dimarts, 14 de juny del 2011

Crònica de la presentació a Riudoms d'Amb cara i ulls

Divendres passat, 10 de juny de 2011, hi va haver una nova presentació del llibre Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull a Riudoms, a la seu del Centre d'Estudis Riudomencs 'Arnau de Palomar' (CERAP), a les 20.00 h.

Antoni Gimeno em va acompanyar tot el viatge i va tenir la gentilesa de fer-me un bon grapat de fotografies, a banda de fer-me molt més agradable l'anada i la tornada, amb una conversa interessant i fluïda.

La sala del CERAP era molt acollidora i tot era a punt quan vam arribar amb prou temps per poder fer una visita llampec al poble.

Maria Eugènia Perea, traductora i secretària del Centre, va obrir l'acte, fent un petit repàs de la meva biografia i àmbit d'estudi.

Seguidament vaig fer la xerrada tipus: Verkami, el llibre i el futur del llibre digital.

Si voleu sentir-la sencera, cliqueu en el botó del reproductor. També penjo, com sempre, la presentació i la galeria de fotos des de Picasa.



 



20110610 - Presentació 'Amb cara i ulls' a Riudoms (CERAP)

dilluns, 13 de juny del 2011

Tersereme: Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes

Dilluns passat, 6 de juny de 2011, vaig participar al Tersereme (Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics), organitzat per la Universitat de Barcelona dins el programa Badare (Base de dades sobre refranys meteorològics de la Romania), amb una ponència molt concisa sobre un refrany meteorològic ben específic: Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes. Comparació entre les dades lexicogràfiques i les obtingudes en enquestes d’ús de refranys catalans

Aquesta dita va aparèixer al Top ten de refranys catalans amb 89 recurrències, i va quedar en la posició 23, amb més d'un 7 % de menció. Vaig agafar les 4 variants més utilitzades pels meus informants i les vaig geolocalitzar al Google maps, amb uns resultats prou sorprenents.

A partir dels resultats obtinguts dels participants del Top ten, vaig fer una teoria de distribució territorial i vaig veure si tenia prou coherència. Després, vaig contrastar aquestes dades amb les dades obtingudes a les fonts escrites de Badare i les fonts escrites de la meva base de dades.

En podeu veure la presentació tot seguit:


I a continuació podeu sentir la gravació de l'àudio de la meva participació:


 

diumenge, 12 de juny del 2011

Entrevista a l'Ona Codinenca, al programa Clar i català

El passat 14 de maig em van fer una entrevista al programa Clar i català, d'Ona Codinenca, per parlar del meu llibre Amb cara i ulls i alguns temes relacionats amb la ciència que m'apassiona: la paremiologia.

Un quart d'hora llarg i dinàmic amb en Bernat Vila, a la ràdio de Sant Feliu de Codines.

Ho podeu sentir amb el reproductor que trobareu tot seguit.


 

dimecres, 8 de juny del 2011

10J - Presentació del llibre 'Amb cara i ulls' a Riudoms

Aquest divendres, 10 de juny, a les 20.00 h, a la seu del Centre d'Estudis Riudomencs 'Arnau de Palomar' (CERAP) de Riudoms, faré la presentació del llibre Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull i, com sempre, dedicaré una bona estona a explicar què és Verkami i com es poden finançar projectes culturals d'una manera novedosa a través del micromecenatge (crowdfunding).

L'acollida institucional anirà a càrrec de Maria Eugènia Perea, traductora i secretària del Centre.

He de dir que la gent del CERAP van ser els primers en interessar-se en la presentació del meu llibre, tan bon punt en van tenir notícia. És una presentació que vam acordar a primers de març. I per això em fa una il·lusió especial d'anar-hi i conèixer-los.

Penso que pot ser un bon moment per conèixer blogaires, mecenes de Verkami, participants del Top ten de refranys catalans i seguidors del meu treball paremiològic de les terres del Camp de Tarragona. Us hi espero!

dilluns, 6 de juny del 2011

35 anys sense el pare

Avui fa 35 anys que ens vas deixar i encara no sabem com va poder passar. Jove, vital... res no feia imaginar el fatal desenllaç.

La mare ja fa anys que ha desconnectat d'una realitat que a poc a poc la va anar superant. L'Alzheimer se li ha endut gairebé tots els records, lentament, inexorablement. Jo, de tant en tant, li recordo que algun dia s'ha de morir. Porto ja molts anys acomiadant-me d'ella cada vegada que la veig.

I la genètica i la genealogia ens diuen que hi ha coses que no són perquè sí. Hi ha coincidències que no són perquè sí. I aquestes coses que no comprenem però que ens fan mal a nosaltres o als que ens envolten les hem de desactivar. Ens hem de desprogramar.

Quantes vegades hem sentit: «S'assembla al seu pare!» «Va morir el mateix dia que naixia la seva néta.» «Amb anys de diferència, però el pare i la mare han mort el mateix dia del mateix mes...» Casualitats?

Mira quines casualitats.

Quan tu vas marxar jo tenia 13 anys i el meu germà petit, 3. Tu llavors tenies 47 anys.

Jo ara, quan escric aquestes ratlles, tinc 47 anys, camí ja de 48. I el meu fill gran té 13 anys i la meva petita en té 3.

Abans de saber-ho, jo, cada 13 anys, més o menys, havia tingut algun problema greu de salut, sempre relacionat amb els pulmons. Com si em faltés l'aire: als 26, un pneumotòrax espontani. Als 39, una pneumònia eosinòfila que gairebé acaba amb mi.

Ara ja estic preparat i als 52 tindré una salut de ferro i vull que ho vegin els meus fills perquè aprenguin també a desprogramar aquestes bombes genealògiques que s'activen sense que sàpigues per què.

T'hem trobat a faltar, pare. I potser algun dia comprendrem perquè al 1976, amb 47 anys, un atac fulminant et va apartar de nosaltres.

Ara, a través de la genealogia ho intentem comprendre, a través dels guions de vida aprenem a superar-ho i a no repetir-ho. Tanquem les ferides emocionals i avancem decidits cap al nostre destí.

Veure que tots els germans han superat l'edat del pare em tranquil·litza! I ara em toca a mi. Però jo sé el camí a seguir. Recordant el nostre passat, avancem cap al nostre futur.

I per cert, tots els teus néts de Vallromanes juguen a tennis i ho fan prou bé. N'estaries orgullós. I la petita, la Berta, quan tingui edat també n'aprendrà. És que a Vallromanes només poden fer golf o tennis! No hi busquis cap altra motivació més casual...

T'estimo, pare.

dijous, 2 de juny del 2011

Tersereme: Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics


Dilluns, 6 de juny, m'han convidat a participar en el Tersereme (Tercer Seminari Internacional sobre Refranys Meteorològics), organitzat per la Universitat de Barcelona dins el programa Badare (Base de dades sobre refranys meteorològics de la Romania).

El Seminari és els dies 6 i 7 de juny (dilluns i dimarts), a la Facultat de Filologia (Aula 0.1 de l'Edifici Josep Carner) de la Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585 - 08007 Barcelona).

La meva ponència és a les 18.00 h i versarà sobre una parèmia meteorològica ben concreta: Quan al cel hi ha cabretes, a la terra hi ha pastetes. Comparació entre les dades lexicogràfiques i les obtingudes en enquestes d’ús de refranys catalans.

Gràcies!

Fotografia de Joana Domènech Ballester