 491) ben diverses que he intentat mantenir tan fresques com me les heu fet arribar. Perdoneu, doncs, grafies que recorden més la parla que el que hauríem escrit i algunes llicències que faciliten la rima i la comprensió de les dites.

Aquí sí que hi trobareu ja força frases fetes, locucions i modismes. No són tècnicament refranys, però com explico sempre, per no condicionar ni dificultar la participació mai vaig acabar de concretar què m'havíeu d'enviar, encara que quan deia "refranys" ja condicionava molt la vostra tria.
  1. A bon entenedor, poques paraules
  2. A burro vell, albarda nova
  3. A cap bobo, li pega per treballar
  4. A gallina que es gita amb gall, no li digues polla
  5. A Gener es gela l'aigua del pitxer
  6. A l’any del batre, si no és a este a l’atre
  7. A l’olor del dot s’acosta el ninot
  8. A la bossa del jugador no li fagues lligador
  9. A la terra del Miquelet, si no fa vent, no fa fred
  10. A la vellesa el dimoni es fa sabater
  11. A l'aixà, una patà, | El cabàs, de bon braç | De pa, un bon mos, | I el vi, pa ca si
  12. A l'hospital i a la presó tots tenim un cabiró
  13. A mal temps, bona cara
  14. A manar, qui en sap
  15. A Nadal, cada ovella al seu corral
  16. A Nadal, un pas de gall. Als Reis, burro és el qui no ho coneix
  17. A pixar al moll i a cagar a la rambla
  18. A plorar, a les palmeretes!
  19. A poquet a poquet, la ueleta esquilava el burret
  20. A qui no té faena deu li'n dóna
  21. A San Esteve un pas de llebre
  22. A Sant Anton les cinc en sol
  23. A tu et dic filla, entén-te nora
  24. A València tinc un piano i ací no el puc tocar
  25. A veure si valdrà més el fregall que l'escurà
  26. Abril plujós i maig ventós, fan l'any ric i profitós
  27. Ací el més 'tonto' fa rellotges
  28. Ací hi ha per a un bollit
  29. Ací, el que val, val, i el que no, a l'Horta
  30. Aço dels casaments desgraciat lo qui ho acerte
  31. Açò és per a cagar-se i no torcar-se
  32. Açò està més clar que un enredro
  33. Açò són pessetes i el demés punyetes
  34. Adreceu la esquena, que ja ve la Magdalena
  35. Aguardeu sal "pa" l'ou
  36. Aigua corrent no mata la gent
  37. Aigua de gener, ompli boques i graners
  38. Aigua que no has de beure deixa-la córrer
  39. Això és com bufar en caldo gelat
  40. Això no té ni cap ni centener
  41. Al bon feiner qualsevol eina li va bé
  42. Al gener no hi ha gos coniller
  43. Al passar per la Creu de Mislata, agafa't la capa
  44. Al qui patix el reguen
  45. Al saber li diuen sort
  46. Al vell foc en ell
  47. Alacant per a les barques, Xixona per al raïm, i per a les xiques guapes: Ibi, Castalla, i Onil
  48. Alacantina, borratxa i fina
  49. Altes o baixes, a l'abril les Pasqües
  50. Alzira cau de raboses i Carcaixent la llobera
  51. Amb pa i vi es fa el camí
  52. Amics i aparells que no servixen, | fes-te compte que no existixen
  53. Amor amb amor es paga
  54. Anar per damunt de l'oli
  55. Anar per la raer taula
  56. Any de neus, Anys de Déu
  57. Aparta el "xarco" que el xafe!
  58. Ara que parles d'escopetes, mon pare tenia un trabuc....
  59. Arre burro i dixa dir que mentres hi haurà món hi haurà que dir
  60. Arre mosques a Sollana!
  61. Arremanga’t un camal i voràs quina frescor
  62. Arreplegador de cendra i escampador de farina
  63. Bata qui bata l'era és sempre d'un altre
  64. Batejat en la pila del Do, burló
  65. Beneixida, Alcàntera, Càrcer i Cotes, els quatre pobles de les granotes
  66. Besaràs mà que voldries vore-la tallà
  67. Besqüitet de monja, cafís de blat
  68. Bo és que el cerdet es crie gordet
  69. Bo està el porc quan rota
  70. Bon pit, bon cànem
  71. Cada persona és un món
  72. Cadascú és cadascú
  73. Cap amunt i cap avall, fent "ruido" pel cascall
  74. Caragol trau les banyes que ix el sol
  75. Carcaixent mala terra i bona gent
  76. Càrrega a gust no pesa
  77. Casa d’oronetes, casa d’amoretes
  78. Casi res porta el diari
  79. Castelló, molta bromera i poc sabó
  80. Català, si no te l’ha feta, te la farà
  81. Cavall de sang, cavall de fang
  82. Cocentaina la pollosa, Alcoi el cavaller, no passes per Benilloba que et fotran els diners.
  83. Collita de cistella, caga't en ella
  84. Com el miracle de Mahoma que se gità al sol i s'alçà a l'ombra
  85. Com la bacona d'Artana, menjant i grunyint
  86. Conec los coixos assentats
  87. Contar una cosa amb pèls i senyals
  88. Cunyades i juntes, difuntes
  89. D’amics, pocs i bons
  90. D'allò que parles, ho tastes
  91. Damunt de cabró a la presó!
  92. Damunt d'un bony, torondo!
  93. Darrere l'u va el dos
  94. D'arròs i sol mai n'hi ha prou
  95. De bona madera ve el trompellot, per a que no balle
  96. De buscalls i troballs, menjar sempre tindràs
  97. De contar a passar-ho!
  98. De dia en dia li creix a Maria...
  99. De dos mentides traus una veritat
  100. De Fontcalent, tronada segura
  101. De la Vila i plores? cabra fotuda!
  102. De nit tots els gats són pardos
  103. De qui burro es burla, amb burro carrega
  104. De treballar, ningú es fa ric
  105. De valents, n'estan els cementeris plens.
  106. Del Palamó, home, sí; dona, no!
  107. D'Elx i Bovo? Canta-li un trovo
  108. Després d’un temporal ve una bonança
  109. Desprès de morir-se el malalt li van traure l’orinal
  110. Després del meló vi a muntó. I si és d'alger, en pitxer
  111. Després d'una secada, ve una arremullada
  112. Déu els cria i ells s'ajunten
  113. D'home que maltracta la dona | no esperes cosa bona
  114. Dia de boira, dia de sol
  115. Diu la guatlla què fas gat, què fas guatlla diu el gat
  116. Divendres que fora i jo que cobrara
  117. Dona finestrera, tapeu-li la gatera
  118. Dóna més faena que una unça de cucs
  119. Dona que sap llatí, no la vull jo per a mi
  120. Durar més que un cul de morter en un bancal.
  121. Eixe és més gandul que Amaro!
  122. Eixe es pensa que el rei li guarda els porcs
  123. Eixir com el negre del sermó, amb els peus gelats i el cap calent
  124. Eixir com les cireres
  125. El bou vell si no llaura ho entén
  126. El burro li diu al porc orellut
  127. El burro mal esquilat, als quatre dies igualat
  128. El darrer, ben lliurat o mal lliurat
  129. El dinar reposat i el sopar passejat
  130. El gat és per als descuidats
  131. El lladre, que siga valent
  132. El pecat de gola Déu el perdona
  133. El peix per a qui se'l mereix
  134. El que alguna cosa vol, alguna cosa li costa
  135. El que envia no va
  136. El que escriu i parla fa faltes d’ortografia
  137. El que fa el dia Santa Creu quaranta dies arreu
  138. El que matina, Déu l'ajuda
  139. El que no entengues, ni el compres ni el vengues
  140. El que no la corre de fadrí, la corre de casat
  141. El que no siga co[n]frare, que no pille cera
  142. El que no vulgues per a tu, no ho vulgues per a ningú
  143. El que no vullga Farina que no vaja al molí
  144. El que no vullgues que se sàpiga, no ho faces
  145. El que pixa clar, no necessita metge
  146. El que va per davant, va per davant
  147. El qui alguna cosa vol, algun li'n costa
  148. El qui va amb bon fi, el nostre Senyor li ompli el cofí
  149. El roig fa goig
  150. El sant quan més lluny fa més miracles
  151. El vell, merda per ell
  152. Els bous bé es veuen des de la barrera
  153. Els consells, en diners
  154. Els diners per on passen banyen
  155. En (amb) els amics no cal tovalla
  156. En Alcoi la Tramuntana no té abric i el home pobre no té amic
  157. En baixar l’Àngel refresca
  158. En Beniatjar treuen els gossos a cagar amb el gibrell de pastar
  159. En bimba (minvant) o en creixent, bon cabàs de fem
  160. En cap cap cap que Déu deu deu
  161. En dir les veritats es perden les amistats
  162. En el Campello filet, i la maceta no para, i en Aigües estan els banys pa qui està tocat de l’ala
  163. En el regne dels cecs, el tort és el rei
  164. En gener i febrer, treu la flor l'ametller
  165. En la cara de Déu tot se veu
  166. En la panxa plena que treballe en Baena!
  167. En posar el cap al coixí, tots arriben
  168. En tot hi ha trampa menys en el vi, que li posen aigua!
  169. En vore el gos, amanix la pedra
  170. Eres d'Alzira i plores?
  171. Eres més burro que Tacó
  172. És la llei de l'embut: lo ample per a mi i lo estret per a tu
  173. És més car que una missa en orgue
  174. És pitjor el remei que la enfermetat
  175. Escoltets en reunió, són de mala educació
  176. Espaiet i bona lletra
  177. Estar en l'arrop i en les "tallaes"
  178. Estar més content que una campana
  179. Este és del puntet que pixa alt i fa clotet.
  180. Este està més mal que una rella
  181. Este pica i vola
  182. Estic com un xiquet amb sabatetes noves
  183. Et vull més que un bon cagar
  184. Ets com la beata Sus, amagues la cara i ensenyes el parrús
  185. Faci'm una americana per aquet botó
  186. Faena de gos val per dos
  187. Faena, gira l'esquena
  188. Falta de pa, sobra de crits
  189. Febrer el curt, més mal que el surd
  190. Feina ben feta , traspassa fronteres
  191. Fent i desfent aprèn la gent
  192. Fer el cor fort
  193. Fer molta palla i poc de forment
  194. Ferrant, ferrant va perdre l'ofici
  195. Fes bé al porc, que té bones xulles
  196. Fes com jo dic, però no faces el que jo faig
  197. Fills rics de pares pobres, néts miserables
  198. Forta és la roca i més fort qui l’enderroca
  199. Fugir és obeir
  200. Gaianes cau de rabosses, Turballos la llobera, i Muro l'avivador de la gent malfaenera!
  201. Ganao de molts el llop se’ls menja
  202. Garrofer de quinze soques, totes grosses com el puny, eixa cançó que tu cantes me la clave jo pel cul
  203. Gavarda, Antella, Beneixida i Cotes, les quatre províncies de les granotes
  204. Gent de roglet, gent de poblet
  205. Gos lladrador, poc mossegador
  206. Han quedat com Camot
  207. Home casat: burro domat
  208. Home interessat, no pot ser honrat
  209. Home lluner, no fa graner
  210. Home matiner, home feiner
  211. Hòmens i neu, no Mare de Déu
  212. Ja han aparegut les tisores
  213. Ja va entrant en barres
  214. Juguem tots o estripem la baralla
  215. Juí precipitat, quasi sempre errat
  216. L’arc de sant Martí de matí, la pluja ja està sí; l’arc de sant Martí de vesprà, la pluja ja se’n va
  217. L’un per l’atre i la casa sense agranar
  218. La boca te l'ha feta un frare
  219. La burreta creix però l'albardeta no
  220. La dona és com la mel, però fa treure la fel
  221. La fadrina alzirenya | de tot se'n riu, | se li solte l'espardenya | o se n'isca el riu.
  222. La figa per estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta, clavilladeta i picadeta pel pardal
  223. La gallina de dalt caga (a) la de baix (sota)
  224. La mà ferix el cos, la llengua aplega a l’os
  225. La mare ceba i el pare grill, ¿què serà el fill?
  226. La Mare de Déu només ix una volta
  227. La muntanya qui la perd, la guanya
  228. La processó llarga i el ciri curt
  229. La que a la tenda va i ve, dos cases manté
  230. La qui és puta no vol ser puta a soles
  231. La sogra encara que siga de sucre, sempre amarguege
  232. La taronja pel matí or, a migdia plata, a la nit plom
  233. La terra que te rapa, ni es ven ni es barata
  234. La vida és curta com un pal de galliner: curta i plena de merda
  235. La visita i el peix menut a les vint-i-quatre hores put.
  236. La xiqua eixerida, al febrer la alfabega eixida
  237. L'amor és una bava que es cria en els ronyons, pega un bot en els collons i ix per la punta de la fava
  238. Les coses clares i el xocolate espés
  239. Les gallines ponen pel bec
  240. Les manies no les curen els metges
  241. L'haca l'he treta, l'altra haca la trac?
  242. Li passà a Rosa i estava més grossa
  243. Llàgrima a l’ull, bocí com un puny
  244. Lligar gossos amb llonganisses
  245. Lluna minvant, part semijant. Lluna creixent, part diferent
  246. Lo bo, si debães, bo dos vegães
  247. Lo normal, una figa pa un pardal
  248. Lo que no deixa deixar-ho
  249. Lo qui de lluny fa cara de tonto de prop ho està
  250. L'ofici de burgés, menjar, beure i no fer res
  251. L'oli del cresol tot ho resol
  252. M'agrada com llaures, però demà no tornes
  253. Magraner que fas castanyes, m'enganyes
  254. Mai et fies de l'aigua quieta
  255. Mai plou a gust de tots
  256. Mal acaba qui mal comença
  257. Mala herba mai no mor
  258. Mallorquina, puta fina
  259. Malpensa i acertaràs
  260. Mare de Déu Senyor Sant Silvestre, en tants anys que sóc ferrer i encara no havia vist clau com este
  261. Mare Pere em toca! Toca'm Pere, toca'm, ara que la mare no em veu!
  262. Maredeueta, maredeueta, que me quede com estic
  263. Massa tomata per un parell d'ous
  264. Matar-se per qui no es mata, catarata
  265. Me cague en Dénia, la terra que rega amb sénia
  266. Me fas la raó i no me la sols fer, o em necessites o et sóc de menester
  267. Menja, beu i fes-te gord, i si et criden fes-te el sord.
  268. Menjats i dejuns, no canten junts
  269. Menges mes que el tio sangonera, que va morir de una fartera
  270. Mentres descanses piques les granses
  271. Més m'estime carabassa que casar-me amb un pendó
  272. Més parla el mut que el llengut
  273. Més sap el vell per experiència que el jove amb la seua ciència
  274. Més val això que una punyada a l'ull
  275. Més val arribar a hora que córrer tot el dia
  276. Més val borratxo conegut que alcohòlic anònim
  277. Més val dir que "cal dir"
  278. Més val ser amo d'un ou que criat d'un bou
  279. Més val ser gallina que pollastre
  280. Més val suar què tremolar
  281. Més val Torrefeta que Castellserà
  282. Més val vergonya en la cara que dolor en el cor
  283. Mira-lo!, pareix d'Otos
  284. Montortal: quatre cases i un hostal
  285. Monyo fet, cara llavà, xica templà
  286. Mora Marta, mora farta
  287. Murcians?, salats i a la gerra
  288. N'hi ha ulls que s'enamoren de llaganyes
  289. Ni casa en cantó, ni vinya en racó
  290. Ni menja rescalfada ni donzella festejada
  291. Ni per ric gallejar ni per pobre espantar
  292. Ni terra en costera, ni dona forastera
  293. Ningú caça sense gos
  294. No cal fer cas a mig dies havent dies sencers
  295. No corresgues tant, que ahí davant, també plou
  296. No digues figa que a la mà no estiga.
  297. No digues mai d’esta aigua no beuré ni este frare no és mon pare
  298. No diràs mal que no aparega l'animal
  299. No era roig el meu Camilo i era suc de llonganissa
  300. No és la mel per a la boca de l’ase
  301. No et fies de monges i capellans ni de frares tardans
  302. No fiques el cap a on siga atzucac
  303. No hi ha lluna com la de gener, ni amor com el primer
  304. No hi ha més remei que morir-se o fer-se vell
  305. No ofèn qui vol, sinó qui pot
  306. No s'hereten només els bancals
  307. No som, anem fent-se
  308. Nora i sogra son llegums que no es couen junts
  309. Novia ploguda, novia volguda
  310. Òbila llantiera, mànegues d'astral
  311. Obrir el cul i empomar les mosques
  312. Oliveta menjà, pinyolet en terra
  313. On falta coneixement sobra picardia
  314. On mengen dos, mengen tres
  315. Pagar i plorar
  316. Per als lladres no hi ha mans
  317. Panxa plena crida son
  318. Pardalet vell en gàbia nova canta
  319. Parla com un llibre obert
  320. Patir? Pa tir el que li pegaren a Prim
  321. Pedreta a pedreta es fa una caseta
  322. Pel boig sempre és carnestoltes
  323. Pel juliol, pobres dels que estan al sol
  324. Pel març, les xarxes a la mar
  325. Pensa mal i encertaràs
  326. Pensat i fet
  327. Per l' agost, a l 'ombra fins el gos
  328. Per la nit baladres i pel matí llautets
  329. Per l'agost, figues i most
  330. Per les juntes se'n ix el vi
  331. Per l'olor a bou, llepa el llop el jou
  332. Per on passa l'oli, taca
  333. Per Sant Andreu, pluja o neu
  334. Per Sant Antoni, un pas de dimoni
  335. Per Sant Francesc la magrana al pes
  336. Per sant Jordi, el melonar, ni fora ni per sembrar
  337. Per Sant Mateu si no heu veremat, veremeu
  338. Per Tots Sants, castanyes i torrons
  339. Per Tots Sants, posa’t els guants
  340. Per un poll no es mor la lloca
  341. Perquè una volta vaig pintar una mona, tots em diuen pintamones
  342. Pesa més que un matrimoni mal casat
  343. Plets vells, baralla nova (o comptes vells)
  344. Plou poc però per a lo poc que plou, plou prou
  345. Poble menut, infern gran
  346. Poca terra val diners
  347. Poll d’una llocada fart i malcontent
  348. Ponent en terra baixa, aigua altra vegada
  349. Poques cabres, pocs xiulits
  350. Posar-se com un llop
  351. Primer l'obligació i després la devoció
  352. Primer trenca(da) que dobla(da)
  353. Puta, pitxer i pagar el beure
  354. Quan criden bou, si no és bou, vaca
  355. Quan estava engolfat, verderol quasi m'espantes; ara que estic remuntat, me'n fot verderol que cantes
  356. Quan ja s’ha mort l’haca, bon cabàs de garrofes
  357. Quan més roïn la nou més "ruido" mou
  358. Quan no hi ha pa, bones són coques
  359. Quan plou de tramuntana, plou de bona gana
  360. Quan t’isca el pèl pel nas, | i el monyo per les orelles, | ja pots pixar-te en la figa | i cagar-te en les mamelles
  361. Quan u no vol, dos no rinyen
  362. Quan uns van, altres tornen
  363. Quan vages al camp, la manta i la brena sempre a l’esquena.
  364. Quant (com) més rics més animals
  365. Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet
  366. Qui barata el cap es grata.
  367. Qui cau i s’alça, camí avança
  368. Qui depressa viu, depressa mor
  369. Qui dona fills a fer, tard li semblen
  370. Qui en fa mil i no en fa una, com si no en fera ni una
  371. Qui entre setmana va mudat, el diumenge va cagat
  372. Qui envia no tria
  373. Qui és bo per a fer festa, és bo per a treballar
  374. Qui es casa en estiu es casa dos vegades
  375. Qui estudia, sempre sap
  376. Qui família busca, honra li falta!!
  377. Qui gasta més que guanya, es penja com una aranya
  378. Qui mana, no va
  379. Qui menja a les hores, caga rellotges
  380. Qui menja sopes se les pensa totes
  381. Qui molt abraça, poc estreny
  382. Qui molt parla perd mòs
  383. Qui molt vulga viure, de tot s'ha de riure
  384. Qui no es contenta és perquè no vol
  385. Qui no està, no s'encontra
  386. Qui no fila en tot l'any fila el dia de Cap d'Any
  387. Qui no fot i roba és perquè no troba
  388. Qui no guarda quan té, no menja mai prou
  389. Qui no ha portat mai bragues, les costures li fan llagues
  390. Qui no s’ha vist mai amb un tros de lona, se la mira i fa la mona
  391. Qui només té un gat, amb ell combat
  392. Qui paga, descansa
  393. Qui primer envasa no li falten cordes
  394. Qui riu l'últim, riu millor
  395. Qui s’ha menjat les molletes, que es menge els ossets
  396. Qui s'alça matí, caga on vol
  397. Qui s'allarga més que la tapadora es queda destapat
  398. Qui se rasca és que li pica
  399. Qui se xolla, s’estrena!
  400. Qui s'ho menja tot en una fartà, ho caga tot en una caguerà.
  401. Qui siga burro que rode sénia
  402. Qui té cony té pa, qui té pixa es fot matar
  403. Qui té diners, té tot l'adreç
  404. Qui té mal en el dit i mal marit, a sovint s'el mira
  405. Qui té poc i gasta massa té el cap de carabassa
  406. Qui té troncs, fa astelles
  407. Qui treballa amb pedra, ni creix, ni medra
  408. Qui val, val i qui no per municipal
  409. Qui vulga saber, que estudie
  410. Quin tall de huit i nous i cartes per lligar
  411. Quina em faràs que no me la pegaràs
  412. Reunió de pastors, ovelles mortes
  413. Ric rac i dorm al terra
  414. Rinyes de marit, de la taula al llit
  415. S'acaben les festes i se queden les bèsties.
  416. Sant Feliu, festa "hasta" el riu. Del riu cap allà, ja no n'hi ha
  417. Sant Jaume i Santa Anna, raïm a la Plana
  418. Sap més que l’han ensenyat
  419. Sempre plou sobre banyat
  420. Senyor pequé, senyor pequé, però per l'esquena t'apunyegaré
  421. Senyor tira'm un duro... i va i em tira un atabó
  422. Ser més amarg que l'acever
  423. Ser més animal que un carro bolcat
  424. Ser més burro que Tacó
  425. Ser més descarat que el rei de l'aduana
  426. Ser més gos que un pont
  427. Ser més popular que la Xarito
  428. Ser mes tonto que una mata de faves
  429. Ser més vell que cagar emponnat (o aponat)
  430. S'ha juntat el forn i la paneria.
  431. S'han de tenir amics fins a l'infern
  432. Si a l'abril la puput no ha vingut, s'ha mort o s'ha perdut
  433. Si açò és guerra, que dure
  434. Si beus vi, borratxo; si no, un interessat; si vas a missa beat i, si no, un condemnat
  435. Si el llaurador contara, no sembrara
  436. Si el món fos un ou se'l beuria
  437. Si en fas cent i no en fas una, com si no en feres ninguna
  438. Si en ta casa cauen faves en la meua poalades
  439. Si no vols carnestoltes, tanca les portes
  440. Si sembres julivert pel maig, tot l'any en tindràs
  441. Si són grosses n’entren poques, si en vols més para el cabàs
  442. Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines
  443. Si toquen les campanes és senyal de festa
  444. Si una ceba val un duro, | ceba i mitja què valdrà? | Si la primera està ben pegà, | la mitja, tira-la
  445. Si vas a Castalla, si et foten, calla. -I el que ho diu és un "canalla"
  446. Si vols fer-te ric, vetla i matina
  447. Si vols saber l’home qui és, dóna-li mando i diners
  448. Si vols ser advocat, posa-t'ho pel cap
  449. Sords i cegos, fot-los al riu
  450. Tan madures i a la vora del camí?
  451. Tant com plou el vent ho eixuga
  452. Tant et vull que et trec un ull
  453. Tant tens, tan vals
  454. Tard s'ajunten dos que no es semblen
  455. Té la figa com un cabàs
  456. Té més fam que un gos que s'ofega
  457. Té més fam que un lladre
  458. T'ensenya el caramel i et dóna el paperet
  459. Terra de pebrella, caga't amb ella
  460. Tinc fam, set i son, si menge, bec i dorm, se'm passarà la fam, la set i la son
  461. Tinc més fam que un músic d'Agres!
  462. Tindre cara de marededeueta i fets de dimoni
  463. Tindre els collons a tires
  464. Tindre la sang d'orxata
  465. Tira-li, Martí
  466. Tot cavall es torna rossí
  467. Tot el que puja, baixa
  468. Tot ho sàpies fer i res hages de menester
  469. Tot potser va dir Caliu (menys una rata fer niu baix la cua d'un gat viu)
  470. Tot té fi, fins les figues de cofí
  471. Tot té un mig i dues vores
  472. Tots d’un ventre i cadascú el seu temple
  473. Tramuntana a l'Albufera, ni cacera ni peixera
  474. Tres cagant dalt d'una apost
  475. Tres fan ball
  476. Trieu i garbelleu
  477. Trons al Pi Gros, aigua al tros
  478. Tu digues el que vullgues que jo faré el que em dóna la gana
  479. U, un altre i una parelleta quatre
  480. Un bé i un mal no duren cents anys
  481. Un pet i una bufa, el llit com una estufa!
  482. Una atra vegada serà, germà
  483. Una mà llava l'altra i les dos (dues) la cara
  484. Val més arribar a temps, que córrer tot el dia
  485. Val més un bon pet que una missa amb orgue
  486. Val més vestir sants que despullar borratxos
  487. València no es va fer en un dia
  488. Vas per damunt de la maroma!
  489. Vestiràs com la ceba a la fi de la primavera
  490. Vist un bastó i pareixerà un baró
  491. Volent o no volent de la dona sigues parent

dilluns, 8 de novembre de 2010

El Top 100 del País Valencià

I després d'haver publicat els 10 refranys més populars del País Valencià, us passo també els 100 més votats. Bé, els 116, perquè, com veureu, hi ha un munt de refranys amb 4 vots (de 220) que comparteixen aquesta posició.

Us recordo que són vots només comptats de les 220 enquestes assignades al País Valencià, no pas de les 1.205 totals.

Si els últims classificats del Top ten tenien 24 vots, amb deu vots ens anem ja a la posició 42 i amb 5, a la 73.

Podeu comparar aquests resultats amb el Top 100 general i veureu que hi ha força diferències.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Llibres - 54 - Girbal Jaume (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg

Girbal Jaume, Eduard (1923): La tragèdia de cal Pere Llarg. Barcelona, Edicions de 1984. Segona edició, 2007. 287 pàg. Edició d'Enric Casasses.

ISBN: 84-96061-64-7

Entrada a Library Thing.










La meva biblioteca paremiològica va creixent dia a dia. Tens algun exemplar que voldries veure-hi ressenyat i que passi a formar part del meu cabal paremiològic? Envia'm un correu a vpamies [at] gmail [dot] com i et diré on me'l pots fer arribar.

A finals del 2009, la biblioteca paremiològica està integrada per vora 400 exemplars diferents i la base de dades paremiològica ha arribat a 300.000 registres.

dijous, 4 de novembre de 2010

Eufemismes i fraseologia sobre el fet de morir-se

I ja, per tancar el tema de la mort, per al mateix programa Tassa i mitja d'IB3, vaig preparar també una llista d'eufemismes i fraseologia referits al fet de morir-se. És un camp molt ric, amb una sinonímia i imatges molt suggeridores i també amb molts eufemismes per no parlar clarament del fet de finir.
En una cerca ràpida, en vaig trobar gairebé una norantena.
Els comparteixo amb vosaltres i us agrairé qualsevol ampliació del llistat amb informacions dels llocs on els heu sentit o fet servir.

  1. Abandonar el cos
  2. Abandonar el món
  3. Acabar a Can Margarit (Castellbisbal) (Finca on està situat el cementiri)
  4. Acabar a la corva (Pla del Penedès)
  5. Acabar a la Doma (Garriga)
  6. Acabar al Ramassà (Granollers)
  7. Acabar al Saiol (Moià) (Nom de la masia del costat del cementiri)
  8. Acabar amb el pijama de fusta
  9. Acabar els alens
  10. Acabar els torrons
  11. Acabar-se la candela
  12. Aclucar els ulls
  13. Adormir-se en el Senyor (o en la pau del Senyor)
  14. Adormir-se en la mort
  15. Anar a Ca l'Encarnat (Granollers) (Els Encarnat era la família que feien d'enterramorts a Granollers)
  16. Anar a Cal Boc (Ripoll)
  17. Anar a Cal Guimerri (Celrà) 
  18. Anar a Cal Montfar (Montblanc) (Antic propietari dels terrenys del cementiri)
  19. Anar a Cal Saio (o darrere cal Saio) (El Prat de Llobregat)
  20. Anar a Cal Tamborino (La Seu d'Urgell) 
  21. Anar a Cal Trencalòs (Badalona) 
  22. Anar a Can Buac (Pont de Molins) (Nom del mas del costat)
  23. Anar a Can Catarra (Alella)
  24. Anar a Can Cirera (Tiana)
  25. Anar a Can Faló (Palau-solità i Plegamans)
  26. Anar a Can Falot (Centelles)
  27. Anar a Can Graells (Sant Cugat del Vallès) 
  28. Anar a Can Gurgui (Canovelles)
  29. Anar a Can Pairot (Besalú)
  30. Anar a Can Pelat (Esquirol)
  31. Anar a Can Roure (Matadepera) (pel taüt, la caixa de fusta)
  32. Anar a Can Torrella (Terrassa)
  33. Anar (o anar-se'n) al clot
  34. Anar a fer malves
  35. Anar (o Dur) (algú) a Gàlim (Olleria) 
  36. Anar a son Tril·lo (nom de l'antic cementiri, a Mallorca)
  37. Anar a veure en trompeta (Ciutadella) (Per l'àngel trompeter del judici final, que hi ha damunt la porta del cementiri)
  38. Anar a l'altre barri
  39. Anar a l'hort de Sinbala (Carcaixent) (Lloc on es troba el cementiri)
  40. Anar a l'ombra dels xiprers
  41. Anar [a parar] al canyet (Esparreguera)
  42. Anar a la carretera de Puigcerdà (La Seu d'Urgell)
  43. Anar a la casa del Pare
  44. Anar a la Malguer (Montblanc) (Partida on es troba el cementiri)
  45. Anar a la vinya del Cigala (Sant Sadurní d'Anoia)
  46. Anar a plegar
  47. Anar a plegar aulives (La Ràpita)
  48. Anar a Son Alegre (Algaida) (El cementiri és en una possessió del mateix nom)
  49. Anar a sopar amb el Pare etern (o amb el pare sant)
  50. Anar a sopar amb sant Pere
  51. Anar a Talló (Bellver de Cerdanya) (Talló és un poblet del costat de Bellver on hi ha el cementiri per a tots els de la batllia)
  52. Anar al camí de Balaguer (Linyola)
  53. Anar al lledoner (Montuïri) (Hi ha un arbre d'aquesta espècie davant del cementiri)
  54. Anar al pati de Can Llobet (Montroig del Camp)
  55. Anar al pot
  56. Anar al ribast (Rupit, Collsacabra)
  57. Anar al sequer
  58. Anar al Serret del Pip (Vilaplana)
  59. Anar al Solei d'en Rap (Plana de Vic) 
  60. Anar al Solell del Barber (Súria)
  61. Anar al sot
  62. Anar (o Dur) als Escles (Gata)
  63. Anar als suros d'en Mas (Maçanet de Cabrenys)
  64. Anar (o Eixir) amb els peus per davant
  65. Anar cap al solei (Súria i Gironella) (El cementiri és en un lloc asolellat)
  66. Anar-se'n
  67. Anar-se'n a can Pistraus
  68. Anar-se'n a can Taps
  69. Anar-se'n a criar malves
  70. Anar-se'n a l'altre barri (o món)
  71. Anar-se'n a l'arxiu
  72. Anar-se'n a la carrera (Beneixama) 
  73. Anar-se'n a la Vinya de Ferreres
  74. Anar-se'n al calaix
  75. Anar-se'n (o Anar) al canyet
  76. Anar-se'n al cel
  77. Anar-se'n al cial de les panses
  78. Anar-se'n (o Anar) al clot
  79. Anar-se'n al garrofer del Crac
  80. Anar-se'n amb els peus per davant
  81. Anar-se'n camí de l'Oret (Eslida)
  82. Anar-se'n del món
  83. Arribar al darrer son
  84. Arribar l'hora
  85. Arribar la darrera hora
  86. Arribar la Magra
  87. Arribar la Seca
  88. Batre els peus
  89. Batre l'ala
  90. Batre les cames
  91. Batre les ferradures
  92. Batre les pernes (Maçanet de Cabrenys)
  93. Cantar el gori-gori
  94. Cantar-li les absoltes (Beneixama)
  95. Carguinyolar-se (Torelló)
  96. Cascar-la
  97. Cloure els ulls [a la llum]
  98. Colltorçar
  99. Cremar en el verd (o en el blau)
  100. Criar malves 
  101. De camí cap amunt i al clot (Òdena)
  102. Deixar de viure
  103. Deixar-hi els ossos
  104. Deixar-hi la pell
  105. Deixar-nos
  106. Desaparèixer de l'escena
  107. Descansar en pau (DEP, del llatí RIP: Requiescat in pace)
  108. Destinar l'hora
  109. Dinyar-la
  110. Deixar-se la pell
  111. Donar de menjar als cucs
  112. Donar (o lliurar, o retre) l'ànima a Déu
  113. Dur-lo a la pedrera (Ròtova) (És al costat del cementiri)
  114. Eixir amb els peus per davant
  115. El darrer sospir
  116. En l'article de la mort (a punt de morir-se)
  117. Estar a punt de lliurar (o entregar) l'ànima a Déu
  118. Estar caput
  119. Estar combregador (estar per morir)
  120. Estar en la darrera fulla ('darrê fulla', o en el darrer badall) (Camp d'Elx)
  121. Estar més sec que un ripi (Algemesí)(Per associació d'idees amb el RIP)
  122. Estirar la pota (o la cama)
  123. Exhalar el darrer (o l'últim sospir)
  124. Exhalar l'ànima (o l'esperit)
  125. Expirar
  126. Fer atots
  127. Fer cap a l'ermita (Bràfim) (N'hi ha una al costat)
  128. Fer coll de figa algú
  129. Fer el bategot
  130. Fer el darrer (o l'últim) badall
  131. Fer el dos de bastos
  132. Fer el pellot (Beneixama)
  133. Fer es darrer alè
  134. Fer es tres alens
  135. Fer ets alems (o es darrers alems)
  136. Fer la clucaina
  137. Fer la [darrera] ganyota
  138. Fer la fel (Gandia)
  139. Fer la fi d'en Cagaelàstics
  140. Fer la fi d'en Pocarroba
  141. Fer l'ànec
  142. Fer la clucaina
  143. Fer la ganyota
  144. Fer la pell
  145. Fer les darreres (o raderes)
  146. Fer l'últim (o el darrer) badall
  147. Fer nyec (entre d'altres llocs, sentida a Rupit, Collsacabra)
  148. Fer un pet com un aglà
  149. Fer-li la crida (Solsona) (Perquè el pregoner municipal anuncia l'enterrament pels carrers)
  150. Fer-se'n la pell
  151. Fer-se'n les calces
  152. Fer-se'n les set pedretes
  153. Fer-se'n l'estella
  154. Finar
  155. L'anada de l'avi
  156. Lliurar l'ànima a Déu
  157. No alçar el cap del coixí (Beneixama)
  158. No ser d'aquest món
  159. Pagar amb la pell
  160. Pagar tribut a la mort
  161. Palmar-la
  162. Passar (o Anar) a l'altra (o a millor) vida
  163. Passar el pont d'esquena (Reus, Baix Camp) (o d'esqueneta) (Lleida)
  164. Passar el portal de la bassa (Torredembarra)
  165. Passar els taps (d'algú) (sentida, entre d'altres llocs, a Torelló, Osona)
  166. Perdre-hi la vida
  167. Perir
  168. Petar
  169. Podrir malves (Tavernes de la Valldigna)
  170. Posar-li un pijama de fusta
  171. Pringar-la
  172. Pujar-se'n al cel
  173. Que molts anys vagi per davant!
  174. Quedar-li dos xolla(d)es (Elx)
  175. Quedar-se fred
  176. Quedar-se sec
  177. Quedar-s'hi
  178. Retre l'ànima a Déu
  179. Rompre's el coll (morir d'accident)
  180. Sortir amb els peus (o les cames) per (o pel) davant
  181. Sucumbir
  182. Tancar els ulls
  183. Tancar els ulls a la llum (o a la llum d'aquest món)
  184. Tenir el peu a l'estrep
  185. Tenir un lloquet a la paret de Cotes (Algemesí)
  186. Tenir (algú) un peu a la fossa (o a la tomba) (estar a punt de morir)
  187. Tindre els dies complits
  188. Tocar les barbes del Pare Etern
  189. Tòrcer (o torçar) el coll 
  190. Tornar a la pols
  191. Tornar la carn a la terra
  192. Tornar-se
  193. Transir
  194. Traspassar
  195. Trobar la mort
  196. Venir la Lletja
  197. Volar al cel

Mira també

  • Ramon Solsona hi dedica un programa monogràfic de les seves Perles cultivades [mp3] a RAC1 l' de novembre de 2011.
  • Màrius Serra fa una piulada al Twitter el 26 de març de 2012 sota l'etiqueta #malacaraquanmorirem

dilluns, 1 de novembre de 2010

La mort i el refranyer

La festivitat de Tots Sants va estretament vinculada al cicle vida-mort a través de reminiscències antigues del cicle de la terra: després de l'abundor de les collites de l'estiu, ve el repòs, la mort aparent de la natura.

Hi ha altres llocs on expliquen l'origen de la festa i les diferents representacions. Jo em vull cenyir al que explica el refranyer sobre la mort.

Hi heu pensat mai, així en fred, sobre la relació entre el refranyer i la mort? En parla? En quins termes? No vaig gaire errat si aposto que la primera impressió que tenim és que hi ha pocs refranys sobre la mort. Almenys, així ho apuntaven inicialment en un programa de ràdio on m'han convidat a parlar del refranyer i el tema de la mort. «Una trucada curta, que tampoc hi deu haver gaire cosa al refranyer sobre la mort!»

Impressions. Però cal confirmar-les. I què millor que fer una cerca a la meva base de dades per la paraula 'mort' o apartats de llibres referits a la mort? Resultat: més de 4.500 resultats. Quina feinada! I una contradicció absoluta amb la intuïció que teníem.

Espurgo, redueixo coincidències, elimino duplicitats i em quedo amb 1.500 refranys sobre la mort. Joan Amades, al seu llibre La mort. Costums i creences, en té recollits pocs més de 150. Multiplico per deu el cabal del llibre i ho afegeixo al meu refranyer temàtic.

Seria impossible en un escrit parlar d'aquests 1.500 refranys. I per tant faré només una aproximació als més emblemàtics, a algunes curiositats i a temàtiques generals detectades en aquesta exploració.

La mort va molt lligada a la vellesa. És llei de vida! Ja se sap que De vell ningú no passa. Pensem en exhaurir la vida i fer-nos vells. I que morin els joves abans que els vells se'ns fa estrany (i ho trobem injust!):
  • El jove pot morir aviat, però el vell no pot viure gaire
  • El vell pot morir, però el jove pot no envellir 
  • De joves, ne moren molts però de vells, no n'escapa cap

No cal deixar-ho tot per quan hàgim mort. No en sabem el moment. Sabem a on naixem i no a on morirem.

I de vegades quan volem redreçar una situació, ja fem tard:
  • Quan fou mort (o Després de mort), el combregaren
  • Després de mort Pasqual, li posaren l'orinal

La mort iguala tothom. No hi ha pobres ni rics davant del moment final i ningú s'emporta res del aconseguit en aquesta vida: De la mort ningú s'escapa, encara que sigui PapaTant hi va el rei com el papa com aquell que no té capa.

Potser per això el refranyer no té cap delicadesa en comparar els homes més influents i poderosos amb els animals més bruts i aprofitats: Al rei i al porc, l'afaiten després de mort.

També hi ha força refranys que fan referència al fet que les persones no canvien i d'alguna manera el seu comportament o caràcter ve determinat des del moment de néixer:
  • Això ho deixarà amb la mortalla
  • El que a la pila es pren, a la mortalla es deixa
  • El que es pren en els bolquers, en la mortalla es deixa
  • El que s'aprèn a la capella, es deixa a la mortalla
  • El que s'aprèn des del bres (o en els draps, o en la bolcada), se deixa amb la mortalla
  • Geni i figura fins a la sepultura 

Hi ha també molta superstició al voltant de la mort. Mireu sinó:
  • Bodes maials, bodes mortals
  • Casa nova sepultura de la mort
  • Donar sal a les ovelles en divendres, és la mort de tot el ramat
  • El porró damunt la taula, sempre apunta al qui s'ha de morir primer
  • Enterro en dijous, una altra mort vol
  • Foc follet a la vora, la mort a la porta (Respon a la creença que la presència del foc follet al cim de les orelles del bestiar és mal averany)
  • Pic d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta
  • Sàlvia a l’hort espanta la mort
  • Tretze a taula, al cap de l'any un de mort

També hi van molt vinculats els metges i els seus errors o limitacions:
  • A mal de mort, no hi valen metges
  • A mal mortal, cap metge hi val
  • Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges
  • Del mal de la mort, metges no en curen
  • El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
  • Les errades dels metges, la terra les cobreix
  • Malalt de morir, no hi valen metges
  • Massa metges, mort segura
  • Per al mal de la mort no hi ha metge savi

Pel que fa a la fraseologia. Hi ha força locucions i frases fetes amb la mort com a tema central o de comparació. Vegem-ne i expliquem-ne algunes:
  • A mata-degolla: A sang i foc, a degolla
  • A mort: A totes
  • Anar a buscar la mort: Ser lent (amb ironia)
  • Anar a matar la llúdriga: Emprendre grans coses
  • Burlar se del mort i de qui el vetlla: Riure's de tot i de tothom
  • Callar com un mort: No dir res
  • Carregar-li el mort: Donar-li la culpa
  • Combregar-lo un cop mort: Trigar massa a prendre una decisió
  • De mala mort: Molt pobre, misèrrim
  • De mort: Extraordinari
  • Entre la vida i la mort: En gran perill de morir
  • Estar mort de... (gana, fred, por, son, etc.): Tenir molta...
  • Fer el mort: Restar completament immòbil
  • Morir com a rates (o com mosques): En gran quantitat
  • Morir com un gos: Sol, sense companyia
  • Morir-se de ganes: Tenir un desig molt fort
  • Pesar com un mort: Pesar molt
  • Ser un mort de gana (o de fam): Un pobre miserable
  • Ser una mosca morta: Persona que té un posat inofensiu, però que no ho és tant

No voldria acabar sense fer esment d'aquella dita que alleugereix la responsabilitat del qui fineix: Vés-te'n Anton, que el que es queda ja es compon. O aquella altra tan valenciana que fa Diu el mort al degollat qui t'ha fet eixe forat?, que es diu al·ludint a un qui manifesta estranyesa d'una cosa de què ell mateix pateix, o que recrimina un defecte que ell també té.