dijous, 10 de novembre de 2011

El lèxic de Montserrat Roig

#20aniversariMRoig - 20 anys sense  Montserrat  Roig
No sabia per on abordar l'homenatge a Montserrat Roig, en el 20 aniversari de la seva mort i, recordant que sempre demanem als participants que ho facin seguint l'estil del seu blog, he pensat:

Què tinc sobre Montserrat Roig a la meva base de dades de paremiologia?

I fent una cerca per autor, m'han sortit 629 registres, bàsicament de dues obres que hi tinc buidades: L'hora violeta, en publicació al diari Avui de 1980 i El cant de la joventut, publicat per Edicions 62 el 1988.

D'aquests 629 registres anotats, en un buidatge més o menys sistemàtic durant la lectura de les obres, hi apareixen:
  • 1 embarbussament
  • 384 frases fetes
  • 3 interjeccions
  • 237 locucions
  • 4 refranys
Anem, primer, per les peces menys usades, l'embarbussament (Tinc pits nous per a tu i a les cinc tinc son), les interjeccions (Bon vent i barca nova!, A què treu cap? i Quina llauna!) i els refranys (La figa per ser bona n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, pessigada pels pardals, La passió destrueix, Recordar és viure dues vegades i Un clau en treu un altre).

Quines conclusions en podem extreure? Montserrat Roig fa servir un llenguatge modern, estàndard, molt addient a la seva formació periodística. Un llenguatge en el qual hi té poca presència l'element figurat. Fixem-nos, a més, que són peces on no hi podem trobar cap deix dialectal, que ens permeti vincular-ho amb algun domini territorial concret: són expressions estrafetes o que podríem trobar idèntiques en qualsevol recull general de la llengua.

En l'única que podríem pensar que té un caire més local, amb un regust de camp, l'autora, a El cant de la joventut,  ens diu: «─La figa, per ser bona / n'ha de tenir tres senyals: camatorta, secallona, / pessigada pels pardals, diuen a Figueres», on penso que juga més amb el joc Figa/Figueres, més que amb una concordança real i documentada.

Anem per les peces més nombroses, les locucions i les frases fetes.

Vegem algunes locucions: A cau d'orella, A corre-cuita, A desdir, A frec de, A les palpentes, A l'hora foscant, A preu fet, A primer cop d'ull, Com aquell qui no vol la cosa, D'esquitllentes, Ni carn ni peix, Pengim-penjam, Sense esma, Si fa no fa, Si us plau per força... Ja veieu, locucions ben habituals de la llengua general.

Hi podem trobar algun col·loquialisme, com ara Amb la farmàcia obertaI que una vegada els pescà la portera, la nena amb les calces a la mà i ell amb la farmàcia oberta») o Com si al cervell hi tingués serraduresPerò jo no he tingut mai cap gràcia en parlar i de vegades em sembla com si, al cervell, hi tingués serradures») i, fins i tot, alguna incorrecció, com ara *D'ara en endavant, un creuament entre els correctes D'ara endavant o En endavant.

I de les frases fetes? Alguna influència castellana, directament escrita en castellà, com ara Que nos quiten lo bailado, o usant les cometes tant per a castellanismes flagrants com per a usos no normatius (Anar 'penjat', Anar amb el 'kleenex' a la mà, Ser un 'urbanita', Ser una 'querida', Ser una 'fulana' o Tenir el 'mono').

Deixeu-me, per acabar i no estendre'm gaire, que només volia fer un petit tast, de comentar-vos algunes expressions que m'han sobtat/agradat d'aquesta tria, amb l'exemple d'ús de l'autora:
  • Anar amb donotesQuè vol que hi faci? Va amb donotes, s'emborratxa, remuga la dona de l'home de l'hostal. Després torna, i bon vent i barca nova»)
  • Beure en els ulls d'algúNingú no sabrà mai que he begut en els teus ulls com mai no ho he fet amb cap home»)
  • El més calent és a l'aigüeraQuè diu?, fa l'estrangera. Doncs això, que el més calent és a l'aigüera»)
  • Fer d'espieta I aquelles picabaralles infectes amb els companys, haver d'amagar-te sense saber qui et perseguia, si la policia o els companys que feien d'espietes de l'altra facció...»)
  • Fer frases ─Vinga, no facis frases»)
  • Fer-li llengotes (a algú) La mar premia l'accelerador  i es posava just davant del seu cotxe tot zigzaguejant durant una bona estona mentre li fèiem llengotes, al seductor frustrat»)
  • No deixar-lo de petja Després de vestir la pobra Judit, el senyor de la funerària ha fet una repassada a la cambra, semblava com si hi busqués alguna cosa. Jo no el deixava de petja»)
  • Ser un xerretaCom aquella vegada que van apallissar en Sanchís, insuportable fill de papà, pedant, estúpid i xerreta»)
  • Ser una Mundeta d'Eixample Norma: D'acord, bonica. Però el teu pare era arquitecte i havia estat republicà. I la teva mare, pianista i jueva. Tu no saps el que és una Mundeta d'Eixample») 
  • Venir-li la mala setmana El que li feia ràbia és que li acabava de venir la mala setmana, i sempre que es posava un vestit blanc li agafava la suor freda»)
I dels ulls, que en deia Montserrat Roig?  Aclucar els ulls, Al primer cop d'ull, Amb els ulls humits, Beure en els ulls d'algú, Esguardar-lo de cua d'ull, Fer ulleres, Girar-se de cua d'ull, Mirar amb altres ulls, Mirar de cua d'ull, Picar-li l'ullet, Posar els ulls en blanc, Tenir els ulls *axinats, Ulls d'espasí i Ulls d'òliba.
Publica un comentari a l'entrada